Casa-fàbrica Solà-Viñas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Rec Comtal, 12 i Cortines, 19 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Solà-Viñas és una finca situada als carrers del Rec Comtal, 12 i d'en Cortines, 19 de Barcelona. Com que no està catalogada, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]
Història i descripció
[modifica]El 1681, el paraire d'Alella Francesc Lleonart, establert a la ciutat durant la segona meitat de segle, va adquirir en emfiteusi al doctor en medicina Josep Dulach i Jaumar la casa i tint que havia estat dels germans Pere Joan i Antoni Dulach,[3][4][5] i tot seguit, va demanar permís per a fer-hi obres.[6][7][8] La propietat va ser malmesa durant el setge de 1697, ja que quedà fora de la segona línia de defensa de la ciutat, establerta mitjançant una cortadura o enderrocament de cases.[6][9]
El 1716, el seu fill Francesc Lleonart i Ferrer, corredor d'orella,[10] va establir en emfiteusi la part que donava al carrer d'en Cortines (antigament de la Tria Juïga) a l'hortolà del Portal Nou Pere Peris,[11][12][9] i el 1758, el fill d'aquest del mateix nom va establir una part del pati que quedava sense edificar (actual núm. 21) al carreter de mar Miquel Calvet.[13] El 1735, Francesc Lleonart fill establí la resta de la propietat al tintorer de draps Lluís Cantarell.[14] El 1745, ell i el seu fill Jacint la vengueren a l'apotecari Carles Senant per 650 lliures,[15] que l'any següent la revengué pel mateix preu al comerciant Bernat Glòria.[16] Tot seguit, aquest en va fer agnició de bona fe[17] al tintorer Josep Solà i Girbau,[18] que hi encarregaria diverses obres al mestre de cases Francesc Pardines[19] i al fuster Josep Bonet.[20]
La finca fou heretada successivament pel seu fill Maurici Solà i Ribas i el seu net Felip Solà i Busquets,[5] que el 1820 va permutar als mitgers Joan Font i Cabrera i Francesc Font i Sitjà, pare i fill, l'actual núm. 19 del carrer d'en Cortines, on hi havia una «quadra» de telers, per una casa a la plaça de Sant Pere i 1.500 lliures de plusvàlua,[21] i el 1829, va demanar permís per a reconstruir-la amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls i Balansó.[22][23] A la seva mort el 1851,[24] la propietat passà al seu fill Josep de Solà i Guardans,[25] que morí el 1857 i fou succeït pel seu fill Felip de Solà i Hugas.[26][27] El 1883 va fer l'inventari de l'herència del seu pare,[5] a partir del qual les finques foren inscrites al Registre de la Propietat.[9] En aquesta època, la segona meitat del segle xix, hi havia la tintoreria d'Agustí Viñas.[28][29][30][9]
La finca va ser rehabilitada entre 2015 i 2016 per l'arquitecte Juli Pérez-Català,[31] i durant les obres s'hi va efectuar una intervenció arqueològica, que hi va trobar un dipòsit quadrangular de 3,30 m de llarg per 1,77 m d'ample, fet a base de maons plans disposats a trencajunt i cobert amb volta de maons a plec de llibre. També hi havia diversos espais destinats com a carboneres i fumerals, així com canalitzacions per abastir el tint, i un dipòsit quadrangular més petit situat a uns quants metres.[32]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Badosa Coll, 2005, p. 78.
- ↑ AHPB, notaris Rafael Albià i Marià Rufasta, 10-07-1681.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/63, f. 589-610v, 08-02-1883.
- ↑ 6,0 6,1 Oliva i Ricós, 2013, p. 6.
- ↑ «Carrer que va de la plaça de Sant Pere al portal Nou, a Francesc Lleonart, paraire». Cúria del Veguer XXXIV-6. AHCB, 1681.
- ↑ Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 403. ISBN 84-7826-764-6.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Gea Bullich, 2014.
- ↑ Oliva i Ricós, 2013, p. 14.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Brotons, 21-04-1716.
- ↑ AHCB, Cadastre I-56
- ↑ AHPB, notari Antoni Grases, manual 1.041/8, f. 129v-132v, 15-05-1758.
- ↑ AHPB, notari Bartomeu Cervelló, 24-11-1735.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Campllonch, manual 1.020/4, f. 97-100v, 06-05-1745.
- ↑ AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, manual 1.002/8 (1a part), f. 223-224, 17-10-1746.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, manual 1.002/8 (1a part), f. 91v-95v, 29-04-1746.
- ↑ AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, manual 1.002/11, f. 23-24, 31-01-1751.
- ↑ AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, manual 1.002/11, f. 24-25, 31-01-1751.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Moragas i Poch, manual 1.202/6, f. 92-96, 17-09-1820.
- ↑ «Felip Solà. Fabricant de draps. Cortines, d'en, 11. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-102. AHCB, 25-02-1829.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-04-1851, p. 1967.
- ↑ «José de Solá Guardans». geneanet. María del Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 03-03-1857. Obertura del testament de Josep de Solà i Guardans.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 375, 416.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 243, 321.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 292.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 196, 336.
- ↑ AMDCV, expedient 01-2014LL16599.
- ↑ «Carrer Rec Comtal 12». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 569-570. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Badosa Coll, Elisa «L’exportació de draps a Sicilia segons la comptabilitat de la familia Amat (1638-1644)». Recerques: història, economia, cultura, núm. 51, 2005, pàg. 67-92.
- Gea Bullich, Miquel. Estudi històric-arquitectònic de les finques del carrer Comtal, 12 i carrer d'en Cortines, 19. Alella: Actium, abril 2014 (inèdit).
- Oliva i Ricós, Benet «Els Antich i els Lleonart d’Alella i els Lapeira de Mataró a la Guerra de Successió: un grup de negocis proborbònic?». Sessió d’Estudis Mataronins, 29, 2013, pàg. 39.