Vés al contingut

Catolicisme a Ruanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Església Catòlica a Ruanda
Any2009
Catòlics4 milions
Població8 milions
Capellans493
Religioses1297
President de la
Conferència episcopal
Smaragde Mbonyintege
Nunci apostòlicAndrzej Józwowicz

L'Església Catòlica a Ruanda és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma. Hi ha més de 4 milions catòlics al país que representa el 56,5% de la població total en 2006.[1]

Catedral de Kigali

Estadístiques

[modifica]
  • Diòcesis: 9
  • Parròquies: 135 el 2004, 161 el 2009
  • Superfície: 26,338 km²
  • Sacerdots: 733
  • Religiosos: 198
  • Religiosos: 1.297 el 2004, 1.557 el 2008
  • Població total: 9.831.501 habitants (2008)
  • Població catòlica total: 4.292.817 (2009)

Organització territorial

[modifica]

L'església catòlica és present al territori amb una seu metropolitana i 8 diòcesis sufragànies, aplegades en la Conférence épiscopale du Rwanda (CEPR):

Conferència Episcopal

[modifica]

L'episcopat ruandès constitueix la Conférence épiscopale du Rwanda (CEPR), establerta de juny 6 1980; anteriorment hi havia una Assemblea Episcopal de Ruanda.

La CEPR és membre de l' Association des Conférences Episcopales de l'Afrique Centrale (ACEAC) i del Simposi de Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar (SECAM).

Els presidents de la CEPR han estat:

Secretaris generals de la CEPR

Història

[modifica]

La primera evangelització de Ruanda comença el 20 de gener de 1900 quan Jean-Joseph Hirth (1854-1931) celebra la missa a Shangi, a la península de Gafunzo, on la serra de Nyamirundi se submergeix en el llac Kivu. Després de la seva arribada el 2 de febrer, a Nyanza, capital del regne, la missió dels Pares Blancs es va traslladar a Save (Isavi), a prop de Butare.

En 1922 es va erigir el Vicariat apostòlic de Ruanda i el país comença a gaudir d'una jurisdicció eclesiàstica autònoma de la de Burundi. Els primers bisbes missioners, Hirth i Classe, s'encarregaren de la creació del clergat indígena i de la formació de les congregacions indígenes (els Pares Josefites de Ruanda o Bayozefiti i Benebikira). En 1952 és consagrat el primer bisbe indígena i en 1956, per primera vegada a Àfrica, un bisbe de color ordena a un bisbe blanc. En 1980 neix la Conferència Episcopal de Ruanda. El setembre del 1990 el país rep la visita apostòlica del Papa Joan Pau II. En 1994 esclata la guerra civil que deixa el país en el caos. Milers van morir, incloent 4 bisbes ruandesos, 123 sacerdots i més de 300 religioses.

Missió els Pares Blancs a Nyundo, a l'est de Gisenyi (carta postale, vers 1901).

El 20 de novembre de 2016, l'Església Catòlica de Ruanda va emetre una declaració per demanar disculpes[2] pel paper d'alguns dels seus membres en el genocidi el 1994. "Demanem disculpes per tots els errors que l'església ha comès. Demanem disculpes en nom de tots els cristians per totes les formes de mal que hem comès. Lamentem que els membres de l'església van violar (el seu) jurament d'adscripció als manaments de Déu. Perdoneu-nos pel delicte d'odi al país fins al punt d'odiar als nostres col·legues per la seva pertinença ètnica. No vam mostrar que som una família, sinó que ens matem", va dir una declaració signada pels nou bisbes que constitueixen la Conferència Episcopal Catòlica de Rwanda.

Nunciatura apostòlica

[modifica]

La delegació apostòlica del Ruanda és instituïda el 1963,obtenint les habilitats de la delegació del Congo-Ruanda. L'any següent, el 6 de juny de 1964 fou erigida en nunciatura apostòlica pel breu Quantum utilitatis del papa Pau VI.

Delegats apostòlics

[modifica]

...

Nuncis apostòlics

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. International Religious Freedom Report 2007: Rwanda. United States Bureau of Democracy, Human Rights and Labor (September 14, 2007). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  2. «Rwanda: Catholic bishops apologize for role in genocide». [Consulta: 27 juny 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-12-04. [Consulta: 27 juny 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]