Vés al contingut

Coalició Compromís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Compromís-Q)
«Compromís» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Compromís (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióCoalició Compromís
LemaImparables
Himne
Dades
Tipuspartit polític
coalició política Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaMajoria:

Faccions:

Alineació políticaesquerra
transversal Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaCompromís pel País Valencià
BLOC-Iniciativa-Verds
Creació25 de gener de 2010 (2010-01-25)
FundadorBLOC
Iniciativa
Verds[3]
Activitat
Membres24.526 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PortaveuÀgueda Micó
Aitana Mas
Juan Ponce
Òrgan de premsainfoCOMPROMÍS
JoventutsJoves amb Compromís:
Joves del País Valencià
Joves amb Iniciativa
Part deSumar (coalició) Modifica el valor a Wikidata
Diputats a les Corts Valencianes
15 / 99
Regidors
722 / 5.784
Diputats al Congrés dels Diputats
1 / 350
Senadors al Senat d'Espanya
1 / 266
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.compromis.net
Facebook: coaliciocompromis Modifica el valor a Wikidata

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.[4][5][6] La coalició va ser creada el gener de 2010 per a participar conjuntament a les eleccions valencianes i municipals de 2011.

Actualment compta amb prop de 662 regidors arreu del País Valencià, quinze diputats a les Corts Valencianes, dos diputats al Congrés dels Diputats i un diputat al Senat. A més, compta amb sis diputats a la Diputació de València, dos diputats a la Diputació de Castelló, tres a la Diputació d'Alacant i el 2023 tingué 10 alcaldies a tot el País Valencià.[7]

Components de la coalició

Compromís és una coalició de partits d'ideologia valencianista, progressista, i ecologista. Està formada per tres partits i personalitats independents, si bé es va ampliar puntualment a quatre partits per a les eleccions generals espanyoles del 2011.

Components fundacionals

Celebració dels resultats electorals de les eleccions de 2011. D'esquerra a dreta, els candidats Pilar Soriano, Consol Castillo, Mónica Oltra, Joan Ribó, Giuseppe Grezzi, Enric Morera i Carles Arnal.
Míting de Compromís el 15 de maig de 2011.
Fruit de la coalició electoral Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista (1995), formada per Unitat del Poble Valencià (fundada en 1982), el Partit Valencià Nacionalista (fundat en 1990), Nacionalistes d'Alcoi (fundat el 1994), el Bloc Progressista de Monòver i Grau Unit de Castelló. En l'any 1997 es va aprovar la Declaració Política Constitutiva i es va inscriure en el registre de partits polítics com a federació de partits,[8] per a posteriorment en l'any 2000 convertir-se en partit en el seu Congrés Constituent. S'autodefiní com nacionalista valencià, progressista i valencianista.
L'any 2021 el partit es refunda amb el nom Més, passant a ser conegut com Més Compromís.[9][10][11]
Partit ecosocialista i valencianista. Té el seu origen en una antiga corrent interna d'Esquerra Unida del País Valencià anomenada Esquerra i País, que representava al voltant del 30% de la federació.[12] Es va constituir en partit polític el 20 d'octubre de 2007, enmig de la crisi interna que enfrontava al sector majoritari d'EUPV, nucleat entorn del Partit Comunista del País Valencià i la coordinadora general Glòria Marcos, amb els crítics més propers al valencianisme (Esquerra i País i Projecte Obert).
Partit ecologista d'àmbit valencià. Es va fundar en 2004, després que un grup de militants d'Els Verds del País Valencià, descontents amb el pacte estatal amb el PSOE, decidiren abandonar la coalició.[13] L'octubre de 2014 es va fusionar amb Equo al País Valencià per donar lloc a Verds Equo del País Valencià.[5]

Suports

Joan Ribó, alcalde de València (2015-2023).

Des que es va presentar oficialment la coalició Compromís, aquesta ha rebut el suport de diferents col·lectius i partits polítics:

Partit polític d'àmbit espanyol organitzat originàriament com una fundació, que va ser presentada en societat a Madrid el 24 de setembre de 2010, i que pretén ser un "nucli de formació i debat en ecologia política i equitat social i la formació d'un moviment sociopolític",[14] amb l'objectiu d'agrupar al moviment verd en un partit polític a tot l'estat. Aquesta fundació va donar suport a la coalició en les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011.[15] Després de les eleccions, les assemblees d'Equo al País Valencià es van presentar conjuntament amb la coalició per a les Eleccions generals espanyoles de 2011.[16][17][18][19]
  • Projecte Obert :
Plataforma que agrupà ex militants d'EUPV i que apostava per la convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. D'aquest grup procedeix, entre d'altres, Joan Ribó, regidor a l'Ajuntament de València per la coalició.[20]
Formació ecologista d'àmbit local del municipi de Villena (Alt Vinalopó). És un grup ecologista amb molta tradició, fundat als anys 80 i que des de 2011 ostenta l'alcaldia de la localitat.[21] A les eleccions municipals i valencianes de 2011 van donar suport a Compromís.[22] A les eleccions municipals de 2019 van incorporar el nom de Compromís a les llistes electorals.[23]
  • Els Verds de Torrevella:
Formació ecologista d'àmbit local del municipi de Torrevella (Baix Segura). De la mateixa manera que Els Verds de Villena, és una formació amb dècades d'història amb activitat al municipi. Entre 2015 i 2019 es va signar un acord de col·laboració política entre les dues formacions, pel qual es donava suport a Compromís, i en 2019 van incorporar el nom de Compromís a les llistes electorals de Torrevella. Així mateix, el candidat dels Verds de Torrevella i alcalde de la localitat, José Manuel Dolón, va anar com a número 1 a la llista del Senat a les eleccions de 2019.[24][25] Els Verds de Torrevella va ostentar l'alcaldia entre 2015 i 2019. Actualment, després de les eleccions municipals de 2019, és la tercera força del consistori amb Compta amb dos regidors a l'ajuntament de la localitat.[26]
El Partit Verd Europeu és una formació de dimensió europea que prové de la fusió de 32 partits ecologistes i ecosocialistes de 29 estats d'Europa. Formen grup al Parlament Europeu en conjunt amb diversos diputats independentistes, nacionalistes i regionalistes d'esquerres i independents amb el nom d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE). El PVE ha reconegut a Coalició Compromís com la seua interlocutora al País Valencià.[27][28]

