Vés al contingut

Casa-fàbrica Cros

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Cros
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial, seu i magatzem Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Princesa Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1860 construcció, Arquitecte: Narcís Josep Maria Bladó
1863 ampliació
1871 ampliació
1906 ampliació
1944 renovació
2002 destrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPrincesa, 21 i Boquer, 8-12 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.38515°N,2.1801°E / 41.38515; 2.1801
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona893 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Cros era una finca situada als carrers de la Princesa i d'en Boquer de Barcelona, del que només es conserva la façana del primer d'aquests carrers, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]

El fabricant de productes químics Joan Timoleont Cros i Possel (1805-1862)[2] va adquirir a la família Gomis una parcel·la a la banda de muntanya del carrer de la Princesa,[3] i el 1860 encarregà a l'arquitecte Narcís Josep Maria Bladó el projecte d'un edifici per allotjar-hi el despatx de la seva fàbrica.[4] Les obres van finalitzar un any més tard,[3] tal com testimonia la inscripció mdccclxi a la llinda de la porta principal.

Cros va morir el 1862, i el seu fill Amadeu Cros i Nubiola (1831-1916)[5][6] adquirí la casa del carrer d'en Boquer, 12 i el 1863 va demanar permís per a enderrocar-la i construir-hi un nou edifici connectat amb l'anterior.[3][7] La destinació a magatzem industrial va fer modificar parcialment el projecte original del 1860, obligant a recol·locar l'escala de veïns (central al projecte i lateral a la construcció), així com la façana posterior (paral·lela al carrer de la Princesa al projecte i oblíqua a la construcció). També va variar la distribució (dos habitatges per planta al projecte i un a la construcció).[1] Els anuaris de l'època l'anunciaven així: «Princesa, 21. Fábrica de ácidos y sales minerales, productos de las destilaciones de leñas; ácido acético, methyleno, etc. Almacen de drogas de todas clases. Productos químicos. D. Juan T. Cros, capitalista.»[8] El 1871, la finca del núm. 10 també passà a les seves mans i la uní a la resta del conjunt.[3][9]

El 1906, la Societat Anònima Cros, representada per Juli Galve i Brusson, va adquirir la finca del núm. 8 a Emili Fàbregas i Solà[10] i la va fer reedificar.[11] El 1931, la seu de l'empresa es va traslladar al nou edifici del carrer d'Aragó amb el Passeig de Gràcia (vegeu Edifici Cros).[12] Els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola van malmetre els darreres de la finca, que fou utilitzada per a classificar els documents utilitzats en la repressió abans d'enviar-los a l'Arxiu de Salamanca.[13] El 1943, la propietat fou adquirida pel bisbat de Barcelona, que l'any següent va iniciar les obres per a traslladar-hi la parròquia de Sant Cugat del Rec,[14] destruïda durant el conflicte.[13]

El 2001, la parròquia fou absorbida per la veïna de Santa Maria del Mar,[13] i el 2002, la finca fou adquirida per la Caixa Penedès, que tenia la intenció de construir-hi un museu de la col·lecció d'obres escultòriques de Josep Maria Subirachs (vegeu Espai Subirachs).[13] Tanmateix, les dificultats econòmiques i administratives van retardar-lo, i el 2012 es va descartar definitivament,[15][16] quedant la façana del carrer de la Princesa estintolada per una estructura metàl·lica i l'interior buidat i abandonat.[17]

El 2016, la Fundació Especial Pinnae, hereva de l'obra social de l'antiga caixa d'estalvis, va subscriure un contracte d'arres amb l'empresa Development Princesa 21 SL, que s'encarregaria de la construcció d'una promoció d'habitatges domòtics i adaptats a persones amb mobilitat reduïda.[18][19] Per a dur a terme aquesta operació, calia la requalificació del solar com a residencial, per la qual cosa es va tramitar una modificació del Pla General Metropolità aprovada definitivament el 2017, que va traslladar la qualificació d'equipament al carrer de Sant Bartomeu, 5-7 (vegeu casa-fàbrica Borrell-Gispert).[19] Finalment, el 2020 es va acabar el nou edifici, que té un supermercat Alcampo als baixos.[13]

Quarteró núm. 14 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

[modifica]

L'edifici del carrer de la Princesa tenia soterrani, planta baixa i quatre pisos. La façana té cinc obertures per planta, amb baixos de pedra de Montjuïc, igual que les llosanes i els emmarcats dels balcons (les baranes dels quals tenen motius decoratius de ferro colat). Entre els pisos tercer i quart hi ha una cornisa que imita la del Palau Gomis, situat just al davant, obra de Miquel Garriga i Roca.[1]

A l'interior, destacaven alguns elements decoratius com la porta amb vidre gravat a l'àcid d’estil modernista, així com els acabats en guix dels sostres, els paviments hidràulics i els arrimadors de fusta.[20]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Casa Juan Cros». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Jean Timoleon CROS POSSEL». geneanet. crosjuan.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Casas Blasi, 2006, p. 65.
  4. AMCB, Q127 Foment 1102 bis C.
  5. «Amadeo CROS NUBIOLA». geneanet. crosjuan.
  6. «Amadeu Cros i Nubiola». Db-e. Real Academia de la Historia.
  7. AMCB, Q127 Foment 1329 C.
  8. Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y la administracion, 1863, p. 21, 22, 270, 335, 395, 449, 924, 926, 975. 
  9. AMCB, Q127 Foment 2257 C.
  10. AHPB, notari Leopold Rodés i Campderà, manual 11.459/7, f. 1108-1112, 29-08-1906.
  11. Casas Blasi, 2006, p. 65-66.
  12. Cabana, 1992b.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Alòs, Ernest «L'església amb més mala sort de Barcelona». El Periódico de Catalunya, 25-08-2020. Arxivat de l'original el 27-01-2023.
  14. Casas Blasi, 2006, p. 66.
  15. «Caixa Penedès atura el museu dedicat a Josep Maria Subirachs». cultura21, 18-10-2011.
  16. Placer, David «El museo Subirachs: la gran víctima cultural de la Obra Social». Economía Digital, 07-08-2012.
  17. Gayà, Catalina «Males olors, rates i mosquits». El Periódico de Catalunya, 27-09-2013.
  18. Memòria de la Fundació Especial Pinnae, 2017, p. 11. 
  19. 19,0 19,1 Modificació puntual del PGM als solars del carrer Princesa núm. 21, Boquer núms. 8-12 i Sant Bartomeu núms. 5-7 de Barcelona (text refòs), abril 2017. 
  20. «Carrer Princesa 21». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]