Ciclosporosi
![]() Cyclospora cayetanensis | |
Tipus | coccidiosi, cyclospora infection (en) ![]() ![]() |
---|---|
Especialitat | infectologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Símptomes | síndrome gripal, diarrea, dolor abdominal, flatulència, deshidratació, nàusea i vòmit ![]() |
Exàmens | coprocultiu i reacció en cadena de la polimerasa ![]() |
Medicació | |
Patogènesi | |
Transmissió patògena | transmissió fecal-oral ![]() |
Causat per | Cyclospora cayetanensis ![]() |
Classificació | |
CIM-10 | A07.4 ![]() |
CIM-9 | 007.5 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 32228 ![]() |
eMedicine | 996978 ![]() |
Patient UK | cyclosporiasis ![]() |
MeSH | D021866 ![]() |
Orphanet | 210 ![]() |
UMLS CUI | C0343398 ![]() |
DOID | DOID:12750 ![]() |
La ciclosporosi és una protozoosi causada pel protoctist Cyclospora cayetanensis transmesa per via fecal-oral. No és transmesa de persona a persona i és una causa comuna de diarrea en els viatgers.
Mètode d'infecció
[modifica]Quan un oocist de C. cayetanensis entra a l'intestí prim, envaeix la mucosa i es cova durant voltant d'una setmana. Després de la incubació, la persona comença a experimentar una severa diarrea, flatulència, febre, dolors d'estómac i dolors musculars. Els ooquists poden estar presents a causa de la utilització d'aigües contaminades o de femtes humanes com a fertilitzant. Els clients principals són els éssers humans i altres primats.
Diagnòstic i tractament
[modifica]El diagnòstic pot ser difícil a causa de la manca d'ooquists recognoscibles als excrements. L'ús de proves com el PCR basat en ADN i la tinció àcid-ràpid pot ajudar amb la idenficació. La infecció es tracta sovint amb trimetoprima i sulfametoxazol, perquè les drogues tradicionals anti-protozooàries no són suficients.
Referències
[modifica]- Talaro, Kathleen P. "Foundations in Microbiology Fifth Edition." New York: McGraw-Hill Companies Inc., 2005.
Enllaços externs
[modifica]- R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 63-64. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.