Vés al contingut

Cor

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cor (anatomia))
Per a altres significats, vegeu «Cor (desambiguació)».
Infotaula anatomiacor
Diagrama d'un cor humà
Detalls
Llatícor Modifica el valor a Wikidata
Part desistema circulatori Modifica el valor a Wikidata
artèria coronària dreta i artèria coronària esquerra Modifica el valor a Wikidata
vena cava superior Modifica el valor a Wikidata
Innervacióplexe cardíac Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD006321 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Grayp.526
EB Onlinescience/heart Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients. És l'element central del mediastí, la regió anatòmica compresa entre els dos pulmons.

En mamífers i ocells, el cor es divideix en quatre cambres: l'atri dret, l'atri esquerre, el ventricle dret i el ventricle esquerre.[1] En canvi, els peixos tenen únicament un atri i un ventricle,[2] mentre que els rèptils disposen de tres cambres.[3] El flux de sang en els cors sans només té un sentit, fenomen que s'assegura gràcies a la presència de vàlvules cardíaques.[4]

El cor es troba envoltat per un sac protector, el pericardi, que conté una petita quantitat de líquid amortidor.[5] Internament, el cor està constituït per tres capes histològiques diferents: l'epicardi, el miocardi i l'endocardi.[6]

El bombament de sang del cor requereix de dos moviments complementaris, la sístole, o contracció, i la diàstole, o relaxació. La sang surt del cor sempre a través de les artèries, concretament l'artèria aorta i les artèries pulmonars; mentre que hi torna a entrar a través de la vena cava i les venes pulmonars.[7]

El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan.[8] El cor humà mitjà, bategant a 72 pulsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.[9]

Embriologia

[modifica]

Les cèl·lules cardíaques progenitores de l'epiblast embrionari migren fins a la làmina esplàncnica del mesoderma, on formen la regió cardiogènica.[10] En ella es desenvolupen dues estructures tubulars que es fusionen i creen un únic tub cardíac primitiu, anomenat cor tubular,[11] el qual té una capa externa i una interna i una porció proximal i una distal.[12] Aquest tub primitiu dona lloc a un seguit de dilatacions successives: si, atri, ventricle, bulb i tronc. Al llarg del procés de creixement de l'embrió aquest tub es plegarà sobre si mateix alhora que les dilatacions primitives es modificaran per a donar lloc a les cavitats definitives;[13] del si deriva el si venós (retorn de la circulació coronària), l'atri donarà lloc a les aurícules un cop separades pel septe interatrial. El ventricle primitiu i el bulb es diferencien en els ventricles mentre que l'evolució del tronc cardíac donarà lloc als trams inicials de les artèries aorta i pulmonar.[14]

El període comprés entre la segona i la setena setmana d'embaràs és crucial pel que fa al possible desenvolupament de cardiopaties congènites,[15] en especial de les que són producte d'agents o factors teratogènics.[16][17] Les cardiopaties congènites que provoquen cianosi en el nounat poden estar formades per lesions obstructives que afecten al cor dret, al esquerre o simultàniament al flux sanguini pulmonar i sistèmic.[18]

Estructura

[modifica]
Cor humà retirat d'un home de 64 anys
Cor de pollastre

L'estructura del cor varia entre les diferents branques del regne animal (vegeu sistema circulatori):

Els equinoderms no tenen cor pròpiament dit i la sang es mou per la contracció dels vasos.[19]

En els tunicats el cor és envoltat pel pericardi sense vasos i amb llacunes. Bomba l'hemolimfa amb ones peristàltiques que canvien de direcció de forma regular.[20]

En els anèl·lids (els poliquets, cucs de terra i sangoneres)[21] hi ha un o dos vasos contràctils al llarg del cos que generen petites dilatacions pulsatives.

Els artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis[22]…) tenen el cor en forma de canal longitudinal perforat per unes obertures anomenades ostíols i envoltat per un pericardi.

En els mol·luscs el cor té un ventricle i una aurícula o dues, bé que els cefalòpodes tenen circulació doble i tancada amb un cor que té dues aurícules i dos ventricles. Cadascuna de les seves cavitats cardíaques està formada per miòcits que es contrauen simultàniament sota el control d'estímuls nerviosos, igual que en els vertebrats.[23]

Els pops tenen dos "cors branquials" i un "cor sistèmic".[24][25]

En els peixos, pel cor només passa sang venosa. El si venós, l'aurícula, el ventricle i un bulb arterial formen una S, i en el bulb hi ha una sèrie de vàlvules semilunars que no deixen retrocedir la sang.[26]

Els taurons tenen un pericardi cartilaginós ple de líquid. Durant la sístole, el volum del ventricle disminuex i la pressió dins del pericardi es torna negativa (de 3 a -1 mmHg). Això ajuda a omplir l'aurícula gràcies a un efecte de succió. A més, quan ho necessiten els taurons poden augmentar la quantitat de sang expulsada pel ventricle un 40% drenant el seu líquid pericardíac cap a l'abdomen a través d'un conducte que comunica el pericardi amb el peritoneu.[27]

En els amfibis i la majoria de rèptils hi ha un sistema circulatori doble,[28] però el cor no sempre està separat en dues bombes.[29]

