Vés al contingut

Casa-fàbrica Fontserè

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Fontserè
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa natal i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de Sant Pere Més Baix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i restaurat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 48-50 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.387661°N,2.177992°E / 41.387661; 2.177992
Format perPlaca commemorativa d'Isidre Nonell i Monturiol
Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere Més Baix, 52 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52521 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1297 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Placa commemorativa d'Isidre Nonell i Monturiol
Identificador1754-61

Bé cultural d'interès local
Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere Més Baix, 52
Id. IPAC52525 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1299 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere Més Baix, 52
Id. IPAC52525 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Fontserè, també coneguda com casa Francesc Enrich Fontserè, és un conjunt arquitectònic situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 48-50 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

[modifica]
Façanes abans de la reforma
Placa commemorativa del 50è aniversari de la mort del pintor Isidre Nonell (desapareguda)
Placa commemorativa d'Isidre Nonell
Quarteró núm. 39 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1632, el notari Rafael Vic (usufructuari) i la seva esposa Marianna (propietària) van establir en emfiteusi la casa núm. 48 a Pere Roca,[3] que el 1655 l'establí al seu torn al metge Antoni Morell.[4] El 1666, ambdues emfiteusis foren restituïdes, i Morell obtingué d'Anna, vídua del velluter Francesc Melcior, i del seu fill Francesc, botiguer de draps a Ponts, successors dels cònjuges Vic, un nou establiment.[5] El 1672 va heretar del seu sogre, el paraire Antoni Bugunyà, la núm. 50, descrita en els documents notarials com a una «casa amb un portal novament construït, un hort annex amb alguns tarongers i un pou».[6] El 1691, va ser elegit conseller en cap de Barcelona per la plaça destinada a doctors de medicina i lleis,[7] i el 1692 va fer reformar la seva residència, unificant les dues finques a nivell del primer pis i construint-hi sengles balcons.[8]

Morell va morir el 1702, i en el seu testament llegà la casa núm. 48 (excepte les dues habitacions del primer pis unides al núm. 50) a la seva filla Gertrudis, casada amb el notari Isidre Famades,[9] que el 1707 la va establir en emfiteusi al fuster Ramon Rotllant.[10] Posteriorment, va passar a mans del seu fill Carles, i després a les filles d'aquest, Clara i Josepa, aquesta darrera casada amb el fuster Segimon Cornellas,[11] que el 1793 va demanar permís per a modificar el portal i obrir-hi l'accés a l'escala de veïns,[12] i novament el 1795 per a obrir una finestra al segon pis.[13]

Morell va llegar la casa del núm. 50 a les seves besnetes Maria i Antònia Camps i Armant, filles de la seva neta Gertrudis Armant i Morell (filla de la seva filla Maria i del mercader Francesc Armant) i de Francesc Camps, batxiller de lleis,[9] que el 1732 la van establir en emfiteusi al pescador Segimon Guardiola.[14] El 1760, el seu fill Francesc, fabricant de mitges de seda la va tornar a establir a Josep de Montanyola i Preen, capità del Regiment d'Infanteria d'Astúries.[15] La seva germana Manuela[16] es va casar amb Ramon de Berart i de Ramon, baró d'Esponellà,[17][18] i el 1785, les seves filles Agnès[19] i Gaietana de Berart i de Montanyola[20] l'establiren en emfiteusi al fabricant de cotonades Pau Fontserè, que fins aleshores la tenia en lloguer.[18] Aquest havia començat la seva activitat el 1772, al mateix temps que el seu sogre Joan Carrès, segons Molas.[21] El 1774, aquest tenia 12 telers i Fontserè 13, i a aquest darrer un paraire de Berga li subministrava els filats de cotó, segons Thomson.[22] Posteriorment, es va associar a la Companyia de Filats de Cotó, i la seva vídua Gertrudis Carrès i Pla (filla de Joan Carrès i Antònia Pla) encara hi pertanyia el 1797.[23]

