Vés al contingut

Junts per Catalunya (partit polític)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Junts per Catalunya» redirigeix aquí. Si cerqueu la coalició electoral, vegeu «Junts per Catalunya (coalició)».
Infotaula d'organitzacióJunts per Catalunya
LemaJunts per ser, Junts per fer Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtJunts Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
nacionalisme
catalanisme
llibertat
drets humans
progressisme
municipalisme
transversalisme
europeisme
unilateralisme
autodeterminació Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació25 juliol 2020
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Membres6.010 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaCarles Puigdemont i Casamajó (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJordi Turull i Negre (2022–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Part deLliures per Europa (2019–)
Junts per Catalunya-Compromís Municipal (2019–)
Junts per Catalunya-Junts (2019–)
Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Catalunya (2024)
35 / 135
Congrés dels Diputats (2023)
7 / 350
Senat espanyol (2023)
3 / 262 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.junts.cat/
Facebook: JxCatalunya X: JuntsXCat Instagram: juntspercat Telegram: juntsxcat Flickr: 154688639@N02 Modifica el valor a Wikidata

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.[1]

La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar.

Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents,[2][3] juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.

El nou partit, Junts, neix de la fusió de la Crida Nacional per la República (CNxR),[4][5][6] Acció per la República (AxR),[7][8] Els Verds - Alternativa Verda (EV–AV), i alguns corrents del Partit Demòcrata[9][10]—com Reagrupament (RI.cat)[11]—, però també incorpora membres dels partits Demòcrates de Catalunya (DC), Moviment d'Esquerres (MES), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i intenta incorporar membres de la CUP,[12] així com els independentistes unilaterals d'Esquerra Republicana.[13]

Ideologia

[modifica]

El Manifest fundacional de Junts fa referència a la defensa de «la justícia social i la Igualtat d'oportunitats efectiva», la «llibertat individual i col·lectiva», el «dret d'autodeterminació» i el «mandat de l'1 d'octubre», no renuncia a la via unilateral per aconseguir la independència de Catalunya, optant per la unitat d'acció amb la resta de forces independentistes.[14] i l'autoubicació mitjana de l'electorat de Junts per Catalunya es defineix de centreesquerra,[15] si bé aquest posicionament ha estat qüestionat en diverses ocasions.[16][17][18]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

Després de la separació de la coalició Convergència i Unió el juny de 2015,[19][20] Convergència Democràtica de Catalunya va formar part de la Coalició Junts pel Sí al costat de diversos partits catalans (entre els quals destaca ERC) per a concórrer a les eleccions catalanes de setembre de 2015,[21][22] i el juliol de 2016, CDC va suspendre l'activitat política del partit,[23][24] impulsant la formació del nou Partit Demòcrata Europeu Català aquest mateix mes.[25] Existint formalment conformant amb el nou Partit Demòcrata la Coalició Junts per Catalunya, que concorreria a les eleccions catalanes de desembre de 2017.[26][27]

Registre

[modifica]

L'11 de juliol de 2018, és registrat formalment en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior el partit polític Junts per Catalunya, amb seu a la Rambla de Catalunya sota la presidència de Laia Canet.[28][29] De manera paral·lela el juliol de 2018, l'espai més pròxim a l'expresident Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica, decideix impulsar el moviment polític de la Crida Nacional per la República amb la finalitat d'atorgar una nova eina a la causa independentista,[30][31] que es va registrar com a partit polític el 8 de gener de 2019).

Després del seu registre roman a l'ombra de la coalició homònima Junts per Catalunya, de la qual passa a formar part al costat dels partits CDC i Partit Demòcrata. Els seus dos primers anys d'existència no té actes propis, ni organigrama definit, ni simbologia o nomenclatura diferenciada a la coalició, que participa en les eleccions generals, eleccions municipals i europees de 2019, aquesta darrera sota la denominació Lliures per Europa (Junts).

