Vés al contingut

Cronologia de la història de Ruanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Part de seccions de la
Història de Ruanda
Mapa de Ruanda
Orígens s. X-XIV
Regne 1000s–1962
Àfrica Oriental Alemanya 1885–1919
1922–1962
Revolució 1959–1962
República de Ruanda 1962–present
Guerra Civil 1990–1994
Genocidi 1994
Primera Guerra del Congo 1996–1997
Segona Guerra del Congo 1998–2003
  • Vegeu aquesta plantilla

Aquesta cronologia de la història de Ruanda és una llista cronològica d'esdeveniments importants relacionats amb els habitants humans de Ruanda.

Antiga Ruanda

[modifica]
John Hanning Speke, primer europeu en visitar la zona

Ruanda colonial

[modifica]

Ruanda independent

[modifica]
President Juvénal Habyarimana
President Paul Kagame
  • 1 de juliol de 1962 : proclamació de la independència de Ruanda.[7][23][24] Kigeli V marxa a l'exili.
  • 1963: Creació de la Universitat Nacional de Ruanda pels Pares Dominics que s'encarregaran de la direcció fins al 1974.[10]
  • 1963-1964: massacre de milers de tutsis[22]
  • 10 de març de 1965 : reelecció de Grégoire Kayibanda (2n mandat).[24] Juvénal Habyarimana és nomenat ministre de Defensa i de la Guàrdia Nacional.
  • 29 de setembre de 1969 : reelecció de Grégoire Kayibanda (3r mandat)[24]
  • 5 de juliol de 1973 : cop d'estat del general Juvénal Habyarimana[24]
  • 1974: creació del Ballet Nacional Urukerereza.
  • 1975: signatura d'una cooperació militar amb França[22]
  • 5 de juliol de 1975 : creació del Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament (MRND) que esdevé partit únic[13]
  • 1976: creació de la Comunitat Econòmica dels Països dels Grans Llacs (CEPGL)[22]
  • 17 de desembre de 1978 : adopció d'una nova Constitució per referèndum[22]
  • 24 de desembre de 1978 : victòria de Juvénal Habyarimana a l'elecció presidencial[24]
  • 1979: creació a Kenya de l'Aliança Ruandesa per la Unitat Nacional (ARUN).
  • Octubre de 1982 : tancament de la frontera amb Uganda davant un aflux massiu de refugiats tutsis expulsats pel govern ugandès[24]
  • 26 de desembre de 1985 : assassinat de l'etòloga estatunidenca Dian Fossey a les Muntanyes Virunga.
  • Desembre de 1987 : creació a Uganda del Front Patriòtic Ruandès (FPR)[22]
  • Desembre de 1988 : reelecció de Juvénal Habyarimana[22]
  • 18 de setembre de 1989 : inauguració del Museu Nacional de Ruanda el Primer ministre belga Wilfried Martens[25]
  • 20 de juny de 1990 : discurs a La Baule del president francès Mitterrand apel·lant al pluralisme : "no hi ha desenvolupament sense democràcia".
  • 5 de juliol de 1990 : el President Habyarimana anuncia la fi de l'acumulació de les seves funcions com a President de la República i el partit únic MRND, i el reconeixement del multipartidisme.
  • 7-9 de setembre de 1990: visita del papa Joan Pau II i ordenació de 22 sacerdots[10]
  • 1 d'octubre de 1990 : inici de la Guerra Civil ruandesa inicida pel Front Patriòtic Ruandès (FPR) procedent d'Uganda i entrant a Ruanda per la força al lloc fronterer de Kagitumba
  • 2 d'octubre de 1990 : mort de Fred Rwigema, comandant del FPR en circumstàncies poc clares.
  • 4 d'octubre de 1990 : inici de l'« Operació Noroît », oficialment per evacuar els residents occidentals,[26] de fet per sostenir el govern en el poder.
  • 15 d'octubre de 1990 : Procedent dels Estats Units on assistia a una reunió del Command and General Staff College, Paul Kagame pren el comandament de les tropes del FPR replegades a Uganda.
  • 23 de gener de 1991 : atac sorpresa del FPR a Ruhengeri, que va tenir lloc durant un dia abans de replegament al bosc; seguit d'accions de guerrilla de baixa intensitat.
  • 10 de juny de 1991 : promulgació d'una nova Constitució instaurant el multipartidisme i creació d'un càrrec de Primer ministre.[22]
  • 1991: llançament de la ràdio del FPR (Radio Muhabura), primera alternativa a Radio Rwanda.
  • 1 de novembre de 1991 : retirada de les tropes belgues.[22]
  • 17 de març de 1992 : creació de la Coalició per la Defensa de la República (CDR).
  • Juny de 1992: després de la formació d'un govern multipartidista a Kigali, Kagame va anunciar un alto el foc i començar les negociacions amb el govern a Arusha, Tanzània.
  • 12 de juliol de 1992 : primer acord d'Arusha entre el Front Patriòtic Ruandès de Paul Kagame i el govern ruandès, preveient un calendari de negociacions per a un acord de pau.
  • 31 de juliol de 1992 : l'alto el foc entra en vigor.
  • 30 de setembre de 1992 : començament de les converses per la pau.
  • 31 de juliol de 1992 : l'alto el foc entra en vigor.
  • 6 de desembre de 1992 : El coronel Bagosora deixa les negociacions d'Arusha[27]
  • Finals de desembre de 1992 : Pogroms contra tutsis i opositors hutu a Kibilira i a la regió de Gisenyi.
  • 5 de febrer de 1993 : La Comissió Internacional d'Investigació dirigit per la FIDH a París implica la responsabilitat de les autoritats de Rwanda i el cap de la comitiva de Estat ruandès en les massacres.[28]
  • 8 de febrer de 1993 : després de les massacres de tutsis, el FPR llença una ofensiva major (presa de Ruhengeri, avanç cap a la capital).
  • 9 de febrer de 1993 : arribada d'emergència d'una companyia addicional de soldats francesos que va a ajudar a repel·lir l'atac a Ruhengeri.
  • 19 de febrer de 1993 : massacre de cinc tutsis o simpatitzants dels partits de l'oposició per part de soldats ruandesos a la ciutat de Tumba; dos dies més tard, violència comesa pels Interahamwe i CDR a Kigali, i les matances d'opositors hutus i tutsis a Gisenyi, Ruhengeri, Byumba i Kibuye.
  • 20 de febrer de 1993 : arribada de dues companyies més de paracaigudistes francesos de reforç, i l'endemà d'un escamot de morters pesats; Operació Quimera; recuperació de l'exèrcit ruandès en plena derrota.
  • 20 de febrer de 1993 : Pierre Joxe, ministre francès de Defensa, en una carta dirigida al president Mitterrand, escriu que Habyarimana és el principal responsable del fiasco actual.[29]
  • 17 de juliol de 1993 : Agathe Uwilingiyimana esdevé Primer ministre[22]
  • 4 d'agost de 1993 : signatura del darrer dels acords de pau d'Arusha.[22]
  • 5 d'octubre de 1993: creació de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides a Ruanda (UNAMIR) per garantir la correcta implementació dels Acords d'Arusha.[30]

