Vés al contingut

Contraccions de Braxton Hicks

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les contraccions de Braxton Hicks o contraccions prepart són contraccions esporàdiques de l'úter. És normal sentir-les a partir del segon o tercer trimestre d'embaràs, encara que hi ha persones que les senten a partir del segon trimestre.[1]

Història

[modifica]

El metge anglès John Braxton Hicks va descriure-les per primera vegada l'any 1872, quan va investigar les últimes etapes de l'embaràs i va observar que la majoria de dones[a] tenien contraccions a mesura que s'apropava la data del part.[2]

Simptomatologia

[modifica]

Solen ser indolores, però molestes, i irregulars i poden desaparèixer de sobte. Acostumen a ser més freqüents com més a prop està el part. La sensació és d'enduriment i tensió abdominal.

A diferència de les contraccions de part, les contraccions de Braxton Hicks sempre tenen la mateixa intensitat i s'alleugen canviant de posició o caminant. Solen notar-se únicament a l'abdoment, a diferència de les contraccions de part que se senten també a la zona lumbar.[3]

Causes

[modifica]

La causa és l'enduriment del múscul uterí durant un interval de 30 segons fins a 2 minuts. Es creu és la preparació de l'úter pel moment del part.[cal citació]

Factors desencadenants

[modifica]

Certes activitats comuns poden desencadenar-les, com:

  • Augment de l'activitat materna
  • Deshidratació
  • Activitat sexual

Notes

[modifica]
  1. Aquestes contraccions afecten de manera transversal les persones embarassades,[cal citació] tot i que l'estudi de 1872 només va estudiar casos de dones.

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://americanpregnancy.org/labornbirth/braxtonhicks.html Arxivat 2014-04-02 a Wayback Machine.
  2. [enllaç sense format] https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1720982/
  3. J.A. Vanrell. Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats. Edicions Universitat de Barcelona, 1996. ISBN 9788447515578.