Vés al contingut

Comarques de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Comarca de Catalunya)
Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès[1] i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.[2] El 17 de juny de 2023 Biosca i Torà van passar definitivament a formar part del Solsonès[3] i el 29 de juny Sant Feliu Sasserra va tornar al Bages.[4]

Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.[nota 1] Sovint es fa servir la simplificació de «43 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.[6]

Història

[modifica]

Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir les seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del Vallès Baix Llobregat i Maresme), Emporiae (Empordà tot i que l), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

L'establiment de tot un seguit de comtats fronterers a la Gòtia per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[7]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle xix. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[8]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va fer un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.[8]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).

Propostes i reivindicacions

[modifica]

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).[9]

Llista de comarques

[modifica]

Convencions

[modifica]

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.[10] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[11]

Comarques actuals

[modifica]

Les dades bàsiques de les «42 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2022,[12] són:

Comarca Codi
terr. 		Codi

[13]

Habitants
(2022) 		Sup.
(km²) 		Dens.
(2022)
(hab./km²) 		Capital
l'Alt Camp 01 AC 45.540 538 84,7 Valls
l'Alt Empordà 02 AE 144.926 1.358 106,8 Figueres
l'Alt Penedès 03 AP 110.929 593 187,2 Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell 04 AU 20.482 1.447 14,2 la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça 05 AG 3.958 427 9,3 el Pont de Suert
l'Anoia 06 AI 125.065 866 144,4 Igualada
l'Aran[* 1] 39 VN 10.268 634 16,2 Vielha e Mijaran
el Bages 07 BG 180.873 1.092 165,6 Manresa
el Baix Camp 08 BC 197.525 697 283,3 Reus
el Baix Ebre 09 BB 79.636 1.003 79,4 Tortosa
el Baix Empordà 10 BM 138.517 702 197,4 la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat 11 BT 833.540 486 1.715,1 Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès 12 BP 112.460 296 379,4 el Vendrell
el Barcelonès 13 BR 2.280.042 146 15.643,5 Barcelona
el Berguedà 14 BD 40.279 1.185 34 Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 2] 15 CD 19.443 547 35,6 Puigcerdà
la Conca de Barberà 16 CB 20.176 650 31 Montblanc
el Garraf 17 GF 156.794 185 847 Vilanova i la Geltrú
les Garrigues 18 GG 19.011 798 23,8 les Borges Blanques
la Garrotxa 19 GX 59.750 735 81,3 Olot
el Gironès 20 GN 198.582 576 345 Girona
el Lluçanès 43 n/d 5.586 227 24,61 Prats de Lluçanès
el Maresme 21 MM 462.213 399 1.159,8 Mataró
el Moianès 42 MO 14.428 338 42,7 Moià
el Montsià 22 MT 68.744 735 93,5 Amposta
la Noguera 23 NG 39.297 1.784 22 Balaguer
Osona 24 OS 165.229 1.245 132,7 Vic
el Pallars Jussà 25 PJ 13.199 1.343 9,8 Tremp
el Pallars Sobirà 26 PS 7.181 1.378 5,2 Sort
el Pla d'Urgell 27 PU 37.045 305 121,4 Mollerussa
el Pla de l'Estany 28 PE 32.941 263 125,4 Banyoles
el Priorat 29 PR 9.238 499 18,5 Falset
la Ribera d'Ebre 30 RE 21.920 827 26,5 Móra d'Ebre
el Ripollès 31 RI 25.510 957 26,7 Ripoll
la Segarra 32 SR 23.601 723 32,7 Cervera
el Segrià 33 SI 212.388 1.397 152,1 Lleida
la Selva 34 SV 177.542 995 178,4 Santa Coloma de Farners
el Solsonès 35 SL 13.632 1.001 13,6 Solsona
el Tarragonès 36 TR 263.428 319 824,8 Tarragona
la Terra Alta 37 TT 11.408 743 15,4 Gandesa
l'Urgell 38 UR 37.447 580 64,6 Tàrrega
el Vallès Occidental 40 VC 940.881 583 1.613,5 Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental 41 VR 417.543 735 568,1 Granollers
Catalunya CAT 7.792.611 32.108 242,7
  1. ↑ Formalment és reconeguda com una entitat territorial singular.
  2. ↑ Oficialment Cerdanya. S'utilitza el nom Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.[14]

Les successives modificacions comarcals

[modifica]

Les noves comarques de 1988

[modifica]

Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:[15]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Banyoles el Gironès el Pla de l'Estany
Camós el Gironès el Pla de l'Estany
Cornellà del Terri el Gironès el Pla de l'Estany
Crespià el Gironès el Pla de l'Estany
Esponellà el Gironès el Pla de l'Estany
Fontcoberta el Gironès el Pla de l'Estany
Palol de Revardit el Gironès el Pla de l'Estany
Porqueres el Gironès el Pla de l'Estany
Sant Miquel de Campmajor el Gironès el Pla de l'Estany
Serinyà el Gironès el Pla de l'Estany
Vilademuls el Gironès el Pla de l'Estany
Barbens l'Urgell el Pla d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell el Segrià el Pla d'Urgell
Bellvís la Noguera el Pla d'Urgell
Castellnou de Seana l'Urgell el Pla d'Urgell
Fondarella el Segrià el Pla d'Urgell
Golmés el Segrià el Pla d'Urgell
Ivars d'Urgell l'Urgell el Pla d'Urgell
Linyola la Noguera el Pla d'Urgell
Miralcamp el Segrià el Pla d'Urgell
Mollerussa el Segrià el Pla d'Urgell
el Palau d'Anglesola el Segrià el Pla d'Urgell
el Poal la Noguera el Pla d'Urgell
Sidamon el Segrià el Pla d'Urgell
Torregrossa les Garrigues el Pla d'Urgell
Vilanova de Bellpuig l'Urgell el Pla d'Urgell
Vila-sana l'Urgell el Pla d'Urgell
Barruera el Pallars Jussà Alta Ribagorça
el Pont de Suert el Pallars Jussà Alta Ribagorça
Vilaller el Pallars Jussà Alta Ribagorça

