Vés al contingut

Can Cros

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Cros
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Crist, 58-66 i Cros, 6-10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 29″ N, 2° 08′ 16″ E / 41.37477°N,2.13774°E / 41.37477; 2.13774
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30317 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1862 Modifica el valor a Wikidata

Can Cros és un edifici situat a l'interior de la parcel·la dels carrers del Sant Crist, 58-66 i de Cros, 6-10 al barri de Sants de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (Categoria C).[1]

Història

[modifica]

El 1817, François Cros Dupuy (1768-1831), natural de Montpeller,[2][3][4] es va establir a Sants per a fabricar-hi aiguafort, caparrós[5] i clorur d'estany,[6] i el 1819, es va associar amb l'adroguer Baltasar Giraudier sota la raó social Francesc Cros, Giraudier i Cia.[7][3][6] A la seva mort, el fundador va ser succeït pels seus dos fills Joan Timoleont (1805-1862),[8] que en seria el director i soci majoritari, i Francesc Arístides Cros i Possel (1807-1894),[9] sota la raó social Cros Germans i Giraudier.[10][6] A la mort de Joan, el negoci passà a mans del seu fill Amadeu Cros i Nubiola (1831-1916),[11][12] que el 1874 traslladà la fàbrica a Badalona,[3] i el 1878, va promoure l'obertura del carrer que porta el seu nom entre els del Sant Crist i de Sants a través dels terrenys de l'antiga fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Enric Figueras i Ribas.[13]

La casa va passar a mans d'Emili Cros i Isaac (1838-1912),[14][15][13] fill de Francesc, i després al seu fill Adolf Cros i Daunas (1883-1942),[16] que el 1920 va demanar permís per a construir un gual a la vorera.[17] Posteriorment, fou rehabilitada per a allotjar l'escola Institució Montserrat. El seu equip de bàsquet, conegut com a B.I.M., arribà a competir en tornejos de primera categoria .[18]

Descripció

[modifica]

La casa està envoltada d'alguns arbres i una pista esportiva, dins un clos tancat.[18] És de planta quadrada i consta de baixos i dos pisos, balustrada i terrat. Té un balcó central i dos finestrals i un portal rectangular.[18]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Institució Montserrat SCCL (Antiga masia Can Cros)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «François CROS DUPUY». geneanet. crosjuan.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Cros». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Missé, Andreu; Vidal-Folch, Xavier «Cros, el mascarón de proa». El País, 23-09-1987.
  5. «caparrós». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat.
  6. 6,0 6,1 6,2 «LA CASA DEL COSTAT DE LA RIERA DE MAGÒRIA. Relat finalista del Certamen Literari Francesc Candel - La Marina, 2005». ELS CONTES DE LA MEMÒRIA URBANA. Martí Checa Artasú, 01-05-2006.
  7. Diario de Barcelona, 31-08-1819, p. 1945. 
  8. «Jean Timoleon CROS POSSEL». geneanet. crosjuan.
  9. «Aristide CROS POSSEL». geneanet. crosjuan.
  10. Diario de Barcelona, 18-09-1836, p. Apèndix. 
  11. «Amadeo CROS NUBIOLA». geneanet. crosjuan.
  12. «Amadeu Cros i Nubiola». Db-e. Real Academia de la Historia.
  13. 13,0 13,1 «Expediente promovido por d. Amadeo Cros para la apertura de la calle Cros, desde la calle Santo Cristo a la Carretera de Madrid a la Junquera (calle Carretero). 4 planols. Maquin rius, Enrique Figueras. 1879». 6.1.6 Urbanització 013. AMDSM, 22-07-1877.
  14. «Emilio CROS ISAAC». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  15. «Emilie CROS ISACH». geneanet. crosjuan.
  16. «Adolfo CROS DAUNAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  17. «Adolfo Cros. Cros 6 (Sants). Construir un gual en la vorera». Q127 Foment 1201/1920. AMCB, 01-06-1920.
  18. 18,0 18,1 18,2 «Can Cros». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.