En els amfibis tenen un cor tricameral, amb dues cambres que bomba la sang a les brànquies, i d'aquí va a la resta del cos.[30] La sang va a un si venós, d'on passa a l'aurícula dreta i al ventricle, dividit incompletament en dues zones, raó per la qual es mesclen en part la sang venosa i l'arterial; de la part dreta del ventricle passa al bulb, on una vàlvula espiral l'envia als pulmons. S'ha descrit algun rar cas de malformació cardíaca neonatal, sense a penes supervivència del nadó, amb característiques morfològiques similars a les del cor d'un amfibi.[31]

En els rèptils no hi ha el si venós: tenen el cor amb dues aurícules i dos ventricles amb un septe interventricular incomplet, excepte en els crocodilians, en els quals és tapat completament.[32]

En els ocells[33] i els mamífers ambdós ventricles són separats i representen el grau màxim de compartimentalització del cor, amb un total de quatre cambres del cor; es creu que el cor tetracameral dels ocells evolucionà independentment del dels mamífers.[34] La sang passa de l'aurícula dreta al ventricle dret i de l'aurícula esquerra al ventricle esquerre a través dels orificis auriculoventriculars, per la qual cosa en aquests animals la sang venosa i l'arterial no es barregen.

Cor humà

[modifica]
Anatomia de superfície del cor. El cor és demarcat per:
-Un punt 9 cm a l'esquerra de la línia medioesternal (àpex del cor)
-La setena articulació esternocostal de la dreta
-La vora superior del tercer cartílag costal dret, a 1 cm de la línia esternal dreta
-La vora inferior del segon cartílag costal esquerre, a 2,5 cm de la línia esternal lateral esquerra[35]
Algunes xifres clau del cor humà (mitjanes)
Longitud 15 cm
Pes 300 g
Volum per batec[36] 70-90 ml per batec
Cabal cardíac en repòs 4,9 litres
Cabal cardíac en esforç intens 20–25 litres
Força 0,8 joules per batec (ventricle esquerre)
0,16 joules per batec (ventricle dret)
100.000 joules per dia (junts)

La forma del cor sembla un con arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En el tòrax humà, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'estèrnum, però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada «dextrocàrdia»),[37] generalment en els que pateixen situs inversus (els òrgans estan distribuïts en una imatge de mirall de la seva distribució normal). Amb certa freqüència, aquesta peculiar anomalia forma part d'una síndrome de Kartagener.[38] Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el cor esquerre (ventricle esquerre) és més fort (bomba sang a totes les parts del cos). El pulmó esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de l'hemitòrax esquerre. El cor està flanquejat pels pulmons, és alimentat per la circulació coronària[39] i està embolcallat per un sac conegut com a pericardi. El pericardi consisteix en dues parts: una externa (el pericardi fibrós, fet de teixit connectiu dens) i una interna (el pericardi serós). El pericardi serós recobreix l'exterior del cor (làmina visceral o epicardi) i la superfície interior del pericardi fibrós (làmina parietal).[40] En els humans, el sac pericardíac conté 15–35 ml d'un fluid ric en fosfolípids produït per les cèl·lules mesotelials de les làmines parietal i visceral (líquid pericardíac), que redueix la fricció durant les contraccions del cor.[41] En condicions normals, el drenatge d'aquest líquid l'efectua principalment la xarxa de vasos limfàtics del pericardi. Quan hi ha una acumulació anormal de líquid transsudat o exsudat en el espai pericardíac (vessament pericardíac) s'altera el correcte ompliment de les cavitats cardíaques, el cabal durant la diàstole és menor i, consegüentment, disminueix la perfusió sanguínia dels òrgans.[42] Si el volum del vessament és molt alt pot ocasionar un tamponament cardíac.[43] El cor se situa al mediastí, l'espai central de la cavitat toràcica. El mediastí està delimitat lateralment per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons, i també conté altres estructures, com l'esòfag i la tràquea.[44]

Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal humà, amb una mitjana d'entre 300 i 350 grams.[45] La hipertròfia de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament dels 500 grams, l'anomenat "pes cardíac crític", augmenta el risc d'una manca de subministrament d'oxigen al cor engrandit,[46] car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura. El cor té una activitat metabòlica molt alta i un correcte flux de sang provinent de les artèries coronàries és imprescindible per evitar la isquèmia i mantenir la integritat del teixit miocardíac. Ara bé, la capacitat de vasodilatació d'aquestes artèries davant un augment important de la necessitat d'oxigen del cor, com ara el causat per la taquicàrdia o l'exercici intens, és limitada.[47]

L'àpex és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un estetoscopi directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs.[48] Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular.[49] És el lloc de la paret toràcica on l'impuls del cor es palpa millor. En casos d'aneurisma del ventricle esquerre el batec apical pot arribar a ser visible.[50]

Morfologia cardíaca

[modifica]

Cavitats cardíaques

[modifica]
Article principal: Cavitat cardíaca
Esquema del cor humà:
1. Endocardi, 2: Miocardi, 3. Epicardi, 4. Pericardi.
5. Cambres: Aurícules (6. Dreta i 7. Esquerra) i Ventricles (8. Dret i 9. Esquerre).
10. Vàlvules: 11. Mitral, 12. Aòrtica, 13. Pulmonar, 14. Tricúspide.
Vasos: 15. Aorta, 16. Artèria pulmonar dreta, 17. Venes pulmonars (superior i inferior dretes). 18. Vena cava superior, 19. Vena cava inferior, 20. Vasos coronaris
Altres: Sistema de conducció elèctrica

El cor humà d'un adult sa és de la mida d'un puny, clàssicament es divideix en quatre cavitats, dues de superiors anomenades aurícules i dues d'inferiors anomenades ventricles. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial.

