Nou PSI

Nou PSI

Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	socialisme liberal socioliberalisme tercera via
Alineació política	centrisme
Història
Creació	20 gener 2001
Governança corporativa
Seu	Roma
Presidència	Stefano Caldoro
Lloc web	nuovopsi.net

Nou Partit Socialista Italià o Nou PSI és un partit polític italià que es reclama successor de l'antic PSI de Bettino Craxi, i fa una crida a la unitat dels socialistes italians, laics, reformistes, autonomistes i liberals. Fou creat el 19 de gener de 2001 de la unió del Partit Socialista de Gianni de Michelis i de la Lliga Socialista de Bobo Craxi i Claudio Martelli. A les eleccions legislatives italianes de 2001 i 2006 es presentà amb la Casa de les Llibertats. Això ha provocat l'escissió de Bobo Craxi, qui ha fundat I Socialisti Italiani, que s'uniren a l'Unione. El setembre de 2007 es va escindir Gianni de Michelis ha format Costituente Sozialista, que ha marxat cap a la SDI. El secretari és Stefano Caldoro.

Història

Poc després de constituir-se, es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2001 dins la Casa de les Llibertats. Les causes foren la falta de diàleg intern en l'esquerra, l'excessiva litigiositat interna a l'Ulivo i necessitat d'acabar amb la  crisi que corromp l'esquerra per dins. Stefano Caldoro fou nomenat ministre d'universitat i recerca. Obtenen tres diputats (Bobo Carxi i Vincenzo Milioto a Sicília, Chiara Monti a Llombardia) i un senador (Francesco Crinò de Calàbria). Malgrat tot, mantingueren disputes internes amb la Lliga Nord, i alhora intenta recompondre les disseminades forces socialistes. A les eleccions europees de 2004 fa una proposta a la Sinistra Democràtica, però es presenta amb l'Ulivo amb el Movimento d'Unità Socialista de Claudio Signorile, ‘’Socialistes Units per Europa’’, 2% i 2 eurodiputats (De Michelis i Alessandro Battilocchio). També manté diàleg amb els PLI i PRI, com la proposta de coalició Casa Laica per a les eleccions regionals italianes de 2005.

A les regionals de 2005 es presentà dins la Casa de les Llibertats (llevat Basilicata i Úmbria, on va sol). A Calàbria obté el 5,4%, però la coalició només guanya a 2 regions. Alhora, al govern de Silvio Berlusconi ofereix dos càrrecs a militants seus, Giovanni Ricevuto (viceministre d'educació) i Mauro del Bue (sotsecretari d'infraestructures).

Alhora, apareixen les primeres discrepàncies entre Craxi, que vol deixar la Casa de les Llibertats i buscar una entesa d'esquerres, i de Michelis, que no ho veu viable encara. Participa en la convenció laica socialista radical i liberal de 2005 del que sortirà la coalició Rosa nel Pugno. En el Congrés del Partit el 23 d'octubre de 2005 a la Fiera di Roma es produeix un enfrontament entre les dues tendències i s'imposen les teses de Craxi, que rep suport de Calàbria i el senador Francesco Crinò. Ambdós es proclamen secretaris, però consell nacional diu que pels compromissaris que tenien acreditació venç de Michelis. Craxi presenta un recurs i els tribunals li donen la raó el 26 de desembre de 2005. Això provocarà una escissió el gener de 2006:

• Craxi abandona la Casa de les Llibertats i decideix donar suport al govern, però no forma part de Rosa nel Pugno, sinó que funda el seu propi moviment, I Socialisti Italiani, que es presentarà autònom dins l'Unione
• De Michelis anuncia que el Nou PSI es manté en la Casa de les Llibertats i que inicia contactes electorals amb la Democràcia Cristiana per les Autonomies de Gianfranco Rotandi.

A les eleccions legislatives italianes de 2006 la llista DC-PSI només obté 285.000 vots (0,7%) a la Cambra dels Diputats i 190.000 al Senat, així com 4 diputats: 2 dins DC-PSI (De Michelis i Mauro del Bue) i dos dins Forza Italia (Chiara Moroni i Giovanni Ricevuto). Aquests dos es van integrar dins el grup parlamentari Forza Italia. El PSI aleshores es declara independent dels pols i en el referèndum constitucional de 2006 sobre la reforma federalista donà llibertat de vot als militants.

L'abril de 2007 Enrico Boselli, secretari de la SDI, llença la idea d'una Constituent Socialista per a crear una nova força política d'inspiració socialdemòcrata per al 23-24 de maig. Novament es mostra una divisió interna entre Stefano Caldoro (que n'és contrari) i De Michelis. Alhora es convoca el Segon Congrés del PSI i Caldoro n'és escollit secretari general. De Michelis, per la seva banda, abandona el partit i aprova la Constituent Liberal Socialista amb el SDI de Boselli i I Socialisti de Craxi, que abandonen la Casa de les Llibertats. Són nomenats president De Michelis i secretari Del Bue, i es transforma en Partito Socialista.

El sector de Stefano Caldoro es presenta a les eleccions legislatives italianes de 2008 amb el Poble de la Llibertat i obté dos diputats.

Resultats electorals

Parlament italià

Any	Líder	Vots	%	Diputats	+/–	Vots	%	Senadors	+/-
2001	Gianni De Michelis	353,269 (13è)	0.93	3 / 630	Nou	Dins de CdL	–	1 / 315	Nou
2006		285,474 (13è)	0.74	4 / 630	1	190,724 (15è)	0.55	0 / 315	1
2008	Stefano Caldoro	Dins del PdL		2 / 630	2	Dins del PdL		0 / 315	=
2013				0 / 630	2			1 / 315	1
2018		Dins de Forza Italia		1 / 630	1	Dins de Forza Italia		0 / 315	1
2022				1 / 400	=			0 / 200	=

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/–	Grup
2004	Gianni De Michelis	664,463 (11è)	2.04	2 / 72	Nou	NI (2004-07) PES (2007-09)
2009	No hi van participar.
2014
2019
2024	Stefano Caldoro	Dins de FdI		0 / 72	=	-

Dirigents

• Secretari: Gianni De Michelis (2001–2007), Stefano Caldoro (2007–...)
  • Vice Secretari: Bobo Craxi (2002–2005), Chiara Moroni (2005–2006), Alessandro Battilocchio (2006–2007), Francesco Pizzo (2006–2007), Franco Spedale (2007–...), Franco Caruso (2007–...), Adolfo Collice (2007–...)
  • Portaveu: Claudio Martelli (2001–2002), Bobo Craxi (2002–2005), Chiara Moroni (2005–2006), Mauro Del Bue (2006–2007)
• President: Bobo Craxi (2001–2002), Vincenzo Milioto (2002–2005), Francesco Pizzo (2005–2007), Roberto Scheda (2007–...)

Enllaços externs

• Web del Nou PSI Arxivat 2009-01-30 a Wayback Machine.