Casa de les Llibertats
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | coalició política  | ||||
| Ideologia | conservadorisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2000 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2007 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Silvio Berlusconi | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
La Casa de les Llibertats (Casa delle Libertà (CdL) en italià) és una coalició electoral de centredreta italià, fundada el 2000 sota el lideratge de Silvio Berlusconi. La coalició es va constituir especialment per a les Eleccions legislatives italianes de 2001 sobre la base de les coalicions de partits moderats en anteriors eleccions, el Pol de les Llibertats i el Pol per la Llibertat. La coalició va guanyar a les eleccions de 2001 i va formar un govern liderat per Berlusconi que va durar fins a 2005 i altre, també liderat per Berlusconi, fins al 2006.
Composició
[modifica]Els partits fundadors de la Casa de les Llibertats són:
- Forza Italia, projecte polític d'estampa liberal i neoliberal creat i liderat per Berlusconi.
- Alleanza Nazionale, partit conservador i nacionalista de dreta fundat per Gianfranco Fini.
- Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre, partit demòcrata cristià i centrista, nascut de la fusió del CCD, CDU i DE. El principal referent ideològic d'aquest partit és Pier Ferdinando Casini. La Unió abandonaria la coalició el 2006, declarant conclosa la Casa de les Llibertats, però confirmant la seva col·locació l'en centredreta.
- Lliga Nord, moviment federalista de les regions septentrionals liderat per Umberto Bossi.
- Partit Socialista - Nou PSI, formació d'inspiració social liberal, dirigit per Gianni De Michelis.
- Partit Republicà Italià, partit centrista liderat per Giorgio La Malfa i Francesco Nucara.
Al llarg dels cinc anys en el govern s'hi van integrar nous partits, sobretot en els últims anys, quan es veia possible que la Casa de les Llibertats tornés a vèncer les eleccions. Així, es van integrar els següents partits:
- El gener de 2006 s'adhereix la Democràcia Cristiana per a les Autonomies de Gianfranco Rotondi. En el mateix període entren en la coalició forces d'extrema dreta com a Alternativa Social d'Alessandra Mussolini, la Flama Tricolor de Lucca Romagnoli i el Partit Nacional Democràtic, encara que aquest últim àdhuc no s'ha presentat a cap elecció. També sostenen la coalició els Reformadors Liberals (d'inspiració radical, contraris a l'aliança de centreesquerra) i el Moviment per l'Autonomia (especialment actiu al sud del país).
- A les eleccions generals de 2006 es van presentar amb la Casa de les Llibertats partits menors com el nou Partit Liberal Italià de Stefano De Lucca, la llista dels Pensionistes Units (una escissió del Partit Pensionistes), els Verds Verds, el moviment NO Euro, SOS Itàlia, Itàlia de Nou, Pacte Segni, Partit Sard d'Acció i els moviments regionals de Sicília, Pacte per Sicília, Nova Sicília i el Pacte Cristià Extens.
- En novembre de 2006 entra en la coalició el Partit Pensionistes, que en les eleccions havia demanat el vot per a L'Unione.
Història
[modifica]La CdL neix com a descendent de l'experiència del govern de coalició de centredreta de 1994 a 1996. El primer envit electoral són les eleccions regionals de 2000, però el principal objectiu són les eleccions de 2001, en les quals la CdL superés a la coalició de centreesquerra L'Ulivo. La Casa de les Llibertats havia presentat Silvio Berlusconi com a candidat, mentre que L'Ulivo havia proposat Francesco Rutelli (encara que cal recordar que l'elecció del president del Consell de Ministres d'Itàlia és prerrogativa del president de la República).
La coalició de centredreta entra en el govern afrontant un complicat panorama internacional amb un terrorisme internacional després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. El govern nou dona suport a l'atac estatunidenc a l'Afganistan i més endavant a Iraq. Les principals reformar realitzades per la CdL en els dos governs van ser la reforma d'estat i de govern, la de l'escola, la del mercat de treball, de les pensions, del sistema radiotelevisiu i de la justícia entre altres.
Aprovada el novembre de 2005, la reforma introdueix el federalisme i concedeix més competències a les regions d'Itàlia, també planejava reduir el nombre de membres del Parlament. A més, disminuïen les competències del president i s'augmenten les del President del Consell de Ministres d'Itàlia. La reforma va ser aprovada al parlament només pels membres de la coalició, inferiors als dos terços del total de la càmera, pel que va haver de realitzar-se un referèndum.que es va celebra el 25 i 26 de juny de 2006. El «No» va vèncer per àmplia majoria (el 61,32% del 52,30% que va votar el referèndum), deixant suspesa la reforma.
Resultats electorals
[modifica]| Partit | Legislatives 2001 | Legislatives 2001 | Europees 2004 | Legislatives 2006 | |
|---|---|---|---|---|---|
| 475 escons majoritaris Cambra | 155 escons proporcionals Cambra | Camera | |||
| Forza Italia | - | 29,4 | 21,0 | 23,7 | |
| Alleanza Nazionale | - | 12,0 | 11,5 | 12,3 | |
| UDC | - | 3,2(1) | 5,9 | 6,8 | |
| Lliga Nord | - | 3,9 | 5,0 | 4,6(2) | |
| Nou PSI, DC | - | 1,0(3) | 2,0(4) | 0,7(5) | |
| PRI | - | - | 0,7(6) | - | |
| Total CdL | 45,4 | 49,5 | 46,1 | 48,1 | |
Dades expressades en %.
- (1) Llista Il Biancofiore
- (2) Llista Lliga Nord-MPA
- (3) Llista Nou PSI
- (4) Llista Socialistes Units per Europa
- (5) Llista DC-Nou PSI
- (6) Llista PRI-Liberal Sgarbi