Exmembres de la coalició

És un partit polític d'ideologia sobiranista valenciana, d'esquerra i que lluita per la independència i el socialisme al País Valencià, la plena sobirania d'aquest, així com una Constitució Valenciana que proclame la República Valenciana i la seua integració en una Confederació Europea.[29] En les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 i en les Eleccions generals espanyoles de 2011 va demanar el vot per la Coalició Compromís,[30] arribant a formar part de la coalició a les eleccions municipals del 2011 a la localitat d'Alfafar.[31] Finalment, el març de 2012 va demanar oficialment la seua adhesió a Coalició Compromís,[32] sent admesos com a membres de ple dret un any després, en març de 2013.[33] El juny de 2017 Estat Valencià va cessar la seua pertinença a Compromís a nivell nacional, tot i que els seus militants van mantindre la seua pertinença als col·lectius locals de Compromís on participen.[34]
Esquerra Valenciana és una formació republicana i d'esquerres integrada en el Bloc des de 2007 i on va quedar inactiva. En 2014 va anunciar la seua reactivació amb un acord amb una altra formació soberanista de Compromís per tal de formar un pol independentista d'esquerres.[35] Posteriorment, en 2016 va fer pública la seua intenció d'abandonar tant el Bloc com la coalició Compromís.[36]

Estructura

L'últim cap de setmana de març de 2012, els partits integrants de Compromís van aprovar que la coalició es dotara d'una direcció pròpia en la qual estan representats tant els partits integrants com els independents. El consell nacional del BLOC va aprovar la decisió amb un 97% de vots favorables. Iniciativa del Poble Valencià, que portava a terme el seu tercer congrés, ho va fer amb un 91%, mentre que Els Verds va reunir la seua assemblea, que va aprovar la decisió amb un 94% de vots favorables.[37]

Al juliol de 2012 es va dotar d'una executiva de 21 membres encapçalada pel síndic del grup parlamentari Enric Morera i Mónica Oltra com a coportaveus, als quals acompanyaven Juan Ponce, d'Els Verds, i Joan Ribó, independent, com a adjunts. Formaven també part de l'executiva la resta de diputats a les Corts Valencianes i Joan Baldoví, el diputat al Congrés de Diputats.[38] El BLOC disposa d'onze representants en l'executiva, per sis d'IdPV, dos dels Verds i dos independents. No obstant això, les decisions polítiques «estratègiques» (designació de càrrecs, pressupostos, coalicions i campanyes polítiques) requeriran majories de dos terços. En canvi, la confecció de les llistes electorals es farà per majoria simple.[39]

Pacte ideològic

Acte central de la campanya de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011.

La coalició va realitzar un manifest explicant les línies directores del pacte,[1] incidint en la confluència del valencianisme progressista, l'esquerra moderna i l'ecologisme polític a fi d'oferir una alternativa electoral, així com denunciant la corrupció generalitzada al País Valencià i advocant per una política més transparent, honesta, i al servei dels interessos de la majoria. Defensen l'aplicació d'un 'nou model de desenvolupament sostenible que pose èmfasi en superar les mancances del model econòmic vigent', així com un aprofundiment en l'autogovern de la Generalitat Valenciana i la defensa del valencià.[1]

Joan Ribó, candidat de la coalició a l'alcaldia de València va definir la coalició amb estes paraules: "El nostre objectiu és un projecte unitari on el valencianisme, l'ecologisme polític i els valors de solidaritat que caracteritzen l'esquerra es fonguen en un model atractiu per a la majoria dels habitants de la ciutat de València amb un mínim de plantejaments progressistes. No es tracta que cadascú hi pose la seua “quota”. Es tracta que tots siguem valencianistes, ecologistes i d'esquerres".[40]

Antecedents electorals

Eleccions locals i valencianes del 2007: Compromís pel País Valencià

Article principal: Compromís pel País Valencià
Congrés constituent d'Iniciativa.

Compromís pel País Valencià va ser una coalició electoral integrada per Esquerra Unida del País Valencià, BLOC Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià i Izquierda Republicana, que es va presentar a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i que es va fer extensible també a diferents localitats del País Valencià a les Eleccions municipals espanyoles de 2007. Aquest pacte tenia per objectiu principal evitar el bipartidisme a les Corts Valencianes, i especialment la majoria absoluta del Partit Popular.

La coalició va obtenir 195.116 vots (8,02%), que es van traduir en 7 diputats (3 per València, 2 per Alacant i 2 per Castelló). El repartiment entre els partits es va realitzar de la següent manera: 5 per a EUPV, 2 per al BLOC i cap per a ambdós partits ecologistes (EVPV i EV-EE) i IR.[41]

El grup parlamentari format es va denominar Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromis amb Glòria Marcos com a portaveu. Tanmateix, després de la Crisi d'Esquerra Unida de 2007-08 i que va significar l'escissió d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) d'EUPV, Esquerra Unida va abandonar el grup parlamentari conjunt. Això va suposar que 2 diputades d'EUPV passessin a ser-ho per IdPV.

Eleccions generals del 2008: Bloc-iniciativa-Verds

Article principal: Bloc-Iniciativa-Verds
Isaura Navarro en un míting, març de 2008.

Bloc-Iniciativa-Verds va ser l'embrió de l'actual coalició, formada per a les eleccions generals espanyoles de 2008 pels tres partits, el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista.

El seu cap de llista per València va ser Isaura Navarro i Casillas, d'IdPV, que havia estat diputada al Congrés dels Diputats per Izquierda Unida en l'anterior legislatura. Per la circumscripció d'Alacant, el cap de llista va ser Rafael Climent, del BLOC i alcalde de Muro. I per Castelló, també del BLOC, Alfred Remolar, alcalde de Betxí.

La coalició aspirava a revalidar l'escó d'Isaura Navarro per València. Tanmateix, els resultats van estar molt per davall de les expectatives, ja que van obtenir 29.760 vots (1,08% al País Valencià),[42] sense aconseguir cap escó ni sobrepassar a EUPV (que va obtenir 74.405 vots, 2,71% quedant sense representació), aconseguint resultats fins i tot inferiors als aconseguits en les anteriors eleccions generals del 2004 amb el BLOC en coalició amb Esquerra Verda (40.759 vots, 1,53%).

Evolució

Eleccions a les Corts Valencianes del 2011

Míting d'Enric Morera (BLOC), candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 2011 per la coalició.

La Coalició Compromís es va crear el gener de 2010 per presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, amb la voluntat de crear un tercer espai que permetera un canvi substantiu i en profunditat a la política valenciana i ser l'autèntica alternativa al bipartidisme del PP i PSOE.[43] Enric Morera (BLOC) va ser el candidat per la presidència de la Generalitat i cap de llista per València, seguit de Mónica Oltra (IdPV), Juan Ponce (VERDS-EE) i Fran Ferri (BLOC). El cap de llista per la circumscripció d'Alacant va ser Mireia Mollà (IdPV), seguida per Dimas Montiel (BLOC).[44] Mentre que el cap de llista per Castelló va ser Josep Maria Pañella.[45] Com a fet simbòlic es pot destacar que les llistes de les circumscripcions de València i Alacant van comptar, respectivament, amb la presència de l'escriptor Ferran Torrent[46] i del músic Josep Nadal,[47] cantant del grup La Gossa Sorda.

