Vés al contingut

Illes Canàries

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Comunitat Autónoma de Canàries)
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlles Canàries
Islas Canarias (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipuscomunitat autònoma d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
HimneHimne de Canàries (28 abril 2003) Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 00′ N, 15° 45′ O / 28°N,15.75°O / 28; -15.75
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalSanta Cruz de Tenerife
Las Palmas de Gran Canaria Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.172.944 (2021) Modifica el valor a Wikidata (291,79 hab./km²)
Gentilicicanari, canària, canaris, canàries Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície7.447 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTeide (3.715 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixOceà Atlàntic Nord (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació10 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuParlament de Canàries , (Escó: 60) Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governAngel Victor Torres Perez Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalCN Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Domini de primer nivell.ic Modifica el valor a Wikidata
Codi paísIC Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2ES-CN Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES7 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgobcan.es Modifica el valor a Wikidata

Les illes Canàries[1] (castellà: islas Canarias) són un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de les Canàries, una nacionalitat històrica segons el seu Estatut d'Autonomia,[2] i una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Les illes Canàries són l'arxipèlag més extens i poblat de la regió de la Macaronèsia.[3]

La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària, capitals respectivament de cadascuna de les províncies que formen l'arxipèlag canari, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. El parlament de les Canàries es troba a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la presidència del govern s'alterna entre totes dues ciutats per períodes legislatius. Tanmateix hi ha un equilibri entre les dues capitals en el repartiment de conselleries i institucions públiques.

Tradicionalment l'arxipèlag de les illes Canàries es considerava format per set illes habitades, però des del mes de juny de 2018 l'illa de La Graciosa s'afegeix a les altres illes habitades: Gran Canària, La Palma, Lanzarote, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro i Tenerife.[4]

Toponímia

[modifica]

El primer document escrit amb una referència directa a Canàries és de Plini el Vell que cita el viatge del rei de Mauritània Juba II a les illes el 40 aC i es refereix a elles per primera vegada com les Illes Afortunades, del llatí Fortunatae Insulae. En aquest document també hi apareix per primera vegada el terme «Canària», del llatí canis, gos, utilitzat, probablement per fer referència a l'illa de Gran Canària.

D'acord amb Plini, aquest nom va ser donat a l'illa en memòria dels dos grans mastins que els enviats de Juba hi van capturar i van portar a Mauritània (l'actual Marroc) i que són representats a l'actual escut de Canàries. Altres teories modernes suggereixen que el nom prové del grup amazic canarii que vivia a la zona nord-occidental de l'Àfrica; de fet, Plini esmenta en un altre document als canarii, i encara que relaciona aquest terme amb els gossos, és probable que sigui una adaptació d'un terme amazic.

Història

[modifica]
Articles principals: Història de les Illes Canàries i Conquesta de les Illes Canàries
Jean de Bethencourt

Les illes Canàries eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme «guanxe» era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, però després va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxipèlag. Eren un poble relacionat amb els antics amazics del nord d'Àfrica. No es coneixen amb precisió els detalls de la colonització de les illes, encara que les teories més acceptades suggereixen que aquestes poblacions hi van ser portades pels fenicis o romans. Les principals activitats econòmiques d'aquests pobles eren el pasturatge, l'agricultura, la recol·lecció de fruits i la pesca a les costes.

Al segle xiv les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos. El navegant genovès Lancelloto Malocello es va establir a l'illa de Lanzarote el 1312. Els mallorquins van establir una missió a les illes (a partir del viatge de Francesc Desvaler) amb un bisbat que va romandre des del 1350 fins al 1400 i del qual procedeixen algunes imatges de verges que eren venerades pels guanxes. Durant els següents cinquanta anys, amb el permís papal i el suport de la corona castellana, es van organitzar diverses expedicions a la recerca d'esclaus, pells i tints.

El 1402 es considera l'any del començament de la conquesta de les illes amb l'expedició a Lanzarote dels normands Jean de Bethencourt i Gadifer de la Salle, subjectes, tanmateix, al vassallatge de la corona de Castella i amb el suport de la Santa Seu. Atesa l'orografia, la manca d'interès comercial i la resistència dels nadius, la conquesta no va finalitzar fins al 1496, data en què es rendeixen els últims nadius de Tenerife, i les illes són incorporades a la corona de Castella. La conquesta de les illes Canàries, que va durar gairebé cent anys, van ser el precedent de la conquesta del Nou Món.