L'aurícula dreta i el ventricle dret formen el que clàssicament es denomina el cor dret.[51] Rep la sang que prové de tot el cos, que desemboca a l'atri dret a través de les venes caves inicial i inferior. Aquesta sang, baixa en oxigen, arriba al ventricle dret, des d'on és tramesa a la circulació pulmonar per l'artèria pulmonar. Atès que la resistència de la circulació pulmonar és menor que la sistèmica, la força que el ventricle ha de realitzar és menor, raó per la qual la seva mida muscular és considerablement menor al del ventricle esquerre.

L'aurícula esquerra i el ventricle esquerre formen l'anomenat cor esquerre. Rep la sang de la circulació pulmonar, que desemboca a través de les quatre venes pulmonars a la porció superior de l'aurícula esquerra. Aquesta sang està oxigenada i prové dels pulmons. El ventricle esquerre l'envia per l'artèria aorta per a distribuir-la per tot l'organisme.[52]

El teixit que separa el cor dret de l'esquerre s'anomena septe o envà. Funcionalment, es divideix en dues parts no separades: la superior o envà interauricular,[53] i la inferior o envà interventricular.[54] Aquest últim és especialment important, ja que per ell discorre el fascicle de His[55] que permet portar l'impuls a les parts més baixes del cor.

Vàlvules cardíaques

[modifica]
Article principal: Vàlvula cardíaca

Les vàlvules cardíaques són les estructures que separen unes cavitats de les altres, evitant que hi hagi reflux retrògrad. Estan situades al voltant dels orificis auriculoventriculars (o atrioventriculars) i entre els ventricles i les artèries de sortida; en són les quatre següents:

Convé tenir present la diferència anatòmica entre vàlvula i valva, dos paraules que es confonen amb certa facilitat per influx de la terminologia anglosaxona.[cal citació] La paraula anglesa valve significa ‘vàlvula’ i no ‘valva’, mentre que la paraula valvule significa ‘valva’ i no ‘vàlvula’. Totes les vàlvules d'un cor normal tenen tres valves que s'obren i es tanquen durant el cicle cardíac per tal d'assegurar que la sang circuli en un únic sentit, excepte la vàlvula mitral, que en té només dos.

Fisiologia

[modifica]
Modelització tridimensional feta per ordinador d'un cor humà bategant
Sístole ventricular
Diàstole

Quan la sang ha arribat a les aurícules, aquestes es contrauen (sístole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen i llavors la sang surt per l'artèria aorta (al costat esquerre) i per l'artèria pulmonar (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (sístole ventricular).

Al cap d'unes dècimes de segon, el cor es relaxa (diàstole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.[60]

La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les venes caves inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artèria pulmonar perquè vagi als pulmons i s'oxigeni.

Les venes pulmonars porten la sang oxigenada (neta) a l'aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, sempre que no existeixi cap malformació,[61] aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l'artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.

El cicle cardíac complet dura poc més d'un segon i, en absència de patologies o estímuls afegits, es produeix unes 70-80 vegades per minut.[62]

Si no existeix cap anomalia, en el procés es poden escoltar dos sorolls:[63]

  • Primer soroll cardíac: tancament de vàlvules tricúspide i mitral.
  • Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoides (vàlvules pulmonars i aorta).

Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d'aquesta vibració dona com a resultat la capacitat d'auscultar aquests sorolls[64] i de poder enregistrar-los en un fonocardiograma.

El terme murmuri o buf s'utilitza per anomenar qualsevol soroll cardíac inusual provocat per turbulències en el flux de sang que travessa l'òrgan.[65] En funció de les seves característiques, els bufs es categoritzen en sis graus (escala de Levine).[66] Les causes més comunes d'aquesta mena de sorolls són trastorns de la funcionalitat valvular.[67] Per exemple, el murmuri sistòlic està present en tots els casos de vàlvula tricúspide "en paracaigudes",[68] una malformació congènita poc comuna d'aquesta estructura cardíaca que té un alt índex de mortalitat.[69] Amb freqüència, però, els bufs no tenen cap significació patològica.[70]

L'expulsió rítmica de la sang provoca el pols, que es pot palpar en les artèries radials, caròtides, femorals, etc. Determinats trastorns del pols són signes indicatius de disfunció cardíaca. Per exemple, el pols alternant[71] o el pols paradoxal.[72]

Si s'observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 segons i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.

En la fisiologia del cor, cal destacar que les seves cèl·lules es despolaritzen per si mateixes i donen lloc a un potencial d'acció que fa possible la contracció del múscul cardíac.[73] D'altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es "comuniquen" de manera que el potencial d'acció es propaga per totes elles a una velocitat d'uns 0,42 m/s[74] i, si no hi ha cap patologia miocardíaca ni alteracions de la innervació cardíaca simpàtica,[75] la contracció dels ventricles es produeix de forma pràcticament simultània. El múscul del cor mai es tetanitza gràcies al bon control de la contractilitat produït per les variacions del Ca2+ intracel·lular miocardiocitari.[76] És per això que un cor sa no sofreix espasmes de tipus tetànic.[77] Una funció cardíaca normal necessita que el nivell de Ca2+ dels cardiomiòcits sigui prou alt en la sístole i suficientment baix en la diàstole,[78] així com un correcte nivell d'expressió de l'enzim ACE2 en els vasos de l'òrgan.[79] Gràcies a l'impuls elèctric produït per les seves cèl·lules especialitzades, el node sinusal té activitat marcapassos,[80] la qual genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.

