Vés al contingut

Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentQuinzena legislatura del Parlament de Catalunya
Tipuslegislatura del Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Causaeleccions al Parlament de Catalunya de 2024 Modifica el valor a Wikidata

La quinzena legislatura del Parlament de Catalunya és la legislatura que sorgeix de les eleccions celebrades el 12 de maig de 2024, convocades de manera avançada pel President Pere Aragonès en no obtenir el suport suficient per aprovar els pressupostos de 2024 del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 13 de març de 2024, el Parlament no va aprovar els pressupostos per un vot de diferència després que el govern va intentar negociar el suport amb PSC, En Comú Podem i Junts per Catalunya.[1] Pere Aragonès va decidir acabar la legislatura i convocar noves Eleccions al Parlament de Catalunya per al 12 de maig de 2024.[2] Les causes del desacord pels pressupostos es relacionaren amb el no rebuig al projecte del macrocasino Hard Rock.[3]

Eleccions

[modifica]
Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024

Les eleccions es van convocar i van tenir lloc el 12 de maig de 2024. El PSC guanya en escons i vots amb 42 diputats amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit, i en què dels partits independentistes només Junts+ aconsegueix pujar, aconseguint els millors resultats de la seva història,[4] pujant fins als 35 escons mentre que l'ERC i la CUP s'enfonsen amb 20 i 4 escons. El PP aconsegueix ser la quarta força del parlament és el PP passant de tres a quinze diputats, Vox es manté en onze escons i els Comuns Sumar cauen fins als sis. Aliança Catalana entra en la cambra per primer cop amb dos diputats,[5] i Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions.[6]

Segons els càlculs dels transvasaments de vots respecte a les eleccions de 2021, Esquerra va perdre molta part dels antics votants a mans del PSC i en menor quantitat a l'abstenció i a Junts, mentre que els socialistes i Vox van aconseguir incorporar molt vot anteriorment abstencionista, i el PP la major part del votant de Ciutadans i una part del de Vox, mentre que Junts es feia amb el del PDECat.[7]

Parlament de Catalunya resultant de les Eleccions de 2024
  CUP-DT (4)
  Comuns Sumar (6)
  ERC (20)
  PSC (42)
  Junts+Puigdemont (35)
  PPC (15)
  Vox (11)
  AC (2)

En la nit electoral, Salvador Illa va assegurar que es presentarà a la investidura, Carles Puigdemont s'ha reivindicat com l'únic que pot encapçalar un govern independentista allargant la mà a l'ERC amb l'abstenció socialista, i Pere Aragonès ha reconegut la desfeta electoral passa a l'oposició.[5]

Constitució de la legislatura

[modifica]

La sessió de constitució va ser el 10 de juny de 2024. La mesa d'edat fou presidida pel diputat amb més edat, Agustí Colomines, i amb els dos diputats més joves (Júlia Calvet i Mar Besses) exercint com a secretàries. La mesa d'edat va permetre el vot delegat dels diputats exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC).[8]

Elecció dels membres de la mesa

[modifica]
Càrrec Diputat/ada Inici de mandat Fi de mandat Partit polític
President Josep Rull Josep Rull i Andreu 10 de juny de 2024 Junts per Catalunya
Vicepresidenta primera Raquel Sans i Guerra 10 de juny de 2024 Esquerra Republicana de Catalunya
Vicepresident segon David Pérez i Ibáñez David Pérez i Ibáñez 10 de juny de 2024 Partit dels Socialistes de Catalunya
Secretari primer Glòria Freixa i Vilardell 10 de juny de 2024 Junts per Catalunya
Secretari segon Julià Fernàndez i Olivares Julià Fernàndez i Olivares 10 de juny de 2024 Esquerra Republicana de Catalunya
Secretari tercer Rosa Maria Ibarra i Ollé 10 de juny de 2024 Partit dels Socialistes de Catalunya
Secretari quart Judith Alcalá González 10 de juny de 2024 Partit dels Socialistes de Catalunya

Elecció del president de la Generalitat

[modifica]

