Ducat de Medina-Sidonia
| Tipus | noblesa espanyola i títol nobiliari  |
|---|
El Ducat de Medina-Sidonia és un títol nobiliari hereditari del Regne d'Espanya atorgat pel rei Joan II de Castella a Juan Alonso Pérez de Guzmán, III comte de Niebla, el dia 17 de febrer de 1445, com a premi als serveis realitzats a la Corona.[1] El nom del Ducat prové de la localitat andalusa de Medina-Sidonia.
Va ser creat per primera vegada per Enric II de Castella i concedit al seu fill natural, Enric de Castella i Sousa. El 1445 va ser creat novament per Joan II de Castella i el va concedir a Juan de Guzmán.[2]
Diferents geneologistes consideren el ducat de Medina-Sidonia el més important del Regne, ja que és el ducat hereditari de més antiguitat. La importància de la Casa de Medina-Sidonia quedà reflectida amb la concessió de la Grandesa d'Espanya de primera classe o Immemorial a la primera concessió feta l'any 1520 pel rei Carles I d'Espanya.
Fins a l'any 1779, el ducat de Medina-Sidonia estigué a les mans de la família Pérez de Guzmán, a partir d'aquesta data passà a mans de la família Àlvarez de Toledo, el llavors XI Marquès de Villafranca.
Titulars
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Ducat de Medina-Sidonia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Berni y Catalá, José. Creación, antigüedad y privilegios de los títulos de Castilla (en castellà). València: Imprenta particular del Autor, 1769, p. 118.
Enllaços externs
[modifica]- Fundación Casa de Medina Sidonia (castellà)