Sundiusita

Sundiusita
Fórmula química	Pb10(SO₄)O₈Cl₂
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BD.70
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BD.70
Dana	30.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 24,67(1) Å; b = 3,781(1) Å; c = 11,881(5) Å; β = 100,07(4)°
Color	blanc a incolor
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	adamantina
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,100 nγ = 2,170
Birefringència	δ = 0,070
Dispersió òptica	r < v extrema
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-044
Any d'aprovació	1979
Símbol	Sun
Referències

La sundiusita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom pel mineralogista suec Nils Gustaf Sundius (1886-1976), en reconeixement a les seves contribucions a la mineralogia de Långban, a Suècia. Aquest nom es va fer servir prèviament per a un hipotètic amfíbol, però el seu ús no va ser àmpliament reconegut.

Característiques

La sundiusita és un sulfat de fórmula química Pb₁₀(SO₄)O₈Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980, i publicada un any més tard. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma d'agregats plomosos de cristalls que es solapen. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sundiusita pertany a «07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, caracolita, cesanita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, hectorfloresita i pseudograndreefita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a finals de la dècada dels 70 a Långban, localitat que pertany a Filipstad, Värmland (Suècia). També ha estat descrita en altres dos indrets: a Letmathe, a Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya), i a Wanlockhead, a Dumfries i Galloway (Escòcia).