Congrés fundacional

[modifica]

A inicis de juliol de 2020, les negociacions entre l'espai més pròxim a l'expresident Carles Puigdemont (Crida Nacional) i el partit Partit Demòcrata entorn de la necessitat de reestructurar l'espai polític de la coalició Junts per Catalunya s'enquisten.[32][33] Mentre el Partit Demòcrata apostava per la continuació del model de coalició, mantenint al Partit Demòcrata com a partit de centredreta independent, l'entorn de Carles Puigdemont va advocar per la creació d'un nou partit polític unificat més progressista i netament unilateralista.[34][33][35]

A conseqüència de la dificultat en les negociacions, l'entorn de Carles Puigdemont va prendre el control del partit, canviant tant la seva seu (de la rambla de Catalunya a l'Avinguda Diagonal) i la presidència, que va passar de Laia Canet a Carles Valls (alcalde de Balenyà),[36] acció criticada durament pel Partit Demòcrata, que considerava el partit «Junts per Catalunya» com una marca de la seva propietat.[37][38]

El congrés fundacional tingué lloc, després de ser anunciat per al 18 de juliol, amb la presentació pública de la imatgeria i la identitat corporativa per Elsa Artadi i Marta Madrenas,[39][40] entre el 25 de juliol de 2020, amb una sessió en línia en la qual van participar nombrosos alts càrrecs de la coalició Junts per Catalunya com Marta Madrenas, Elsa Artadi, Laura Borràs, Meritxell Budó o el mateix Carles Puigdemont, fins al 3 d'octubre de 2020. Durant el Procés Congressual, el Partit va permetre als seus membres la doble militància amb altres partits,[41] havent de resoldre organigrama, estatuts i la seva relació amb el Partit Demòcrata.[42][43] El partit va renovar l'Executiva mitjançant una consulta en línia als seus afiliats, resultant electes Carles Puigdemont com a president del partit (amb el 99,3% dels vots), i Jordi Sànchez com el seu secretari general (amb el 94,2% dels vots).[44][45] Els vicepresidents escollits van ser Jordi Turull, Elsa Artadi, Josep Rius i Anna Erra.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

[modifica]

El partit va començar el 27 de desembre de 2020 el procés per recollir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, ja que era la primera vegada que es presentava en una votació al Parlament i el Partit Demòcrata tenia els drets electorals.[46] El primer president fou Carles Puigdemont Durant el mes de novembre es va dur a terme un procés d'eleccions primàries per escollir la candidatura a la presidència de la Generalitat, sent-ne escollida Laura Borràs. El 29 de desembre, el partit va anunciar un acord amb Demòcrates de Catalunya, a través del qual els seus candidats s'incorporaven a la llista de Junts.[47] El 31 de desembre Moviment d'Esquerres també va avalar unir-se llista de Junts per Catalunya i els militants del partit van validar la composició final de les llistes electorals.[48] Les van validar 2.644 persones, un 51,56% d'un total de 5.128 militants.[49] La llista electoral per Barcelona fou encapçalada per Carles Puigdemont, amb Laura Borràs de número 2. La llista electoral per Girona fou encapçalada per Gemma Geis. La llista electoral per Lleida fou encapçalada per Ramon Tremosa. La llista electoral per Tarragona fou encapçalada per Albert Batet. El partit va obtenir 568.002 vots, un 20,04%, quedant en tercera posició per darrere del PSC i ERC, i sent el primer a Girona i Lleida.[50] Els comicis van suposar per primer cop l'opció majoritària en vots i escons de l'independentisme institucional.[51]

Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya van formar govern, liderat pel republicà Pere Aragonès.[52]

Congrés d'Argelers

[modifica]

Carles Puigdemont en 2022 va decidir deixar les regnes del partit per centrar-se en la presidència del Consell de la República i al Parlament Europeu.

Al congrés d'Argelers de juny de 2022 Laura Borràs fou nomenada presidenta del partit[53] i Jordi Turull Secretari general, després que Carles Puigdemont i Jordi Sànchez decidissin no presentar-se a la reelecció.[54]

Crisi de govern

[modifica]

El 7 d'octubre de 2022, després d'una crisi de govern arran de la destitució de Jordi Puigneró, Junts va deixar el Govern de la Generalitat de Catalunya d'acord amb el resultat d'una consulta entre la militància del partit.[55] La consulta es va dur a terme entre els dies 6 i 7 d'octubre i va comptar amb la participació del 79,18% dels militants. Els resultats van ser 55,73% a favor de sortir del Govern, 42,39% en contra i 1,88% en blanc.[56]

Eleccions generals espanyoles. Amnistia i eleccions catalanes

[modifica]

Els resultats de les eleccions generals espanyoles de 2023, on van obtenir set escons, però claus per la governabilitat de l'Estat, van tornar a donar a Junts per Catalunya un protagonisme polític. El 9 de novembre de 2023 Carles Puigdemont va anunciar que donaria suport a la investidura de Pedro Sánchez, a canvi d'un acord pactat que promovia una llei d'amnistia i el reconeixement dels posicionaments de cadascuna de les parts. La Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya fou finalment aprovada el 14 de març de 2024 pel Congrés dels Diputats per 178 vots a favor, 172 en contra i cap abstenció.[57]