Genocidi

[modifica]
  • 4 d'abril de 1994 : advertència de les Nacions Unides que amenaça de retirar la UNAMIR en absència de progressos en la creació d'institucions de transició.[7]
  • 6 d'abril de 1994 : Cimera regional sobre les crisis burundesa i ruandesa a Dar es Salaam amb els presidents de Kenya, Ruanda, Burundi, Tanzània i Uganda.
  • 6 d'abril de 1994 : atemptat contra els presidents de Ruanda i de Burundi[31]
  • 7 d'abril de 1994 : assassinat del Primer ministre, Agathe Uwilingiyimana, hutu moderada, i de deu casc blaus belgues.[32]
  • 8 d'abril de 1994 : Jean Kambanda és nomenat primer ministre interí. Massacre sistemàtica de tutsis.[22] Ordre d'operació Amaryllis per l'evacuació dels residents francesos i estrangers.[33]
  • 9 d'abril de 1994 : instal·lació d'un govern interí.
  • 12 d'abril de 1994 : retirada del contingent belga.[22]
  • 21 d'abril de 1994 : massacre de l'església de Kaduha (prefectura de Gikongoro) ; uns 15.000 morts.[34]
  • 30 d'abril de 1994 : a Nova York, condemna de les massacres pel Consell de segurat, més de 4 països, a més dels Estats Units i França, refusant l'empleu del terme genocidi a la resolució.
  • 22 de juny de 1994 – 22 d'agost de 1994 : operació Turquesa dirigida per França[22]
  • 4 de juliol de 1994 : entrada del FPR a Kigali[22]
  • 19 de juliol de 1994 : constitució d'un govern de coalició. Pasteur Bizimungu esdevé President i Faustin Twagiramungu Primer ministre.[22]
  • 8 de novembre de 1994 : reconeixement del genocidi per l'ONU i creació a Arusha del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR), encarregat de jutjar els responsables.

