Gearksutita
 Gearksutita | |
|---|---|
 Cristalls d'amazonita (blau-verd) sobre gearksutita blanca. | |
| Fórmula química | Ca[Al(F,OH)₅(H₂O)] |
| Epònim | Terra i quiolita  |
| Localitat tipus | Ivigtuut cryolite deposit (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.03 |
| Dana | 11.6.8.1 |
| Heys | 8.6.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | massiu; nodular o terrossa. Consta d'agulles molt petites |
| Estructura cristal·lina | a = 4.94Å, b = 6.81Å, c = 6.978Å, α = 101.12°, β = 94.86°, γ = 110.07° |
| Color | blanca, incolora |
| Exfoliació | imperfecta |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,768 a 2,771 g/cm3 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.448 nβ = 1.454 nγ = 1.456 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Solubilitat | fàcilment soluble en àcid diluït |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Gak |
| Referències | [1] |
La gearksutita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec γή, terra, i arksutite (un mineral també conegut amb el nom de chiolita), en al·lusió al caràcter terrenal del material.
Característiques
[modifica]La gearksutita és un halur de fórmula Ca[Al(F,OH)₅(H₂O)]. Es tracta d'una complexa sal d'alumini mineral, estructuralment similar a l'artroeïta. Cristal·litza en el sistema triclínic. El seu hàbit acostuma a ser massiu, nodular o terrós, format principalment per agulles molt petites, i de color blanc. La seva duresa és 2 a l'escala de Mohs, la mateixa que la del guix. La seva ratlla és blanca, del mateix color que el mineral, i la seva exfoliació és imperfecta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gearksutita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: acuminita, tikhonenkovita, artroeïta, calcjarlita, jarlita i jørgensenita.
Formació i jaciments
[modifica]La gearksutita es troba en granits i pegmatites granítiques; pot ser formada degut a l'alteració hidrotermal a baixa temperatura de roques aluminoses per aigües termals que contenen fluor. Pot trobar-se juntament amb criolita, thomsenolita, sel·laïta, pachnolita, ralstonita, weberita i fluorita.[2]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Maria Magdalena (Ulldemolins, Tarragona),[3] i a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).[4]
En els anys 60, diversos col·leccionistes van trobar agregats globulars blancs a Singuerlín (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona) erròniament analitzats i etiquetats com a gearksutita. Anàlisis recents han indicat que aquests exemplars eren en realitat fluorita.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Gearksutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ «Gearksutite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 3-46 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ «Singuerlín outcrops» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 agost 2014].