Gertrudis va morir el 1806,[24] i segons l'inventari post mortem realitzat per l'hereu Josep Fontserè i Carrès, a la «quadra dels teixidors» hi havia 13 telers de fusta, quatre peces «flamores» començades, dos bancs de fusta per a plegar les peces, dos cistells de fusta i una pila de 10 o 12 quintars de llenya de pi; i al magatzem, una taula de pedra per pintar el cotó, una caixa per posar-hi els canons buits, una balança de llauna i diverses quantitats de cotó de diferent tipus i qualitat.[25] L'any següent, Josep Fontserè adquirí la casa núm. 48 a Gaietana Cornelllas i Rotllant i al seu marit Joan Ardit i Quer, fuster.[26] Després de la mort sense fills de Josep i el seu germà Pau, el 1849 la propietat del núm. 50[a] va passar a mans del seu nebot Francesc Enrich i Fontserè (1805-1883),[29] fill d'Isabel Fontserè i Carrès i del fabricant d'indianes Josep Enrich, i casat amb Rosa Capmany i Piqué.[30][31] El 1859 va encarregar la reforma de la façana al mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera,[32] que va construir el balcó del segon pis i va estucar la façana amb una imitació d'encintat de carreus, actuació que també va afectar el primer pis del núm. 48.[33]

El 1876 hi havia la fàbrica de pastes de sopa d'Isidre Nonell i Torrents,[34] que va sol·licitar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 2 CV (amb la corresponent xemeneia) en substitució de l'antic «bogit» (motor cilíndric mogut per cavalls).[35] El seu fill era el pintor modernista Isidre Nonell i Monturiol (1872-1911), la infància i adolescència del qual es va enquadrar en aquest marc, reflectit en algunes de les seves primeres obres: El pati, Interior de botiga i Racó de fàbrica (vegeu llista de quadres d'Isidre Nonell).

A la mort de Francesc Enrich el 1883, la propietat va passar a mans del seu fill Pau Enrich i Capmany.[36][27][28] La seva vídua Joaquima Mayol i Castellet (†1913)[b] la va llegar a les seves filles Teresa i Concepció. El 1949, aquesta darrera va vendre la seva part a Teresa, per la qual cosa va quedar-ne com a única propietària, i el 1965 les va vendre a la Compañía Internacional de Seguros SA.[28]

Després de diverses vicissituds, el 2013 es va aprovar definitivament el «Pla Especial Integral (PEI) de regulació de les condicions d'edificació de les finques situades al carrer de Sant Pere més Baix, núms. 48-50 i 52», que incloïa el núm. 52 sense la farmàcia de la planta baixa, catalogada com a establiment d'interès.[37] Aquesta actuació va comportar la unificació a nivell del segon pis d'ambdues finques, desplaçant la finestra gòtica del núm. 48 i posant-la al nivell del balcó del núm. 50, a més d'estendre-hi l'encintat de carreus.[38]

Arran de les obres, la placa commemorativa del 50è aniversari de la mort del pintor (1961) va ser arrencada i el maig del 2014 s'hi va col·locar una de nova al núm. 38 del mateix carrer,[39] un error atribuïble a la monografia sobre el pintor de l'historiador Enric Jardí.[40] Finalment, l'any 2023 la placa fou restituïda a l'emplaçament correcte.[41]

Descripció

[modifica]

Conjunt de dues cases de planta baixa, dos pisos i una remunta moderna.[1] El núm. 48 és una construcció medieval que podria datar del segle xv i que al segon pis conserva l'element més distintiu de la façana, una finestra d'arc conopial trevolat. Els baixos han estat molt modificats, però a l'interior és visible un arc de mig punt d'època medieval.[1]

