Cesanita
Cesanita | |
---|---|
Fórmula química | Na₃Ca₂(SO₄)₃(OH) |
Epònim | Cesano geothermal field (en) |
Localitat tipus | pou Cesano No. 1, camp geotèrmic de Cesano, llac Bracciano, Província de Roma, Laci, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BD.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BD.20 |
Dana | 30.3.3.1 |
Heys | 25.4.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,44Å; c = 6,9Å; |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,570 nε = 1,564 |
Birefringència | δ = 0,006 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980-023 |
Any d'aprovació | 1981 |
Símbol | Csa |
Referències | [1] |
La cesanita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'hedifana. Rep el seu nom de la localitat de Cesano, a Itàlia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La cesanita és un sulfat de fórmula química Na₃Ca₂(SO₄)₃(OH). Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de rars cristalls prismàtics hexagonals subèdrics i estriats, de fins a 1,5 mil·límetres, exhibint {1010}, {0111} i {0001}; comunament granular.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cesanita pertany a «07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, caracolita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, hectorfloresita, pseudograndreefita i sundiusita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1981 al camp geotèrmic de Cesano, prop del llac Bracciano, a la província de Roma (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Asunción, a Caracoles (Regió d'Antofagasta, Xile), i a les coves de San Salvador, a l'illa homònima (Bahames). Sol trobar-se associada a altres minerals com: görgeyita, pirita, guix, anhidrita, aftitalita, kalistrontita i glauberita.[2]