Durant la pre-campanya, Compromís va portar a terme una recollida de signatures per tal de portar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè la Conselleria d'Educació fóra capaç d'atendre gratuïtament i en un termini de tres anys tota la demanda d'educació infantil de zero a tres anys.[48] Finalment van recollir 62.300 signatures,[49] si bé la ILP no va poder-se tramitar primer ni aprovar després pel rebuig del govern popular a la mateixa[50] quan va ser presentada en més d'una ocasió.[51]

Els resultats de la coalició, en les eleccions a les Corts Valencianes, van ser millors que els esperats segons les enquestes,[52] ja que van obtenir 175.087 vots, és a dir un 7% de les paperetes, la qual cosa es va traduir en sis diputats,[53] quatre per València, i un per Alacant i Castelló. Hom pot deduir que el resultat d'aquestes eleccions es deu a la baixada que va patir el PSPV-PSOE i al transvasament de vots des del partit socialista cap a la coalició. El resultat obtingut l'any 2003 pel Bloc Nacionalista, única xifra vàlida per comparar, ja que el 2007 es va presentar en coalició amb EUPV, va ser llavors, amb Pere Mayor de cap de llista, de 114.122 vots (4,8%), mentre que a les eleccions valencianes de l'any 2011 es van superar els vots del 2003 en 60.000 sufragis.[54]

Candidats del BLOC a la comarca de la Safor amb Enric Morera.

Eleccions locals del 2011

La coalició també es va presentar a les eleccions locals de 2011 amb 320 candidatures[55] les quals van aconseguir 180.913 vots, és a dir, un 7,23% dels vots del País Valencià, així com el govern de 7 municipis amb majoria absoluta, i el de 5 amb majoria relativa.[56] A la ciutat de València, la coalició va obtenir 3 regidors amb l'independent Joan Ribó com a cap de llista,[57][58] mentre que a Alacant i Elx la coalició no va superar la barrera del 5% per obtenir representació. El cas de Castelló de la Plana va ser diferent, ja que el BLOC i IdPV es van presentar separadament,[59] obtenint el BLOC el seu millor resultat de la història, amb un 8,83% dels vots i dos regidors, i Iniciativa un 1,64% dels vots, insuficient per obtenir representació al consistori.[60]

Eleccions generals del 2011

Joan Baldoví va ser elegit diputat amb 85.725 vots a la circumscripció de València, esdevenint el primer diputat valencianista al Congrés des de la Segona República Espanyola

Enric Morera, portaveu parlamentari de Compromís va confirmar, ja en juny de 2011, que la coalició presentaria una candidatura a les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, que "no serà sucursalista".[61] Per a estes eleccions es va sumar un quart partit a la coalició: Projecte Equo.[62][63]

Amb la modificació de la llei electoral, que es va realitzar en gener del 2011, la coalició es va vore obligada a recollir la signatura d'almenys el 0,1% del cens electoral de la circumscripció per la qual vulguen presentar-se, ja que els partits o coalicions que no van obtenir representació en cap de les càmeres a les eleccions del 2008 no podrien presentar candidatures al Congrés i al Senat, en les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, si no superen aquest tràmit.[64]

Compromís va obtenir 25.000 avals a tot el País Valencià, dels quals 18.000 eren de la Província de València.[65] Açò suposa que van aconseguir 9,5 voltes els avals necessaris per concórrer a eixa província, prop de l'1% del cens total de la Circumscripció de València. A Castelló n'obtingueren 2.000 (en calien 400, és a dir que obtingueren 5 vegades els avals necessaris) i a Alacant, van tindre l'adhesió de 5.000 persones, 3,8 voltes més dels 1.300 necessaris.

La llista al Congrés dels Diputats per València va ser liderada pel nacionalista Joan Baldoví del Bloc Nacionalista Valencià (BLOC).[66][67] Per Castelló, el candidat va ser el també valencianista Roger Mira, fill de l'intel·lectual Joan Francesc Mira.[68] Per Alacant, la cap de cartell va ser la jove Aitana Mas, d'Iniciativa del Poble Valencià.[69]

Joan Baldoví va ser elegit diputat amb 85.725 vots a la seua circumscripció.

A les seues primeres declaracions públiques després de ser elegit candidat, Joan Baldoví va afirmar vore un "futur esperançador" davant de "la possibilitat de tenir per primera vegada des de la II República un diputat valencianista a les Corts".[70]

Els candidats al Senat van ser a València Pere Fuset, administrador del web Valencianisme.com i exsecretari general del Bloc Jove;[71] a Castelló Jordi Julià; i a Alacant Ignasi Bellido.[72] Pere Fuset va obtenir 78.573 vots a la circumscripció de València.

Una de les primeres propostes que Compromís va traure a debat en eixa campanya electoral va ser la realització d'un referèndum per canviar la llei electoral espanyola. La proposta de canvi de llei electoral va ser batejada com Referèndum Baldoví.[73][74]

Finalment, amb 125.150 vots, Compromís va obtindre representació per València amb Joan Baldoví com a diputat.

Més Compromís: coalició permanent

El dissabte 31 de març de 2012, el consell nacional del Bloc Nacionalista Valencià, el congrés d'Iniciativa del Poble Valencià i l'assemblea d'Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià van acceptar amb un vot favorable del 97%, 91% i 94% respectivament les normes internes de Compromís, fet que comporta que Compromís funcione com una formació política amb els tres partits al seu interior, i amb militants independents.[75][76] Estos militats independents són anomenats des d'octubre de 2013 Gent de Compromís.

En estiu de 2012, poc més d'un any després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, es va fer públic que entre els sis diputats del Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes havien presentat 6.318 iniciatives a la cambra, el que els convertia, amb una mitjana de més de 1.000 iniciatives per diputat, en el grup parlamentari més eficient de les Corts.[77]

Eleccions Europees del 2014

Inici de la campanya electoral de la Coalició Compromís: Primavera Europea, encapçalada per Jordi Sebastià (BLOC).

Durant el 2013, des de Compromís es va anunciar la seva intenció de concorre en les eleccions al Parlament Europeu de 2014 encapçalant una llista que tingués per objectiu obtenir un eurodiputat.[78] Per aconseguir-ho, es van establir contactes amb Anova-Irmandade Nacionalista[79] i Podem,[80][81] si bé finalment es va tancar un acord amb Equo i la Chunta Aragonesista, formacions amb què tenien contacte des de feia mesos.[82]

La coalició amb què Compromís es va presentar a les eleccions europees es va dir Primavera Europea,[83] del qual el principal aliat era Equo. El cap de llista de la candidatura pertanyia a Compromís, Jordi Sebastià, que segons els acords electorals cediria la seva posició al candidat d'Equo, Florent Marcellesi, a la meitat de la legislatura, en proporció als vots obtinguts per Compromís i Equo en les eleccions.[84]

Jordi Sebastià, militant del Bloc i alcalde de Burjassot, va ser elegit candidat amb el 54% dels vots[85] en les primàries obertes que Compromís va celebrar al març, en què es van presentar fins a cinc candidats.[86]

