Castell Pelegrí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | castell | |||
| Arquitecte | Orde del Temple | |||
| Construcció | 1217 - | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnes | |||
| Estil arquitectònic | romà d'Orient | |||
| Material | pedra | |||
| Mesura | 160 ( ) × 280 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atlit  | |||
| ||||
El castell Pelegrí (àrab: قلعة عتليت, qalʿat ʿAtlīt, ‘castell d'Atlit’) és el nom de la fortalesa d'Atlit, construïda pels templers al segle xiii per defensar aquest port de la costa Mediterrània i servir com a refugi als pelegrins cristians que anaven a Terra Santa. Actualment està en estat de ruïna, però es pot visitar. És també un lloc d'interès arqueològic, ja que en aquest lloc hi hagué anteriorment un assentament fenici i al seu costat hi ha un important jaciment arqueològic submarí del neolític que rep el nom d'Atlit Yam. Cal no confondre'l amb el castell de Trípoli, també anomenat Pelegrí.
Els orígens
[modifica]El primer grup de croats, de la Cinquena Croada, comandats per Andreu II, rei d'Hongria, arribaren a Palestina el 1217. Mentre una part, dirigida per Gautier II d'Avesnes, s'encarregava d'efectuar diverses operacions militars contra els musulmans que habitaven Síria, la resta es dedicà a construir una fortalesa costanera. El lloc escollit fou un punt a 25 km de Cesarea i a 12 d'Acre, ciutats que llavors pertanyien al Regne de Jerusalem. En el mateix indret els templers ja tenien una caserna que anomenaven Casal dels Estrets, la qual havia estat erigida vers el 1110 per Hugues de Payns.[1] La construcció els ocupà més de quatre anys i el 1220 fou batejada amb el nom de castell Pelegrí, en homenatge als molts pelegrins que havien fet donacions al l'Orde del Temple per a la seva construcció i els que hi col·laboraren com a mà d'obra. El mateix Gautier d'Avesnes aportà 1000 besants.[2]Mentre excavaven per fer els fonaments, trobaren un pou, les restes de murs i una pila de monedes antigues (es tractava d'un antic enclavament fenici), tot plegat els era de molta utilitat i per aquest motiu el castell agafà la fama d'estar beneït per Déu i li posaren de sobrenom el castell del Fill de Déu. Un dels materials que empraren per fer ciment eren conquilles.[1]
Esdeveniments
[modifica]El 1212 el monestir que hi havia a dalt del Mont Tabor fou ocupat per soldà aiúbida Al-Àdil I, el qual hi construí una fortalesa. Des de llavors, els ocupats del castell Pelegrí havien de vigilar la guarnició d'aquest castell musulmà, situat a només 6 milles, des del qual causaven intranquil·litat en els habitants de la zona. El 1220, encara que les obres no estaven del tot acabades, era ja un lloc prou sòlid i resistí victoriosament l'atac d'un exèrcit comandat pel soldà de Damasc i era prou gran per bastir d'aliments a quatre mil persones durant el setge. La situació millorà quan el 1229 els croats s'apoderaren de la fortalesa del Mont Tabor.[3] Llavors començà a crear-se el nucli de població del que avui dia és Atlit.
A finals del 1228, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, arribà a Atlit, després d'haver-se discutit amb altres senyor de la Sisena Croada i, en veure el castell, li plagué tant que decidí quedar-se'l. L'emperador arribà a les portes de la fortalesa i exigí entrar acompanyat per la seva guàrdia personal. Els templers, acceptaren l'entrada, però en sentir la demanda li tancaren les portes a la seva esquena i l'informaren que romandria pres fins a la renúncia de les seves pretensions. Frederic feu jurament i marxà a Acre.
El rei francès lluís IX, fou capturat a batalla de Fariskur el 1250 i, després d'haver estat rescatat decidí anar a viure a Acre. Des d'allà destinà diners a la renovació de la fortalesa d'Atlit i altres de la zona.
Descripció
[modifica]
Situat sobre un promontori, el castell Pelegrí feia 280 metres per 160, i tres dels seus costats donaven a la mar. El trencaones annex proporcionava recer als navilis croats que hi volien desembarcar. La part més protegida per muralles era la que donava a terra ferma, d'on era més probable que vingués un atac. Aquest costat, el de la banda est, tenia muralla doble amb torres de 16 metres i estava seguit d'un fossat de 18 m d'ample i 2 de fondària, per la part exterior que es podia omplir amb aigua de la mar. La planta baixa de la torre gran estava ocupada per una capella.[4] Abans d'arribar al castell, per terra ferma, els visitants es trobaven un maresme, que els templers aprofitaren per extreure'n sal. A prop d'allí hi havia terres de pastures i terres de conreu, on els templers tenien vinyes.[5] Segons l'anàlisi feta per l'historiador T.Lawrence, el disseny d'aquest castell estava inspirat en el de Tortosa, basat en la idea de defensa romana d'Orient, el qual havia demostrar la seva eficàcia en alguns atacs.[6]
L'abandonament
[modifica]Des del 1260 el lloc esdevingué estrictament defensiu, ja que els croats no llançaren cap operació ofensiva des d'aquest castell. Aquesta fortalesa mai fou presa i seria la darrera en ser abandonada, cosa que passà el 14 d'agost del 1291, després de la pèrdua de Sant Joan d'Acre el 28 de maig del mateix any. Després del seu abandonament, els musulmans el desmantellaren per evitar que hi tornessin, i les seves pedres passaren a formar part d'altres edificis.
En la dècada del 1980, governador de Haifa va vendre 50.000 pedres de la fortalesa d'Atlit al seu col·lega, el governador de Jaffa, per a la construcció del moll i l'edifici de duanes de l'entrada del port.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Melville, 1995, p. 168.
- ↑ Recueil des historiens des Croisades, 1967, Gregg Press, p.25
- ↑ Slack, 2009, p. 15.
- ↑ Pringle, 1997, p. 22-24.
- ↑ Melville, 1995, p. 169.
- ↑ Melville, 1995, p. 172.
Bibliografia
[modifica]- Demurger, Alain. Les Templiers, une chevalerie chrétienne au Moyen Âge. Seuil, 2008.
- Deschamps, Paul. Les châteaux des Croisés en Syrie, 1934.
- Lawrece, T.E.. Crusader Castles. Golden Cockerel Press, 1936.
- Melville, Marion. «Los constructores de castillos». A: La vida secreta de los templarios. Tikal, 1995.
- Pringle, Denis. «Atlit». A: Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetteer. Cambridge University Press, 1997.
- Slack, Corliss K. The A to Z of the Crusades. Scarecrow Press, 2009.
- Rey, Édouard. Étude sur les Monuments de l'arquitecture militaire des Croisés, 1871.