Colquiriïta
 Colquiriïta | |
|---|---|
 Cristalls de colquiriïta de les pegmatites de Serra Branca (Paraíba, Brasil) | |
| Fórmula química | CaLi[AlF₆] |
| Epònim | Colquiri tin mine (en)   |
| Localitat tipus | mina Colquiri, Colquiri, Província d'Inquisivi, Departament de La Paz, Bolívia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.20 |
| Dana | 11.6.3.1 |
| Heys | 8.6.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,02Å; c = 9,67Å; |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,388 nε = 1,385 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-015 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Cqr |
| Referències | [1] |
La colquiriïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Colquiri (La Paz, Bolívia).
Característiques
[modifica]La colquiriïta és un halur de fórmula química CaLi[AlF₆]. Cristal·litza en el sistema trigonal, en forma de grans anèdrics d'aproximadament 1 centímetre.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la colquiriïta pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons hidrotermals que contenen estany. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ralstonita, gearksutita, esfalerita, madocita i pirita.[2] Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Colquiri, a la localitat del mateix nom, a la província d'Inquisivi (La Paz, Bolívia). També ha estat descrita a les pegmatites de Serra Branca (Paraíba, Brasil) i als dipòsits d'estany i tungstè d'Alyaskitovoye (Sakhà, Rússia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Colquiriite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Colquiriite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 març 2016].