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, es va començar a especular sobre un possible acord entre Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Comuns Sumar. El bloc independentista, que havia sumat majoria del 2012 ençà, no l'havia aconseguit revalidar en aquestes eleccions.[9] Amb la negativa socialista a abstenir-se si Carles Puigdemont es presentava a la investidura, l'única possibilitat semblava un acord “progressista” per a investir Salvador Illa com a president de la Generalitat.[10]

En un principi, ERC es va negar a col·laborar en la investidura del líder socialista, cosa que va quedar reflectida en un discurs de Pere Aragonès en què va afirmar que «ERC serà a l'oposició i assumiré les responsabilitats del resultat».[11] L'endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya, que es van haver d'avançar després del rebuig dels Comuns al projecte de pressupostos de 2024, Aragonès anuncià la seva retirada pels mals resultats obtinguts,[12] atès que Esquerra havia perdut una gran part dels antics votants a mans del PSC i, en menor quantitat, a l'abstenció i a Junts+.[13] Oriol Junqueras, per la seva banda, deixà la presidència uns dies després[14] i convocà un congrés per al 30 de novembre, i Marta Rovira va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretària general.[15] El 12 de juliol de 2024, ja aprovada la Llei d'amnistia, Marta Rovira va retornar a Catalunya del seu exili a Suïssa, acompanyada per altres exiliats, com ara Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Campmajó.[16] A més de les renúnicies dels líders d'ERC, es va destapar l'existència d'una estructura interna dedicada a fer atacs de falsa bandera finançats pel partit amb factures falses a través de l'empresa de comunicació Relevance.[17]

El lideratge d'ERC va passar a mans de Rovira, que va menar les negociacions tant per a la conformació de la mesa del Parlament com per a la investidura d'Illa com a president de la Generalitat.[18] Aquest últim punt havia de passar per una consulta a les bases d'Esquerra. El pacte aconseguit el 29 de juliol de 2024 posava com a prioritat la sobirania fiscal de Catalunya, perquè l'Agència Tributària de Catalunya recaptés el cent per cent dels impostos a Catalunya.[19] També incloïa altres temes, com ara la llengua catalana, que contemplava la creació d'una conselleria de Política Lingüística; la permanència de la conselleria d'Igualtat i Feminismes; un pacte nacional per a la indústria, i la gratuïtat de l'educació infantil fins a dos anys.[20]

El dia 2 d'agost del 2024 la militància d'Esquerra Republicana va votar l'acord amb el PSC-Units. Amb una participació rècord del 77%, les bases van avalar el pacte amb el 53% dels vots i una diferència de tan sols 550 vots contraris.[21]

A banda del pacte ERC - PSC-Units, Illa també va arribar a un acord amb els Comuns, que havien provocat la caiguda del govern d'ERC no donant suport als seus pressupostos.[22] El dia 3 d'agost els socialistes van concloure un acord amb els Comuns per a la investidura segons el qual el projecte del Hard Rock de Tarragona s'havia d'aturar i que preveia un augment de la inversió en habitatge públic, la reducció de les llistes d'espera al sistema de salut i la contractació de més professors.[23]

Després de la votació de les bases d'Esquerra i el vistiplau al pacte amb els socialistes, la diputada de les joventuts d'ERC, Mar Besses, va donar a conèixer que no votaria a favor de la investidura fins que Jovent Republicà no hi donés llum verda.[24] Per això les joventuts van convocar un consell nacional extraordinari per discutir si la diputada havia de donar suport a Illa o no. El dia 5 d'agost el Consell Nacional reunit va avalar la investidura del líder dels socialistes catalans amb un “sí crític” al PSC.[23]

Sessió d'investidura

[modifica]

