Vés al contingut

Palau Fivaller

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Fivaller
Imatge de l'interior
Pati, amb el portal de la plaça de Sant Jose Oriol al fons Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Façana de la plaça de Sant Josep Oriol Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Sant Josep Oriol, 4, Ave Maria, 1-3. Banys Nous, 17 i Palla, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.382513°N,2.174362°E / 41.382513; 2.174362
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42578 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1185 Modifica el valor a Wikidata

El Palau Fivaller, conegut històricament com a Casa Darnius[1] o Villel,[2] és un gran casal als carrers dels Banys Nous, Ave Maria, Palla i la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[3][4] Des del 1932 és la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[3][5]

Història

[modifica]

El 1755, l'arquitecte Joan Soler i Faneca hi va projectar unes reformes[6][7] per a Bernat Lluís de Taberner i Còdol, comte de Darnius.[8][9] Casat amb Josefa Joaquina González de la Cámara,[10] hereva del marquès de Villel, tingueren una filla, Maria Bernardina,[11] que el 1784 es va casar amb Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru (1758-1856).[12][13][14] El comte va participar en la Guerra Gran contra la França revolucionària i va morir el 1794.[15] Aleshores, i després de viure uns anys a Madrid, el matrimoni s'establí al palau el 1798.[16] El 1802, Joan Antoni de Fivaller va demanar permís per a obrir-hi balcons i eixamplar una porta destinada a cotxera,[17] i novament el 1805 per a aixecar la façana i obrir-hi una finestra.[18]

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), el palau fou ocupat pel general Duhesme.[3] Fins aquell moment, la façana principal era al carrer dels Banys Nous, mentre que a l'actual plaça de Sant Josep Oriol hi havia el fossar de l'església del Pi. Un cop suprimit aquest, Joan Antoni de Fivaller va adquirir al notari Manuel Olzina part de la casa veïna, i el 1817 el seu procurador va demanar permís per a igualar-ne les finestres que donaven a la plaça a les del palau.[19] El 1829, va rebre el títol de duc d'Almenara Alta,[16] i el 1830 va demanar permís per a reformar la façana segons el projecte de Jaume Valls.[20]

El palau va ser heretat per Joan Antoni de Fivaller i de Taberner (1785-1874), duc d'Almenara Alta, marquès de Villel i comte de Darnius,[21] que el 1856 va llogar-ne el pis principal a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[5] El 1876, la seva filla Mercè Bernarda de Fivaller i Centurión, marquesa de la Lapilla, de Monesterio i de Paredes,[22] casada amb el menorquí Gabí de Martorell i Martorell, marquès de l'Albranca,[23] va guanyar el litigi per la propietat i va procedir-ne al desnonament, i el 1878 va fer-lo reformar.[5][3] Finalment, el 1932 l'Institut va adquirir la propietat per 230.000 pessetes.[5]

Façana del carrer dels Banys Nous, antigament la principal
Pati, amb el portal del carrer dels Banys Nous al fons
Escut d'armes a l'entrada de la planta noble
Quarteró núm. 60 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

[modifica]

Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant.[3]

La façana principal és la que dona a la plaça. A la planta baixa hi ha sis portes, les quatre dels extrems són allindades i les dues centrals una és més petita d'arc de mig punt i l'altra d'arc escarser. Aquesta última era la porta de carruatges i enllaça amb el pati interior. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que els de la planta baixa. al primer pis s'obren balcons individuals, excepte un doble, i les obertures són allindanades. A la planta baixa i al primer pis el parament és de carreus encintats excepte els carreus que emmarquen les obertures. Al segon pis s'obren finestres allindanades amb l'ampit motllurat i a sobre d'elles, excepte en les finestres dels extrems, hi ha petits respiralls per les golfes. En aquesta planta el parament està arrebossat i pintat. Corona la façana el ràfec de la teulada decorat amb un doble fris de dentellons.[3] A la façana del carrer dels Banys Nous s'hi obren grans portals, dels quals destaca el principal d'arc rebaixat motllurat.[3]

Al pati s'accedeix mitjançant un llarg tram voltat, ja que es troba més a prop de la façana de Banys Nous, que originàriament era la principal, que de l'accés actual a la plaça de Josep Oriol. Una escala descoberta porta fins a la planta noble on hi ha una porta amb la llinda decorada amb un gran escut flanquejat per dos lleons rampants i un elm amb plomes a la part superior. L'escala es recolza sobre un arc rampant. Davant hi ha un gran arc rebaixat amb pilastres dòriques i al costat un altre arc rebaixat, molt més estret, amb pilastres dòriques que dona accés a l'escala.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diario de Barcelona, 05-01-1815, p. 24. 
  2. ↑ Diario de Barcelona, 29-04-1825, p. 1028. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Palau Fivaller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ «Palau Fivaller». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cien años de agricultura». Destino, 02-06-1951, pàg. 7-8.
  6. ↑ «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Gràfics 06255. AHCB, 21-03-1755.
  7. ↑ «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Gràfics 06256. AHCB, 21-03-1755.
  8. ↑ «Bernardo-Luis de Taberner y Codol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  9. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 318.
  10. ↑ «Josefa Joaxima Gonzalez-de-la-Camara-y-Andrade Gaona». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  11. ↑ «María Bernadina de TAVERNER y GONZALEZ DE LA CAMARA». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ «Joan Antoni de FIVALLER-CLASQUERI». Martín Rodríguez.
  13. ↑ «Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 319.
  15. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 320.
  16. ↑ 16,0 16,1 Molas i Ribalta, 2000, p. 329.
  17. ↑ «(Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villel i comte de Darnius. Banys (davant del cementiri del Pi). Casa. Obrir balcons i eixamplar una porta per destinar-la a cotxera». C.XIV Obreria C-89/1802-139. AHCB, 15-11-1802.
  18. ↑ «Tomàs Sancho. Apoderat de (Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villell i comte de Darnius. Plaça de Sant Josep Oriol (davant del cementiri de Santa Maria del Pi). Casa. Aixecar la façana i obrir una finestra». C.XIV Obreria C-97/1805-109. AHCB, 17-07-1805.
  19. ↑ «Joan Baptista Maymó i Soriano. Procurador del marquès de Villel i comte de Darnius. Plaça del Beat Oriol. Casa. Modificar les obertures per igualar-les a les existents». C.XIV Obreria C-109/1817-045. AMCB, 10-06-1817.
  20. ↑ «(Joan Antoni Fiveller-Clasquerí). Duc d'Almenara Alta. Palla i Banys Nous. Casa. Obrir una finestra, eixamplar el portal i reubicar una finestra i un balcó». C.XIV Obreria C-144/1830-210. AHCB, 19-11-1830.
  21. ↑ «Joan Antoni de FIVALLER y de TAVERNER». geneanet. Martín Rodríguez.
  22. ↑ «Mercé Bernadina de FIVALLER y CENTURION». geneanet. Martín Rodríguez.
  23. ↑ «M Gabi de MARTORELL y de MARTORELL». Martín Rodríguez.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Fivaller
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Fivaller&oldid=34297361»