Alonso Fernández de Lugo presentant als Reis Catòlics els menceys (reis) captius de Tenerife

Tan bon punt fou conclosa la conquesta de les illes, s'hi va imposar un nou model econòmic basat en el monocultiu, al començament la canya de sucre. En aquesta època es van constituir les primeres institucions i els òrgans de govern. Amb el descobriment d'Amèrica i la posterior conquesta, les illes es van convertir en punt d'escala de les rutes comercials amb Amèrica, l'Àfrica i l'Índia –el port de Santa Cruz de la Palma es va convertir en un dels ports més importants de l'Imperi Espanyol– la qual cosa va ser acompanyada d'una gran prosperitat per a determinats sectors socials de les illes. Les crisis dels monocultius del segle xviii i la independència de les colònies americanes durant el segle xix hi van produir greus recessions econòmiques. Arran de les crisis econòmiques que va patir l'arxipèlag, es van produir grans onades d'emigració cap al continent americà.

Al començament del segle xx es va introduir a Canàries el nou monocultiu de plàtan, l'exportació del qual va ser controlada per companyies comercials com ara Fyffes. La rivalitat entre les elits de les ciutats de Santa Cruz i Las Palmas per la capitalitat de les illes va dur a la divisió de l'arxipèlag en dues províncies el 1927.

Després de la mort de Francisco Franco i la instauració del règim democràtic de monarquia parlamentària es va elaborar un Estatut d'Autonomia aprovat el 1982. Actualment Canàries és governat per un govern de coalició del Partit Socialista de Canàries-PSOE, Nueva Canarias, Unides Podem i l'Agrupació Socialista Gomera, deixant fora del govern a Coalició Canària després de 26 anys de mandat consecutiu.

Geografia

[modifica]
Mapa de les illes Canàries
Volcà del Teide (Tenerife)

Les illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic, al nord-oest de la costa d'Àfrica. L'arxipèlag forma l'ecoregió macaronèsica juntament amb les Açores, Cap Verd, Madeira i les illes Salvatges. L'illa canària més propera al continent es troba a 108 km del nord-oest de la costa africana.

L'arxipèlag de les canàries està format per les següents illes:

A més, també trobem monts submarins, prolongacions natural del territori emergit de l'arxipèlag: Bimbache, Echo, The Paps, Drago, Tropic, Ico, Malpaso, Pelican, Tortuga i Infinito.[7]

El volcà del Teide, a Tenerife, és la muntanya més alta d'Espanya, i el tercer volcà més gran del món.

Canàries afectada per la pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, fenomen conegut com calitja o pols en suspensió

Clima

[modifica]

Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o bé molt sec. En general, el clima és oceànic i tropical, amb temperatures suaus. Les precipitacions varien depenent de l'illa. A La Palma, les precipitacions anuals són majors que no pas a les illes occidentals. Així doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima és més àrid o semidesèrtic. L'escassesa d'aigua ha dut a la instal·lació d'estacions de dessalinització per a abastir les àrees urbanes. La porositat del terreny atesa la naturalesa volcànica, dificulta l'aprofitament de l'aigua de la pluja en preses i embassaments, encara que se'n fa ús a la Gran Canària i La Gomera. A les illes occidentals s'aprofita l'aigua dels aqüífers subterranis. Atesa la presència de muntanyes a prop de les costes, les masses d'aire es condensen i formen un fenomen conegut com les masses de núvols, la qual cosa proveeix d'humitat per a la vegetació d'algunes zones.

Els vents bufen amb major freqüència del nord-est, vents que encara que no produeixen precipitacions, si porten humitat. Els vents del llevant sovint són acompanyats de xaloc o calitja; és a dir, pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, de vegades amb una alta densitat.

