Vés al contingut

Copa del Món de Futbol de 1934

(S'ha redirigit des de: Copa del Món de futbol de 1934)
Plantilla:Infobox sports competitionCopa del Món de Futbol de 1934
Imatge
Nom en la llengua original(it) Campionato Mondiale di Calcio 1934 Modifica el valor a Wikidata
TipusCopa del Món de Futbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIFA Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
LocalitzacióStadio Giuseppe Grezar (Trieste)
Estadi Giuseppe Meazza (Milà)
Estadi Olímpic de Torí (Torí)
estadi Renato Dall'Ara (Bolonya)
Estadi Luigi Ferraris (Gènova)
Estadi Artemio Franchi (Florència)
Stadio Nazionale PNF (Roma)
Stadio Giorgio Ascarelli (Nàpols) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps27 maig 1934 – 10 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2  (1934) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocItàlia Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits17 Modifica el valor a Wikidata
Gols70 Modifica el valor a Wikidata
Màxim golejadorOldřich NejedlýTxecoslovàquia (5) Modifica el valor a Wikidata
Assistència358.000 Modifica el valor a Wikidata

La Copa del Món de Futbol 1934 va ser la segona edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Itàlia l'any 1934. La competició es disputà entre el 23 de maig i el 10 de juny de 1934 i Itàlia en fou campiona en derrotar Txecoslovàquia a la final per 2 a 1. El torneig fou utilitzat per Benito Mussolini com a propaganda feixista.[1]

Antecedents

[modifica]
El gol decisiu de la final: Schiavio bat Plánička.

Després de retirar la seva candidatura pel Mundial de 1930, Itàlia es decidí a assolir l'organització de la següent Copa del Món. Benito Mussolini s'encarregà personalment que Itàlia fos escollida (i de què guanyés el títol). Suècia retirà la seva candidatura, misteriosament, el 1932, pel que Itàlia fou escollida per unanimitat. Per primer cop, es van inscriure més seleccions de les que podien disputar la fase final. Fou, per tant, la primera Copa que necessità fase de classificació. Uruguai boicotejà l'esdeveniment en protesta per la manca de seleccions europees al seu mundial.

Seus

[modifica]

De la mateixa manera que succeí a Berlín, als Jocs Olímpics celebrats dos anys més tard, la Copa del Món de futbol de l'any 1934 fou utilitzada políticament per Benito Mussolini per promoure el feixisme.

Es seleccionaren vuit ciutats per a la celebració dels partits, la majoria del nord del país. Aquestes foren: Milà (a la Llombardia), Torí (al Piemont), Gènova (a la Ligúria), Trieste (al Vènet), Bolonya (a l'Emília-Romanya), Florència (a la Toscana), Roma (al Laci) i Nàpols (al Campanya). Alguns estadis duien noms que feien referència al feixisme, com l'Stadio Nazionale del Partito Nazionale Fascista o l'Stadio Benito Mussolini.

Bolonya Florència Gènova Milà
Stadio Littoriale Stadio Giovanni Berta Stadio Luigi Ferraris Stadio Calcistico San Siro
Capacitat: 38.279 Capacitat: 47.290 Capacitat: 36.703 Capacitat: 55.000
Stadio Littoriale Stadio Giovanni Berta Stadio Luigi Ferraris San Siro
Nàpols Roma Trieste Torí
Stadio Giorgio Ascarelli Stadio Nazionale PNF Stadio Littorio Stadio Benito Mussolini
Capacitat: 40.000 Capacitat: 47.300 Capacitat: 8.000 Capacitat: 28.140
Estadi Giorgio Ascarelli (abans Partenopeo) Stadio Nazionale PNF Stadio Littorio Estadi Olímpic de Torí

Equips participants

[modifica]
Equips participants

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-dues associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze classificades. Només es classificaren quatre països no europeus: Argentina, Brasil, Estats Units i Egipte (primera selecció africana en participar en una Copa del Món). Uruguai renuncià a participar-hi com a protesta per la poca assistència al campionat anterior, essent l'únic equip campió que no ha defensat el seu títol.

Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

Equips participants
 Alemanya  Brasil  França  Romania
 Argentina  Egipte  Hongria  Suècia
 Àustria  Espanya  Itàlia  Suïssa
 Bèlgica  Estats Units  Països Baixos  Txecoslovàquia

Plantilles

[modifica]

Resultats

[modifica]

Aquesta edició de la Copa del Món va canviar de format, substituint la fase de grups per dues eliminatòries directes. Aquestes es disputaren amb pròrroga en cas d'empat i amb un partit de desempat en cas d'empat al final de la pròrroga. Per primer cop es disputà un partit pel tercer lloc.