Després que les bases d'ERC van avalar l'acord amb PSC-Units, el líder dels socialistes va comunicar al president del parlament, Josep Rull, que havia aconseguit prou suport per a ser investit president de la Generalitat. Per la seva banda, Rull va anunciar que iniciaria un ronda de consultes i va convocar la sessió d'investidura per al dia 8 d'agost.[25] Aquell dia els Mossos d'Esquadra van activar un fort dispositiu policial al voltant del parc de la Ciutadella per impedir l'arribada de Puigdemont al Parlament, d'acord amb l'ordre de detenció il·legal que Pablo Llarena havia dictat contra ell, a més d'evitar que els manifestants, tant independentistes com nacionalistes espanyols, poguessin increpar o atacar algun diputat.[26][27]

Després que el candidat a la presidència va fer el seu discurs inaugural, va començar el debat amb cada grup parlamentari. El diputat Albert Batet va sol·licitar que se suspengués el ple indefinidament perquè el secretari general de Junts, Jordi Turull, havia estat cridat a declarar per presumpta “obstrucció a la justícia”, atès que Turull suposadament havia donat suport a Puigdemont en la seva fugida de Barcelona unes hores abans. Aquesta petició, però, va ser denegada per la mesa amb els vots en contra de PSC i ERC.[28]

Quan es va votar la candidatura d'Illa, cridant els diputats per ordre alfabètic, en anomenar Carles Puigdemont tot el grup parlamentari de Junts va aplaudir en protesta per «no garantir els drets democràtics més bàsics a un diputat electe». A les 19.32 h, finalment, el president del Parlament va anunciar que el resultat de la votació havia estat de 68 vots a favor, 66 en contra i 1 diputat absent, per la qual cosa Salvador Illa Roca va ser investit cent trenta-tresè president de la Generalitat de Catalunya.[29]

Arribada de Carles Puigdemont

[modifica]

Després de les eleccions, el líder de Junts, Carles Puigdemont, havia anunciat que assistiria a la investidura del pròxim president de la Generalitat, fos ell o Salvador Illa.[30] Quan Illa va comunicar Rull que tenia prou suports per a ser investit, Puigdemont va anunciar que aniria a la investidura per exercir el seu paper de líder de l'oposició i participar en el debat.[31] Per al dia de la investidura s'havia organitzat la rebuda de Puigdemont amb un acte al passeig de Lluís Companys, davant de l'Arc del Triomf de Barcelona. A les 9 del matí Puigdemont va arribar a l'Arc del Triomf, on l'esperava una munió de gent.[32] El líder de Junts va fer un breu discurs acabat amb la frase «no sé quan ens tornarem a veure» i, després de sortir pel costat dels seus seguidors cap al parc de la Ciutadella, on es troba el Parlament de Catalunya, Puigdemont va desaparèixer de les càmeres i de davant els mossos d'Esquadra. Aquesta desaparició va fer que els mossos activessin la fase 3 de l'Operació Gàbia, organitzada per a detenir-lo il·legalment i que implicà el tancament de Barcelona i la revisió dels automòbils que sortien de la ciutat.[33][27]

Carles Puigdemont no va ser localitzat i l'Operació Gàbia va ser desactivada, atès que amb el temps transcorregut l'expresident potser ja havia sortit de la capital.[34] El seu advocat, Gonzalo Boye, va declarar que Puigdemont «se n'ha anat a casa» i que no el capturarien pas, cosa que feia suposar que ja havia sortit del territori espanyol rumb a Waterloo.[35] Això es va confirmar quan el secretari general de Junts va donar a conèixer que el líder de Junts per Catalunya ja es trobava «fora de l'estat espanyol», a més de declarar que Puigdemont havia estat a Barcelona ja des del 6 d'agost sense ser detingut per les forces de seguretat.[36] Aquells dies van ser detinguts tres mossos d'Esquadra per col·laborar, presumptament, amb la fugida de l'expresident.[37] El dispositiu i l'operació policial per a capturar-lo, d'altra banda, foren durament criticats: els mitjans pròxims al nacionalisme espanyol els titllaren de "nyap", mentre que els pròxims al sobiranisme hi veieren un escàndol per la desproporció de mitjans desplegats i per la col·laboració en la repressió antiindependentista.[38][39]