Medi ambient

[modifica]
Bosc de laurisilva de Garajonay, a La Gomera

S'hi han conservat diverses espècies autòctones, com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva. Quatre dels tretze parcs nacionals espanyols estan a les Canàries, més que a cap altra comunitat autònoma:

Política i govern

[modifica]

El govern de Canàries està regulat per l'Estatut d'Autonomia de Canàries aprovat el 1982. Les illes es constitueixen com a comunitat autònoma, com a dret que la constitució espanyola atorga a les nacionalitats. Els poders de la comunitat autònoma de Canàries s'exerceixen a través del Parlament, el Govern i la Presidència de Canàries:

Edifici del Parlament de Canàries, a Santa Cruz de Tenerife
  • El Parlament de Canàries està constituït per 60 diputats canaris electes per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional, en què llur designació està condicionada a les llistes de partit o coalició que hagin obtingut el nombre més gran de vots vàlids de llurs respectives circumscripcions electorals, o almenys el 30% dels vots vàlids emesos en la circumscripció insular o de la suma de tots els vots vàlids de totes les circumscripcions en què es van presentar, o almenys el 6% de tots els vots vàlids emesos a tota la comunitat autònoma. El Parlament exerceix la potestat legislativa de la comunitat autònoma.
  • El Govern de Canàries exerceix la potestat executiva de Canàries. És integrat pel president, el vicepresident i els consellers.
  • El President de Canàries és el representant de l'executiu de Canàries. És elegit pel parlament del qual ha d'obtenir el vot de confiança, i després és nomenat pel rei d'Espanya.

Els partits polítics amb presència a Canàries són:

Economia

[modifica]
Zona turística a Gran Canària

L'economia està basada en el sector terciari (74%), principalment turisme, el que ha propiciat el desenvolupament de la construcció.

El turisme va començar en els anys 60 amb els escandinaus, després van vindre els alemanys i anglesos que formen el gruix del turisme, la temporada forta del qual és la hivernal.

La indústria és escassa, bàsicament agroalimentària, tabaquera i de refinament de petroli (la refineria de Santa Cruz de Tenerife és la més antiga d'Espanya). Després de l'ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc, les indústries de conserves de peix van desaparèixer.

Només està conreat el 10% de la superfície, la majoria de secà (ordi, blat, vinya i papes), i de regadiu una minoria (plàtans i tomàquets), orientats al comerç amb la resta d'Espanya i la Unió Europea. Encara que en un primer moment Canàries va quedar fora de la Unió Duanera de la Comunitat Econòmica Europea, aquest règim de llibertat comercial va impossibilitar la subvenció de la producció agrícola de tomàquets i plàtans perquè no li era aplicable la Política Agrària Comuna (PAC), per això es va demanar i va obtenir el canvi a un model d'integració plena, amb l'establiment d'un arbitri a la importació de mercaderia i un IVA disminuït, l'IGIC.

Cultius a l'illa de Lanzarote

Entre les especificacions fiscals de Canàries hi ha la Reserva per a Inversions a Canàries (RIC), que disminueix de la base imposable de l'Impost de societats (IS) fins al 90% del benefici no distribuït (80% en el cas de professionals que han de tributar per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per l'import de la dotació a la reserva, que ha d'invertir-se en el termini de tres anys des de la dotació. Així mateix, existeix una zona franca, denominada Zona Especial Canària (ZEC), on les empreses implantades tributen a l'1% de l'IS.

També comença a exportar fruites tropicals (alvocats, pinyes, mangos i altres cultius d'hivernacle) i flors. La ramaderia, principalment caprina i bovina, és escassa, i ha reculat molt en les últimes dècades. Era la segona regió pesquera d'Espanya però el sector pesquer ha anat a pic després de l'ocupació del Sàhara pel Marroc i de les dures condicions per a pescar en les aigües saharauis.

El sector de la construcció ha aportat un gran creixement fins a la crisi financera global del 2007-2012, quan representava el 10,84% del PIB, i va baixar fins al 4,76% el 2022. L'escassetat d'àrids a les illes és un fre al creixement.[8]

Estadístiques de turisme

[modifica]

El 2023, 13,9 milions de turistes van visitar les illes principals, representant el 40% dels llocs de treball.[9]

Nombre de turistes que van visitar Canàries en 2016, per illa de destinació:[10]

Demografia

[modifica]
Puerto del Rosario, capital de Fuerteventura

La densitat de població en les illes és de 278,8 hab/km², xifra més de tres vegades superior a la mitjana estatal. Gran Canària i Tenerife alberguen més del 80% de la població total de l'arxipèlag. Hi ha hagut històricament una forta migració interior des de les illes menys poblades a les capitalines, així com altra exterior en direcció a Amèrica (sobretot a Cuba, Puerto Rico i Veneçuela). La població és en la seua pràctica totalitat de raça blanca o caucàsica.

