Cases Llança
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||
| Cronologia | |||||
| 1897 | reforma, Arquitecte: Antoni Maria Gallissà i Soqué | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Marquès de Barberà, 24 i Sant Pau, 71-73 (enderrocat) | ||||
| |||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 102 | ||||
Les cases Llança eren un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau, 71-73[1] i del Marquès de Barberà, 24[2] del Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el darrer, conegut com a casa Carles de Llança i de Carballo, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[3]
Història i descripció
[modifica]El 1764, Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al mestre de cases Josep Lliberós una parcel·la del seu hort al carrer de Sant Pau,[4] on aquest va construir una casa amb dos portals, que el 1782 va vendre per 3.950 lliures al cavaller donzell Joan de Llança (també escrit Llanza) i Feu.[5]
Casat el 1765 amb Gertrudis Coll i de Perelló, la pubilla de Can Coll de Lliçà de Vall,[6][7] adoptà aquest cognom, per la qual cosa apareix als documents com a Joan Coll i de Llança. El 1790, va demanar permís per a remuntar un tercer pis a les seves cases del carrer de Sant Pau,[8] i el 1791, el matrimoni va adquirir en emfiteusi una parcel·la de l'hort del marquès Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí al carrer que porta el seu nom,[9] on van fer construir un altre edifici.[10]
L'hereu fou Anton Coll i de Llança, de qui passà al seu fill Joan de Llança i Torres, i d'aquest al seu fill Eduard de Llança i Vila (†1874).[11] El 1897, el seu fill Carles de Llança i de Carballo (1858-1918)[12][13] va encarregar la reforma de l'edifici del carrer del Marquès de Barberà a l'arquitecte Antoni Maria Gallissà,[14][2] que hi feu una operació de maquillatge com les que practicava assíduament (vegeu casa Sicart).[3] La seva intervenció consistí en la remodelació dels balcons amb llosanes revestides de ceràmica vidrada; un esgrafiat que segueix un dels seus dissenys florals característics; la remunta d'una galeria de maó vist amb capitells de pedra de cinc arquets molt rebaixats, amb dues obertures laterals més estretes, a més d'un fris dentat i pautat per sis gàrgoles; el coronament amb merlets, ràfec i una sanefa que envolta i dissimula els forats de ventilació.[3]
El 1918, l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial es va encarregar de la reforma dels edificis «siamesos» del carrer de Sant Pau[1] amb la remunta d'un quart pis i l'estucat de la façana.[15] Finalment, foren enderrocats pel PERI del Raval.[16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Paricio 1983, fitxa 38.
- ↑ 2,0 2,1 Paricio 1983, fitxa 41.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Casa Carlos de Llanza y de Carballo». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, 07-09-1764.
- ↑ AHPB, notari Baltasar Oliveras i Plana, manual 1.107/10, f. 188-192v, 13-11-1782.
- ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Cabanas, manual 1.007/30, f. 469-478, 15-06-1765.
- ↑ «Can Coll». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Juan de Llanza i Coll. Sant Pau 81-82. Casa. Planta baixa i dos pisos. Afegir un tercer pis». C.XIV Obreria C-56/1790-192. AHCB, 20-07-1790.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 853v-858, 29-11-1791.
- ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1939. AHCB, 1795.
- ↑ «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ La Veu de Catalunya, 17-10-1918, p. 2.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2 Z, 30-06-1897.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 571/1918.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40.
Bibliografia
[modifica]- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.
- Pifarré Yáñez, Daniel. Els esgrafiats del modernisme a Barcelona, vol. III: obres i repertoris ornamentals. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 2016, p. 29-30.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Carlos de Llanza». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Carlos de Llanza Carballo Reforma». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.