Ruanda contemporània

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) Aimable Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, Scarecrow Press, Lanham, Md., 2007, p. XXVII ISBN 978-0-8108-5313-3
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Chronologie du Rwanda avant l'indépendance, Jeune Afrique [1].
  3. ↑ 3,0 3,1 Paul Kagame et la résilience d'un peuple, Éditions du Jaguar, Paris, 2010, p. 15 ISBN 978-2-86950-438-7
  4. ↑ Jacques Delforge (dir.), Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu : un siècle de regards européens, 1862-1962, L'Harmattan, 2008, p. 13-14 ISBN 9782296041653
  5. ↑ Ian Linden et Jane Linden, Christianisme et pouvoirs au Rwanda (1900-1990) (traduit par Paulette Géraud), Karthala, Paris, 1999, p. 41 ISBN 9782865379187
  6. ↑ Catherine Ukelo, Les prémices du génocide rwandais : crise sociétale et baisse de la cohésion sociale, L'Harmattan, 2010, p. 70 ISBN 9782296135987
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Jacques Morel, La France au cœur du génocide des Tutsi, ch. 46, Chronologie, en ligne (1565 pages, 67 Mo) Arxivat 2015-07-05 a Wayback Machine.
  8. ↑ J. Delforge, Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu, op. cit., p. 24-27 ISBN 9782296041653 .
  9. ↑ J. Delforge, Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu, op. cit., p. 23.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Conférence épiscopale du Rwanda [2].
  11. ↑ 11,0 11,1 Philippe Lemarchand, L'Afrique et l'Europe : atlas du XXe siècle, Éditions Complexe, 1994, p. 221 (2e éd.) ISBN 9782870275184
  12. ↑ Traité de Versailles [3].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Rwanda, de la guerre au génocide : repères chronologiques (1923-2003), Université Paris 1 [4].
  14. ↑ Servilien Manzi Sebasoni, Les origines du Rwanda, L'Harmattan, 2000, p. 77 ISBN 9782738486844
  15. ↑ André Guichaoua, Exilés, réfugiés, déplacés en Afrique centrale et orientale, Karthala, Paris, 2004, p. 44 ISBN 2-84586-523-6
  16. ↑ Jean-Claude Willame, Aux sources de l'hécatombe rwandaise, Institut africain-CEDAF, Bruxelles ; L'Harmattan, Paris, 1995, p. 113 ISBN 2-7384-3106-2
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 (anglès) A. Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, op. cit., p. XXIX.
  18. ↑ (anglès) Catholic Hierarchy [5].
  19. ↑ Manifeste des Bahutu [6] Arxivat 2009-04-29 a Wayback Machine.
  20. ↑ André Guichaoua, Rwanda 1994 : les politiques du génocide à Butare, Karthala, 2005, p. 21 ISBN 9782845866690
  21. ↑ Lettre Pastorale de Monseigneur Perraudin, Vicaire Apostolique de Kabgayi, pour le Carême de 1959, le 11 février 1959, publié en annexe de C. M. Overdulve, Rwanda : un peuple avec une histoire, L'Harmattan, 1997, p. 121 et suiv. ISBN 2-7384-5292-2
  22. ↑ 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 22,11 22,12 22,13 22,14 22,15 « Bref aperçu historique » in Rapport de la Mission francophone d'information et de contacts à l'occasion des élections législatives du 15 au 18 septembre 2008 au Rwanda, Organisation internationale de la francophonie, p. 4-6 [7] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  23. ↑ Gérard Prunier, La crise Rwandaise : Structures et déroulement, Juillet 1994, 59 p. (en ligne Arxivat 2015-07-07 a Wayback Machine.).
