Casa Joan Barata
Casa Joan Barata | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Casa | ||||||
Arquitecte | Lluís Muncunill | ||||||
Construcció | 1905 | ||||||
Construcció | Segle XX (1905) | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||
Localització | C. Sant Pere, 32-34. Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||
| |||||||
BCIL | |||||||
Identificador | IPAC: 28116 | ||||||
|
La Casa Joan Barata és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), situat al carrer de Sant Pere, protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d'imposta. El primer pis té balcons amb obertures d'arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l'edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.[1]
El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd[1] i un fris de rams de flors sota la cornisa.
Història
[modifica]Es tracta d'una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l'interior[1] per Lluís Muncunill el 1905. La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.[2]
El propietari que va fer construir l'edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562. Un dels descendents, Joan Barata i Quintana, va ser alcalde de la ciutat i diputat a Corts.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Joan Barata». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Verdaguer i Caballé, Joaquim. «Els hisendats rurals, «l'aristocràcia d'espardenya»: Del camp a la vila», 14-03-2015. [Consulta: 17 setembre 2015].