Legislació

[modifica]
Govern de la Generalitat en agost de 2024

Salvador Illa va formar un govern situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià el 12 d'agost de 2024.[40]

El President Illa va anunciar en el debat de política general de 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya.[41]

Entre els compromisos assumits pel PSC amb ERC en l'acord d'investidura, el govern va tirar endavant la llei de l'amiant, l'estatut de municipis rurals i la llei de memòria democràtica, que van posar en marxa el govern de Pere Aragonès la legislatura anterior.[42]

El govern va rebutjar el traspàs del control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, competència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia i que el govern de Pere Aragonès va acordar per als Mossos d'Esquadra però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions.[43]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ferrando, M. «Votació del pressupost a la tarda», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
  2. ↑ Serrano, Anna. «Aragonès convoca eleccions per al 12 de maig», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
  3. ↑ «Els comuns rebutgen el moviment pel Hard Rock i els pressupostos s'encaminen al fracàs», 13-03-2024. [Consulta: 24 abril 2024].
  4. ↑ «Junts recupera el lideratge de l’independentisme i assoleix el millor resultat de la seva història». Tarragona Ràdio, 12-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 Pol Baraza Curtichs, Oriol Bäbler. «El PSC guanya i només Puigdemont aguanta en l’enfonsament de l’independentisme». Vilaweb, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  6. ↑ «Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions». 3CAT, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  7. ↑ Tugas Vilardell, Roger. «Per què s'ha estavellat l'independentisme?». Nació, 24-05-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
  8. ↑ «Puigdemont, Puig i Wagensberg poden votar avui malgrat la pressió del TC». Vilaweb. [Consulta: 13 juny 2024].
  9. ↑ Tarragona, Diari de. «El independentismo pierde la mayoría, un tripartito de izquierdas suma por la mínima y ERC podría tener la clave de los pactos» (en castellà). [Consulta: 13 agost 2024].
  10. ↑ Dalmau, Ferran. «Illa gana las elecciones, el independentismo se hunde y la suma de las izquierdas hace posible un tripartito en Cataluña» (en espanyol europeu), 12-05-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  11. ↑ Baquero, Camilo S. «Aragonès anuncia que ERC irá a la oposición tras perder 13 diputados» (en castellà), 12-05-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  12. ↑ 324cat. «Aragonès abandona la primera línia política "per responsabilitat"», 13-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-13. [Consulta: 13 maig 2024].
  13. ↑ Tugas Vilardell, Roger. «Per què s'ha estavellat l'independentisme?». Nació, 24-05-2024. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024. [Consulta: 24 maig 2024].
  14. ↑ Miró, Xavier. «Junqueras deixa la presidència d’ERC però desitja tornar a liderar el partit». El Punt Avui, 16-05-2024. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. [Consulta: 16 maig 2024].
  15. ↑ Vilaró, Bernat. «Marta Rovira anuncia que no es presentarà a la reelecció com a secretària general d'ERC al congrés del 30 de novembre». ACN, 15-05-2024. Arxivat de l'original el 18 de maig 2024. [Consulta: 18 maig 2024].
  16. ↑ «Marta Rovira i la resta d'exiliats a Suïssa són a la Catalunya Nord, a punt de creuar la frontera». 324, 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  17. ↑ «Escàndol: ERC hauria pagat 50.000 euros per silenciar els joves dels cartells contra els Maragall». La República, 06-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
  18. ↑ Esteve, Mireia. «Rovira pilotará las negociaciones y la militancia de ERC tendrá la última palabra sobre la investidura» (en castellà), 17-05-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  19. ↑ «El acuerdo fiscal pactado entre PSC y Esquerra cosecha críticas en la derecha, los socialistas y la izquierda» (en local). [Consulta: 13 agost 2024].
