Vés al contingut

Casa-fàbrica Parera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Parera
Imatge
Hospital, 89 i 91 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i edifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHospital, 91 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 11″ E / 41.380125°N,2.169698°E / 41.380125; 2.169698

La casa-fàbrica Parera és una finca situada al carrer de l'Hospital, 91 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogada, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Història

[modifica]

El 1763, el comerciant Joan Senyant va adquirir una casa (actual núm. 91) a la vídua i marmessors de Magí Baldrich,[2] i el 1766 va adquirir en emfiteusi la contigua (actual núm. 89) al notari Joan Baptista Plana i Circuns, la seva esposa Maria Cabrer, el també notari Ignasi Plana i Fontana, fill de l'anterior (usufructuaris), i l'esposa d'aquest, Maria Josepa Mauran i Cabrer (propietària).[3] Senyant era ajudant d'artilleria del castell de Tarifa,[4][5][6] i arran d'un litigi contra ell al Tribunal de l'Auditoria de Guerra, les cases sortiren a subhasta pública i foren adquirides el 1785 i 1788 pel fabricant d'indianes Josep Alabau i Cabot a la seva vídua Maria Ignàsia Anglada.[7]

El 1803, Alabau i el sastre Josep Pucull, propietari de la casa veïna per la part de llevant, van demanar permís per a reparar una part de les façanes de les seves cases, que amenaçaven ruïna, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls i Balansó.[8] El 1806, Alabau entrà en concurs de creditors,[9][10] als qui va cedir els seus bens, i la finca fou posada en subhasta diverses vegades entre 1822 i 1825,[11][12][13][14][15] essent finalment adjudicada per 14.000 lliures al comerciant Agustí Escuder,[7] que en va fer agnició de bona fe[16] al també comerciant Francesc Parera Compte.[17][18][19]

Segons la Guía de forasteros en Barcelona del 1842, hi havia la fàbrica de naips d'Agustí Sanmartí.[20] Aquest va morir sense fills propis i fou succeït per la seva vídua Margarida Reus i Jaume Camps, fill del seu primer matrimoni amb el pintador d’indianes Simeó Camps,[21] sota la raó social Vídua de Sanmartí i Fill (Jaume Camps).[22][23] Posteriorment, es va traslladar a l'immoble veí del núm. 93,[24] propietat de Camps[23] i reformat el 1852 segons el projecte de l'arquitecte Francesc Vila.[25]

El 1856, Anna Maria Pujals, vídua de Parera,[26] va demanar permís per a reconstruir la casa del núm. 89,[a] segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet,[30] i l'any següent s'hi establí el despatx del fabricant de buates Antoni Candaló i Casañas,[31] que tenia la seva fàbrica al carrer d'en Robador, 47.[32] Aquell mateix any s'anunciava el lloguer de dues «quadres» de nova construcció a l'interior d'illa,[33] alhora que s'hi instal·lava la fàbrica de naips de Pere Macià i Serra,[34][35] fins aleshores al Palau Palmerola del carrer de la Portaferrissa.[36][37] Macià provenia d'una nissaga de fabricants de naips iniciada el 1742 per Joan Francesc Macià[38] i extingida a la seva mort el 1865. Segons el seu inventari post mortem, la força motriu era un cavall,[39] i l'any següent, la fàbrica va passar a mans de Felicià Juncosa.[38]

El 1887, era en mans de Cristòfor Massó i Artigas,[40][41] que poc després d'un incendi[42] va demanar permís per a legalitzar-hi un motor de gas.[43] Finalment, el 1896 va ser absorbida per Naipes Comas,[44] tot i que a principis del segle xx hi havia un dipòsit de naips a la sastreria d'Antoni Maleras dels baixos.[45] Aquest establiment fou succeït per la sastreria Arbiol,[46] on el 1954, Manuel Arbiol va demanar permís per a instal·lar-hi un motor elèctric.[47] Actualment, és una botiga de roba de la ONG Humana.[48]

El 1916 hi havia una fàbrica de calçat a les «quadres» interiors,[49] i el 1977, una secció del sindicat Comissions Obreres (CCOO).[50][51]

