Cogomella de peu amb vora
Chlorophyllum brunneum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Agaricaceae |
| Gènere | Chlorophyllum |
| Espècie | Chlorophyllum brunneum Vellinga, 2002 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Lepiota brunnea |
| Sinònims | Macrolepiota bohemica
|
.svg){kind=icon}
La cogomella de peu amb vora[1] (Chlorophyllum brunneum), també anomenada paloma borda,[2][3] és una cogomella del grup de les cogomelles veres. Es caracteritza per l'envermelliment de la carn al tall, el peu amb un bulb abruptament emarginat, anell relativament simple, sense doble corona i de revers bru, el centre del barret de color bru i esquames esparses disposades de manera radial.
Taxonomia
[modifica]Descrita el 1929 com a Lepiota brunnea per William Gilson Farlow, i Edward Angus Burt.[4] Else Vellinga[5][6]va combinarla al gènere Chlorophyllum.
Iconografia
[modifica]Farl. & Burt , Icones Farlowianae 8 : pl. 6 (1929)[4]
Vellinga Else C. (2008). Chlorophyllum.[7]
Descripció
[modifica]Barret de fins a 20 cm de diàmetre, de subglobós fins a convex o estés; recobriment superficial desfet en grans esquames brunes a bru cremoses, poligonals, disposades concèntricament, distants, que contrasten sobre un fons fibril·lós i blanc; esquames poc adherides i de marges separats, lliures;[8][9][10][7]
Làmines de blanques a cremoses, desiguals i lliures, distants de la cama, denses
Cama poc ancorada al substrat, de fins a 20 cm de longitud i 3 cm de diàmetre), llisa, nua, sense esquames, blanca o blanquinosa, s'enfosqueix al frec; peu d'abruptament bulbós a bulb emarginat (= amb vora), bulb de fins a 6 cm de diàmetre; anell relativament senzill, sense doble corona, amb de revers bru.
Carn blanca, tova al barret, fibrosa a la cama;[3] que en tallar-la pren un de color vermell rosa; tot el bolet esdevé de color bru pàl·lid amb l'edat; olor de patrata crua,[3] dolça al tast..
Hàbitat
[modifica]Des de la primavera a finals de tardor; des de solitària a colònies de nombrosos exemplars; en boscos de la muntanya mitjana, preferentment caducifolis, prats adobats, munts de compost o fulles en descomposició, en terra remogut, entre ortigues[3][8][9]
Distribució geogràfica
[modifica]Creix a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia; des dels Pirineus al litoral.
Espècies semblants
[modifica]Si la carn envermelleix de manera evident i la cama és llisa, la cogomella esparracada es pot confondre amb:[7][11]
- La cogomella esparracada (Chlorophyllum rhacodes) té la cama acabada en un peu inflat però mai de manera abrupta; l'anell és complex, en doble corona.
- La cogomella de làmines verdes (Chlorophyllum molybdites), de làmines madures tintades de verd per les espores.
- La cogomella esparracada d’anell senzill (Chlorophyllum venenatum), que també podem diferenciar per l'anell.
- La cogomella terrosa (Chlorophyllum olivieri), d'escates de color beix, que no contrasten amb la superfície subjacent.
Si el barret del bolet té menys de 10 cm de diàmetre i/o la cama té menys de 10 cm de longitud es pot confondre amb una cogomina, un bon nombre de les quals són tòxiques.
Comestibilitat
[modifica]Pot produir lleugers trastorns gastrointestinals en el cas de collir-la en llocs contaminats. Es recomana no consumir-la[3]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 4,0 4,1 Farlow, William Gilson; Burt, Edward Angus. «Icones Farlowianae :illustrations of the larger Fungi of eastern North America» p. 8: pl. 6, 1929.
- ↑ Vellinga, EC «New combinations in Chlorophyllum». Mycotaxon, 83, 2002, pàg. 415–417.
- ↑ «[javascript:popUp1("http://www.cybertruffle.org.uk/cyberliber/59575/0083/0416.htm") New combinations in Chlorophyllum]».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Vellinga, Else C. «CHLOROPHYLLUM».
- ↑ 8,0 8,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 9,0 9,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Vellinga, Else «Type studies in agaricaceae - Chlorophyllum rachodes and allies». Mycotaxon, 85, pàg. 259-270.
- ↑ Ge, Zai-Wei; Jacobs, Adriaana; Vellinga, Else C.; Sysouphanthong, Phongeun; van der Walt, Retha «A multi-gene phylogeny of Chlorophyllum (Agaricaceae, Basidiomycota): new species, new combination and infrageneric classification». MycoKeys, 32, 2018, pàg. 65–90. DOI: 10.3897/mycokeys.32.23831. ISSN: 1314-4049. PMC: 5904524. PMID: 29681738.