Casa Sicart
Casa Sicart | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Edifici residencial i tribuna | ||
Característiques | |||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic: casa modernisme català: tribuna | ||
Localització geogràfica | |||
Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | ||
Localització | Fontanella, 1-3 i plaça de Catalunya, 16 | ||
Plànol | |||
La casa Sicart era un edifici situat a la cantonada del carrer de Fontanella i la plaça de Catalunya de l'Eixample de Barcelona, avui desaparegut.
Història i descripció
[modifica]Es tractava d'una casa senyorial de planta baixa i tres pisos, projectada el 1867 pel mestre d'obres Pau Martorell per encarrèc d'Isidre Sicart i Torrents, que el 1875 va rebre el títol de comte de Sicart de mans del papa Pius IX. La façana adoptava un llenguatge historicista, amb obertures d'arc de mig punt i un fris de rossasses quadrilobulades al coronament.[1]
El 1900, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, que poc abans ja s'havia encarregat de la reforma de la casa de Carles de Llança i de Carballo (casat en primeres noces amb Josepa Sicart i Torrents),[2] va projectar una tribuna al cos annex del carrer de Fontanella, i també va reformar el terrat, introduint-hi remats amerletats.[1]
El 1906, Enric Fatjó va projectar la reforma de la planta baixa per obrir-hi botigues, transformant les obertures primitives en amplis portals d'arc escarser, sostinguts per columnes amb capitells guarnits amb motius florals.[3][1]
Finalment, la casa i el cos annex amb la tribuna van ser enderrocats el 1990 per a l'ampliació d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, obra de MBM arquitectes (Martorell, Bohigas i Mackay). Aquests van fer una còpia de la tribuna en pedra artificial i la van col·locar a la façana del nou edifici com a simple element decoratiu.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Lacuesta, Raquel; González Torán, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona antiga, 2013, p. 206-208.
- Vega i March, Manuel «Antonio Mª Gallisá». Arquitectura y Construcción, 1903, pàg. 164-173.
Enllaços externs
[modifica]- «Tribuna de la Casa Sicart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «CASA SICART. Plaça Catalunya 16 / Fontanella 1-3. (1867-1990)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 31-07-2014.