Revisió comarcal: 1990

[modifica]

Al gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[16]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Alfarràs Noguera Segrià
Arbolí Priorat Baix Camp
Bonastre Tarragonès Baix Penedès
Caldes de Montbui Vallès Occidental Vallès Oriental
Castellet i la Gornal Garraf Alt Penedès
Esplugues de Llobregat Barcelonès Baix Llobregat
els Garidells Tarragonès Alt Camp
Masllorenç Alt Camp Baix Penedès
la Molsosa Anoia Solsonès
Montesquiu Ripollès Osona
Montornès de Segarra Urgell Segarra
Olesa de Bonesvalls Garraf Alt Penedès
la Portella Noguera Segrià
Sant Jaume d'Enveja Baix Ebre Montsià
Sant Just Desvern Barcelonès Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora Ripollès Osona
Santa Maria de Besora Ripollès Osona
Vallfogona de Riucorb Segarra Conca de Barberà
Vidrà Ripollès Osona

Creació del Moianès: 2015

[modifica]
Municipi Comarca anterior Nova comarca
Calders Bages Moianès
Castellcir Vallès Oriental Moianès
Castellterçol Vallès Oriental Moianès
Collsuspina Osona Moianès
l'Estany Bages Moianès
Granera Vallès Oriental Moianès
Moià Bages Moianès
Monistrol de Calders Bages Moianès
Sant Quirze Safaja Vallès Oriental Moianès
Santa Maria d'Oló Bages Moianès

Creació del Lluçanès: 2023

[modifica]

El 4 de novembre de 2011, 8 municipis van tramitar al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.[17] La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, i com a resultat el 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part. El 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès. Després d'anys de reivindicació social, el 3 de maig del 2023 el Parlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca de Catalunya.

Els municipis que formen part d'aquesta comarca són els següents:

Municipi Comarca anterior Nova comarca
Alpens Osona Lluçanès
Lluçà Osona Lluçanès
Olost Osona Lluçanès
Oristà Osona Lluçanès
Perafita Osona Lluçanès
Prats de Lluçanès Osona Lluçanès
Sant Marti D'Albars Osona Lluçanès
Sobremunt Osona Lluçanès

Notes

[modifica]
  1. ↑ La llei aprovada el 5 de febrer de 2015, en la disposició addicional segona.2, estableix que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».[5]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comarques de Catalunya
  1. ↑ «El Moianès, nova comarca catalana», 15-04-2015. Arxivat de l'original el 21 de maig 2015. [Consulta: 20 maig 2015].
  2. ↑ «El parlament aprova definitivament la creació de la comarca del Lluçanès». Vilaweb, 03-05-2023. Arxivat de l'original el 3 de maig 2023. [Consulta: 4 maig 2023].
  3. ↑ Serrat, Laura. «Torà i Biosca aproven de forma definitiva el seu traspàs al Solsonès», 17-06-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-23. [Consulta: 23 gener 2024].
  4. ↑ 324cat. «Sant Feliu Sasserra torna al Bages, després de ser només 8 setmanes al Lluçanès», 29-06-2023. [Consulta: 23 gener 2024].
  5. ↑ «Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran». Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 29 abril 2015].
  6. ↑ 324cat. «Aragonès signa la Llei de creació del Lluçanès, la 43a comarca de Catalunya: "No és romanticisme, és cohesió social"», 10-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
  7. ↑ Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937), ISBN 84 322 9508 6
  8. ↑ 8,0 8,1 Jesús Burgueño, De la vegueria a la província. ISBN 84-232-0487-1
  9. ↑ Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine., Scripta Nova.
  10. ↑ «Municipis i comarques». Manual de Documents per a l'Empresa. Arxivat de l'original el 2021-04-12. [Consulta: 7 abril 2014].
  11. ↑ Abreviacions Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine., editat per la Secretaria de Política Lingüística.
  12. ↑ «Densitat de població. Comarques i Aran, àmbits i províncies». IDESCAT. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-04-26. [Consulta: 28 març 2020].
  13. ↑ «Codis de comarca. Secretaria de política lingüística. 2005; p. 40.», 2005. Arxivat de l'original el 2019-07-10. [Consulta: 2 octubre 2019].
  14. ↑ «Comarques de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ «Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 21 maig 2015].
  16. ↑ «Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024. [Consulta: 21 maig 2015].
  17. ↑ Cañada i Campos, Josep «Anunci d'informació pública de la proposta de creació de la comarca del Lluçanès». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 6006, pàg. 58723 [Consulta: 16 novembre 2011].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comarques_de_Catalunya&oldid=33971093»