Quarteró núm. 99 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Posteriorment, es va segregar de la propietat,[27] tot i que l'entrada de veïns continua essent comuna a ambdues. El 1925, Clotilde Parera Botey, propietària del núm. 91, va sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona la conversió de la mitja ploma d'aigua que abastia la seva finca al sistema d'aforament,[28] i poc després, Joaquim Julià Trias, propietari del núm. 89, va fer el mateix respecte de l'altra mitja ploma.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Pere Llopart, manual 1.029/7, f. 343v-347v, 29-11-1763.
  3. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/26, f. 352v-357, 04-05-1766.
  4. ↑ «Autos sobre exención de la contribución de Catastro solicitada por Juan Señan, ayudante del castillo y fortaleza de Tarifa, y María Ignacia Anglada, vecinos de Barcelona». REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos 1774, nº 7 Aa. ACA.
  5. ↑ «Autos sobre exención de la contribución de Catastro solicitada por Juan Señan, ayudante del castillo y fortaleza de Tarifa, vecino de Madrid, por ser padre de doce hijos nacidos en Barcelona». REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos 1781, nº 4 Ba. ACA.
  6. ↑ Real Cedula de S.M. y señores del Consejo, por la qual se declara que deben gozar de las esenciones personales concedidas por la Ley final del titulo primero, libro quinto, de la Recopilación, a los padres de seis hijos varones, los que los tengan viviendo en Castilla, y de ningun modo en Cataluña, ni en otra parte donde se gobiernen por fueros (...). Madrid: Imprenta de Don Pedro Marin, 1782. 
  7. ↑ 7,0 7,1 AHPB, notari Manuel Rafart, manual 1.223/4 (2a part), f. 15-37, 30-01-1826.
  8. ↑ «Josep Alabau. Fabricant d'indianes. Josep Pucull. Mestre sastre. Hospital 20 i 21. Cases. Arreglar la façana, que amenaça ruïna». C-XIV Obreria C-92/1803-159. AHCB, 15-12-1803.
  9. ↑ «Causa de Josep Llimona, fabricante de indianas, Josep Castaner y otros vecinos de Barcelona contra Josep Alabau y Cabot, comerciante, y otros». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 1054. ACA, 1806.
  10. ↑ Diario de Barcelona, 21-05-1817, p. 754. 
  11. ↑ Diario de Barcelona, 20-05-1822, p. 1434. 
  12. ↑ Diario de Barcelona, 16-09-1824, p. 2213. 
  13. ↑ Diario de Barcelona, 11-11-1824, p. 2699. 
  14. ↑ Diario de Barcelona, 17-08-1825, p. 1542-1543. 
  15. ↑ Diario de Barcelona, 21-11-1825, p. 2716. 
  16. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ AHPB, notari Manuel Rafart, manual 1.223/4 (2a part), f. 42v-53v, 13-02-1826.
  18. ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1828, p. 2862. 
  19. ↑ Diario de Barcelona, 21-04-1829, p. 888. 
  20. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 43. 
  21. ↑ Sarrà i Sánchez, 2018, p. 85-93.
  22. ↑ Saurí, Manuel. Guía general de Barcelona, 1849, p. 394. 
  23. ↑ 23,0 23,1 «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 40. AMCB, 1853.
  24. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 223, 360. 
  25. ↑ AMCB, Q127 Foment 613 C.
  26. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 03-04-, p. 3116. 
  27. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 385. 
  28. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 28-12-1925, p. 1119-1120. 
  29. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 18-01-1926, p. 37. 
  30. ↑ AMCB, Q127 Foment 896 bis C/1856.
  31. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 555. 
  32. ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1857, p. 10558. 
  33. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 14-11-1857, p. 9340. 
  34. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 182, 246. 
  35. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. xxiii, 450, 699 i 792. 
  36. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 19-11-1857, p. 9566. 
  37. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 186, 360. 
  38. ↑ 38,0 38,1 Sarrà i Sánchez, 2018, p. 74-80.
  39. ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobregués, manual 1.325/18, f. 929-949v, 31-12-1865. Inventari post mortem dels béns de Pere Macià i Serra.
  40. ↑ Sarrà i Sánchez, 2018, p. 261-265.
  41. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 701. 
  42. ↑ La Publicidad, 15-04-1887, p. 2-3. 
  43. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-05-1887, p. 6194. 
  44. ↑ Sarrà i Sánchez, 2018, p. 129.
  45. ↑ Almamach de La Esquella de la Torratxa, 1907, p. 206. 
  46. ↑ «PUBLICIDAD SASTRERIA ARBIOL MODA TRAJES A MEDIDA PARA HOMBRES Y NIÑOS BARCELONA». todocoleccion.net, 1933.
  47. ↑ «Manuel Arbiol Zapater. Hospital 91. Permís per a instal·lar motor». Q122 Activitats 102550. AMCB.
  48. ↑ «BARCELONA c/ Hospital, 91». Humana.
  49. ↑ Anuario indsutrial de Catalunya, 1916, p. 223. 
  50. ↑ «Sindicato de Comisiones Obreras del Espectáculo. Agrupación de atracciones y recreo». Mundo Diario. Catalunya laboral, 13-11-1977, pàg. 21.
  51. ↑ «Fitxes Hemeroteca». L'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Parera&oldid=34573543»