Malgrat el fort creixement de la natalitat registrat en la dècada de 1960, que va dibuixar una piràmide poblacional molt jove en els anys 80 (la població menor de 30 anys s'acostava llavors a la meitat de la població total), les menors taxes de fecunditat en els últims anys assenyalen un procés d'envelliment. L'auge de la immigració compensa parcialment aquest fenomen, les Canàries atreuen molts treballadors de serveis i de la construcció d'altres comunitats autònomes d'Espanya, així com nordeuropeus jubilats que s'hi estableixen tot l'any o només en el període hivernal, llatinoamericans (provinents en la seua majoria de Colòmbia, Cuba, Veneçuela i l'Argentina), marroquines i persones de l'Àfrica subsahariana.

Segons el cens de gener de 2015, la població de Canàries ascendeix a 2.100.306 habitants. En la província de Las Palmas hi ha 1.098.406 persones; en la de Santa Cruz de Tenerife, 1.001.900. La densitat poblacional en ambdues províncies és; 301,83 a Santa Cruz de Tenerife i 266,06 a Las Palmas. El municipi amb major nombre d'habitants és Las Palmas de Gran Canària (381.123 habitants), seguit de Santa Cruz de Tenerife (221.956), San Cristóbal de La Laguna (148.375) i Telde (99.201).

San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)

Població per illes

[modifica]

Segons dades de l'INE a data de gener de 2017

Festivitats

[modifica]
Dansa dels Nans, La Palma.
Ballarins amb vestit típic a El Hierro.

El dia oficial de la Comunitat Autònoma és el Dia de Canàries el 30 de maig. Aquest és l'aniversari de la primera sessió del Parlament de Canàries, amb seu en Santa Cruz de Tenerife, el 30 de maig de 1983.

El calendari comú de festivitats a les illes Canàries és el següent:[11]

A més, cadascuna de les illes té les seves pròpies festivitats. Aquestes són les festivitats dels sants patrons de les illes de cada illa:[14]

Les festivitats més famoses i internacionals de l'arxipèlag són el carnaval. El carnaval se celebra a totes les illes i tots els seus municipis, però els dos més freqüentats són els de les dues capitals de les illes Canàries; el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i el Carnaval de Las Palmas de Gran Canària.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
  2. ↑ Hernández Lafuente, Adolfo. El funcionamiento del Estado autonómico (en castellà). INAP, 1999, p. 82. ISBN 8470886908. 
  3. ↑ «La Macaronesia. Consideraciones geológicas, biogeográficas y paleoecológicas». Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 20 juliol 2016].
  4. ↑ «Les Canàries ja tenen vuit illes: La Graciosa puja d'estatus». 324, 27-06-2018 [Consulta: 29 juny 2018].
  5. ↑ El País, La joia marina de l'arxipèlag Chinijo
  6. ↑ Gran Enciclopèdia virtual Illes Canàries
  7. ↑ «EL OTRO ARCHIPIÉLAGO SUMERGIDO DE CANARIAS». AVCAN. Actualidad Volcánica. Arxivat de l'original el 20 d'abril 2017. [Consulta: 19 abril 2017].
  8. ↑ Jorge Siverio. «El sector de la construcción en Canarias, en un momento de incertidumbre» (en castellà). Jorge Siverio: Tiempo de Canarias, 26-01-2024. [Consulta: 23 abril 2024].
  9. ↑ «"Canarias tiene un límite": las multitudinarias protestas contra el turismo masivo que dicen abruma a las islas» (en castellà). BBC Mundo, "Canarias tiene un límite": las multitudinarias protestas contra el turismo masivo que dicen abruma a las islas. [Consulta: 23 abril 2024].
  10. ↑ Número de turistas que visitaron Canarias en 2016, por isla de destino (en miles)
  11. ↑ Calendario oficial en Canarias
  12. ↑ Programa de las Fiestas de la Virgen de Candelaria. Agosto de 2017
  13. ↑ Candelaria se prepara para recibir en agosto a 150.000 devotos de la Virgen
  14. ↑ Fiestas insulares de Canarias

Vegeu també

[modifica]
Auditori a Santa Cruz de Tenerife per l'arquitecte Santiago Calatrava.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Govern de Canàries (castellà)
  • Turisme de Canàries (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illes_Canàries&oldid=34166773»