Sistema cardionector

[modifica]
Article principal: Sistema de conducció elèctrica del cor
Il·lustració del cor humà
Cor i venes principals

El múscul cardíac (miocardi), a diferència del múscul esquelètic (que necessita un estímul conscient o reflex), s'excita a si mateix. Les contraccions rítmiques es produeixen espontàniament i la seva freqüència canvia de forma automàtica per influxos nerviosos i hormonals, com ara els que susciten l'exercici físic o la percepció d'un perill.[81]

L'estimulació del cor està coordinada pel sistema nerviós autònom, tant per part del sistema nerviós simpàtic (augmenta el ritme i força de contracció) com del parasimpàtic (redueix el ritme i la força cardíacs).[82]

La seqüència de les contraccions és produïda per la despolarització (inversió de la polaritat elèctrica de la membrana a causa del pas d'ions actius al seu interior) del node sinusal o node de Keith i Flack,[83] situat a la paret superior de l'aurícula dreta.[84] El corrent elèctric produït, de l'ordre dels microvolts,[85] es transmet al llarg de les aurícules i passa als ventricles pel node auriculoventricular (node AV) situat en la unió entre els dos ventricles, format per fibres especialitzades. El node AV serveix per a filtrar l'activitat massa ràpida de les aurícules. Del node AV es transmet el corrent al feix de His,[86] que el distribueix als dos ventricles, propagant-se en darrer terme per tot el miocardi sincrònicament a través de la xarxa de Purkinje.[87][88]

Aquest sistema de conducció elèctric explica la regularitat del ritme cardíac i assegura la coordinació de les contraccions auriculoventriculars.[89] L'activitat elèctrica del cor pot ser registrada i analitzada efectuant un electrocardiograma (ECG), prova que requereix la col·locació de diversos elèctrodes específicament situats a la superfície de la pell[90][91] i desenvolupada a partir dels treballs galvanomètrics del fisiòleg Willem Einthoven.[92]

El miocardi té diverses propietats particulars:

  • Batmotropisme: el cor pot ser estimulat, mantenint un llindar.[93]
  • Inotropisme (contractilitat): el cor es contrau sota certs estímuls. El sistema nerviós simpàtic té un efecte inotròpic positiu, per tant augmenta la contractilitat del cor.[94] L'ús de digoxina per tractar la insuficiència cardíaca congestiva es basa en aquesta característica miocardíaca.[95]
  • Cronotropisme: es refereix al pendent del potencial d'acció. El SN simpàtic augmenta el pendent, per tant produeix taquicàrdia. En canvi el SN parasimpàtic disminueix la freqüència cardíaca. Un control cronotròpic cardíac incompetent provoca intolerància a l'exercici i pot ser causa de trastorns seriosos si no es tracta de forma adequada.[96] El grau d'incompetència cronotròpica és un indicador de la necessitat d'implantació d'un aparell marcapassos en els individus amb insuficiència cardíaca crònica, per tal de prevenir l'empitjorament de la malaltia.[97]
  • Dromotropisme (conductibilitat): és la capacitat de conduir els impulsos cardíacs mitjançant el sistema excitoconductor. El SN simpàtic té un efecte dromotròpic positiu, per tant fa augmentar la velocitat de conducció. El SN parasimpàtic és d'efecte contrari. Els antagonistes del Ca2+ retarden la conducció AV i també els efectes de l'estimulació vagal o de substàncies com l'adenosina o la digitalina.[98]
  • Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.[99][100]