La casa del núm. 50 és del segle xvii i presenta dues obertures a la planta baixa, la més estreta de les quals dona accés a l'escala de veïns. Cada pis té una finestra i un balcó, al primer, de llosana de rajola i ferro i, al segon, de llosana de pedra. La façana es corona amb una cornisa motllurada.[1]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ En aquesta època, la propietat de la finca del núm. 48 es repartia a parts iguals entre Francesc Enrich, els seus germans Josep i Pau, i Ramona Vila del Sucre, com a cohereus del seu oncle comú Josep Fontserè i Carrès.[27][28]
  2. ↑ Que va adquirir la ¼ part restant del núm. 48 als hereus de Ramona Vila.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici d'habitatges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHPB, notari Sebastià Costa, 19-12-1632.
  4. ↑ AHPB, notari Jaume Corbera, manual 730/7, 11-03-1655.
  5. ↑ AHPB, notari Joan Guiu, 07-10-1666.
  6. ↑ AHPB, notari Francesc Cotxet i Soler-Ferran, manual 779/7, 16 i 17-12-1672. Creació de censal a favor de la Comunitat de Preveres de Santa Maria del Pi amb hipoteca de la propietat.
  7. ↑ Capmany i Monpalau, Antoni. Memorias históricas sobre la Marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 1792, p. 118. 
  8. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-15 (1689-1694), 26-11-1692. Permís a Antoni Morell, doctor en Medicina, per a construir tres balcons de pedra o ferro al carrer de Sant Pere Més Baix.
  9. ↑ 9,0 9,1 AHPB, notari Josep Brossa, 09-03-1702.
  10. ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 28-12-1707.
  11. ↑ AHPB, notari Pere Màrtir Golorons, 09-02-1776. Confessió de domini de Clara Rotllant, donzella, i Josepa Cornellas, esposa de Segimon Cornellas, fuster, a Francesc Serras, sastre.
  12. ↑ «Segismundo Curnellas. Mestre fuster. Sant Pere més Baix 14. Casa. Modificar un portal i obrir-ne un altre». C.XIV Obreria C-62/1793-007. AHCB, 08-01-1793.
  13. ↑ «Sagimon Curnellas. Mestre fuster. Sant Pere Més Baix 14. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-69/1795-001. AHCB, 12-01-1795.
  14. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Madriguera, 17-07-1732.
  15. ↑ AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, 06-06-1760.
  16. ↑ «María Manuela de MUNTANYOLA y PREEN». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ «Ramón Antonio de BERARD y RAMÓN». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ 18,0 18,1 AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.049/39, f. 126-130, 12-02-1785.
  19. ↑ «Agnes de BERARD y de MUNTANYOLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ «Gaietana de BERARD y de MUNTANYOLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ Molas, 1970, p. 527.
  22. ↑ Thomson, 2003, p. 191.
  23. ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1797, p. 459. 
  24. ↑ AHPB, notari Ramon Gualsa i Baell, manual 1.178/2 (3a part), f. 8v-10v, 18-02-1806.
  25. ↑ AHPB, notari Ramon Gualsa i Baell, manual 1.178/2 (3a part), f. 12-18, 21 i 28-02-1806.
  26. ↑ AHPB, notari Ramon Gualsa i Baell, manual 1.178/2 (4a part), f. 4-7v, 26-01-1807.
  27. ↑ 27,0 27,1 AHPB, notari Melitó Llosellas i Bruguera, manual 1.380/43, f. 897-912, 28-07-1883. Continuació de l'inventari post mortem de Francesc Enrich i Fontserè.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Dades del Registre de la Propietat de Barcelona.
  29. ↑ «Francesc Enrich Fontseré». geneanet. Joan Enrich.
  30. ↑ «Rosa Campmany Piqué». geneanet. Joan Enrich.
  31. ↑ AHPB, notari Joan Janer i Pasqual, 20-08-1849.
  32. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 171, 337, 404. 
  33. ↑ «Francisco Enrich i Fonserè. Sant Pere més Baix 48-50. Reformes». Q127 Foment 1003 bis C. AMCB.
  34. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1216. 
  35. ↑ «Isidro Nonell. Sant Pere Més Baix 50. Substituir la màquina que tenia per una caldera de vapor». Q127 Foment 725 E. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1875-1876.
  36. ↑ «Pau Enrich Campmany». geneanet. Joan Enrich.
  37. ↑ «Antiga Farmàcia Padrell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  38. ↑ PEI de regulació de les condicions d'edificació de les finques situades al carrer de Sant Pere més Baix, núms. 48-50 i 52, 01-02-2013, p. 7. 
  39. ↑ «Placa commemorativa a la casa on va viure i morir el pintor Isidre Nonell, al carrer Sant Pere més Baix, 38». BCNROC Barcelona. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona.
  40. ↑ Jardí, Enric. Nonell. Editorial Polígrafa, 1969, p. 9 (peu d'imatge). 
  41. ↑ «Isidre Nonell i Monturiol». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]
  • Molas i Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la Revolución Industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970. 
  • Thomson, J.K.J.. A Distinctive Industrialization: Cotton in Barcelona 1728-1832. Cambridge University Press, 2003. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Fontserè
  • «Casa Francesc Enrich Fonserè». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Sant Pere, 48». Rehabilitació. Juli Pérez-Català Arquitectura, 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Fontserè&oldid=34723583»