Casa-fàbrica Enrich
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Basses de Sant Pere, 22 (enderrocat) | |||
| ||||
La casa-fàbrica Enrich era un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, situat al carrer de les Basses de Sant Pere, 22 de Barcelona,[1] actualment desaparegut.
Història
[modifica]El fuster Magí Enrich (també escrit Henrich) i Rovira[2] va néixer a Barcelona entre els anys 1737 i 1740 i va treballar amb el seu pare Jacint, fent-se càrrec del taller familiar a la seva mort el 1778.[3] El 1776 va adquirir en emfiteusi a Josep Sala i Parés una casa al carrer de les Basses de Sant Pere,[4][1] i va associar-se amb Anton Carrera i Pere Constansó sota la raó social Carrera, Enrich i Cia, que el 1779 va adquirir una casa al costat de la seva.[5][3] El 1782, la societat es va dissoldre i Enrich quedà com a únic propietari de la finca,[6][1] i aquell mateix any, ell i el fabricant Bernat Llorens van demanar permís per a fer-hi reformes.[7]
Magí Enrich va arribar a ser consiliari de la Companyia de Filats de Cotó[8][3] i va morir després del 1807.[9] Aleshores, la propietat va ser heretada pel seu fill Josep, casat amb Isabel Fontserè i Carrès, filla del fabricant de cotonades Pau Fontserè. Posteriorment, va passar a mans dels seus fills Josep (†1866),[10] Pau (†1874)[11] i Francesc Enrich i Fontserè[12] (1805-1883),[13] casat amb Rosa Capmany i Piqué,[14] i a la seva mort, al seu fill Pau Enrich i Capmany.[15][1] Uns anys després, l'edifici fou enderrocat i substituït per una nova construcció.[16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 AHPB, notari Melitó Llosellas i Bruguera, manual 1.380/43, f. 897-912, 28-07-1883. Continuació de l'inventari post mortem de Francesc Enrich i Fontserè.
- ↑ Diario de Barcelona, 06-05-1807, p. 554.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arranz, 1991, p. 141-142.
- ↑ AHPB, notari Joan Fontrodona i Roura, 28-02-1776.
- ↑ AHPB, notari Feliu Veguer i Avellà, manual 1.047/52, f. 350v-372, 29-03-1779.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 16-07-1782.
- ↑ «Magin Enrich i Bernardo Llorens. Fabricants d'Indianes. Basses de Sant Pere. Fàbrica. Substituir una porta gran per una finestra». C.XIV Obreria C-30/1782-151. AHCB, 12-11-1782.
- ↑ Almanak mercantil ó guía de comerciantes, 1799, p. 359.
- ↑ «Causa de Isabel Enrich y Fontseré, consorte de Josef Enrich, vecino del comercio de Barcelona, contra Magín Enrich, comerciante, y Pablo Fontseré, fabricante de tejidos, vecinos de la misma, su suegro y hermano». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 1853. ACA, 1807.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 11-10-1866, p. 9673.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 18-09-1874, p. 8994.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 25. AMCB, 1853.
- ↑ «Francesc Enrich Fontseré». geneanet. Joan Enrich.
- ↑ «Rosa Campmany Piqué». geneanet. Joan Enrich.
- ↑ «Pau Enrich Campmany». geneanet. Joan Enrich.
- ↑ «Sol·licitud de Juan Parsarisas per a que se l'indemnitzi pel terreny cedit a la via pública, al reedificar la casa de la seva propietat nº 22 del carrer Balsas de San Pedro (Basses de Sant Pere)». Q136 Obres públiques 3/0 1797. AMCB, 1886-1887.
Bibliografia
[modifica]- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.