 
Vuitens de finalQuarts de finalSemifinalsFinal
 
              
 
27 de maig – Roma
 
 
 Itàlia7
 
31 de maig – Florència
(repetit 1 de juny)
 
 Estats Units1
 
 Itàlia1 (1)
 
27 de maig – Gènova
 
 Espanya1 (0)
 
 Brasil1
 
3 de juny – Milà
 
 Espanya3
 
 Itàlia1
 
27 de maig – Nàpols
 
 Àustria0
 
 Hongria4
 
31 de maig – Bolonya
 
 Egipte2
 
 Hongria1
 
27 de maig – Torí
 
 Àustria2
 
 Àustria (pr.)3
 
10 de juny – Roma
 
 França2
 
 Itàlia (pr.)2
 
27 de maig – Trieste
 
 Txecoslovàquia1
 
 Txecoslovàquia2
 
31 de maig – Torí
 
 Romania1
 
 Txecoslovàquia3
 
27 de maig – Milà
 
 Suïssa2
 
 Països Baixos2
 
3 de juny – Roma
 
 Suïssa3
 
 Txecoslovàquia3
 
27 de maig – Bolonya
 
 Alemanya1 Tercer lloc
 
 Argentina2
 
31 de maig – Milà7 de juny – Nàpols
 
 Suècia3
 
 Suècia1 Àustria2
 
27 de maig – Florència
 
 Alemanya2  Alemanya3
 
 Alemanya5
 
 
 Bèlgica2
 

Vuitens de final

[modifica]
Suècia   3–2  Argentina
Jonasson Gol 9'67'
Kroon Gol 79'
Informe Belis Gol 4'
Galateo Gol 48'

Alemanya   5–2  Bèlgica
Kobierski Gol 25'
Siffling Gol 49'
Conen Gol 66'70'87'
Informe Voorhoof Gol 29'43'

Suïssa   3–2  Països Baixos
Kielholz Gol 7'43'
Abegglen Gol 66'
Informe Smit Gol 29'
Vente Gol 69'
Estadi Stadio San Siro, Milà
Assistència 33,000 espectadors


Hongria   4–2  Egipte
Teleki Gol 11'
Toldi Gol 27'61'
Vincze Gol 53'
Informe Fawzi Gol 31'39'


Espanya   3–1  Brasil
Iraragorri Gol 18' (p.)25'
Lángara Gol 29'
Informe Leônidas Gol 55'

Itàlia   7–1  Estats Units
Schiavio Gol 18'29'64'
Orsi Gol 20'69'
Ferrari Gol 63'
Meazza Gol 90'
Informe Donelli Gol 57'

Quarts de final

[modifica]
Alemanya   2–1  Suècia
Hohmann Gol 60'63' Informe Dunker Gol 82'



repetició
Itàlia   1–0  Espanya
Meazza Gol 11' Informe

Semifinals

[modifica]
Txecoslovàquia   3–1  Alemanya
Nejedlý Gol 21'69'80' Informe Noack Gol 62'

Itàlia   1–0  Àustria
Guaita Gol 19' Informe
Estadi Stadio San Siro, Milà
Assistència 35,000 espectadors

Tercer lloc

[modifica]
Alemanya   3–2  Àustria
Lehner Gol 1'42'
Conen Gol 27'
Informe Horvath Gol 28'
Sesta Gol 54'

Final

[modifica]

Campió

[modifica]
Guanyador de
 Copa del Món de Futbol de 1934 

Itàlia
Primer títol


Classificació final

[modifica]

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1934 era el següent:

P Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts.
1  Itàlia 4 3 1 0 11 3 +8 7
2  Txecoslovàquia 4 3 0 1 9 6 +3 6
3  Alemanya 4 3 0 1 11 8 +3 6
4  Àustria 4 2 0 2 7 7 0 4
Eliminats als quarts de final
5  Espanya 2 1 1 0 4 2 +2 3
6  Hongria 2 1 0 1 5 4 +1 2
7  Suïssa 2 1 0 1 5 5 0 2
8  Suècia 2 1 0 1 4 4 0 2
Eliminats als vuitens de final
9  Argentina 1 0 0 1 2 3 −1 0
 França 1 0 0 1 2 3 −1 0
 Països Baixos 1 0 0 1 2 3 −1 0
12  Romania 1 0 0 1 1 2 −1 0
13  Egipte 1 0 0 1 2 4 −2 0
14  Brasil 1 0 0 1 1 3 −2 0
15  Bèlgica 1 0 0 1 2 5 −3 0
16  Estats Units 1 0 0 1 1 7 −6 0

Golejadors

[modifica]

Algunes fonts atorguen quatre gols a Nejedlý. Les dades oficials de la FIFA n'hi atorguen cinc.[4]

Referències

[modifica]
  1. Lozano, Álvaro. Mussolini y el fascismo italiano. Marcial Pons Historia, 2012, p.277. ISBN 8492820616. 
  2. «Permanent Table». FIFA. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 15 juny2018].
  3. «FIFA World Cup: Milestones, facts & figures. Statistical Kit 7». FIFA, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 22 d’agost 2018].
  4. «American Bert Patenaude credited with first hat trick in FIFA World Cup™ history». Arxivat de l'original el 2007-01-02. [Consulta: 3 abril 2008].

Enllaços externs

[modifica]