Antius

Antius

Tipus	entitat singular de població
Localització
41° 48′ 26″ N, 1° 45′ 41″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Municipi	Callús
Població humana
Població	4 (2023)
Geografia
Altitud	263 m
Codi INE	08038000100
Codi IDESCAT	0803860001700

Casa Pairal de la colònia d'Antius

Antius és una entitat de població i antiga colònia tèxtil al límit del municipi de Callús, al Bages, situada a la dreta del riu Cardener. La colònia està al costat de la carretera C-55 i, uns dos-cents metres més enllà, es troba la casa pairal. El 2006 tenia 10 habitants.

La fàbrica Antius va donar lloc a la colònia Antius, a la qual es van construir 26 habitatges. Un dels edificis més singulars de les colònies de la conca del Cardener és l'edifici de serveis de la colònia. Sembla que a la fàbrica hi havien treballat per terme mitjà unes 140 persones, de les quals la majoria eren dones, i una quarta part aproximadament també eren nens.

Història

La masia d'Antius, casa pairal del propietari i origen de la colònia, és documentada des del segle xii. Es troba al límit amb el terme de Súria.

El topònim d’Antius el trobem ja documentat al segle X quan a diversos documents s’anomenava la “Serra d’Antisses”. Més tard, el 1116, en el testament de Ramon D'Òdona, es documenta la "dominicatura d'Antidz" corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal. A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no és fins a la segona meitat del segle XVII quan el tornem a trobar documentat, pertanyent a la companyia dels jesuïtes. Entre el segle XVIII i la primera meitat del XIX el propietari va ser un industrial de Manresa i, el 1875, la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster, qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil.

En efecte, la colònia Antius va ser fundada el 1875 per Joaquim Torrens i Fuster, un pagès de Callús, que va construir, en terrenys de la seva propietat, una fàbrica de filats de cotó i habitatges per als treballadors. Al principi el mateix propietari va començar a explotar la indústria. Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs, de la família dels industrials Burés, la qual és coneguda perquè va fer construir a Manresa l'edifici modernista conegut com a Casa Torrents o Ca la Buresa, de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. A partir de 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús. Més endavant, a la dècada del 1960, va entrar a formar part de la indústria el grup tèxtil Manufactures i Indústries Tèxtils Agrupades (MITASA). Els serveis de la colònia van anar desapareixent progressivament a la dècada del 1970 i l'empresa va tancar el juny del 1993, quan donava feina a una cinquantena de treballadors.

Tot i que la colònia era petita, tenia una oferta completa de serveis. A més d'escola, església i fins i tot pistes de bàsquet, disposava de botiga, fonda, barberia i cafè-teatre, que s'utilitzava també com a sala de ball i on es representaven els Pastorets per Nadal.

Per fer proveir d'aigua la colònia i fer-la funcionar es va construir, aigües amunt del Cardener (ja al terme municipal de Súria), una resclosa i un rec. La reclosa és una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.