Vés al contingut

Francesc Gras Salas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'oftalmòleg i escriptor. Vegeu-ne altres significats a «Francesc Gras (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Gras Salas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1921 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 2022 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Activitat
Ocupacióoftalmòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsFrancesc Gras Fortuny, avi Modifica el valor a Wikidata

Francesc Gras Salas (Reus, 30 de març de 1921 - 14 d'agost de 2022) va ser un metge oftalmòleg i escriptor català que ha contribuït a la difusió de la memòria i història reusenca.[1][2][3]

Activitat mèdica

[modifica]

Membre d'una nissaga d'oftalmòlegs reusencs, iniciada pel seu avi Francesc Gras Fortuny, i fill de Francesc Gras Rebull, va estudiar la carrera de medicina a Barcelona i els estudis de doctorat a Madrid. Va exercir la seva especialitat d'oftalmologia al carrer de Llovera número 35 de Reus entre els anys 1948 i 1999. També va ser metge de l'Hospital de Sant Joan de Reus durant 20 anys.[4]

El febrer de 2012 va fer donació a l'Hospital de Reus dels estris i aparells mèdics de la seva consulta, alguns de vàlua històrica. Aquests estris i aparells es poden veure exposats en un espai de la planta -1 d'aquest hospital.[4] També va fer lliurement d'una trentena de volums de la publicació La Medicina Contemporánea: revista Médica de Reus (publicació reusenca de finals segle xix fundada pel seu avi), al Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, a Terrassa.

Activitat cultural i associativa

[modifica]
Francesc Gras impartint una conferència
Francesc Gras rebent el premi «El més amic de Reus»

Va escriure articles d'opinió al Diario Español i al Semanario Reus amb el pseudònim «Suero Vital». També col·laborà amb publicacions mèdiques. Més endavant també va escriure articles al Diari de Tarragona i a la Guia de Reus, una publicació setmanal gratuïta.[1]

Ha publicat sis llibres sobre temàtica reusenca:[1]

  • Fets i Gent de Reus. (1997)
  • Gent, racons i olors de Reus. (2000)
  • De Llevant cap a Ponent: escrits. (2006)
  • Records de Reus: quan es duien espardenyes, sales de ball reusenques, de la Guerra Civil i d'altres records. (2009)
  • Parlem de Reus. De la seva gent i d'esdeveniments importants. Recull d'articles publicats. (2014)
  • Estimar i recordar la nostra ciutat. Recull de 43 articles publicats a la revista «Lo Nunci» del Centre d'Amics de Reus. (2019)

Va ser un dels impulsors de la recuperació de l'entitat Associació de Concerts de Reus l'any 1952, associació de la que va ser membre de la junta entre les dècades de 1950 i 1970.[4] El febrer de 1956 participà en l'organització de l'homenatge a la ballarina reusenca Roseta Mauri. El 2009 impulsà la realització d'un Cicle de Cambra en memòria del pianista reusenc Pau Martí Roca.[1]

Membre de la Congregació de la Puríssima Sang de Reus entre els anys 1954 i 1964, una entitat en la que impulsà la restauració del presbiteri de l'Església de la Puríssima Sang després de la seva destrucció. Va ser també pregoner de la Setmana Santa de Reus l'any 2007.[1]

Va ser també un dels impulsors de l'entitat «Guardadors de la Tronada», que vetlla pel manteniment de la tradicional Tronada de la Festa Major de Reus.[1][5]

Durant la dècada de 1960 exercia de vicepresident de l'Aero-club Reus-Costa Daurada.[1]

El 2003 va ser impulsor de la recuperació de la figura de l'arquitecte reusenc Domènech Sugranyes i Gras, que havia estat deixeble d'Antoni Gaudí, durant el 125è aniversari del seu naixement celebrat aquell any. Entre altres actes es recuperà l'edifici Sol i Mar de Salou, obra de l'arquitecte i que té uns esgrafiats que es trobaven en mal estat de conservació, es col·locà una placa a la seva casa natal del carrer de les Galanes i se li va dedicar un carrer.[1]

L'any 2009 va fer les gestions necessàries per a redescobrir l'autoria per part de Lluís Domènech i Montaner de la Capella Margenat al Cementiri de Reus i s'hi col·locà una placa.[1]

El 2012, l'entitat Centre d'Amics de Reus li lliurà el guardó «El més amic de Reus» que distingeix les persones i entitats que han dut a terme una trajectòria important i han contribuït a enaltir el nom de Reus.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Francesc Gras Salas “Més Amic de Reus 2012”». Centre d'Amics de Reus.
  2. ReusDigital. «Es mor l’oftalmòleg reusenc Francesc Gras Salas». Reus Digital, 14-08-2022. [Consulta: 15 maig 2023].
  3. «Mor l’oftalmòleg Francesc Gras Salas». Diari de Tarragona, 14-08-2022.
  4. 4,0 4,1 4,2 Canovaca, Enrique «L'oftalmòleg Francesc Gras dona l'equip de la seva consulta a l'Hospital de Sant Joan». Reus Digital, 23-02-2012.
  5. Baiges Gras, Anton; Martorell Jareño, Pere. Guardadors de la Tronada. 50 anys d'història. Valls, 2002, p. 141. 
  6. «L'oftalmòleg Francesc Gras és 'El Més Amic de Reus 2012'». Reus Digital, 26-05-2013.