En la coalició electoral, a més d'Equo, van participar la Chunta Aragonesista (CHA),[87] el Partido Castellano (PCAS),[88] la Coalición Caballas (Caballas), que és el principal partit de l'oposició a la ciutat de Ceuta,[89] el partit Por Un Mundo Más Justo (PUM+J),[90] el partit Democracia Participativa (Participa)[91] i Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX). Mentre que els partits que li van donar suport són Socialistas por Tenerife] (SxTf),[92][93] Los Verdes de Villena (LVdV), Demos + (D+), Electores de Alhaurín (EdA), Junts per Agres (JxA), Agrupación Barruelana Independiente (ABI) i Mesa de la Ría de Huelva (MRH),[94][95][96][97] a més de Més per Mallorca, formació que no es va presentar en les eleccions i que va recomanar el votar Primavera Europea o L'Esquerra pel Dret a Decidir.[98]

Primavera Europea va obtenir 138.488 vots (un 8,11%) en el País Valencià,[99] i un total de 299.884 vots (1,96%) en el conjunt de l'estat,[100] cosa que el va permetre obtenir un escó.

Eleccions autonòmiques del 2015

L'11 de juliol de 2014 Mónica Oltra va anunciar que es presentava a encapçalar la candidatura de la formació a la Generalitat per a les eleccions de 2015 i va demanar unes primàries obertes per a escollir la totalitat de les llistes municipals i autonòmiques.[101]

El diputat Fran Ferri durant les primàries de Compromís.

Després de mesos de negociacions, el 13 de novembre Compromís va acabar de dissenyar les primàries per a triar els seus candidats a les eleccions autonòmiques de maig de 2015, les quals consistiran en votacions separades per al candidat de la presidència, així com dels caps de llista per a Castelló, Alacant i el número 2 de la llista de València, i una tercera votació per a la resta d'integrants de la llista, amb entre una i tres posicions reservades com a quotes de pluralitat.[102] Encara que en un primer moment el reglament de primàries no va ser aprovat pel Consell General de la coalició per no arribar a la majoria dels 2 terços (es va arribar a un 64% en lloc d'un 66% necessari),[103] fonamentalment per l'oposició de la major part del Bloc,[104] encara que finalment el reglament va ser aprovat pel 95,7% dels vots dels Consell General pocs dies després.[105]

Una vegada finalitzat el termini de presentació de candidatures, i recollida d'avals necessaris,[106] Mónica Oltra va ser designada candidata de la coalició a presidir la Generalitat, ja que no es va presentar ningú més per a competir amb la diputada en les primàries.[107] Mentrestant, el també coportaveu de la coalició, Enric Morera, va ser el cap de llista autonòmica de la circumscripció de València en ser la seua l'única candidatura en presentar-s'hi i recollir avals, per la qual Morera va ocupar el lloc número 2 per la circumscripció de València.[108] Mentrestant en la circumscripció d'Alacant, després de la recollida d'avals, els candidats i candidates per a encapçalar la llista van ser 5: Josep Nadal, Mireia Mollà, Rafa Climent, Josep Crespo i Marian Campello.[108] Finalment, per la circumscripció de Castelló els candidats i candidates per a encapçalar la llista autonòmica de Compromís van ser també 5: Vicent Marzà, Víctor Garcia, Carles Mulet, Roger Mira i Mònica Alvaro.[108]

El termini per a inscriure's com a votant en les primàries va acabar el 21 de gener de 2015 amb 40.175 inscrits.[109] Les votacions primàries a través d'internet es van desenvolupar entre els dies 28 i 30 de gener, mientre que les votacions presencials es van realitzar el 31 de gener.[110] En les votacions van participar més del 70% del cens, és a dir, en total quasi 30.000 persones van exercir el seu dret a voto.[111] Pel que respecta als resultats, Mónica Oltra va ser declarada formalment candidata a la presidència de la Generalitat,[112] mentre que Mireia Mollà i Herrera (Iniciativa) i Vicent Marzà i Ibáñez (BLOC) van ser designats caps de llista per Alacant i Castelló respectivament.[113]

Vota amb valentia, spot de campanya de Compromís a les eleccions valencianes de 2015.

Pel que fa a possibles pactes i coalicions amb altres partits, en setembre de 2014 Enric Morera va obrir la porta que la coalició parlara amb altres partits, com Podemos, per a formar una candidatura conjunta de cara a les eleccions autonòmiques,[114] al qual Mónica Oltra es va mostrar favorable.[115] Al pas de l'any de 2014 al 2015 van haver converses entre el Bloc i ERPV per a estudiar la possibilitat que els darrers, sense cap protagonisme per a les sigles, es presentaren amb Compromís,[116] per al que comptava amb el suport d'altres partits adherits, com Estat Valencià i Esquerra Valenciana.[117] Enric Morera va declarar que les possibilitats d'acord eren exclusivament de l'àmbit local, i solament en alguns municipis on ja s'hi havien establit contactes entre les formacions.[118] Finalment, el 27 de febrer Compromís va proclamar les seues candidatures per a les eleccions autonòmiques i municipals sense membres d'Esquerra Republicana en les seues llistes, fet va ser interpretat com una "portada" de Compromís a la possible integració d'ERPV,[119] provocant que aquesta formació reprenguera els contactes amb EUPV, presentant-se tots dos a la coalició Acord Ciutadà.[119]

Eleccions generals del 2015

Nom de la coalició Compromís-Podemos
Article principal: Compromís-Podemos-És el moment

De cara a la convocatòria d'eleccions d'eixe any, es va plantejar de nou mitjançant Mónica Oltra, la possibilitat de formar una coalició amb Podemos. Els diferents partits de la coalició es van posicionar al respecte i mentre IPV i Verds-Equo ho van fer a favor de la coalició amb Podemos tot i no convocar cap referèndum a la militància, el Bloc i GdC van votar-hi en contra majoritàriament convocant tots dos referèndums interns.[120] Finalment es va formalitzar la coalició amb Podemos hores abans del tancament del termini legal per fer-ho, provocant importants tensions al si de Compromís, especialment del partit majoritari Bloc, on un important sector va fer explícit el seu rebuig.[121]

Els resultats obtinguts compliren les expectatives, situant la coalició en la segona posició a les tres circumscripcions valencianes per darrere del Partit Popular, i amb 9 diputats, 4 per a Compromís, 4 per a Podemos i 1 independent (Rosana Pastor). Compromís encapçalava les llistes per València (Joan Baldoví) i Castelló (Marta Sorlí), mentre que Podemos ho feia per Alacant (Rita Bosaho). També es va obtindre una senadora per València per a Compromís (Dolors Pérez).

El Tribunal de Comptes trobà el 2017 que el finançament de la coalició tenia "massa incidències, deficiències i discrepàncies per a examinar" els comptes.[122][Quan?]

