Ruptura uterina
Tipus | malaltia uterina |
---|---|
Especialitat | obstetrícia |
Classificació | |
CIM-11 | JB0A.0 |
CIM-10 | O71.0 i O71.1 |
CIM-9 | 665.1 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 13642 |
eMedicine | 275854 |
MeSH | D014597 |
UMLS CUI | C0042143 |
La ruptura uterina és quan la paret muscular de l'úter es trenca durant l'embaràs o el part.[1] No sempre hi ha símptomes, inclosos el dolor clàssic, el sagnat vaginal o un canvi en les contraccions.[2][3] Pot ocasionar la incapacitat o la mort de la mare o del nadó.[2][1]
Els factors de risc inclouen el part vaginal després d'una cesària, altres cicatrius uterines, distòcia, inducció del part, traumes i consum de cocaïna.[2][4] Tot i que normalment es produeix una ruptura durant el part, pot ocórrer ocasionalment abans de l'embaràs.[1][2] Es pot sospitar el diagnòstic quan hi ha una caiguda de la freqüència cardíaca ràpida del nadó durant el part.[2][4] La dehiscència uterina és una afecció menys greu en què només hi ha una separació incompleta d'una vella cicatriu.[2]
El tractament implica una cirurgia ràpida per controlar el sagnat i el part del nadó.[2] Pot ser necessària una histerectomia per controlar el sagnat.[2] Es poden donar transfusions de sang per substituir la pèrdua de sang.[2] En general, es recomana a les dones que han tingut una ruptura prèvia a realitzar una cesària en els embarassos posteriors.[5]
Les taxes de ruptura uterina durant el part vaginal després d'una cesària anterior, feta per la tècnica típica, s'estima en el 0,9%.[2] Les taxes són més grans entre aquelles que han tingut múltiples cesàries anteriors o un tipus atípic de secció en la cesària.[2] En aquelles que tenen cicatrius uterines, el risc durant un part vaginal és d'aproximadament 1 per 12.000.[2] El risc de mort del nadó és aproximadament del 6%.[2] Les dones de països en desenvolupament semblen afectades més sovint i amb pitjors resultats.[6][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Murphy, DJ «Uterine rupture.». Current Opinion in Obstetrics & Gynecology, 18, 2, 4-2006, pàg. 135–40. DOI: 10.1097/01.gco.0000192989.45589.57. PMID: 16601473.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Toppenberg, KS; Block WA, Jr «Uterine rupture: what family physicians need to know.». American Family Physician, 66, 5, 01-09-2002, pàg. 823–8. PMID: 12322775.
- ↑ Lang, CT; Landon, MB «Uterine rupture as a source of obstetrical hemorrhage.». Clinical Obstetrics and Gynecology, 53, 1, 3-2010, pàg. 237–51. DOI: 10.1097/GRF.0b013e3181cc4538. PMID: 20142660.
- ↑ 4,0 4,1 Mirza, FG; Gaddipati, S «Obstetric emergencies.». Seminars in Perinatology, 33, 2, 4-2009, pàg. 97–103. DOI: 10.1053/j.semperi.2009.01.003. PMID: 19324238.
- ↑ Larrea, NA; Metz, TD «Pregnancy After Uterine Rupture.». Obstetrics and Gynecology, 131, 1, 1-2018, pàg. 135–137. DOI: 10.1097/AOG.0000000000002373. PMID: 29215521.
- ↑ Berhe, Y; Wall, LL «Uterine rupture in resource-poor countries.». Obstetrical & Gynecological Survey, 69, 11, 11-2014, pàg. 695–707. DOI: 10.1097/OGX.0000000000000123. PMID: 25409161.