El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga. Volia condemnar el monofisisme, però no va evitar una ruptura interna dels creients.[1]
L'objectiu del concili era la condemna del monofisisme, que Justinià I temia que acabés en un cisma entre els cristians. Aquesta condemna es va centrar a considerar heretgia els escrits anomenats com "tres capítols" que en un primer moment el Papa Vigili I havia acceptat. La polèmica d'un pontífex recolzant anatemes va forçar la convocatòria urgent del concili i l'amenaça de detenció indefinida del Papa, qui va acabar signant la condemna.[1]
Els anatemes es van concretar en 14 proposicions, és a dir, seria excomunicat qui no acceptés que:
La natura divina té tres persones
Jesús té dos naixements, un immaterial i l'altre de la Verge Maria
Jesús ha fet miracles i és el mateix Déu
Dins Jesús, la carn està unida al Verb diví (logos)
Cal adorar les dues natures de Crist
Maria és realment la mare de Jesús
Les dues natures de Crist són inseparables
Les dues natures formen part de la mateixa persona
No es pot separar aquestes natures en l'adoració ni proposar dues adoracions diferents segons l'aspecte venerat
Jesús-Déu va ser crucificat i morí pel patiment
Els heretges Orígenes, Arri, Macedoni i els seus seguidors són motiu de condemna
No es pot defensar els heretges
No es pot seguir els escrits dels «tres capítols»
No es pot defensar o creure en el contingut d'aquests escrits
