Comtat de Niebla
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| Tipus | comtat jurisdiccional  |
|---|---|
| Estat | Espanya i Corona de Castella |
El Comtat de Niebla és un títol nobiliari espanyol originari de la Corona de Castella, que el rei Enric II va atorgar l'1 de maig de 1368 a Juan Alonso Pérez de Guzmán y Osorio, IV senyor de Sanlúcar, per la seva fidelitat en la guerra pel tron que aquell havia mantingut amb el seu germà de pare Pere I a l'anomenada Primera Guerra Civil Castellana. El comtat de Niebla va ser el primer comtat hereditari que es va atorgar a un noble aliè a la família real i és el títol usat tradicionalment pels hereus de la casa de Medina Sidonia.[1] El comtat va prendre el seu nom de la vila andalusa de Niebla, que en aquells dies estava situada en el regne de Sevilla i que actualment està a la Província de Huelva.
Enric II va casar successivament al IV senyor de Sanlúcar amb Juana de Castella i Beatriz de Castella, neboda i filla respectivament del monarca, portant com a dot les terres que formarien el comtat de Niebla, que eren a la vila de Niebla (que anteriorment havia estat la capital de la diòcesi i de l'Emirat de Niebla), Trigueros, Beas, Rociana, Villarrasa, Lucena, Bonares, Calañas, Facanías (Valverde del Camino), la alquería de Juan Pérez, Paymogo i El Portechuelo, Peña Alhaje amb el Camp de Andévalo[2] i, en un primer moment, Tejada, que posteriorment va tornar a ser real. Amb la posterior adquisició de Bollullos i d'Almonte, aquests es van incorporar de facto al comtat, en estar units territorialment a ell i va permetre la unió geogràfica del comtat amb el senyoriu de Sanlúcar (que incloïa Trebujena), a l'altre costat del Guadalquivir.
Així mateix, la fraudulenta incorporació de la vila de Huelva, usurpada a la casa de Medinaceli a través d'un dot matrimonial no retornada i finalment legítimament posseïda després de llarg plet, va possibilitar la sortida al mar del comtat, deixant a Niebla en una posició marginal respecte a la ciutat portuària, considerada de facto partit del comtat i capital d'aquest, sent residència habitual dels comtes de Niebla, que aprenien el seu ofici com a futurs ducs de Medina Sidonia, ja que, quan el llinatge dels Pérez de Guzmán va rebre en 1445 el Ducat de Medina-Sidonia en la persona de Juan Alonso Pérez de Guzmán y Orozco, el títol de comte de Niebla va quedar associat al fill primogènit del duc. La incorporació de Huelva a la casa de Guzmán va fer que Ayamonte perdés gran part de la seva importància per a la casa com a enclavament portuari, i acabaria dotant amb un nou mayorazgo a una branca secundària, la Casa d'Ayamonte.
Avui dia, gran part del seu territori està inclòs a la comarca del Comtat, alguns dels municipis del qual han pres l'apel·latiu "del comtat", com La Palma del Condado, Rociana del Condado i Bollullos Par del Condado. Així mateix existeix la Denominació d'Origen Comtat de Huelva, que empara la producció de vins a la zona.
Comtes de Niebla
[modifica]- Juan Alonso Pérez de Guzmán y Osorio, I comte de Niebla.
- Enrique Pérez de Guzmán y Castella, II comte de Niebla.
- Juan Alonso Pérez de Guzmán y Suárez de Figueroa, III comte de Niebla (I duc de Medina Sidonia).
- Enrique Pérez de Guzmán y Fonseca, IV comte de Niebla (I marquès de Gibraltar).
- Juan Alonso Pérez de Guzmán y de Ribera, V comte de Niebla (I marquès de Cazaza).
- Enrique Pérez de Guzmán y Fernández de Velasco, VI comte de Niebla.
- Juan Clars Pérez de Guzmán y d'Aragó, VII comte de Niebla.
- Alonso Pérez de Guzmán y Pérez de Guzmán, VIII comte de Niebla.
- Juan Manuel Pérez de Guzmán y Gómez de Silva, IX comte de Niebla.
- Alonso Pérez de Guzmán y Gómez de Sandoval, X comte de Niebla.
- Gaspar Pérez de Guzmán y Sandoval, XI comte de Niebla (XIV i últim senyor de Sanlúcar).
- Manuel Pérez de Guzmán y Pérez de Guzmán, XII comte de Niebla.
- Francisco Pérez de Guzmán y Pérez de Guzmán, XIII comte de Niebla.
- Juan Alonso Pérez de Guzmán i Pérez de Guzmán, XIV comte de Niebla.
- Gaspar Pérez de Guzmán y Pérez de Guzmán, XV comte de Niebla.
- Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, XVI comte de Niebla (I marquès de Valverde).
- Manuel Alonso Pérez de Guzmán y Pimentel, XVII comte de Niebla.
- Domingo Pérez de Guzmán y Silva, XVIII comte de Niebla.
- Pedro de Alcántara Pérez de Guzmán y Pacheco, XIX comte de Niebla.
- Fadrique Álvarez de Toledo y Palafox, XX comte de Niebla.
- Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Palafox, XXI comte de Niebla.
- Alonso Álvarez de Toledo y Car, XXII comte de Niebla.
- Joaquín Álvarez de Toledo y Car, XXIII comte de Niebla.
- Joaquín Álvarez de Toledo y Caro, XIV comte de Niebla.
- Luisa Isabel Álvarez de Toledo, XXV comtessa de Niebla.
- Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo, XXVI comte de Niebla.