Resultats electorals

Eleccions Candidat Vots % de vots al País Valencià Escons Posició
Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 Enric Morera i Català 176.216 7,37 6 3r
Eleccions municipals de 2011 - 180.913 7,23 345 3r
Eleccions generals espanyoles de 2011 Joan Baldoví i Roda 125.306 4,86 1 5è[123]
Eleccions al Parlament Europeu de 2014 Jordi Sebastià i Talavera 138.448 7.94 1[124] 6è[123]
Eleccions a les Corts Valencianes de 2015 Mónica Oltra Jarque 452.654 18,19 19 3r
Eleccions municipals de 2015 - 381.349 15,27 722 3r
Eleccions generals espanyoles de 2015
Compromís-Podem		 Joan Baldoví i Roda 671.071[a] 25,09 4 (9)[125] 2a
Eleccions generals espanyoles de 2016
A la valenciana		 Joan Baldoví i Roda 655.895[b] 25,37 4 (9)[126] 2a
Eleccions generals espanyoles de 2019 Joan Baldoví i Roda 172.751 6,45 1 6è
Eleccions a les Corts Valencianes de 2019 Mónica Oltra Jarque 439.459 16,81 17 4t
Eleccions al Parlament Europeu de 2019 - 193.506 8,43 0 5è
Eleccions generals espanyoles de 2019
Més Compromís		 Joan Baldoví i Roda 176.287[c] 7,00 1 6è
  1. ↑ Junt amb Podem
  2. ↑ Junt amb Podem i EUPV
  3. ↑ Junt amb Més País

Eleccions municipals del 2015

Article principal: Eleccions municipals espanyoles de 2015
Regidors obtinguts en les principals ciutats del País Valencià per Compromís
Municipi
Regidors
 Municipi
Regidors
 Municipi
Regidors
Castelló de la Plana 4 València 9 Alacant 3
Vila-real 4 Torrent (Horta Oest) 4 Elx 4
Borriana 3 Gandia 3 (5) Torrevella 0
La Vall d'Uixó 2 Paterna 6 Oriola 0
Vinaròs 2 Sagunt 5 Benidorm 1 (2)[127]
Benicarló 3 (4)[128] Alzira 6 Alcoi 3
Almassora 5 Mislata 1 Sant Vicent del Raspeig 3
Onda 1 Burjassot 4 Elda 2
Benicàssim 3 Ontinyent 2 Dénia 4
Nules 1 (3) [129] Aldaia 2 Petrer 1
Total provincial 87 Total provincial 468 Total provincial 166
Font: Ministeri de l'Interior[130]

Eleccions municipals del 2019

Article principal: Eleccions municipals al País Valencià de 2019
Regidors obtinguts en les principals ciutats del País Valencià per Compromís
Municipi
Regidors
 Municipi
Regidors
 Municipi
Regidors
Castelló de la Plana 3 Disminució València 10 Augment Alacant 2 Disminució
Vila-real 3 Disminució Torrent (Horta Oest) 2 Disminució Elx 2 Disminució
Borriana 2 Disminució Gandia 4 Disminució Torrevella 0
La Vall d'Uixó 1 Disminució Paterna 3 Disminució Oriola 0
Vinaròs 1 Disminució Sagunt 5 Benidorm 0 Disminució
Benicarló 2 Disminució Alzira 9 Augment Alcoi 2 Disminució
Almassora 3 Disminució Mislata 1 Sant Vicent del Raspeig 1 Disminució
Onda 1 Burjassot 2 Disminució Elda 0 Disminució
Benicàssim 2 Disminució Ontinyent 2 Dénia 3 Disminució
Nules 1 Aldaia 1 Disminució Petrer 0 Disminució
Total provincial 84 Total provincial 477 Total provincial 181
Font: Ministeri de l'Interior[130]

Eleccions valencianes

Evolució del nombre d'escons en les Corts Valencianes
Circumscripció / Any 2007 2011 2015 2019 2023
Alacant 1 1 5 4 4
Castelló 1 1 4 4 3
València 2 4 10 9 8
Total 4[131] 6 19 17 15
Evolució del nombre de diputats provincials
Circumscripció / Any 2007 2011 2015
Alacant 0 0 3
Castelló 1 1 2
València 0 1 6
Total 1[132] 2 11

Eleccions generals

Evolució del nombre d'escons en el Congrés dels diputats
Circumscripció / Any 2008 2011 2015 2016 2019
Alacant - 0 1 (3)* 1 (3)** 0
Castelló - 0 1* 1** 0
València - 1 2 (5)* 2 (5)** 1
Total - 1 4* 4** 1

* Dins de la coalició Compromís-Podem
** Dins de la coalició A la valenciana

Eleccions europees

Evolució del nombre d'escons al Parlament Europeu
Any 2009 2014 2019
Total Estatal - 1* 0

* Rotatori amb Equo

Resultats a les Corts Valencianes

Any eleccions Coalició Diputats +/-
2011 C. Compromís
6 / 99
2015 C. Compromís
19 / 99
 Augment 13
2019 C. Compromís
17 / 99
 Disminució 2
2023 C. Compromís
15 / 99
 Disminució 2


