Cases Jeroni Rabassa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Antoni Valls i Galí | |||
| Construcció | 1846 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Ferran, 44-46, Pas de l'Ensenyança, 1-3, Pl. Sant Miquel, 1-2 i Pl. Sant Jaume, 2 i | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 634 | |||
Les cases Jeroni Rabassa són un conjunt arquitectònic que ocupa tota l'illa entre el carrer de Ferran, la plaça de Sant Jaume, i els carrers d'en Micó (actualment plaça de Sant Miquel), del Pas de l'Ensenyança i de l'Ensenyança del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Jeroni Rabassa[2] era un indià de Calella establert a Puerto Rico, on es va dedicar al préstec de fons i el comerç d'esclaus per a les plantacions de Ponce.[3] Allà es va casar amb Teresa Milà de la Roca i Alfonso,[4] filla única del també indià Josep Milà de la Roca i Soler, natural de Vilanova i la Geltrú, i la veneçolana Isabel Maria Alfonso.[5][6] Teresa va morir el 1842, i degué ser aleshores quan s'instal·là a Barcelona, igual que ho havia fet el seu sogre uns anys abans.[7]
El 1845, Rabassa i la seva sogra Isabel Maria van adquirir dos solars resultants dels enderrocaments per la perllongació del carrer de Ferran fins a la plaça de Sant Jaume, un de Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Barberà, corresponent a l'antiga Casa Descoll,[8] i un altre més petit al costat, propietat del serraller Josep Surroca.[9] El 1846, Rabassa va demanar permís per a construir-hi un edifici d'habitatges doble segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[10]
A la seva mort el 1848, les seves dues filles menors Elvira[11] i Isabel Rabassa i Milà de la Roca[12] quedaren sota la tutela de la seva àvia materna.[13] Elvira es va casar amb el comerciant Joaquim Villavecchia i Busquets,[14] i Isabel ho va fer el 1856 amb Aleix Vidal-Quadras i Ramon, un indià de Santiago de Cuba.[15] La noia morí el 1857, probablement en el part de la seva filla Teresa Vidas-Quadras i Rabassa.[16][13] Després de la mort d'Isabel Maria Alfonso, el 1869 es va fer la partició de la herència comuna amb els difunts Josep Milà de la Roca i Jeroni Rabassa, corresponent-li a Elvira la casa del núm. 46, mentre que a Teresa li va correspondre la del núm. 44.[17][18]
El 1859, el quincaller Llorenç Fradera (vegeu Casa Fradera) va instal·lar el seu establiment als baixos del núm. 44,[19][20][21] i el 1860, va demanar permís per a instal·lar-hi un aparador a la seva quincalleria A la Villa de Madrid segons el projecte del mestre d'obres Francesc Brosa.[22]
Descripció
[modifica]
Es tracta d'un conjunt de dos edificis d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, que ocupen una illa sencera de cases. Les façanes al carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume s'estructuren en eixos verticals de simetria, amb balcons de barana de ferro colat amb motius ornamentals i llosanes de pedra de Montjuïc recolzades sobre mènsules classicistes. Al principal, hi ha sengles balcons que ressegueixen les cantonades, mentre que les altres façanes alternen fileres dobles de finestres i senzilles de balcons.[1]
El parament és d'estuc amb especejament horitzontal, llevat del sòcol de la planta baixa, emmarcaments, cantoneres de pedra i imposta que marca el nivell de l'últim forjat. L'edifici es corona amb una barana recolzada sobre mènsules.[1]
L'establiment que ocupa la cantonada dels baixos del núm. 44 té les obertures emmarcades per columnes jòniques amb sòcol i entaulament.[1]
Vegeu també
[modifica]- Casa Mai-Pinós
- Palau Solterra-Barberà
- Casa Rabassa i Villavecchia
- Porxos de Vidal Quadras
- Prefectura Superior de Policia de Catalunya
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Gerónimo Rabassa». geneanet. Julio Carlos García-Castrillon.
- ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 206.
- ↑ «Teresa Milá de la Roca Alfonso». geneanet. Julio Carlos García-Castrillon.
- ↑ «Isabel Maria Alfonso». geneanet. Julio Carlos García-Castrillón.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 206-207.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 207.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 246-252v, 28-08-1845.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 276-277v, 25-9-1845.
- ↑ «Ferran (46), plaça Sant Jaume (2) i plaça Sant Miquel (1). Geronimo Rabasa. Enderrocar i construir façanes». Q127 Foment 4/1846. AMCB, 25-04-1846.
- ↑ «Elvira Rabassa Milá de la Roca». geneanet. Julio Carlos García-Castrillón.
- ↑ «Isabel Rabassa Milá de la Roca». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ 13,0 13,1 Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 207-208.
- ↑ «Joaquín Villavecchia Busquets». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ «Alejo Vidal-Quadras Ramon». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ «Teresa Vidal-Quadras Rabassa». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ AHPB, notari Francesc Jordana, manual 1.307/31, f. 560-587, 06-10-1869.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 208-209.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-11-1849, p. 5419.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 165, 287, 352.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 177, 229.
- ↑ «Lorenzo Fradera. Ferran 44. Millores a la façana». Q127 Foment 1076 C. AMCB, 13-07-1860.
Bibliografia
[modifica]- Rodrigo y Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: Capitals cubans en l'economia catalana. Barcelona: Fundació Noguera, juny 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.
- Rodrigo y Alharilla, Martín «Barcelona, capital del retorn». Les bases colonials de Barcelona, 1765-1968. MUHBA Documents 5. Ajuntament de Barcelona, 2014, pàg. 79-92.
Enllaços externs
[modifica]
- «Cases Jeroni Rabassa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.