Cogomina bru vermellosa
Lepiota brunneoincarnata  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Lepiota | ||||||||
| Espècie | Lepiota brunneoincarnata Chodat i C.Martin, 1889 | ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomina bru vermellosa[1](Lepiota brunnoincarnata), també anomenada palometa metzinosa,[2] és una cogomina del gènere Lepiota. Es pot confondre amb bolets comestibles com el fredolic, l'apagallums o cogomella, els xampinyons, la gírgola de panical, els cama-secs i en general amb qualsevol bolet de mida petita amb làmines. Es caracteritza per l'ornamentació amb esquames bru vermelloses del barret i de part de la cama, sota l'anell.
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita pels botànics suïssos Robert Hippolyte Chodat i Charles-Édouard Martin el 1889, que van observar que creixia als vorals de les carreteres a Ginebra (Suïssa). Les anàlisis filogenètiques indiquen que està estretament relacionada amb altres espècies que contenen amatoxines com Lepiota subincarnata.[3][4]
Descripció
[modifica][2][4][5][6]Bolet relativament carnós, però més aviat menut; barret de 2-5 cm de diàmetre; d'hemisfèric en el jove, a convex i finalment estès o lleugerament umbonat; superfície bru vermellosa en el jove, sovint amb tons vinacis o porpres, en madurar es trenca concèntricament i des del marge en esquames que deixen entreveure el color blanquinós de la carn, sol mantenir-se en el disc central; marge involut i apendiculat.
Làmines blanquinoses; lliures; mitjanament espaiades.
Cama d'altura similar al diàmetre del barret, de 5-9 mm de secció; cilíndrica; blanquinosa sota les làmines, amb franges d'esquames bru vinoses, del color del barret, en ziga-zaga, que s'ajunta en una zona anular fibril·losa, no persistent, però sense veritable anell; vinosa al frec.
Carn de blanca a rosada, vinosa al frec; fràgil; d'olor afruitada.
Espores 7-10 x 4-5 μm; d'oblongues a amigdaliformes; blanques en massa, esdevenen bru vermelloses amb el reactiu de Melzer (dextrinoides).
Hàbitat
[modifica][2][6]De finals d'estiu a la tardor; en boscos de planifolis, pot créixer en prats, marges de camins, jardins i parcs urbans.
Distribució geogràfica
[modifica][4]Citada de localitats càlides d'Europa, més aviat meridionals. També de Turquia, Israel, Pakistan, Iran, l'est de la Xina i puntualment a la resta de continents.[7] A Catalunya,[8] País Valencià, Mallorca i Menorca[9] en localitats de la terra baixa al litoral.
Espècies semblants
[modifica]És propera a la cogomina bru vinosa (Lepiota fuscovinacea) però aquesta darrera té la superfície de la cama finament cotonosa i la longitud és gairebé dues vegades el diàmetre del barret.[6] Altres cogomines tenen anell evident o són menors.
S'ha confós, amb resultats nefastos, amb el cama-sec (Marasmius oreades), pel seu aspecte i créixer en ambients similars; en temporades plujoses, que faciliten un creixement esponerós, amb el fredolic (Tricholoma terreum).
Comestibilitat
[modifica]Conté amatoxines i consumir-la és potencialment letal. El seu consum ha estat documentat com perjudicial causant una intoxicació alimentària severa, similar a la causada per la cogoma verda (Amanita phalloides). Cursa amb diarrea, vòmit, marejos, hipotèrmia, calfreds, gust metàl·lic, pèrdua parcial de l'oïda i la visió, símptomes que poden aparèixer entre les 9 i 14 hores després de la seva ingestió.[10][11] La presència d'alfa amanitina en L. brunneoincarnata pot danyar severament el fetge cosa que pot desembocar en la mort per insuficiència hepàtica si no es rep un tractament mèdic adequat.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Vellinga, Else C. «Phylogeny of Lepiota (Agaricaceae) — Evidence from nrITS and nrLSU sequences» (en anglès). Mycological Progress, 2, 4, 01-11-2003, pàg. 305–322. DOI: 10.1007/s11557-006-0068-x. ISSN: 1861-8952.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Razaq, A.; Vellinga, E.C.; Ilyas, S.; Khalid, A.N. «Lepiota brunneoincarnata and L. subincarnata: distribution and phylogeny». Mycotaxon, 126, 1, 14-03-2014, pàg. 133–141. DOI: 10.5248/126.133.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ «Lepiota brunneoincarnata». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.
- ↑ Herráez García, J.; Sánchez Fernández, A.; Contreras Sánchez, P. «Intoxicación fatal por Lepiota brunneoincarnata» (en anglès). Anales de Medicina Interna, 19, 6, 6-2002. DOI: 10.4321/S0212-71992002000600012. ISSN: 0212-7199.
- ↑ Calonge, F. D. «LEPIOTA BRUNNEOINCARNATA: SEGUNDO CASO DE ENVENENAMIENTO FAMILIAR GRAVE EN MADRID» (en castellà). Bol. Soc. Mico. [Madrid], 2010, p. 34 - 37 [Consulta: 25 octubre 2012].