Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1642 |
Mort | 1713 (70/71 anys) |
Cavallerís major del rei | |
Altres | |
Títol | Comte Duc de Medina Sidonia |
Família | Casa de Medina Sidonia |
Fills | Manuel Alonso Pérez de Guzmán y Pimentel |
Pares | Gaspar Pérez de Guzmán y Sandoval i Juana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera |
Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia. Fill de Gaspar Pérez de Guzmán y Gómez de Sandoval i de Juana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera, va ostentar els títols de I marquès de Valverde, XVI comte de Niebla, XI duc de Medina Sidonia i IX marquès de Cazaza.
Durant el regnat de Carles II fou virrei de Catalunya entre 1690 i 1693,[1] conseller d'estat des de 1699 i l'últim majordom major del rei. Quan Felip V va arribar al tron el va substituir pel marquès de Villafranca i el va fer caballerís major.[2][3]
Núpcies i descendència
[modifica]- Antonia Teresa Pimentel, filla del XI comte i VIII duc de Benavente.
- María Sinforosa Núñez de Guzmán y Vélez de Guevara, IV duquessa de Medina de las Torres, III duquessa de Sanlúcar la Mayor, IV marquesa de Toral. No van tenir descendència.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Carlos de Gurrea Aragón y de Borja |
Virrei de Catalunya 1690-1693 |
Succeït per: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga |
Referències
[modifica]- ↑ Narcís Feliu de la Penya i Farell: Anales de Cataluña, libro XXI, caps. XI y XII.
- ↑ Augusto de Burgos: Blasón de España: libro de oro de su nobleza, tomo IV, pág. 105.
- ↑ Francisco Xavier de Garma y Durán: Theatro universal de España: descripcion eclesiastica y secular de todos sus reynos y provincias, tomo IV, págs. 128-129.