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Manifest de la Coalició Compromís». Coalició Compromís, 27-02-2010. [Consulta: 8 juny 2011].
  2. ↑ «Cinc claus per entendre el creixement de Compromís al País Valencià». [Consulta: 26 juny 2017].
  3. ↑ Web oficial de la Coalició Compromís
  4. ↑ Més Compromís: la coalició s'obri a 4.000 independents notícia a Valencianisme.com del 2 de març de 2012
  5. ↑ 5,0 5,1 «Naix la nova formació Verds Equo». La Veu del País Valencià, 20-10-2014.
  6. ↑ «Càrrecs públics i militants de Gent de Compromís s'afilien al Bloc». València Extra, 16-05-2018.
  7. ↑ DatosRTVE. «Mapa de alcaldes: consulta quién gobierna en cada municipio tras las elecciones del 28M» (en castellà), 22-06-2023. [Consulta: 20 novembre 2024].
  8. ↑ Ministerio del Interior. Registre de partits polítics[Enllaç no actiu] (castellà)
  9. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «El Bloc inicia su refundación con una ajustada votación sobre el cambio de nombre a Més Compromís» (en castellà). [Consulta: 11 agost 2021].
  10. ↑ «El congrés de 'refundació' del Bloc agita la maror interna» (en catalan). [Consulta: 11 agost 2021].
  11. ↑ «Bloc, una refundació ideològica amb oposició interna» (en catalan). [Consulta: 11 agost 2021].
  12. ↑ Esquerra Unida en la última encrucijada, El País, 8 de juliol de 2007. (castellà)
  13. ↑ MACEDA, V. Tants Verds com gira-sols[Enllaç no actiu], publicat a El Temps el 15 de desembre de 2006 (consultat a ANNA notícies el 22/03/2009)
  14. ↑ «¿Qué es EQUO?» (en castellà). Proyecto Equo. Arxivat de l'original el 2011-04-23. [Consulta: 12 octubre 2011].
  15. ↑ El partido ecologista Equo apoya a Compromís en la Comunidad Valenciana, El País, 20 de mayo de 2011.
  16. ↑ Compromís incorpora a Equo y se ofrece como "revulsivo" en las generales La candidatura se denomina Coalició Compromís, aunque la cartelería añadirá la "Q" de la plataforma Equo, que pasa a integrar el proyecto al mismo nivel del Bloc, Iniciativa y Els Verds.] - noticia a El País de l'1 d'octubre de 2011 (castellà)
  17. ↑ Joan Baldoví encabezará la lista de Compromís en Valencia - La coalición formada por el Bloc, Iniciativa del Poble Valencià y Els Verds-Esquerra Ecologista, sumará en esta ocasión a la plataforma política Equo, encabezada por el exdirigente de Greenpeace Juantxo López de Uralde, y cuya coportavoz en Valencia será la número dos por la provincia. Según confirmó ayer el Bloc, la marca electoral que exhibirá la coalición de cara al 20-N será la de Compromís-Q. Notícia en El País del 15 de setembre de 2011 (castellà)
  18. ↑ La asamblea de Equo Valencia aprueba el pacto con Compromís para las elecciones del 20-N noticia en Valenciaplaza del 23 de setembre de 2011 (castellà)
  19. ↑ «Equo Alicante ratifica su coalición con Compromís» (en castellà). Diario Información, 24-09-2011.
  20. ↑ Projecte Obert anuncia contactos con la coalición Compromís de cara a las elecciones de 2011, 20 minutos, 01.02.2010. (castellà)
  21. ↑ El primer alcalde verde de España: “Convertiremos aparcamientos en jardines” notícia a El País del 10 de juny de 2011 (castellà)
  22. ↑ Joan Ribó y Los Verdes de Villena se unen a la oferta electoral de Compromís - notícia del Diario Información del 8 de maig de 2010
  23. ↑ «Los Verdes asocian su nombre al de Compromís para las elecciones municipales» (en castellà). El Periódico de Villena, 24-04-2019.
  24. ↑ «Compromís mira a la Vega Baja con José Manuel Dolón como candidato al Senado» (en castellà). Información, 21-03-2019.
  25. ↑ «Los Verdes de Torrevieja incorporan a Compromís en su marca electoral municipal» (en castellà). Alicante Plaza, 21-03-2019.
  26. ↑ «Eleccions municipals 2019. Resultats a Torrevieja». Diari Ara, 26-05-2019. [Consulta: 24 juliol 2019].
  27. ↑ El Partido Verde Europeo reconoce a Compromís como interlocutor ecologista en el País Valenciano Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. notícia al web d'Iniciativa
  28. ↑ El Partido Verde Europeo reconoce a Compromís como interlocutor ecologista en el País Valencià. Arxivat 2019-01-14 a Wayback Machine. notícia al web dels verds-EE
  29. ↑ [http://estatvalencia.blogspot.com.es/p/documents-fonamentals-elaborats-o.html Web d'Estat Valencià, on el partit es defineix de la següent manera: Cap a la República Valenciana!ESTAT VALENCIÀ és un partit de l'esquerra valenciana que lluita per la independència i el socialisme al País Valencià.
  30. ↑ 2011/02/estat-valencia-acorda-demanar-el-vot.html Estat Valencià acorda demanar el vot a favor de Estat València anuncia que donarà Suports a les eleccions al Parlament espanyol del mes de novembre a les candidatures de Compromís(en valencià)
  31. ↑ [enllaç sense format] http://annanoticies.com/2011/04/16/carles-arnal-i-joan-sorribes-presentaren-la-candidatura-de-compromis-ciutadans-per-alfafar-i-el-parc-en-lespai-sanchis-guarner-del-parc-alfafar-presidit-per-dues-senyeres-de-la-republica-valenciana/ Arxivat 2011-11-04 a Wayback Machine. Carles Arnal i Joan Sorribes presentaren la candidatura de Compromís-Ciutadans per Alfafar i el Parc en l'Espai Sanchis Guarner del Parc-Alfafar, presidit per dues Senyeres de la República Valenciana] noticia enviada por Estat valencià a ANNA Notícies el 16 de abril de 2011
  32. ↑ «Estat Valencià demanarà formalment la seua integració en la coalició COMPROMÍS en els pròxims dies». Estat Valencià, 21-03-2012.
  33. ↑ Estat Valencià és membre de ple dret de Compromís notícia a Valencianisme.com del 25 de març de 2013
  34. ↑ «Estat Valencià cessa hui la seua pertinença a la Coalició Compromís». Anna Notícies, 27-06-2017. Arxivat de l'original el 2020-10-13. [Consulta: 10 octubre 2020].
  35. ↑ Ciudadanos, Ciutadans /. «ESTAT VALENCIÀ: Estat Valencià i Esquerra Valenciana signen un Acord d'Agermanament», 25-10-2014. [Consulta: 24 desembre 2017].
  36. ↑ «Esquerra Republicana i Esquerra Valenciana treballaran de manera conjunta». Diari la Veu.
  37. ↑ «Compromís se dota de dirección propia» (en castellà). El País, 31-03-2012.
  38. ↑ Compromís se “reinventa”, El País, 18 de juliol de 2012.
  39. ↑ «El Bloc tiene mayoría en Compromís pero requerirá otro socio para imponerse» (en castellà). Levante-EMV, 19-07-2012.
  40. ↑ Entrevista a Joan Ribó a Valencianisme.com 26 març de 2010
  41. ↑ «Resultados electorales. Cortes Valencianas 2007.». Cortes Valencianas. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 8 juny 2011].