Dades curioses

[modifica]
  • Les vàlvules cardíaques de Drosophila melanogaster mantenen la direccionalitat del flux de la seva hemolimfa. A les larves d'aquesta mosca hi ha una única vàlvula i tres als exemplars adults. Cada vàlvula està formada per dos cardiomiòcits especialitzats i histològicament molt característics.[101] En circumstàncies normals, el cor de D. melanogaster batega unes 4-6 vegades/segon.[102] Les seves característiques, sobretot durant la fase larvària, fan que sigui un bon model experimental per investigar els efectes produïts per un ampli ventall de substàncies en les funcions cardíaques.[103] També s'utilitza en l'estudi del envelliment cardíac,[104] els mecanismes inicials de la cardiogènesi i la genètica de diverses patologies del cor humà.[105]
  • El cor dels cocodrils té una estructura tetracameral diferent a la dels altres rèptils. El seu ventricle està dividit en una càmera esquerra i una altra dreta per un septe interventricular complet. De la càmera dreta surten el tronc pulmonar i l'arc aòrtic esquerre i de la càmera esquerra el tronc aòrtic dret. Abans de sortir del ventricle els dos arcs aòrtics estan connectats per un canal estret anomenat foramen de Panizza[106] en honor del anatomista italià Bartolomeo Panizza (1785–1867), qui el va descriure per primera vegada l'any 1833.[107] Aquesta configuració singular augmenta l'eficàcia de la seva irrigació sanguínia durant els períodes d'apnea.[108]
  • El peix zebra té un cor amb una insòlita capacitat endògena de regeneració. Pot reparar completament en poques setmanes la pèrdua d'una quarta part de la seva massa ventricular.[109] Aquesta característica fa que sigui un animal idoni per investigar els mecanismes cel·lulars i biomoleculars que regulen l'activitat miocardiocitària després d'una lesió cardíaca.[110]
  • El cor dels colibrís representa el 2,5% de la seva massa corporal, el percentatge més alt de tots els ocells. Durant el vol, batega més de 1.000 vegades per minut, aproximadament 250 en repòs i només unes 50 quan aquests animals dormen en estat de letargia.[111]
  • El cor d'una balena blava pesa, de mitjana, uns 181 kg.[112] Per adaptar-se a les seves necessitats metabòliques canviants aquests cetacis poden modificar la freqüència cardíaca d'una forma extrema.[113]
  • Les girafes tenen un cor d'uns 11 kg i un ventricle esquerre de 7 cm de gruix que genera una gran pressió per tal impulsar la sang arterial fins al cervell.[114] Un complex mecanisme regulador assegura l'estabilitat hemodinàmica cerebral. Està constituït per un sistema reticular de petites artèries que es dilaten en graus diferents i un conjunt de vàlvules als vasos del coll que controlen el flux i el reflux sanguini.[115]
  • El cor bomba només el 70% de la sang que es troba a les aurícules i als ventricles. Una important disminució d'aquest percentatge acostuma a ser indicativa d'insuficiència cardíaca greu.[116]
  • Hi ha sensors en el nostre sistema circulatori que s'encarreguen de "sentir (o rebre les sensacions de)" les pressions, és per això que es diuen baroreceptors.[117] Al cor tenim baroreceptors de pressió baixa, localitzats a les parets de l'aurícula i en vasos pulmonars, aquests són sensibles a la distensió de les parets. Per exemple, si disminueix l'ompliment normal dels vasos pulmonars i les aurícules, llavors hi haurà un senyal (que arriba al tronc encefàlic) que l'avisi el sistema nerviós que ha d'augmentar l'activitat simpàtica i la secreció d'hormona antidiürètica per tal de compensar aquesta "baixa de volum" que hi ha. També hi ha baroreceptors a la crossa aòrtica i en el si carotidi[118] que, segons es produeixi una disminució o un augment de la pressió sanguínia, estimularan el sistema nerviós simpàtic o parasimpàtic respectivament per a restablir el canvi de la pressió (retroalimentació negativa).[119]
  • Durant el desenvolupament intrauterí de l'ésser humà, estructures que compleixen la funció del cor apareixen entre les setmanes 4 i 5 de gestació però, com que l'embrió no disposa d'un sistema nerviós en funcionament, aquest funciona de manera automàtica, i els batecs tenen una freqüència de 160 per minut. Aquesta freqüència augmenta fins a les setmanes 8 a 10. En l'últim trimestre, quan el sistema nerviós ja és funcional, la freqüència disminueix. En aquesta etapa es produeix un control parasimpàtic del ritme cardíac.[120][121]
  • En els nounats la freqüència cardíaca és variable i depèn de diversos factors, com ara l'existència determinades característiques genètiques, si neixen prematurs o a terme[122] o el tipus de part.[123] L'anàlisi d'aquesta variabilitat es pot fer servir per avaluar el funcionament del sistema nerviós autònom dels prematurs durant el seu període d'adaptació postnatal.[124]
  • Al miocardi hi han uns 2.000 capil·lars/mm². Durant els primers anys de vida, el cor té 6x10⁹ miòcits i als 90-100 anys només queda una tercera part d'aquesta xifra. Es perden, aproximadament, 38 milions de miòcits cada any. Tots els dies, el cor utilitza entre 3,5-5 kg d'ATP per funcionar i l'energia que produeix en 24 h podria desplaçar una tona 12,5 m.[125] Se sap que les cèl·lules del miocardi es poden regenerar després de sofrir diversos tipus de danys, però de forma limitada.[126] Els avenços en el coneixement d'aquesta capacitat de renovació han impulsat els estudis orientats a estimular-la emprant intervencions no farmacològiques a fi de reduir el nombre de morts causats per cardiopaties greus, com ara les d'origen isquèmic.[127]
  • Una rara malformació fetal, incompatible amb la vida, que es veu en alguns casos d'embaràs geminat monocorial (~1 cas/34.600 naixements) i insòlitament d'embaràs triple[128] és l'acàrdia.[129][130] Representa el màxim grau de la síndrome de transfusió fetofetal[131] i freqüentment s'acompanya d'anencefàlia.[132] Es parla de acàrdia anceps quan en el fetus acardíac existeixen rudiments cefàlics i troncals.[133] En l'acàrdia acormus, la variant més rara d'aquest tipus de anormalitat teratològica, el cap és l'estructura fetal més desenvolupada.[134]