Carles Puigdemont en un dels mítings de la campanya al Parlament de Catalunya de 2024

Carles Puigdemont el 21 de març va anunciar la seva candidatura a cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 a Elna, en una coalició amb Demòcrates de Catalunya anomenada Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya (Junts+) i que no es presentaria a les Eleccions al Parlament Europeu de 2024.[58] El candidat va fer la campanya majoritàriament a Catalunya del Nord, on es va traslladar.[59] Les eleccions les va guanyar el Partit dels Socialistes de Catalunya en escons i vots amb 42 diputats, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit, i en el què dels partits independentistes només Junts+ aconsegueix pujar, aconseguint els millors resultats de la seva història pujant fins als 35 escons.[60] A les eleccions al Parlament Europeu, la coalició Junts i Lliures per Europa encapçalada per Antoni Comín, tot i ser la independentista més votada, va perdre més de la meitat del suport electoral passant de tres eurodiputats a un.[61]

El 20 d'octubre de 2024, Demòcrates de Catalunya[62] i Moviment Demòcrata Català[63] es van integrar en Junts per Catalunya. Amb l'acord, Junts derivarà la seva activitat cap a la Fundació Demòcrates de Catalunya (FunDem).[64]

Presidència de Carles Puigdemont

[modifica]

El congrés del partit celebrat a Calella el 26 d'octubre de 2024 el partit va escollir Carles Puigdemont com a nou president el 26 d'octubre de 2024, mantenint Jordi Turull com a secretari general.[53]

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions al Parlament de Catalunya
Eleccions Líder Vots % +/- Escons +/- Govern
2021 Laura Borràs 570.539 20,07 N/A
32 / 135
 N/A Coalició (ERC-Junts)
Oposició (des d'octubre 2022)
2024 Carles Puigdemont 674.896 21,61 Augment 1,54
35 / 135
 Augment 3 Oposició
Eleccions al Congrés dels Diputats
Eleccions Líder Vots % +/- Escons +/- Govern
2023 Míriam Nogueras 392.634 11,16 N/A
7 / 48
 N/A Oposició
Eleccions municipals
Eleccions Vots % Regidors
2019 537.600 2,36
2023 552.089 2,46
2,683 / 9,139
Eleccions al Parlament Europeu
Eleccions Candidatura Candidat Espanya
Vots % Escons
2019 Junts per Europa Carles Puigdemont 1.018.435 4,54
2 / 59
[a]
3 / 64
[b]
2024 Junts i Lliures per Europa Antoni Comín 443.275 2,54
1 / 61

