Casa Torres (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Ús | galeries comercials | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pi, 11 i Perot lo Lladre, 4 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 714 | |||
.jpg)
La Casa Torres és un edifici situat als carrers del Pi i de Perot lo Lladre de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]És un gran casal de planta baixa, dos pisos i golfes que s'estructura al voltant de dos patis interiors.[1] El principal, al qual s'accedeix a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, té a mà esquerra unes arcades gòtiques[2] i a mà dreta l'escalinata que condueix a la planta noble, on hi ha l'escut d'armes dels Torres[3] i hi destaca la galeria medieval, posada al descobert en la reforma del 1992-1994 per a convertir-lo en unes galeries comercials.[1] Al fons hi ha un segon pati cobert, sostingut per arcs rebaixats d'obra, suportats per columnes, del 1919.[2]
.jpg)
A la façana principal del carrer del Pi hi ha diverses finestres de mides i distribució irregular, entre les quals hi ha balcons amb baranes de ferro forjat i llosanes de rajoles.[1] Arran de la reforma de 1992-1994, hi va quedar al descobert una finestrella gòtica.[2][1]
A la capella de Santa Joaquima de Vedruna (antigament de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista) de la basílica del Pi hi ha la tomba de Jeroni i Bernardí de Torres, de principis del segle xvii,[4] amb l'escut quarterat del llinatge,[3] al qual també pertanyien dos dels tres pavesos del segle xiv que se'n conserven al tresor.[4]
Història
[modifica]Es va construir entre finals del segle xv i la primera dècada del xvi com a residència familiar dels Torres,[5] que van entroncar amb els Fivaller[4] pel matrimoni de Gertrudis de Torres i Bellafila,[6] senyora d'Almenara Alta i Margalef, amb Pere de Fivaller i Pol.[7][8]
A principis del segle xviii, l'edifici es trobava en mal estat, i entre els anys 1730 i 1731, l'hereu Carles de Fivaller-Clasquerí i de Torres (1662-1741)[9][10] va fer-lo reformar per a convertir-lo en casa de veïns.[11]
El 1778, el seu fill Joan de Fivaller i Rubí[12] va demanar permís per a tapiar unes obertures i desfer una volada, al lloc de la qual va fer construir una cornisa,[13] i novament el 1785 per a obrir-hi finestres i balcons i remuntar-hi un pis.[14] Casat amb Maria Antònia de Bru i Descatllar de Besora,[15] el matrimoni vivia al Palau Bru del carrer de la Mercè.[16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Antiga casa medieval». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Miró i Alaix i Cebrià i Escuer, 1993, p. 12.
- ↑ 3,0 3,1 «Significado del apellido TORRES I DE SACOSTA, JOAN DE». Libro de armoria.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Capella de Santa Joaquima de Vedruna». Basílica del Pi. Parròquia de Santa Maria del Pi i de Sant Jaume.
- ↑ Miró i Alaix i Cebrià i Escuer, 1993, p. 11.
- ↑ «Gertrudis De Torres De Bellafilla». geneanet. Odette Cot.
- ↑ Molas i Ribalta, 1999, p. 17.
- ↑ «Pere De Fivaller i Pol». geneanet. Odette Cot.
- ↑ «Carles De Fivaller De Torres De Clasquerí». geneanet. Odette Cot.
- ↑ «Carles de Fiveller de Clasquerí i de Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miró i Alaix i Cebrià i Escuer, 1993, p. 11-12.
- ↑ «Joan Antoni De Fivaller de Clasquerri Rubí i De Torres». geneanet. Odette Cot.
- ↑ «Joan de Fivaller i Rubi. Pi. Tancar obertures, treure la sortida de la teulada i fer-hi una cornisa». C.XIV Obreria C-18/1778-188. AHCB, 16-09-1778.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Pi. Casa. Afegir un pis, obrir i variar finestres i balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-39/1785-216. AMCB, 29-10-1785.
- ↑ «María Antonia De Brú i Descatllar De Besoraí». geneanet. Odette Cot.
- ↑ Molas i Ribalta, 1999, p. 27.
Bibliografia
[modifica]- Miró i Alaix, Núria; Cebrià i Escuer, Artur. Intervenció Arqueológica al carrer del Pi núm 11 de Barcelona (Barcelonès). Secció d'Arqueologia Urbana. Institut de Cultura de Barcelona, 1993.
- Molas i Ribalta, Pere. Comte de Darnius, Marquès de Villel, Ducs d'Almenara Alta. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1999.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casal medieval del carrer del Pi». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.