  • Excepcionalment, en siamesos units per la regió toràcica existeix un cor únic, fet que impossibilita la seva separació quirúrgica.[135] També ha estat descrit algun cas de siamesos de cor individual i ventricles separats, però amb fusió auricular.[136]
  • L'ectopia cordis (cor ectòpic) és una altra malformació cardíaca infreqüent. En ella, el cor està ubicat totalment o parcialment fora del tòrax. S'associa moltes vegades amb altres defectes cardíacs[137] i té una prevalença d'entre 1-5 casos/milió de naixements. No és rar que aparegui en el context d'una síndrome de Cantrell.[138]
  • La síndrome del cor esquerre hipoplàstic és una malaltia molt greu amb una alta heretabilitat,[139] que afecta a un 3% de tots els nadons amb anomalies cardíaques congènites. Comprèn un ampli espectre de lesions caracteritzades per la manca de desenvolupament de les estructures esquerres de l'òrgan.[140] En casos extrems pot existir atrèsia aòrtica i/o mitral acompanyada d'absència virtual del ventricle esquerre.[141] Aquesta síndrome requereix un tractament quirúrgic d'especial complexitat.[142] Es veu algunes vegades en el context d'una deleció de tipus DiGeorge (en el cromosoma 22q11.2).[143]
  • L'existència d'una vàlvula aòrtica quatricúspide és una anomalia congènita força inusual[144] (normalment aquesta vàlvula té tres valves i no quatre) que fou descrita per primera vegada l'any 1862. Acostuma a presentar-se de forma aïllada i es classifica segons la mida i la morfologia de les seves múltiples variants anatòmiques.[145] Moltes vegades es detecta incidentalment.[146] La troballa d'una vàlvula aòrtica unicúspide és un fet encara més inusitat, tant en nens[147] com en adults.[148][149] Per contra, la vàlvula aòrtica bicúspide és una de les malformacions cardíaques més comunes.[150]
  • En el defecte cardíac congènit anomenat cor triatriatum, una prima membrana fibromuscular divideix en dos parts l'aurícula dreta o l'esquerra formant tres compartiments atrials. Amb això, el cor té cinc cambres diferenciades i no quatre com és normal. El cor triatriatum esquerre és el més abundant i sol estar associat a altres anomalies cardiovasculars.[151] Els nounats que tenen questa condició presenten hipoxèmia persistent greu i requereixen cirurgia reparadora.[152] Són molt pocs els casos que es diagnostiquen durant l'edat adulta, la majoria a causa de símptomes similars als de l'estenosi mitral.[153]
  • L'anomalia d'Ebstein, descrita per primera vegada l'any 1866 pel metge alemany Wilhelm Ebstein, és una malformació inhabitual caracteritzada per anormalitats d'importància variable en la vàlvula tricúspide i el ventricle dret.[154] Coexisteix freqüentment amb altres defectes congènits cardiovasculars.[155] Està originada per mutacions a diversos gens, com ara NKX2-5, MYH7 i TPM1.[156]
  • Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0,01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.[157] Les persones amb aquesta malposició cardíaca tenen un considerable risc de sofrir arrítmies, en especial fibril·lacions auriculars.[158]
  • La malaltia coronària és la patologia cardíaca més freqüent en adults, representa el 32,7% de tots els trastorns cardiovasculars[159] i provoca cada any uns set milions de morts arreu del món.[160] La diferència de gènere en la seva incidència general s'ha reduït molt al llarg de les darreres dècades.[161]
  • Els tumors cardíacs, siguin benignes o malignes, són poc freqüents.[162] El tipus més comú és el mixoma, una neoplàsia benigna del teixit conjuntiu que acostuma a aparèixer en les aurícules, predominantment en l'esquerra.[163] Està format per un estroma ric en polisacàrids, nombrosos vasos sanguinis i cèl·lules poligonals o estelades que reben el nom de lepídiques pel seu aspecte escatós. Les cèl·lules lepídiques poden estar aïllades o, amb major freqüència, agrupades en nius perivasculars. Al voltant d'aquestes agrupacions poden existir canvis hemorràgics, infiltrats inflamatoris, depòsits d'hemosiderina, calcificacions distròfiques i punts d'ossificació metaplàsica amb focus necròtics.[164] Un 7% dels mixomes cardíacs, aproximadament, s'associa a una malaltia hereditària autosòmica dominant anomenada complex de Carney.[165] Les metàstasis cardíaques provinents de càncers primaris originats en altres llocs del cos es veuen més sovint.[166] Poden envair el cor per extensió directa, per via hematògena, a través del sistema limfàtic o intracavitàriament des de la vena cava o les venes pulmonars.[167]
  • Durant molts segles el cor fou un òrgan intocable per a la Medicina. S'ha dit que l'home va trigar més de 2.500 anys per salvar la distància entre la pell i el pericardi (uns 3 cm). El prestigiós Theodor Billroth afirmà l'any 1883: 'el cirurgià que intenti suturar el cor, perdrà el respecte dels seus col·legues'.[168]
  • El cirurgià alemany Ludwig Rehn practicà la primera intervenció quirúrgica cardíaca amb èxit el 1896. Va operar a un noi de 22 anys ferit per arma blanca en una baralla. Aconseguí suturar un tall al ventricle dret i resoldre el tamponament cardíac que sofria el pacient.[169] A Boston,el cirurgià Robert E. Gross va efectuar la primera lligadura amb èxit i ben documentada d'un ductus arteriós persistent l'any 1938.[170]
  • Rares vegades, després d'un traumatisme penetrant, projectils o trossos d'ells queden retinguts al cor durant anys i són descoberts de forma incidental.[171] Poden arribar al ventricle dret com a resultat d'una embolització venosa.[172][173]
  • El nord-americà Clarence Walton Lillehei (1918–1999) fou pioner en el desenvolupament de la cirurgia a cor obert i un gran impulsor a la seva època dels procediments de reparació i substitució valvular[174] i del disseny de marcapassos artificials.[175]