  42. ↑ Resultats de Bloc-Iniciativa-Verds en les eleccions al Congrés de 2008[Enllaç no actiu]
  43. ↑ Bloc, Iniciativa y Els Verds reivindican el tercer espacio en Coalició Compromís[Enllaç no actiu]. El Periódico Mediterráneo, 25-01-2010. (castellà)
  44. ↑ v/20100421/marina/dimas-montiel-numero-lista-20100421.html Dimas Montiel, número dos a la llista de Compromís per Alacant,Las Provincias, 21/04/10 (castellà)
  45. ↑ La nova coalició valencianista cerca articular el tercer espai polític Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine., en Vilaweb de 25/01/2010.
  46. ↑ Ferran Torrent cerrará la candidatura de la coalición Noticia en Levante-EMV el 14 d'abril de 2011 (castellà)
  47. ↑ «El cantant de la Gossa Sorda anirà a les llistes electorals de la Coalició Compromís». Vilaweb, 15-04-2011.
  48. ↑ Compromís llança una campanya de recollida de signatures per la gratuïtat de les escoles de 0 a 3 anys notícia a Vilaweb del 5 de febrer de 2011
  49. ↑ Compromís presenta 62.300 signatures en favor d'una ILP per l'educació gratuïta de 0 a 3 anys al País Valencià Arxivat 2018-06-08 a Wayback Machine. notícia a Directe.cat del 5 de maig de 2011
  50. ↑ El Consell és contrari a tramitar la ILP Educació Infantil Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine. notícia al web de Compromís del 25 d'octubre de 2011
  51. ↑ El PP rebutja la ILP de les escoletes i expulsa a Oltra notícia a Valencianisme.com del 15 de febrer de 2012
  52. ↑ "Invisibles" en las encuestas
  53. ↑ «El voto útil se fue a Compromís». El País, 24-05-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  54. ↑ El voto útil se fue a Compromís
  55. ↑ Compromís confía en el tirón de las 320 listas locales para seguir en las Corts Notícia en Levante-EMV el 19 d'abril de 2011 (castellà)
  56. ↑ El PP aconsegueix el 55,7% dels alcaldes i 302 majories absolutes a la Comunitat Arxivat 2014-05-13 a Wayback Machine. (castellà)
  57. ↑ Ribó se presenta por Compromís para cambiar la ciudad desde "el valencianismo, la izquierda y el ecologismo" Arxivat 2011-06-09 a Wayback Machine. Qué!, 7/05/2010.
  58. ↑ Ribó encabezará la lista electoral de Compromís al Ayuntamiento de Valencia El País, 7/05/2010.
  59. ↑ PP i PSPV aspiren a cobrir el 100% de llistes locals mentre Compromís supera a EU - Noticia en Levante-EMV el 14 d'abril de 2011 (castellà)
  60. ↑ Resultats de les eleccions municipals 2011 Castelló de la Plana - en El País.es
  61. ↑ Compromís Se Presenta A Las Generales
  62. ↑ La asamblea de Equo Valencia aprueba el pacto con Compromís para las elecciones del 20-N noticia en Valenciaplaza del 23 de septiembre de 2011
  63. ↑ Equo Alicante ratifica su coalición con Compromís noticia en Diario Información del 24 de septiembre de 2011
  64. ↑ Compromís tiene que recoger 3.500 firmas para poder concurrir el 20-N
  65. ↑ Compromís-Equo presenta 25.000 avals ciutadans per a les eleccions generals notícia del 17 d'octubre de 2011 al web de la pròpia coalició
  66. ↑ Joan Baldoví, candidat de Compromís a les eleccions del 20 de novembre noticia en Valencianisme.com del 24 de setembre de 2011
  67. ↑ Joan Baldoví encabeza la lista de Compromís al Congreso por Valencia - El exacalde de Sueca (Valencia) e histórico militante de la Unitat del Poble Valencià y del Bloc, Joan Baldoví, liderará la lista de Compromís al Congreso por Valencia, al conseguir el apoyo del 60 por ciento de los votos emitidos en el Consell Nacional del Bloc, según ha informado la coalición en un comunicado. - noticia en 20 Minutos del 24 de setembre de 2011
  68. ↑ Joan Baldoví encabezará la lista por Valencia de Compromís al Congreso - noticia en El Mundo del 24 de septiembre
  69. ↑ Equo Alacant decide concurrir en coalición con Compromís y que su candidata sea Aitana Mas[Enllaç no actiu] - Noticia en la web de Equo el 24 de septiembre de 2011
  70. ↑ ´Los valencianos debemos tener la dignidad de representarnos a nosotros mismos´ Entrevista amb Joan Baldoví a Levante-EMV el 26 de setembre de 2011 (castellà)
  71. ↑ Baldoví encapçalarà la llista de Compromís al Congrés dels Diputats - noticia en El Punt Avui del 24 de setembre de 2011 (català)
  72. ↑ «Joan Baldoví encabezará la lista de Compromís en Valencia» (en castellà). El País.
  73. ↑ Baldoví proposa una reforma de la llei electoral espanyola notícia a Valencianisme.com el 27 d'octubre de 2011
  74. ↑ Compromís lanza el «referéndum Baldoví» para cambiar el sistema electoral notícia a Levante-EMV el 28 d'octubre de 2011 (castellà)
  75. ↑ «BLOC, Iniciativa i Verds aproven "Més Compromís"». Valencianisme.com, 31-03-2012.
  76. ↑ «Compromís comença nova etapa per ser la segona força valenciana». Vilaweb, 31-03-2012.
  77. ↑ Los diputados del millar notícia a La Verdad del 13 d'agost de 2012 (castellà)
  78. ↑ Morera anuncia que Compromís liderará una lista para las próximas europeas notícia a Levante-EMV del 29 d'octubre de 2013
  79. ↑ Anova apura la alianza europea con un enredo con Compromís Arxivat 2014-11-07 a Wayback Machine. noticia en El Correo Gallego del 6 de octubre de 2013
  80. ↑ Podemos-Compromís:el pacto que pudo ser y no fue artículo en ValenciaPlaza del 26 de mayo de 2014
  81. ↑ Compromís 'flirtea' con el tertuliano Pablo Iglesias para robar votos a IU noticia en El Mundo del 7 de febrero de 2014
  82. ↑ Equo prefiere a Compromís antes que a IU para ir en coalición a las elecciones europeas notícia a Público del 29 de juliol de 2013
  83. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 3 de maig de 2014. [Consulta: 17 maig 2014]. Web oficial de Primavera Europea]
  84. ↑ «Equo y Compromís irán juntos a las elecciones europeas». [Consulta: 31 març 2017].
  85. ↑ «El alcalde de Burjassot encabezará la lista de Compromís en Europa». [Consulta: 31 març 2017].
  86. ↑ «Cinco aspirantes logran los avales para las primarias de Compromís a las europeas». [Consulta: 31 març 2017].
  87. ↑ «Chunta da portazo a IU y decide por un 86% aliarse con Equo y Compromís en las europeas del 25-M». [Consulta: 31 març 2017].
  88. ↑ «El Partido Castellano (PCAS) pone a punto su maquinaria electoral para las próximas europeas». Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2017. [Consulta: 31 març 2017].
  89. ↑ «El líder de la oposición en Ceuta se presentará a las primarias de Equo para las europeas». [Consulta: 31 març 2017].
