Vés al contingut

Cases Josep Vintró

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cases Josep Vintró
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusConjunt d'edificis i bloc de pisos Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Valls i Galí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarme, 25-25 bis, Jerusalem, 32 i passatge Virreina, 8-10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 14″ E / 41.38226°N,2.17048°E / 41.38226; 2.17048
Format perCasa al carrer Carme, 25
Casa al ptge. Virreina, 8
Casa al carrer Jerusalem, 32 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Casa al carrer Carme, 25
Id. IPAC52264 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona328 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès local
Casa al ptge. Virreina, 8
Id. IPAC52478 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1123 Modifica el valor a Wikidata

Les cases Josep Vintró són un conjunt d'edificis situats als carrers del Carme, Jerusalem i passatge de la Virreina del Raval de Barcelona.

Descripció

[modifica]

Es tracta de tres edificis d'habitatges de planta baixa, entresol i quatre pisos; els del carrer del Carme, 25[1] i passatge de la Virreina, 8[2] són bessons i estan catalogats com a bé cultural d'interès local, si bé al primer la fitxa del Catàleg li atribueix per error la denominació «Casa Jacint Compte», situada al núm. 53 (antics 25-26) d'aquell carrer.

A la planta baixa hi ha tres obertures d'arc de mig punt adovellades. Els finestrals dels pisos són rectangulars i s'obren a balcons de llosana de pedra i barana de ferro que recolzen sobre mènsules. Els dels dos primers pisos són correguts i els dels dos superiors, individuals. De la façana destaca la diversa decoració que es troba als panys buits de la paret: al primer pis hi ha plafons buits inserits al mur i pintats d'un color blavós; entre el segon i tercer pis un ornament de motius vegetals trenats en franges verticals realitzats en terracota, una decoració habitual en d'altres construccions de l'època a Ciutat Vella.[3] A les sobrellindes del primer pis, entre les mènsules del següent balcó, es situen unes pintures ornamentals de l'època.[4]

El tercer edifici del conjunt és una construcció sobre una parcel·la poc profunda. Les façanes del carrer del Carme i el passatge de la Virreina i els cossos de les cantonades del carrer de Jerusalem segueixen un esquema semblant als altres dos edificis, si bé amb medallons de terracota al segon i tercer, i plafons del mateix material al quart, que es repeteixen al cos central. La reixa sobre la porta d'escala duu la data 1852.

Història

[modifica]

Josep Jordà i Santandreu (1779-1834), natural de Berga i fill de Josep Jordà i Bové i Eulàlia Santandreu i Riu,[5] es va establir a Barcelona, on es va dedicar al comerç colonial,[6] i el 1822 va adquirir una casa amb hort al carrer del Carme propietat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.[7] Aquest pròsper negoci fou continuat per la seva vídua Marianna Gelabert,[8] que amb el temps va constituir la societat Vídua de Jordà, Fill i Cia[9] amb l'hereu Josep Jordà i Gelabert, establert posteriorment en solitari.[10][11]

El 1850, Marianna Gelabert i el seu fill van vendre una part dels terrenys al capità d'artilleria Epifany de Fortuny i Sent-romà (vegeu casa Epifani de Fortuny), i l'any següent, la resta a l'adroguer Josep Vintró i Pla (†1877),[12][13][7] natural de Santpedor i casat amb la barcelonina Josepa Pla i Carreras, amb qui va tenir dues filles, Adela i Rosa.[14] Tot seguit, Vintró va demanar permís per a construir un edifici als carrers de Jerusalem, Carme i el passatge de la Virreina, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí,[15][16] i el 1853, va fer construir sengles edificis bessons al costat de l'anterior, obra del mateix autor.[17]

L'escultor Josep Canalias i Vintró,[18] fill d'Adela Vintró i Pla i Joan Canalias i Terri,[14] va néixer el 1876 a l'edifici del carrer de Jerusalem, 32, on el seu pare va demanar permís el 1878 per a construir un traster al terrat,[14] segons el projecte del mestre d'obres Josep Deu i Busquets.[19]

El 1915, l'enginyer Andreu Avel·lí d'Armenteras i Vintró (1866-1926),[20] fill de Rosa Vintró i Pla (vegeu Teatre de Jovellanos) i de Marc d'Armenteras i Arola,[21][14] va demanar permís per a traspassar la ploma d'aigua de Montcada que abastia les cases del carrer de Jerusalem, 32 i passatge de la Virreina, 8 a aquesta darrera.[22][23]

Detall de la façana (Carme, 25)
Bust de Joaquim Vayreda, obra de Josep Canalias i Vintró

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Casa Jacint de Compte». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ García Fortes, 2001, p. 61-62.
  4. ↑ «Edifici d'habitatges al passatge Virreina 8». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ Roca Martín, María L. «José Jordá Santandreu». geneanet.
  6. ↑ Coll, Isabel; Macías, Juanjo «La figura jacent en l'obra funerària dels Vallmitjana». Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pàg. 292.
  7. ↑ 7,0 7,1 AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.237/1, f. 578-583v, 10-12-1851.
  8. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20, 142. 
  9. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 239. 
  10. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 175, 272, 287. 
  11. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 111, 117, 238. 
  12. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 09-11-1877, p. 12657. 
  13. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 249. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «1ª PÍNDOLA DE LA SÈRIE "QUÈ SE N'HA FET DE.... L'ESCULTOR JOSEP CANALÍAS VINTRÓ I DE LA SEVA OBRA? (blog)». CRITICART ÉS JUST I NECESSARI CONSERVAR EL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL (blog), 26-03-2021.
  15. ↑ AMCB, Q127 Foment 597 bis C, 13-12-1851.
  16. ↑ «Carrer Carme 25». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  17. ↑ AMCB, Q127 Foment 670 bis C, 28-1-1853.
  18. ↑ «Josep Canalias i Vintró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «Juan Canalias i Terri. Jerusalem 32, (Carme 25 bis i passatge de la Virreina 10). Construir un traster en el terrat». Q127 Foment 668 H. AMCB, 02-11-1878.
  20. ↑ «Andrés Avelino Armenteras y Vintró». DB-e. Real Academia de la Historia.
  21. ↑ «Andres Avelino De Armenteras Vintró». geneanet. tonioromi.
  22. ↑ «Sobre el traspàs d'un plomall d'aigua de Montcada, del carrer Jerusalem nº 32 al passatge de la Virreina nº 8, abans propietat de josé Vintró i ara d'Avelino Armenteras i Vintró». Q136 Obres públiques 3/0 5277. AMCB, 1915.
  23. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 1-3-1916, p. 16. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Casa Josep Vintró». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Josep Vintró
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cases_Josep_Vintró&oldid=32855361»