Notes

[modifica]
  1. ↑ Abans del Brexit
  2. ↑ Després del Brexit

Referències

[modifica]
  1. ↑ «JxCat: confrontació amb l'Estat i intervenció de la UE per fer el referèndum», 03-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  2. ↑ Barrena, Xabi. «Puigdemont: entre el fuego y las brasas» (en castellà). Barcelona: El Periódico de Catalunya, 25-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  3. ↑ Masreal, Fidel. «Puigdemont anuncia la creació d'un partit al marge del PDECat». Barcelona: El Periódico de Catalunya, 02-07-2020. [Consulta: 9 juliol 2020].
  4. ↑ Quitian, Sergi. «La dirección de la Crida apuesta por disolver la entidad y sumarse al partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia, 08-07-2020. [Consulta: 9 juliol 2020].
  5. ↑ Gisbert, Josep. «La Crida se convertirá en fundación del nuevo partido de Carles Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia, 16-07-2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
  6. ↑ «La Crida aprueba convertirse en fundación del partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia, 19-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  7. ↑ «Comunicat després de l'assemblea general extraordinària d'Acció». Acció per la República, 19-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  8. ↑ «Junts per Catalunya, el partit». Acció per la República, 23-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  9. ↑ Quitian, Sergi. «El partido de Puigdemont echa a andar con los asociados del PDECat a la fuga» (en castellà). La Vanguardia, 25-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  10. ↑ Hernández Valls, Fernando. «Puigdemont plantea llevar las catalanas a noviembre y enreda los PGE a Sánchez» (en castellà). La Información, 15-07-2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  11. ↑ «Reagrupament se desliga del PDeCAT y apoya el nuevo partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  12. ↑ Lamelas, Marcos. «La coalición de Puigdemont busca romper la CUP, sumar a Demòcrates y diluir el PDeCAT» (en castellà). El Confidencial, 17-06-2020. [Consulta: 9 juliol 2020].
  13. ↑ Reino, Cristian. «Puigdemont lanza un nuevo partido para competir contra Esquerra» (en castellà). El Comercio, 25-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  14. ↑ Botanch, Josep Maria. «Junts admet que aparca la unilateralitat “mentre es negocia” amb el PSOE». El Mon, 28-11-2023. [Consulta: 6 juny 2024].
  15. ↑ Masas Dalmases, Jordi. «Del centredreta de CiU al centreesquerra de Junts per Catalunya». La República, 03-02-2020. [Consulta: 21 febrer 2021].
  16. ↑ Font, Marc. «Hi ha espai per a una quarta candidatura independentista?». Publico, 16-12-2023. [Consulta: 7 gener 2024].
  17. ↑ Castro, Carles. «El independentismo se va a la izquierda» (en castellà). Publico, 30-01-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  18. ↑ Maideu, Cesc. «Vilalta marca distàncies amb Junts: "Potser haurien de patir perquè dins l'independentisme les esquerres són majoritàries"». Ara, 02-07-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  19. ↑ Gisbert, Josep. «Els cinc dies que van dinamitar CiU». La Vanguardia, 14-06-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
  20. ↑ Noger, Miquel. «La ruptura de CiU dona via lliure a Mas per a bolcar-se en el seu pla sobiranista». El País, 14-06-2015. [Consulta: 29 juliol 2020].
  21. ↑ «Candidatura conjunta de CDC-ERC es denomina "Junts pel si" (Junts pel sí)». La Vanguardia, 20-07-2015. [Consulta: 30 juliol 2020].
  22. ↑ de Diego, Sara. «La llista de 'Junts pel Sí' d'Artur Mas i Oriol Junqueras frega els 32.000 candidats». El Confidencial, 10-08-2015. [Consulta: 30 juliol 2020].
  23. ↑ «CDC clausura l'últim congrés dels seus 42 anys d'història i obre una nova etapa». Europa Press, 08-07-2016. [Consulta: 30 juliol 2020].
  24. ↑ Sallés, Quico. «La història de CDC en 3 assemblees i 15 congressos». La Vanguardia, 07-07-2016. [Consulta: 30 juliol 2020].
  25. ↑ «La nova CDC es dirà Partit Demòcrata Català». Expansión, 10-07-2016. [Consulta: 30 juliol 2020].
  26. ↑ Lamelas. «El PDeCAT va el 21-D en coalició amb si mateix per a cobrar les subvencions de CDC». El Confidencial, 24-11-2017. [Consulta: 30 juliol 2020].
  27. ↑ «Junts per Catalunya, la marca electoral de Puigdemont i el PDeCAT». Crònica Global, 13-11-2017. [Consulta: 30 juliol 2020].
  28. ↑ Gisbert, Josep. «La pugna pel control de JxCat obre un nou front amb Puigdemont». La Vanguardia, 09-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  29. ↑ Masreal, Fidel. «Puigdemont arrabassa al PDECat la marca Junts per Catalunya». El Periódico, 10-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  30. ↑ Masreal, Fidel. «Puigdemont impulsa la Crida Nacional per a superar instruments "caducs"». El Periódico, 16-07-2018. [Consulta: 30 juliol 2020].
  31. ↑ Palacio, Carles. «DOCUMENT: El manifest del moviment de Puigdemont, Crida Nacional per la República». El Nacional, 16-07-2018. [Consulta: 30 juliol 2020].
