Casa-fàbrica Vermell-Martí
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Jonqueres, 10 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
.jpg)
La casa-fàbrica Vermell-Martí és un edifici situat al carrer de Jonqueres, 10 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]El 1779, els monjos del convent de Sant Francesc de Paula van establir en emfiteusi un terreny a Anna Maria Miquel i Darrer (filla del botiquer de teles Josep Miquel i Salas i casada amb Antoni Amat i Pont),[2] al mercader de sedes Tomàs Llimona i al comerciant Pere Vermell (vegeu casa-fàbrica Vermell-Franquesa),[3] amb l'obligació d'invertir un mínim de 3.000 lliures barcelonines en la seva millora.[4][5] Tot seguit, aquests hi van fer construir una fàbrica,[6] on sembla que hi va intervenir el fuster Magí Enrich (vegeu casa-fàbrica Enrich).[7][3] El 1788, Vermell va demanar permís per a posar-hi baranes de ferro als balcons.[8]
Anna Maria Miquel devia morir durant aquests anys, i la seva participació va ser heretada per la seva filla Josepa Amat i Miquel,[9] casada amb el comerciant Josep Francesc Mornau.[3] Probablement fou el matrimoni Mornau-Amat qui va instigar la dissolució de la companyia i la divisió dels béns el 1793, per la qual la fàbrica del carrer de Jonqueres va quedar en mans de Tomàs Llimona.[10][5][3]
El seu gendre Josep Llimona de Martí i Estruch va morir el 1843,[3] i segons el repartiment de béns fet el 1845, la fàbrica passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch, i del seu fill Josep de Martí i Cardeñas[11][5] En aquesta època, hi havia la fàbrica de teixits de cotó (després de cotó i mescla) de Josep Lladó i Cia, que compartia les instal·lacions amb altres fabricants[12][13][14][15] i fou continuada pels seus fills,[3] entre els quals hi havia Vicenç Lladó.[16]
Ja al segle xx, s'hi va instal·lar el despatx i magatzem de Ramon Senesteva i Anglès, que el 1914 muntà una fàbrica a Manlleu i el 1945 adquirí la propietat a Concepció de Martí per 875.000 pessetes.[17][3] El 1997 s'hi va realitzar una rehabilitació integral segons el projecte de l’arquitecte José Luís Sayos del Castillo, amb la subdivisió de l'antic espai fabril en lofts, als quals s'accedeix a través del pati.[3]
Vegeu també
[modifica]- Fàbrica d'indianes de Jaume Amat
- Fàbrica d'indianes de Fèlix Prat
- Palau Mornau
- Casa Ferran-Civil
- Casa del carrer de Basea 8-10
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Ana Maria Miquel i Darrer». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/52, f. 540v-552, 14-5-1779.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/21, f. 325-357, 9-10-1845.
- ↑ «Tomàs Llimona. Nostra Senyora Jonqueres. Mercader de Teles. Construir un edifici. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-20/1779-124. AHCB, 07-07-1779.
- ↑ Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 141-142. ISBN 848710407X.
- ↑ «Pedro Vermell. Comerciant. Jonqueres. Casa. Posar ferros als balcons». C.XIV Obreria C-49/1788-230. AHCB, 23-10-1788.
- ↑ «Josefa de Amat i Miquel». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, 18-11-1793.
- ↑ «Casa-fàbrica Vermell-Martí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 34, 57, 59.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 178, 315, 316.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 140, 240.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 82, 392, 448, 697, 813, 815, 858, 1048, 1049, 1057, 1058, 1062, 1064.
- ↑ «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 734, 1883.
- ↑ AHPB, notari Estanislao de Iglesia Huerta, 27-11-1945.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 188-193. ISBN 978-84-9156-216-0.