Conjunt historicoartístic de Llorca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | Conjunto histórico-artístico de Lorca | |||
| Dades | ||||
| Període | Segle x-Segle xviii | |||
| Construcció | Segle x-Segle xviii | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llorca (Regió de Múrcia)  | |||
| Localització |  Llorca Espanya | |||
| ||||
| Bé d'Interès Cultural | ||||
| Conjunto histórico-artístico de Lorca | ||||
| Data | 5 de març de 1964 | |||
El nucli antic de la ciutat de Llorca, que inclou també el recinte del castell,[1] va ser declarat conjunt historicoartístic el 5 de març de l'any 1964.[2] La declaració es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 16 de març d'aquest mateix any, i va ser el primer de la Regió de Múrcia amb aquesta distinció.[3][nota 1][nota 2]
Segons l'article 20.1 de la Llei de patrimoni històric espanyol de 1986 s'obliga als municipis a elaborar un pla de protecció del conjunt historicoartístic. Així, l'Ajuntament de Llorca va elaborar el Pla especial de protecció i rehabilitació integral (PEPRI),[4] en què es defineixen les mesures de conservació i protecció de tot el conjunt.
Monuments més significatius[modifica]
Queden dins del conjunt històric-artístic, entre altres, els monuments:
- Castell de Llorca (segle x-xvi).
- La plaça d'Espanya (segle xvi-xvii) és el centre neuràlgic del nucli històric de Llorca. Allí s'integren dos edificis emblemàtics: l'Ajuntament i la Col·legiata de Sant Patrici (segle xvi-xviii).
- La plaça de la Canella, coneguda antigament com la plaça de la verduleria, és on antany es localitzaven els edificis corresponents a l'Almodí (segle xvi), les carnisseries (antic arxiu municipal) i la Casa del Corregidor (actualment Jutjats de Lorca), també del segle xvi.
- La Col·legiata de Sant Patrici (segle xvi-xviii) és la construcció eclesiàstica més important de Llorca. Va ser declarada Monument Històric Artístic en 1941.
- Casa consistorial (segle xvi-xvii), edifici del segle xvii construït inicialment com a presó real per Alonso Ruiz de la Jara.
- Palau de Guevara o Casa de les Columnes (segle xvii-xviii)
- La muralla medieval i el Porxo de Sant Antoni envolten el Castell. El Porxo de Sant Antoni (també conegut com a Porta de Sant Genís) és una porta medieval d'accés al recinte fortificat. Data de finals del segle xiii i començaments del xiv.
- Teatro Guerra, és el teatre més antic de la Regió de Múrcia, inaugurat en 1861.
- Conjunt monumental Santo Domingo (segle xvii-xviii).
- L'església de Sant Francesc, originalment del segle xvi, va sofrir severes reformes que han modificat gairebé completament la seva arquitectura inicial. Posseeix una façana classicista i un interior majoritàriament barroc.
- Casino Artístic i Literari, edifici singular d'aspecte andalús, dissenyat pel llorquí Manuel Martínez.
- Casa-Palau dels Salazar-Rosso (segle xvi-xvii), seu del Museu Arqueològic Municipal de Llorca.
Galeria[modifica]
-
Casa consistorial. -
Palau de Guevara. -
Casa dels Salazar-Rosso (xvi) (Museu Arqueològic Municipal de Llorca). -
Església de Sant Francesc. -
-
Porxo de Sant Antoni. -
Conjunt monumental Santo Domingo.
.jpg)
Notes[modifica]
- ↑ Per veure els conjunts històrics de la Regió de Múrcia s'ha d'escriure en el camp General: Conjunt històric"'; i en el camp Província: Múrcia.
- ↑ El següent barri històric a rebre aquesta distinció va ser la ciutat de Múrcia el 6 de febrer de 1976.
Referències[modifica]
- ↑ Región de Murcia Digital (regmurcia.com). «Castillo de Lorca» (en espanyol). [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ Boletín Oficial del Estado. Decreto 612/1964 de 5 de marzo.
- ↑ Ministeri de Cultura espanyol (mcu.es). «Consulta a la base de dades de béns immobles» (en espanyol). [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ Regidoria d'Urbanisme i Desenvolupament Sostenible. Ajuntament de Llorca. Pla Especial de Protecció i Rehabilitació Integral