Claraïta
 Claraïta | |
|---|---|
 Claraïta de Weißen Schrofen, Ringenwechsel, Schwaz, Tirol, Österreich (camp de visió 4 mm) | |
| Fórmula química | Cu2+₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O |
| Epònim | mina Clara  |
| Localitat tipus | Mina Clara, vall Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.30 |
| Dana | 16b.4.3.1 |
| Heys | 11.6.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | blau verdós |
| Exfoliació | perfecte en pseudo-{1010} |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | semitransparent |
| Densitat | 3,35 g/cm³ (mesurada), 3,34 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,751 nε = 1,645 |
| Birefringència | δ = 0,106 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-023 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Clar |
| Referències | [1][2] |
La claraïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la mina Clara, a Oberwolfach (Alemanya), indret on els primers espècimens van ser recol·lectats.[2]
Característiques
[modifica]La claraïta és un carbonat de fórmula química Cu2+₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O, un hidroxi-carbonat-arsenat-sufat de coure. Cristal·litza en el sistema trigonal en crostes i esfèrules compostes de cristalls tabulars divergents a pseudorhomboèdrics, de fins a 0,5 mm. És de color blau verdós i la seva duresa en l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la claraïta pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita, takovita i coalingita.
Formació i jaciments
[modifica]La claraïta es forma com a mineral secundari poc freqüent en els dipòsits de Cu-Zn oxidats.[2]
La claraïta ha estat trobada únicament a Europa, a les regions de Carinthia, Salzburg i Tirol (Àustria), Occitània i Provença – Alps – Costa Blava (França), Baden-Württemberg, Baixa Saxònia i Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya), Borsod-Abaúj-Zemplén (Hongria), Friül - Venècia Júlia, Ligúria, Toscana (Itàlia) i Valais (Suïssa). A Catalunya hi ha un jaciment de claraïta a la mina les Ferreres, a Rocabruna (El Ripollès, Província de Girona); al País Valencià, a la mina Amorosa, a Vilafermosa (Castelló).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita, atzurita, olivenita, barita, fluorita, quars, devil·lina i guix.[2]
Referències
[modifica]