Casa-fàbrica Torras i Lleó
 | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Carme, 29 i Jerusalem, 11 (enderrocat) | ||
| Plànol | |||
 | |||
La casa-fàbrica Torras i Lleó era un conjunt d'edificis situats als carrers del Carme, 29 i de Jerusalem, 11 del Raval de Barcelona, del qual només es conserva el primer.
Història
[modifica]
Fàbrica d'indianes de Jaume i Pau Alabau
[modifica]El 1786, el prevere Adjutori Prat va demanar permís per a obrir dues portes a la seva casa del carrer del Carme.[1][2]
El 1794, el fabricant d'indianes Pau Alabau va demanar permís per a reformar una «quadra» de planta baixa al carrer de Jerusalem,[3] que seria ocupada per la raó social Jaume i Pau Alabau, constituïda el 31 de juliol del 1795 amb un capital de 6.000 lliures.[4][5][6]
L'octubre del 1802, els germans Alabau van adquirir la finca en emfiteusi,[7] i poc després, el febrer del 1803, van demanar permís per a remuntar un pis a la «quadra», segons el projecte del mestre de cases Pere Paraleda.[8] Segons Thomson, la fàbrica va fer fallida el 1805,[9] i el 1807 van restituir la propietat al senyor emfitèutic.[10]
El 1827, el prevere Ramon Prat i de Roca va establir novament la finca al teixidor de vels manresà Francesc Sala i Amorós.[11][12][13][14] Casat amb Isabel Basany i Corrons, també de Manresa,[15] van ser pares dels fabricants tèxtils Ignasi,[16] Francesc,[17] i Antoni Sala i Basany.[18]
Fàbrica de naips de Francesc Torras i Lleó
[modifica]El 1842, el fabricant de naips Francesc d'Assís Torras i Lleó era establert al carrer del Carme, 80 (antic).[19][20] El 1844, va adquirir a Francesc Sala la casa del carrer del Carme, 14 (actual 29) per 300 lliures,[21] i tot seguit va fer-la reedificar segons el projecte de l'arquitecte Ramon Molet.[22] L'obra fou encomanada al paleta Pere Caballé, al fuster Joan Roger, al manyà Francesc Costa,[23] al vidrier i estanyer Pere Marsal, i al pintor Anton Pla,[24] i l'any següent va traslladar-hi la producció:[20][25][26] «Carmen, 29. Fábrica de naipes de una hoja, por mayor y menor. Expediciones á todos los puntos del reino y del extranjero. Don Francisco Torras y Lleó.»[27] El 1859, va demanar permís per a remuntar un segon pis a la «quadra» del carrer de Jerusalem.[28]
Casat amb Antònia Puig (†1869),[29] Francesc Torras i Lleó va morir el 1860,[30] i el negoci va continuar sota la raó social Fills de Torras i Lleó, que el 1872 va demanar permís per a instal·lar una nova màquina de vapor en substitució de la ja existent.[31][32]
Reconversió en habitatges
[modifica]El 1917, Francesc Torras i Baseda es va associar amb el fabricant de paper Lluís Guarro i Casas, el litògraf valencià Josep Durà i Ròmul Gavarró, enginyer d'Igualada, per a crear la societat anònima Fabricantes de Naipes de España[33] (absorbida el 1934 per Naipes Heraclio Fournier),[34][35] i la producció es va traslladar al carrer de Robador, 24-26 (vegeu casa-fàbrica Busqueta-Riera), quedant a la planta baixa de l'edifici del carrer del Carme el magatzem i el despatx.[36] El 1918, va encarregar a l'arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer la reconversió de la «quadra» del carrer de Jerusalem en habitatges, segregant-la de la finca. Aquest hi va remuntar un tercer pis i va obrir una nova porta davant del passatge de la Virreina.[37] Finalment, va ser enderrocat cap al 2012 per a construir-hi una nova promoció d'habitatges.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Adjutorio Prat. Prevere. Carme. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-41/1786-84. AHCB, 23-04-1786.
- ↑ «Adjutorio Prat. Prevere. Carme. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-41/1786-99. AHCB, 09-05-1786.
- ↑ «Pau Alavau. Comerciant. Jerusalem. Casa. Fer obertures». C.XIV Obreria C-67/1794-106. AHCB, 08-08-1794.
- ↑ AHPB, notari Armengol Pinyol i Teixidor, 31-7-1795.
- ↑ Grau i Fernández i López, 1974, p. 55.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 278.
- ↑ AHPB, notari Francesc Ferrús, 22-10-1802.
- ↑ «Jaume i Pau Alabau. Comerciants i fabricants d'indianes. Jerusalem i Carme (al costat de la tàpia de l'hort del convent de Jerusalem). Casa. Aixecar un pis». C.XIV Obreria C-90/1803-027. AHCB, 17-02-1803.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 279.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Torrent i Sayrols, 16-11-1807.
- ↑ «Francisco Sala Amorós». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- ↑ Diario de Barcelona, 14-08-1842, p. 3092.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Vilar i Estruch, 21-07-1827.
- ↑ Gaceta de Madrid, 08-01-1907.
- ↑ «Isabel Basany Corrons». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- ↑ «Ignacio Sala Basany». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- ↑ «Francisco Sala Bassany». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- ↑ «Antonio Sala Basany». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 43.
- ↑ 20,0 20,1 Diario de Barcelona, 10-11-1845, p. 4346.
- ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.281/8, f. 219v-22v, 07-08-1844.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 132/1844.
- ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.281/12, f. 263-265v, 14-09-1848.
- ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.281/12, f. 265v-266vm 14-09-1848.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 394.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 233, 360.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. xxiii, 452, 792, 1090.
- ↑ «Francico Torres y Lleó. Jerusalem 11. Construcció d'un segon pis en un edifici». Q127 Foment 72/1859. AMCB.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 29-10-1869, p. 10841.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 27-03-1860, p. 2948.
- ↑ «Concessió del permís a Fills de Torras i Lleó per a establir una caldera de vapor (de quarta categoria per la fàbrica de naips) en el carrer del Carmen (actualment Carme), número 29». A183 Comissió de Governació C5-22. AMCB, 11-01-1872.
- ↑ «Substitució de la caldera de vapor que els fills de Torres i Lleó tenen instal·lada en el carrer Carmen (Carme) número 29, (per una caldera del sistema Alexander)». A183 Comissió de Governació C5-23. AMCB, 24-07-1872.
- ↑ Sarrà i Sánchez, 2019, p. 13, 302.
- ↑ «Torras y Lleó, Barcelona, Spain, c.1838-1921» (en anglès). The World of Playing Cards. Simon Wintle, 03-07-1996.
- ↑ Guía comercial e industrial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 57, 1477.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 606.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1027/1918.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 15.
- Grau i Fernández, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
- Sarrà, Esther; Sánchez, Paloma. Catàleg de la col·lecció de naips de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1529-1988). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2018.
Enllaços externs
[modifica]- «Torras y Lleó, Barcelona, Spain, c.1838-1921» (en anglès). The World of Playing Cards. Simon Wintle, 03-07-1996.