Vés al contingut

Casa Magí Enrich

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Magí Enrich
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de Sant Pere Més Alt Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Alt, 44 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.388463°N,2.1768°E / 41.388463; 2.1768
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1249 Modifica el valor a Wikidata

La casa Magí Enrich és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Alt, 44 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]

El 1720, Teresa de Gualbes,[2] vídua de Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena (1653-1710), primer comte de Múnter,[3][4] va establir la casa en emfiteusi al teixidor de lli Jaume Raurell,[5] que al seu torn la vengué el 1733 a Onofre Rovira, ardiaca de Llobregat a la Seu de Barcelona.[6] El 1739, aquest la vengué a l'adroguer Francesc Fals i Molas.[7]

El 1779, la seva vídua i fills la vengueren al fuster Magí Enrich (també escrit Henrich) i Rovira,[8][9][10] que tot seguit va demanar permís per a fer-hi reformes.[11] La propietat va ser heretada pel seu fill Josep, casat amb Isabel Fontserè i Carrès, filla del fabricant de cotonades Pau Fontserè. Posteriorment, va passar a mans dels seus fills Josep (†1866),[12] Pau (†1874)[13] i Francesc Enrich i Fontserè[14] (1805-1883),[15] casat amb Rosa Capmany i Piqué,[16] i a la seva mort, al seu fill Pau Enrich i Capmany.[17][10]

Descripció

[modifica]

Consta de planta baixa i quatre pisos, dos dels quals són producte d'una remunta recent que ha fet desaparèixer la solana del tercer pis.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Teresa de Gualbes y Sentmenat». geneanet. María del Pilar de Olivar Vivó.
  3. «Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Miguel de Clariana-Seva y Ardena». geneanet. María del Pilar de Olivar Vivó.
  5. AHPB, notari Antoni Cassani, 29-01-1720.
  6. AHPB, notari Josep Llobet, 14-01-1733.
  7. AHPB, notari Josep Llobet, manual 952/9, f. 19v-22v. 02-05-1739.
  8. Diario de Barcelona, 06-05-1807, p. 554. 
  9. AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/29, f. 140-143v, 16-03-1799.
  10. 10,0 10,1 AHPB, notari Melitó Llosellas i Bruguera, manual 1.380/43, f. 897-912, 28-07-1883. Continuació de l'inventari post mortem de Francesc Enrich i Fontserè.
  11. «Magí Enrich. Fuster. Sant Pere més Alt. Obrir una porta, engrandir-ne una altra, variar finestres, posar una gelosia». C.XIV Obreria C-19/1779-57. AMCB, 10-04-1779.
  12. Diario de Barcelona (edición mañana), 11-10-1866, p. 9673. 
  13. Diario de Barcelona (edición mañana), 18-09-1874, p. 8994. 
  14. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 25. AMCB, 1853.
  15. «Francesc Enrich Fontseré». geneanet. Joan Enrich.
  16. «Rosa Campmany Piqué». geneanet. Joan Enrich.
  17. «Pau Enrich Campmany». geneanet. Joan Enrich.