Casa Miquel Dumanjó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1862 | construcció, Arquitecte: Antoni Rovira i Trias | |||
| 1990 | renovació | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Estil arquitectònic | Romanticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Tantarantana, 8 (6-10) i Vermell, 5 (3-7) | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 803 | |||
La Casa Miquel Dumanjó era un edifici situat als carrers d'en Tantarantana i de Vermell (actualment Allada-Vermell) de Barcelona, del que només es conserva la façana principal, catalogada com a bé amb elements d'interès (Categoria C).[1]
Història
[modifica]A principis del 1861, es va enfonsar un tram de la volta del Rec Comtal al seu pas pel carrer d'en Tantarantana, afectant els fonaments de la casa del núm. 6, propietat de Gaspar Cunill i Sors.[2] L'arquitecte Antoni Rovira i Trias hi va fer un informe (en el qual participaren Elies Rogent i Josep Fontserè i Mestre)[3] que concloïa que l'edifici amenaçava ruïna i s'hauria d'enderrocar. Aleshores, Cunill va decidir vendre-la a Ramon Ros i Genís, que hi tenia una adoberia de pells,[4] i a Miquel Dumanjó (o Diumenjó) i Pinell (†1872),[5][6][7] propietari de l'edifici veí del núm. 8, on tenia una adoberia i una fàbrica de cola.[8][9] Rovira i Trias i Rogent van traçar la divisió de la finca en dues parcel·les gairebé iguals, quedant-se Dumanjó amb la del costat de casa seva.[10]
Entre 1861 i 1862, Rovira i Trias s'encarregà de la reconstrucció de les finques núm. 6 (Ramon Ros),[11][12] núm. 8 (Miquel Dumanjó),[13][14] i núm. 10 (Josep Sabatés).[15][16] Per a fer-ne els fonaments fou necessari desviar la séquia,[17] la volta de la qual va patir nous esfondraments, un de la part nova[18] i un altre de l'antiga a l'alçada del núm. 4 (vegeu casa-fàbrica Castanyer-Comas).[19]
El 1990, el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona va enderrocar tots tres edificis per a construir-hi una promoció d'habitatges, obra de l'arquitecte Pere Giol[20] i que conserva la façana del núm. 8.
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa i quatre pisos, amb cinc obertures per planta. Als baixos hi ha quatre quatre arcs rebaixats i la porta principal de mig punt,[1] sobre el qual hi ha una mènsula amb la inscripció «AÑO 1862» i les inicials MD. Els balcons són de llosana de pedra de Montjuïc i baranes de ferro forjat amb motius ormamentals, i el parament està decorat amb esgrafiats.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «El Señor Alcalde Corregidor pone en conocimiento de la Junta que una casa de la calle de Tantarantana amenaza ruina por haberse hundido parte de la bóveda de la acequia. La casa es propia de Don Gaspar Cunill». Junta de Regants de la Sèquia Comtal 1861/004. AMDSA, 30-01-1861.
- ↑ Babiano i Sánchez, 2007, p. 264.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 217, 333.
- ↑ La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 28-01-1872, p. 619.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/39, f. 57v-69, 20-4-1861.
- ↑ «Escriptura de venda de Gaspar Cunill a Miguel Diumenjó i Ramon Ros de cases als carrers Tantarantana i Vermell». Fundació Privada Casa Asil de Sant Andreu de Palomar 016. AMDSA, 20-04-1861.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 253.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 154, 332.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/39, f. 283-287v, 16-6-1861.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1220 C, 28-07-1861.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 155, 165, 271.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1230 C, 24-01-1862.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 155, 221.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1294 C, 23-08-1862.
- ↑ Babiano i Sánchez, 2007, p. 198-199, 254.
- ↑ Diario de Barcelona, 20-04-1862, p. 5480.
- ↑ Diario de Barcelona (edición de la tarde), 19-07-1862, p. 6425.
- ↑ Diario de Barcelona (edición de la tarde), 29-07-1862, p. 6733.
- ↑ Font i Basté, 2015, p. II-32.
Bibliografia
[modifica]- Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, 2007. ISBN 9788483304358.
- Font i Basté, Glòria. La proposta d'Enric Miralles per a la renovació de l'entorn de Santa Caterina. Cas d'estudi de les intervencions en centres històrics. Universitat de Barcelona. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I (tesi doctoral), 2015.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Miquel Diumenjó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.