  90. ↑ «Morera moviliza a Compromís para convertir el 25M en un ensayo de las autonómicas». [Consulta: 31 març 2017].
  91. ↑ «La coalición de Compromís y Equo para las europeas suma a un movimiento surgido del 15-M». [Consulta: 31 març 2017].
  92. ↑ Los candidatos de Primavera Europea recorren en Tenerife los ‘monumentos' al desgobierno y la corrupción Arxivat 2014-05-15 a Wayback Machine., Revista digital San Borondón, 1 de mayo de 2014.
  93. ↑ «BOE del 29 de abril de 2014». Arxivat de l'original el 17 de maig de 2014.
  94. ↑ «Los Verdes de Villena se adhieren a la coalición Primavera Europea para concurrir a las próximas elecciones». Arxivat de l'original el 2014-04-26. [Consulta: 31 març 2017].
  95. ↑ Demos+ apoya el manifiesto de Primavera Europea Arxivat 2014-05-15 a Wayback Machine., página web del partido.
  96. ↑ «ELECTORES con la coalición “Primavera Europea”. (EQUO, Compromis, CHA …)». Arxivat de l'original el 2018-12-02. [Consulta: 31 març 2017].
  97. ↑ «Lista electoral y apoyos a la coalición». Arxivat de l'original el 5 d'abril de 2016. [Consulta: 31 març 2017].
  98. ↑ [enllaç sense format] http://ultimahora.es/mallorca/noticias/local/2014/124207/primavera-europea-esquerra-pel-dret-decidir-defenderan-europa-propuestas-mes.html Arxivat 2014-05-17 a Wayback Machine.
  99. ↑ «Resultados de las elecciones en la Comunidad Valenciana». [Consulta: 31 març 2017].
  100. ↑ «Resultados de las elecciones en España». [Consulta: 31 març 2017].
  101. ↑ ADOLF BELTRAN «Oltra lanza la carrera de Compromís a la presidencia de la Generalitat». www.elpais.com. El País, 11-07-2014 [Consulta: 30 agost 2014].
  102. ↑ Maroto, Voro «Compromís aprueba al filo de la medianoche unas primarias que acomodan a Oltra y Morera». www.eldiario.es. El Diario de Prensa Digital SL, 13-11-2014 [Consulta: 14 novembre 2014].
  103. ↑ «El consell general de Compromís no ratifica el reglament de primàries aprovat per la seua executiva». Europa Press. Ara SL, 22-11-2014 [Consulta: 2 gener 2015].
  104. ↑ FERRIOL, J. C. «El Bloc desoye a Iniciativa y no avala el reglamento de primarias». www.lasprovincias.es. VOCENTO, 25-11-2014 [Consulta: 13 desembre 2014].
  105. ↑ LEVANTE-EMV.COM «Compromís aprueba su reglamento de primarias con un respaldo del 95,7%». www.levante-emv.com. Grupo Editorial Prensa Ibérica, 04-12-2014 [Consulta: 13 desembre 2014].
  106. ↑ PONCE, MIKEL «Mónica Oltra logra en horas los avales para ser candidata a la Generalitat». www.abc.es. VOCENTO, 15-12-2014 [Consulta: 15 desembre 2014].
  107. ↑ Maroto, Voro «Oltra será la candidata de Compromís al no tener rival en las primarias». www.eldiario.es. El Diario de Prensa Digital SL, 13-12-2014 [Consulta: 13 desembre 2014].
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 EFE «433 candidatos y candidatas podrán ser elegidos por la ciudadanía en las primarias de Compromís». www.elmundo.es. EFE. Unidad Editorial Información General S.L.U., 29-12-2014 [Consulta: 29 gener 2015].
  109. ↑ «Compromís dispara su movilización para las primarias: cierra el censo en más de 40.000 inscritos». www.valenciaplaza.com. Ediciones Valencia Plaza SL, 22-01-2015 [Consulta: 24 gener 2015].
  110. ↑ «Compromís abre el proceso de primarias abiertas». www.pagina66.com. Pagina 66 Noticias, S.L., 15-12-2014 [Consulta: 22 desembre 2014].
  111. ↑ «Compromís supera el 70 % de participación en las primarias». www.levante-emv.com. Grupo Editorial Prensa Ibérica, 01-02-2015 [Consulta: 1r febrer 2015].
  112. ↑ «Mónica Oltra ya es la candidata de Compromís a la Generalitat». www.abc.es. VOCENTO, 31-01-2015 [Consulta: 1r febrer 2015].
  113. ↑ «Primàries Compromís - Resultats generals - Corts Valencianes». www.compromis.net, 01-02-2015. [Consulta: 1r febrer 2015].
  114. ↑ EFE/VP «Morera abre la puerta al diálogo con Podemos para una candidatura conjunta». www.valenciaplaza.com. Ediciones Valencia Plaza SL, 04-10-2014 [Consulta: 6 octubre 2014].
  115. ↑ Beltran, Adolf «Sanz dejará a Blanco liderar el cartel si hay acuerdo en las listas de EUPV». El País, 04-10-2014.
  116. ↑ «Compromís estudia si acepta a Esquerra tras el portazo de EU a los independentistas». www.levante-emv.com. Grupo Editorial Prensa Ibérica, 14-01-2015 [Consulta: 16 gener 2015].
  117. ↑ ESTAT VALENCIÀ. «ERPV i Esquerra Valenciana-Estat Valencià convocaran en desembre pròxim un homenatge conjunt al diputat republicà Marcos Miranda» (en valenciano). www.estatvalencia.blogspot.com, 07-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  118. ↑ «L'acord entre Compromís i ERPV, una confluència per etapes». www.vilaweb.cat. Partal, Maresma & Associats, S.L., 29-01-2015 [Consulta: 29 gener 2015].
  119. ↑ 119,0 119,1 «Principi d'acord entre EUPV i Esquerra per anar junts a les eleccions valencianes» (en valenciano). www.eltemps.cat. Edicions del País Valencià, SA, 05-03-2015 [Consulta: 5 març 2015]. Arxivat 2015-03-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-03-12. [Consulta: 24 juny 2015].
  120. ↑ «La mitad de Compromís ya ha dicho 'no' a confluir con Podemos». EL MUNDO, 29-11-2015.
  121. ↑ «Podemos y Compromís cierran su acuerdo para el 20-D en Valencia» (en espanyol). publico.es, 06-11-2015. [Consulta: 29 desembre 2015].
  122. ↑ «El Tribunal de Cuentas rechaza la contabilidad de Ciudadanos». Público, 30-12-2017 [Consulta: 31 desembre 2017].
  123. ↑ 123,0 123,1 Respecte al total valencià.
  124. ↑ Rotatori amb Equo.
  125. ↑ 5 diputats són de Podemos
  126. ↑ 4 diputats són de Podemos i 1 d'EUPV
  127. ↑ Un regidor de Compromís i un d'Els Verds del País Valencià, on es presentaven en coalició sota el paraigua de "Compromís Los Verdes Benidorm"
  128. ↑ 3 regidors de Compromís i un d'Esquerra Republicana del País Valencià, on es presentaven en coalició sota el paraigua de "Compromís Benicarló-Esquerra Republicana Benicarló: Compromís"
  129. ↑ Regidor obtingut dins la plataforma MésNules, en coalició amb EUPV
  130. ↑ 130,0 130,1 «Resultats de les eleccions municipals al País Valencià». Arxivat de l'original el 2015-06-09. [Consulta: 26 maig 2015].
  131. ↑ Escons dels actuals components de Coalició Compromís dins de l'anterior coalició Compromís Pel País Valencià.
  132. ↑ Diputats provincials del Bloc Nacionalista Valencià, actual component de Coalició Compromís.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coalició Compromís
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coalició_Compromís&oldid=34265365»