Palau Bru
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Cronologia | ||||
| 1552 | construcció | |||
| 1994 | ampliació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Colom. 6, Marquet, 6 i Mercè, 32-34 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41169 | |||
| Id. Barcelona | 376 | |||
El Palau Bru és un edifici situat al passeig de Colom i els carrers de Marquet i de la Mercè de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Els Bru eren una nissaga originària d'Osona, senyors del castell de Tona i dels delmes de Sant Esteve de Granollers.[3] Francesc Bru i de Granollacs (c. 1580-1643),[4] hereu dels títols, va adquirir una casa als carrers de la Mercè i de la Marina (actualment passeig de Colom), on també viurien el seu fill Josep Bru i de Granollacs[5] i el seu net Lluís de Bru i Canta,[6][7] que va formar part del primer govern municipal borbònic del 1714.[3]
El 1751, la seva neta Maria Antònia de Bru i Descatllar de Besora[8] es va casar amb Joan de Fivaller i Rubí.[9][3] El 1772, aquest va demanar permís per a reformar la façana del carrer de la Mercè,[10] i novament entre 1780 i 1793 per a fer-hi diverses reformes.[11][12][13] El 1807, el seu fill Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru (1758-1856),[14] per matrimoni marquès de Villel i comte de Darnius,[15] va demanar permís per a fer-hi reformes.[16]
El 1994, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va encarregar als arquitectes Rafael Cáceres Zurita, Esteve i Robert Terradas Muntañola la reforma del palau per a allotjar-hi la nova seu de l'entitat, unint-lo amb l'edifici veí. Es va unificar la cornisa a la façana del passeig de Colom a l'alçada del cos de la cantonada, que sobresortia com a una mena de torre,[17] i es va cobrir el pati amb un lucernari lleuger.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un palau organitzat al voltant d'un pati típic de l'època gòtica però amb elements d'estils renaixentistes i neoclàssics.[1] Comprèn planta baixa, entresòl i tres pisos, cobert amb un terrat.[1]
La façana del passeig de Colom és la més senyorial i està formada per un basament de grans dimensions on s'integra el gran portal d'entrada i un entresòl. A partir d'aquest basament i separat per la renglera de balcons del primer pis es desenvolupa la resta de la façana amb un pla llis d'obra de carreus de pedra. La composició d'obertures mostra una curiosa relació de plens i buits emfatitzant el primer pis com la planta noble molt oberta disposant cinc balcons de gran alçada amb els seus balcons individuals. Aquests últims estan tan junts que es visualitzen com un balcó corregut que fins i tot dona la volta a la cantonada. La planta segona potencia el ple de la façana al només disposar de dues balconeres de dimensions més reduïdes en cada extrem. Per la seva banda la tercera planta torna a disposar cinc finestres petites formant un ritme força regular.[1]
Les dues façanes restants tenen la voluntat de seguir la mateixa composició però no repeteixen la relació de buits i plens sinó que són més regulars en la seva composició. La façana lateral al carrer de Marquet arriba a tenir fins a sis eixos de finestres encara que no arriben a ser regulars segurament per la distribució complicada de les plantes inferiors. En la façana al carrer de la Mercè s'aconsegueix una equilibrada regularitat amb tres eixos d'obertures i un portal central de pedra amb un d'arc escarser de fals regràs. Els balcons són de llosana de pedra i les barana de ferro amb composició molt simple.[1]
Les façanes són de pedra amb junta sobresortida formant una retícula regular a trencajunts. Les finestres són de línies molt simples amb llindes i brancals rectes sense cap mena de decoració. Els portals d'accés de les dues façanes oposades són destacables per la dimensió de l'obertura i de les seves dovelles. Els carreus de pedra de l'arc de mig punt es fusionen elegantment amb els carreus dels brancals. Aquests portals tenen comunicació amb el pati central a través d'una combinació de voltes de canó rebaixades i altres de quatre punts d'arc escarser. La modulació entre les voltes de canó es realitza amb arcs faixons. La presència del pati aporta verticalitat al mig d'aquesta mena de passatge privat que travessa l'edifici.[1] La cornisa és homogènia en tot el perímetre i de línies senzilles, i es recolza en permòdols tríglifs amb decoracions clàssiques.[1]
Dins del pati es presenta una escala monumental de pedra en un lateral del passatge interior.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Palau Bru». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Palau Bru (seu actual de la Societat d'Autors». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Molas Ribalta, 1999, p. 20.
- ↑ «Francisco de BRU y de GRANOLLACHS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep de BRU y de GRANOLLACHS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Lluis de BRU y de CANTA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 265-266.
- ↑ «María Antonia de BRU y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Juan de FIVALLER DE CLASQUERI RUBI y TORRES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joan de Fivaller i Rubí. Mercè. Variar obertures». C.XIV Obreria C-1/1772-34. AHCB, 08-05-1772.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Mercè. Casa. Canviar les fustes d'un teulat i fer finestres». C.XIV Obreria C-24/1780-222. AHCB, 16-11-1780.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Carreró sense nom. Casa. Arreglar un mirador del primer pis». C.XIV Obreria C-28/1782-6. AHCB, 08-01-1782.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí i Maria Antonia de Fivaller i Brú. Mercè, Marquet i Muralla del Mar. Casa. Obrir uns balcons i finestres i construir miradors. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-32/1783-121. AHCB, 23-07-1783.
- ↑ «Joan Antoni de FIVALLER-CLASQUERI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «(Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villel i comte de Darnius. Mercè. Casa. Refer una part de la façana, aixecar-la i posar alguns balcons». C.XIV Obreria C-102/1807-038. AHCB, 21-04-1807.
- ↑ «Palau Bru». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020. ISBN 978-84-9156-257-3.
- Molas Ribalta, Pere. Comte de Darnius, Marquès de Villel, Ducs d'Almenara Alta. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1999.
- Morales Roca, Francisco José «Historia de la ilustre Casa de Fivaller». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, IX, 1981, pàg. 305-346.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau Bru». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.