Trasplantament de cor

[modifica]

El 3 de desembre de 1967, Louis Wahskanski, un comerciant sud-africà, va ser el primer pacient del món a rebre un cor trasplantat.[176]

El cirurgià Christiaan Barnard (Beaufort West, 1922–Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Vladimir Demikhov[177] i Norman Shumway[178] havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l'experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d'un equip de 20 metges de l'hospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d'una jove de 25 anys morta per traumatisme cranioencefàlic derivat d'un accident de cotxe a Louis Wahskanski, de 53 anys. El cor del donant es retirà seguint la tècnica desenvolupada per Shumway i es mantingué sota perfusió mecànica a 10º mentre es preparava al receptor emprant una combinació d'irradiació local, prednisona, azatioprina i actinomicina C per evitar un possible rebuig.[179] Tot i arrossegar una malaltia cardíaca incurable i ser diabètic, el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies, fins que morí a causa d'una pneumònia per Pseudomonas.[180]

L'entusiasme del primer moment, però, es va esvair pocs anys després en veure que els resultats de la supervivència a mitjà termini eren escassos. Dels primers 100 trasplantats, només sis sobrevisqueren més enllà del primer any després de la intervenció. L'activitat de trasplantament es deturà pràcticament. Només l'equip de la Universitat Stanford perseverà en els trasplantaments, en menor mesura a París, i puntualment en altres centres mantenen l'interès pel trasplantament cardíac i duen a terme regularment intervencions clíniques alhora que una activitat paral·lela de recerca sobre els mecanismes, detecció i tractament del rebuig.[181] La introducció de la ciclosporina a la dècada de 1980 inicia una segona fase del trasplantament cardíac, ja que -malgrat provocar alguns efectes adversos d'importància- les propietats immunosupressores d'aquest compost eviten significativament el rebuig de l'òrgan.[182] Els bons resultats s'acompanyen d'una ràpida expansió d'unitats de trasplantament i d'un rellançament de les intervencions, les quals passen a ser un procediment convencional de cirurgia cardíaca cap al 1983. L'any 1985 fou practicat a Califòrnia el primer trasplantament cardíac neonatal amb posterior supervivència del malalt a llarg termini.[183]

A Catalunya (pionera a l'estat), la primera intervenció amb èxit es va portar a terme a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el 4 de maig de 1984 a càrrec del doctor Josep Maria Caralps i el seu equip de cirurgians.[184] Entre 1984 i 2016 es realitzaren 1.306 trasplantaments cardíacs a hospitals catalans.[185]

Segons xifres de l'Organització Nacional de Trasplantaments, en el món ja s'han realitzat gairebé 100.000 trasplantaments cardíacs, 304 d'ells a l'estat espanyol només en el decurs de l'any 2017 i amb un temps mitjà d'espera per l'operació de 112 dies.[186] D'acord al Registro Español de Trasplante Cardiaco durant el període 1984-2017 es practicaren 8.173 trasplantaments de cor als 19 hospitals inclosos en aquest registre, aconseguint-se una supervivència postoperatòria del 80% a 1 any i del 70% als 5 anys en els malalts intervinguts amb assistència ventricular.[187] A prop d'un 3% de tots els trasplantaments cardíacs requereix un retrasplantament. Aquesta és una cirurgia molt selectiva i no exempta de valoracions ètiques.[188][189]

El mite del cor

[modifica]
« L'esperit conscient mora més avall, al cor. Té la forma d'un gran préssec; està cobert per les ales dels pulmons, suportat pel fetge i servit per les entranyes. Aquest cor és dependent del món extern. Si no es menja per un dia se sent extremadament incòmode. Si sent alguna cosa espantosa, batega, si sent alguna cosa enutjosa, queda paralitzat, si es veu davant la mort, es torna trist, si veu alguna cosa bella, es torna encegat. »
— anònim xinès. segle VIII, El secret de la Flor d'Or[190]

Centre d'energia

[modifica]

En la tradició hindú es considera que en el cos hi ha localitzats diferents centres d'energia, els chakra. A l'alçada del cor se situa l'anajata; és el quart començant des del cap. En aquest s'uneixen les energies materials amb les espirituals, perquè els 3 chakres superiors és on radiquen les energies intel·lectuals i espirituals, metre que en els inferiors radiquen la sexualitat, les emocions i els instints. És en l'anajata (o centre del cor) on s'uneixen.[191]

El saltador, emocionador

[modifica]

La consciència més comuna que tenim és que el cor "salta", sigui a causa dels esforços sigui amb les emocions.

