Sônia Guajajara
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (pt) Sônia Bone de Souza Silva Santos  6 març 1974 (50 anys)Maranhão (Brasil) | ||
1a Minister of Indigenous Peoples (en)  | |||
| 1r gener 2023 – | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Guajajaras (oc) | ||
| Formació | State University of Maranhão (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista, ambientalista, política, professora, infermera | ||
| Partit | Partit Socialisme i Llibertat (2017–) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
_(cropped).jpg)
Sônia Guajajara (Maranhão, 6 de març de 1974), de nom complet Sônia Bone Guajajara, és una líder indígena brasilera. Té estudis d'Humanitats i Infermeria, i és graduada en Educació especial per la Universidade Estadual de Maranhão.[1][2] Va rebre l'Ordre del Mèrit Cultural l'any 2015.[3]
El 2022, va ser considerada una de les 100 persones més influents del món per la revista Time,[4] any en què fou anunciada també com a primera ministra dels pobles indígenes del Brasil.
Biografia
[modifica]La seva militància en protestes i ocupacions va començar a la Coordinadora d'Organitzacions i Articulacions dels Pobles Indígenes de Maranhão (COAPIMA) que la va dur a la coordinació executiva de l'Articulació dels Pobles Indígenes de Brasil (APIB), passant abans per la Coordinació de les Organitzacions Indígenes de l'Amazònia Brasilera (COIAB).[5][6]
El 2017, la cantant Alicia Keys, compromesa amb diverses causes socials, va cedir el seu espai a l'escenari principal del Rock in Rio per a que Sônia Guajajara fes un parlament a favor de la demarcació de terres a l'Amazònia, moment en què va ser ovacionada pel públic al clam de «Fora Temer!». El discurs es va produir durant la interpretació de «Kill Your Mama», que aborda justament la destrucció del mediambient.[7][8]
En 31 de novembre de 2017, Sônia Guajajara va ser presentada per la Sectorial Ecosocialista del Partit Socialisme i Llibertat com a precandidata a la presidència de la República del Brasil, a través del manifest «Per una candidatura indígena, anticapitalista i ecosocialista» al web 518anosdepois.com, que denunciava els 518 anys de la colonització europea de Brasil.[9][10]
El dia 3 de febrer de 2018, Sônia Guajajara va ser presentada com a vicepresidenta en la candidatura encapçalada per Guilherme Boulos, líder del Moviment dels Treballadors Sense Terra, essent la primera candidata d'origen indígena a la presidència de la república.[11]
Sônia Guajajara té veu al Consell de Drets Humans de l'ONU i ha portat denúncies a la Cimera Mundial del Clima i al Parlament Europeu.[12]
El 22 de març de 2022, Sônia va ser confirmada com a precandidata per al càrrec de diputada federal de l'estat de São Paulo a les eleccions legislatives d'aquell any.[13] El 3 d'octubre del mateix es convertí en la primera dona indígena escollida diputada federal per l'estat de São Paulo.[14] Va ser escollida amb 156.966 vots.[15]
El desembre de 2022, Sonia va ser anunciada com la primera ministra dels pobles indígenes del Brasil, cartera nova en el govern de Lula de Silva.[16][17]
Premis
[modifica]El novembre de 2023, Guajajara va ser inclosa en el llistat anual 100 Women que publica la BBC. La corporació va destacar el seu treball en favor dels drets dels pobles indígenes.[18]
Referències
[modifica]- ↑ «História de vida». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ (en portuguès brasiler) Xapuri, 17-11-2015.
- ↑ «Conheça os agraciados com a OMC em 2015», 06-11-2015. Arxivat de l'original el 2018-09-23.
- ↑ «Time elege Guajajara e cientista Tulio de Oliveira entre 100 mais influentes» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 23-05-2022.
- ↑ “O Estado brasileiro não sabe dialogar com a diversidade”. WWF Brasil, 17 de abril de 2015
- ↑ Sonia Guajajara, da COIAB, entrega Motoserra de Ouro a Kátia Abreu Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine.. Racismo Ambiental, 9 de dezembro de 2010
- ↑ “Alicia Keys recebe líder indígena no RiR e público vibra com "Fora Temer"”. UOL, 17 de setembro de 2017
- ↑ “Rock in Rio: Alicia Keys faz o maior protesto político do festival”. O Estado de São Paulo - Estadão, 17 Setembro 2017
- ↑ «Setorial Ecossocialista do PSOL apresenta pré-candidatura de Sônia Guajajara à presidência do Brasil», 01-12-2017.
- ↑ «518 anos depois». www.518anosdepois.com. Arxivat de l'original el 2017-12-07.
- ↑ «Guilherme Boulos e Sonia Guajajara lançarão pré-candidatura pelo PSOL». www.opovo.com.br.
- ↑ «Conheça Sônia Guajajara». psol50.org.br. Arxivat de l'original el 2019-11-09. [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ «Sônia Guajajara será candidata a deputada federal por São Paulo» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 22-03-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Eleições em São Paulo» (en portuguès brasiler). G1, 30-10-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Cinco indígenas são eleitos para a Câmara dos Deputados» (en portuguès brasiler). Portal da Câmara dos Deputados, 03-10-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Sônia Guajajara é anunciada por Lula como ministra dos Povos Indígenas; veja perfil» (en portuguès brasiler). g1, 29-12-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Camprubí, Berta «L’aixecament bolsonarista tensa un Brasil polaritzat». La Directa, 30-01-2023 [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ «BBC 100 Women 2023: Who is on the list this year?» (en anglès britànic). BBC News. BBC, 21-11-2023. [Consulta: 10 desembre 2023].