  32. ↑ «La JNC demana al PDeCAT i la Crida no trencar amb les negociacions per a consolidar l'espai de JxCat». Europa Press, 03-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  33. ↑ 33,0 33,1 Masreal, Fidel. «Les cinc causes del divorci Puigdemont - PDECat». El Periódico, 05-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  34. ↑ Fernández, A. «Puigdemont obre cicle polític a Catalunya amb el seu partit i el 1-O com única ideologia». El Confidencial, 25-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  35. ↑ García Pagán, Isabel. «Puigdemont i el PDECat lliuren el seu últim pols en ple esprint electoral». La Vanguardia, 05-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  36. ↑ Orriols, Núria. «Puigdemont mou peça per quedar-se la marca JxCat». Llaura, 07-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  37. ↑ «El PDeCAT acusa a Puigdemont de trencar "la paraula donada" i els acords sobre la marca de JxCat». Europa Press, 10-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  38. ↑ García, Luis B. «El PDECat concorrerà a les eleccions “d'una forma o una altra” però no descarta l'acord amb JxCat». La Vanguardia, 14-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  39. ↑ Regué, Júlia. «El congreso fundacional de JxCat se alargará hasta el 3 de octubre» (en castellà). Barcelona: El Periódico de Catalunya, 18-07-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  40. ↑ «JxCat presenta el logo Junts per preparar el nou partit que impulsa Puigdemont» (en castellà), 18-07-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  41. ↑ Regué, Júlia. «Junts per Catalunya permet ara com ara la doble militància amb el PDECat». Faro de Vigo, 19-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  42. ↑ «El nou partit de Puigdemont revela la seva identitat: Junts». Nius, 19-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  43. ↑ Quitian, Sergi. «Treva temporal entre sectors del PDECat». La Vanguardia, 29-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  44. ↑ «Junts constitueix la seva directiva mentre tanca la porta a una coalició electoral amb el PDECat». La Vanguardia, 09-08-2020. [Consulta: 9 agost 2020].
  45. ↑ Baquero, Camilo S. «Puigdemont aconsegueix el 99% dels vots i liderarà el seu partit». El País, 09-08-2020. [Consulta: 9 agost 2020].
  46. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Recollida de firmes de JxCat per poder presentar-se el 14-F]» p. 12, 28-12-2020.
  47. ↑ «Junts per Catalunya i Demòcrates es presentaran plegats a les eleccions del 14-F». VilaWeb, 29-12-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  48. ↑ «Moviment d'Esquerres també deixa ERC per anar a la llista de JxCat». VilaWeb, 31-12-2020. [Consulta: 1r gener 2021].
  49. ↑ Bella, Emili «Les bases de JxCat validen les llistes definitives per al 14-F». El Punt Avui [Barcelona], 02-01-2021 [Consulta: 2 gener 2021].
  50. ↑ «El PSC guanya a Barcelona i a Tarragona 18 anys després i ERC, per primer cop a Lleida». 324, 15-02-2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  51. ↑ «L'independentisme, majoria en vots i escons per primera vegada en unes eleccions». 324, 15-02-2021. [Consulta: 19 juny 2022].
  52. ↑ Matas, Jordi. «El declivi d’ERC». La República, 14-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
  53. ↑ 53,0 53,1 Pagès, Vicenç. «Qui és qui a la nova executiva de Junts liderada per Carles Puigdemont?». El Nacional, 26-10-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  54. ↑ «Jordi Turull, nou secretari general de Junts amb 1.854 vots». [Consulta: 7 gener 2024].
  55. ↑ «Junts surt del govern». 324, 07-10-2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  56. ↑ «La militància de Junts decideix sortir del govern amb un 55,73% dels vots». 324, 07-10-2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  57. ↑ «El Congrés aprova la llei d'amnistia i l'envia al Senat, on el PP en dilatarà dos mesos la tramitació». Cadena Ser, 14-03-2024. [Consulta: 17 març 2024].
  58. ↑ Lasalas, Marta. «Puigdemont anuncia des d'Elna que serà el candidat de Junts a la presidència de la Generalitat». El Nacional, 21-03-2024. [Consulta: 21 març 2024].
  59. ↑ «Arrenca la campanya per al 12M, unes eleccions incertes i marcades per la decisió de Sánchez». 324, 25-04-2024. [Consulta: 26 abril 2024].
  60. ↑ «Junts recupera el lideratge de l’independentisme i assoleix el millor resultat de la seva història». Tarragona Ràdio, 12-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  61. ↑ Abel Yuste, Joan. «Junts i ERC celebren els "bons resultats" tot i perdre un milió de vots a les europees». Ara, 10-06-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  62. ↑ Lasalas, Marta. «Demòcrates acorda integrar-se a la cúpula de Junts i derivar la seva fundació al partit de Puigdemont». El Nacional, 20-10-2024. [Consulta: 21 octubre 2024].
  63. ↑ Pardo Torregrosa, Iñaki. «Demòcrates de Catalunya cierra un pacto de confluencia con Junts para unir sus estructuras» (en castellà). La Vanguardia, 20-10-2024. [Consulta: 21 octubre 2024].
  64. ↑ «Demòcrates acorda d’integrar-se a l’executiva de Junts». Vilaweb, 20-10-2020. [Consulta: 3 novembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Junts per Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Junts_per_Catalunya_(partit_polític)&oldid=34231952»