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Chronologie du Rwanda après l'indépendance, Jeune Afrique [8].
  25. ↑ « Martens à Kigali : accueil chaleureux », Le Soir, 18 septembre 1989, p. 6 [9]
  26. ↑ « Motifs et modalités de mise en œuvre de l'opération Noroît », a Rapport d'information sur les opérations militaires menées par la France, d'autres pays et l'ONU au Rwanda entre 1990 et 1994, Assemblée nationale [10].
  27. ↑ BonifaceNgulinziraBagosoraDesertionArusha27decembre1992.pdf Lettre de Boniface Ngulinzira, ministre des Affaires étrangères, au président Habyarimana Arxivat 2015-08-15 a Wayback Machine.
  28. ↑ Journal Le Monde, 5 février 1993, p. 4.
  29. ↑ Joxe26fev1993.pdf Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  30. ↑ 30,0 30,1 Mission des Nations Unies pour l'assistance au Rwanda, Réseau francophone de recherche sur les opérations de paix (ROP), Université de Montréal [11] Arxivat 2011-09-22 a Wayback Machine.
  31. ↑ Filip Reyntjens, « L'attentat », in Rwanda, trois jours qui ont fait basculer l'histoire, L'Harmattan, 1995, p. 21-64 ISBN 2-7384-3704-4
  32. ↑ F. Reyntjens, « L'assassinat d'Agathe Uwilingiyimana et des dix casques bleus », in Rwanda, trois jours qui ont fait basculer l'histoire, op. cit., p. 65-79.
  33. ↑ Ordre d'opération Amaryllis, 8 avril 1994 sur le site de l'Assemblée nationale [12].
  34. ↑ Alison Des Forges, Aucun témoin ne doit survivre. Le génocide au Rwanda, Karthala, 1999, p. 390.
  35. ↑ « Pierre-Célestin Rwigema, nouveau primer ministre du Rwanda », Libération, 1er septembre 1995 [13][Enllaç no actiu]
  36. ↑ Vision 2020 du Rwanda [14] Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine.
  37. ↑ « Éruption du volcan Nyiragongo », Organisation mondiale de la santé [15] Arxivat 2011-07-04 a Wayback Machine.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 (anglès) A. Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, op. cit., p. XXXVII.
  39. ↑ 39,0 39,1 Charles Gasarasi (dir.), Les élections présidentielles et législatives de 2003 au Rwanda, Université Nationale du Rwanda, Butare, 2004, 205 p.
  40. ↑ Journée internationale de réflexion sur le génocide au Rwanda en 1994, fiche d'information ONU[16].
  41. ↑ « La dette du Rwanda annulée par le Club de Paris », Le Monde, 11 mai 2005.
  42. ↑ « Kigali rompt ses relations diplomatiques avec Paris », Le Monde, 26 novembre 2006.
  43. ↑ « Commémoration du 15Plantilla:E sense paràmetre anniversaire du Génocide sur fond de discorde », Journal du Cameroun, 5 avril 2009 [17].
  44. ↑ « La France et le Rwanda rétablissent leurs relations diplomatiques », Le Monde, 29 novembre 2009.
  45. ↑ « Kigali est la cible de nouveaux attentats à la grenade », Jeune Afrique, 5 mars 2010 [18].
  46. ↑ « Au Rwanda, Sarkozy reconnaît "l'aveuglement" de la France », Libération, 25 février 2010 [19] Arxivat 2010-02-28 a Wayback Machine.
  47. ↑ Christophe Châtelot, « Sans opposition, Paul Kagamé triomphe au Rwanda », Le Monde, 13 août 2010.
  48. ↑ « A Kigali, un attentat marque la victoire de Paul Kagame », RFI, 12 août 2010 [20].
  49. ↑ Le président rwandais Kagame en visite en France pour « échapper à l'Histoire », Le Monde, 11 septembre 2011.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronologia_de_la_història_de_Ruanda&oldid=33720471»