Casa Antoni Ramon
Casa Antoni Ramon | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Construcció | 1793 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Sant Ramon, 6 | |||
| ||||
La Casa Antoni Ramon és un edifici situat al carrer de Sant Ramon, 6 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgat per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història i descripció
[modifica]L'abril del 1791, Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà, va adquirir en emfiteusi una part dels horts d'Antoni Iglésias[2] i de la família Carreras[3] a la banda de muntanya del carrer del comte de l'Asalto (actualment Nou de la Rambla), i l'agost del mateix any, va demanar permís per a obrir dos carrers de 32 pams d'amplada en els terrenys de la seva propietat: l'actual de Sant Ramon i el que porta el seu nom (conegut com a de la Fontseca fins al 1865),[4] a més d'un tercer de 22 pams d'amplada que es diria de Santa Margarida.[5] Finalment, l'Ajuntament va aprovar el projecte, si bé va donar a aquest darrer l'amplada de 24 pams.[6]
Aquell mateix any, el marquès va establir en emfiteusi dues parcel·les al carrer de Sant Ramon al mestre manter i fabricant d'indianes Antoni Ramon (vegeu Fàbrica d'indianes de Pau i Jacint Ramon),[7][8] on aquest va fer construir un edifici amb tres portals.[9] El 1818, la vídua Teresa Verdaguer i les seves filles (del seu primer matrimoni amb Marianna Planas) Marianna i Maria Teresa Ramon i Planas[10] van tenir un litigi amb Jacint Ramon i els altres marmessors del difunt.[11][12] Marianna es va casar amb Tomàs Calvet,[8] i la seva germana Maria Teresa[10] ho va fer amb Antoni Castells.[13] A la mort d'aquesta darrera el 1844,[8][14] fou succeïda per la seva filla Marianna Castells i Ramon,[15] casada amb Victorià Mullol, natural de Vilafranca del Penedès[16][17] i propietari del Mas Romeu d'Olèrdola.
L'any 2011, l'edifici, propietat de la Delegació d'Hisenda i on es trobava el meublé de Carmen de Mairena,[18][19][20] va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona dintre de l'«Àrea de Conservació i Rehabilitació a l'àmbit dels carrers d'en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella», que tenia per objecte promoure la rehabilitació i la millora de les condicions d'habitabilitat de la zona.[21][22][23] Entre 2013 i 2014, fou rehabilitat per l'empresa municipal Foment de Ciutat Vella segons el projecte de 23:45 Arquitectes, que hi van introduir un gran celobert central recobert amb rajoles esmaltades de 10 x 10 cm.[24][25]
Arran de les obres, s'hi va efectuar una intervenció arqueològica que va posar de manifest un potent estrat que s'estenia per tota la zona i que es pot datar a la segona meitat del segle xvii. En una excavació més profunda al fossat de l'ascensor, es va trobar un estrat del segle xiv i les restes d'una sitja, possiblement d'aquesta època, i a les cotes més baixes del sondeig es va trobar un nivell d’argiles molt compactes amb materials d'època romana.[26]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 237-243, 15-4-1791.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 251-257v, 15-4-1791.
- ↑ «Marquès de Barberà, carrer del». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 355-357, 2-8-1791.
- ↑ AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 354v, 360, 26-8-1791.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 511-515, 13-9-1791 i f. 917v-920, 15-12-1791.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Diario de Barcelona, 28-06-1844, p. 2669.
- ↑ «Cases reedificades. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1892. AHCB.
- ↑ 10,0 10,1 «María Teresa Ramon Planas». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ Diario de Barcelona, 06-12-1818, p. 2730.
- ↑ «Causa de Teresa Ramon y Verdaguer, viuda de Anton Ramon, comerciante y mantero de Barcelona y las doncellas hermanas hijas de éste, Maria Ana y Maria Teresa Ramon y Planas (o Plana o Pla), contra sus turores y curadores, el primero Jacinto Ramon, cuñado y tío, comerciante, Juan Bosch, arquitecto y Pedro Mártir Molins, hostalero, albaceas testamentarios del difunto Anton Ramon». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 837. ACA, 1818.
- ↑ «Antoni Castells Vidal». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ «MARIA TERESA RAMON PLANAS». geneanet. Xavier Sala.
- ↑ «Maria Anna Castells Ramon». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ «Victorià Mullol Lleó». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 86. AMCB, 1853.
- ↑ «Escepticismo entre los vecinos del Raval por el nuevo plan de rehabilitación». El País, 10-02-2021.
- ↑ Baquero, Camilo S. «Los vecinos critican que el plan del Raval llegue a 100 días de las elecciones». El País, 10-02-2021.
- ↑ «Barcelona expropiará fincas del Raval para abordar los problemas de prostitución y droga». La Vanguardia, 09-02-2011.
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona compra la finca on hi ha el meublé de Carmen de Mairena». El Periódico de Catalunya, 07-11-2011.
- ↑ «Delimitació d'una Àrea de Conservació i Rehabilitació a l'àmbit dels carrers d'en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella». Ajuntament de Barcelona, 16-11-2011.
- ↑ Espiga, Francesc «Pla de xoc per rehabilitar pisos al Raval més degradat». El Punt-Avui, 10-02-2011.
- ↑ «Bloque de viviendas Sant Ramón 6» (en castellà). Proyectos de arquitectura. 23:45 Arquitectes.
- ↑ «Acaben les obres del Bloc de Sant Ramon». Actualitat. 23:45 Arquitectes.
- ↑ «Carrer Sant Ramon, 6». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca situada en el número 6 del carrer de Sant Ramon al barri del Raval de Barcelona. Veclus SL, 2012 (inèdit).
Enllaços externs
[modifica]- «Façana abans de la rehabilitació». El País, 2011.