  20. ↑ Cordero, Camilo S. Baquero, Àngels Piñol, Dani. «El texto del pacto entre PSC y ERC: la financiación se cerrará en la primera mitad de 2025» (en castellà), 30-07-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  21. ↑ Vicente, Sandra. «Las bases de ERC avalan el pacto con el PSC para hacer president a Salvador Illa con el 53% de los votos» (en castellà), 02-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  22. ↑ «Los comunes tumban los presupuestos de Aragonès y dejan la legislatura en un futuro incierto» (en castellà), 13-03-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 Rovira, Marc. «Las juventudes de ERC validan el pacto para hacer ‘president' a Salvador Illa» (en castellà), 05-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  24. ↑ 20minutos. «La investidura de Salvador Illa, en manos de una diputada de las juventudes de ERC» (en castellà), 04-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  25. ↑ «Illa comunica a Rull que tiene los apoyos suficientes para ser investido presidente de la Generalitat» (en castellà), 03-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  26. ↑ Serrano, Lluís. «El dispositivo de los Mossos para detener a Puigdemont antes de que entre en el Parlament» (en castellà), 07-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Joaquín Urías adverteix: "Amb la llei a la mà, Puigdemont no pot ser detingut"». [Consulta: 13 agost 2024].
  28. ↑ Camps, Carlota. «El Parlament descarta suspender el pleno de investidura como pedía Junts» (en castellà), 08-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  29. ↑ «Salvador Illa sortea el show de Puigdemont y es investido presidente de la Generalitat gracias a ERC mientras pide: "Nadie debe ser detenido"» (en castellà), 08-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  30. ↑ RTVE.es. «Puigdemont reitera que volverá a Cataluña para el debate de investidura e insta a Sánchez a evitar su "detención ilegal"» (en castellà), 27-07-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  31. ↑ Lamelas, Marcos. «Puigdemont anuncia que volverá en "pocos días" para dinamitar con su detención la investidura de Salvador Illa» (en castellà), 03-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  32. ↑ Rovira, Marc. «Puigdemont regresa a Barcelona siete años después, da un discurso ante sus fieles y desaparece» (en castellà), 08-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  33. ↑ Pauné, Meritxell M. «Colapso de tráfico y aeropuerto sin taxis: todas las afectaciones de movilidad por la operación Jaula para buscar a Puigdemont» (en castellà), 08-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  34. ↑ RTVE.es. «Operación Jaula para detener a Puigdemont: controles en carreteras, cortes e inspecciones de vehículos en Cataluña» (en castellà), 08-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  35. ↑ elDiario.es. «El abogado de Puigdemont asegura que "se ha ido a su casa" y no se entregará nunca» (en castellà), 08-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  36. ↑ Cañas, Alejandro. «Puigdemont vuelve a Waterloo: Turull confirma cuándo y cómo llegó a Barcelona» (en castellà), 09-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  37. ↑ «En llibertat el tercer mosso detingut per haver ajudat Puigdemont». [Consulta: 15 agost 2024].
  38. ↑ «La gran chapuza de los Mossos, paso a paso: "Corrimos por la acera detrás de Puigdemont y lo perdimos cuando el semáforo se puso en verde"» (en castellà), 09-08-2024. [Consulta: 15 agost 2024].
  39. ↑ «Carles Puigdemont diu que és a Waterloo i carrega amb duresa contra Joan Ignasi Elena», 09-08-2024. [Consulta: 15 agost 2024].
  40. ↑ Pagès, Vicenç. «El nou Govern pren possessió i Illa reivindica la conselleria del català: "No és un atac contra ningú"». El Nacional, 12-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  41. ↑ Esteve, Mireia; Alcobendas, Martina. «Salvador Illa promet 50.000 pisos per lligar ERC i els comuns». Ara, 08-10-2024. [Consulta: 9 octubre 2024].
  42. ↑ «El govern de Salvador Illa assumeix la llei de memòria democràtica de l'executiu d'Aragonès». Ara, 05-12-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
  43. ↑ RS, Guillem. «La cronologia d'una rectificació: un error de càlcul amb els Mossos deixa el president Illa a contrapeu». El Nacional, 18-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quinzena_legislatura_del_Parlament_de_Catalunya&oldid=34375931»