En una investigació lingüística sobre la paraula cor, des del llatí, el grec, les llengües indoeuropees i el sànscrit, el terme cor significa el saltador.[191] En frases com: «em saltà el cor», «tragué el cor per la boca», etc., aquesta relació entre cor i emoció és més comuna en les cultures occidentals. Aquestes sensacions emocionals han estat descrites en la literatura i l'art en general: «em trenca el cor», «se m'ha aturat el cor», «estic corprès», etc. La imatge mitològica de Cupido i Eros llençant fletxes al cor per enamorar les persones forma part de la nostra cultura,[192] i la literatura i la pintura religioses en van plenes d'exemples, sobretot a les obres relacionades amb el catolicisme, com ara el cor ferit de Crist i de la verge Maria com a símbol del seu amor per la humanitat o la llum que surt del cor de Crist. El culte al Sagrat Cor de Jesús es va incrementar considerablement després de la divulgació de les experiències místiques de la monja francesa Margarida Maria Alacoque (1647-1690),[193] en bona part gràcies la influència dels jesuïtes.[194]

El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol d'allò irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és racional, al cervell i el cap: «Pensa amb el cap, no amb el cor».

El cor valora de manera directa, intuïtiva. Té una visió, generalment, molt profunda i duradora. Diem: «això m'ho diu el cor», «em surt del cor». Jung relata, en la seva autobiografia, que un cap indi dels EUA li digué: «Els blancs estan bojos, diuen que pensen amb el cap, nosaltres pensem amb el cor».[195]

Blaise Pascal, al segle xvii, encunyà la famosa frase: «El cor té raons que la raó no entén», com a reflex d'aquesta comprensió amb el cor, basada en intuïcions, emocions, valors, imatges, visions, que no són tan segurs com la raó, però que tenen força, sentit i un pes intern que la raó no aconsegueix construir.[191]

Aquestes imatges i idees es reflecteixen en el català i en les altres llengües romàniques derivades del llatí. En moltes paraules s'empra l'arrel llatina cor (cor). El significat d'aquests mots ens aporta altres idees sobre els significats més antics de la paraula:[191]

  • Cordial: que ve del cor, afectuós.
  • Acordar: harmonitzar dos o més cors, resoldre de comú acord.
  • Recordar: tornar al cor, a la memòria, fer present.
  • Coratge: actuar amb el cor.
  • Discòrdia: a part, en dificultat, separat del cor.
  • Misericòrdia: de miser: infeliç, cor inclinat cap a l'infeliç.

En la cultura maia el cor era vist com el centre de la vida, de força, l'única cosa que podia alimentar els déus. S'oferien sacrificis humans als déus: en aquests els sacerdots maies extreien el cor d'un guerrer i se'l menjaven.[196][197] Els guerrers sacrificats eren capturats en les anomenades guerres florides, les quals es creu que el seu fi últim era la captura d'aquests guerrers.[191]

El cor era l'únic òrgan que els egipcis deixaven en l'interior de la mòmia, com a centre necessari al cos per a la vida eterna. En la doctrina tradicional de l'antic Egipte el cor és el veritable assentament de la intel·ligència i el cervell n'és un mer instrument de realització.[198] Segons els alquimistes el cor és la imatge del sol en l'ésser humà, com l'or és la imatge del sol en la Terra.[199]

En la tradició bíblica el cor expressa la consciència interior, la vida afectiva, l'assentament de la intel·ligència i de la sagacitat. Associat a l'esperit, en la tradició islàmica representa la contemplació i la vida espiritual. Per als sufís és el tron de la misericòrdia, l'espill del món invisible i de Déu.[200]

Aristòtil creia que el cor humà era el lloc on es rebia la informació provinent del cervell, es controlaven els moviments i s'originaven les sensacions i les respostes als estímuls de l'entorn.[201] A principis del segle xi, en l'obra Cànon de la Medicina, Avicenna integrà les idees aristotèliques sobre el cor amb els conceptes fisiològics d'Hipòcrates i Galè. Avicenna pensava que el cor era un òrgan intel·ligent, que dirigia a tots els altres i que en ell es generava el poder vital -l'alé o calor innata- del cos. Els seus postulats es consideraren vàlids fins al Renaixement.[202]

Avui dia, l'ús metafòric de la paraula cor segueix sent habitual.[203]

Relació entre el sistema circulatori i els altres sistemes

[modifica]
  • Sistema circulatori i sistema respiratori.[204] Els pulmons són les estructures del sistema respiratori encarregades de purificar la sang. La sang és purificada pels alvèols, són petites terminacions cegues dels bronquíols, on es produeix l'entrada d'oxigen a la sang per a ser distribuïda a totes les cèl·lules del cos. Aquestes cèl·lules, després de consumir l'oxigen, alliberen diòxid de carboni a la sang, que el porta als alvèols pulmonars per ser expulsats del cos i així novament captar oxigen útil.[205] Les interaccions entre els pulmons i el cor són moltes i complexes.[206] Una disfunció cardíaca repercuteix sobre la normal activitat respiratòria i viceversa,[207] característica derivada anatòmicament de la doble circulació pulmonar-sistèmica pròpia d'aus i mamífers.[208] Alguns exemples mèdics molt evidents d'aquesta dependència mútua són el cor pulmonar,[209] la miocardiopatia de takotsubo[210] la hipertensió pulmonar per disfunció cardíaca esquerra[211] o la tetralogia de Fallot.[212]
  • Sistema circulatori i sistema ossi. El sistema ossi es relaciona amb el circulatori, ja que a l'interior dels ossos es troba la medul·la òssia, que constitueix una zona molt important, ja que en el seu interior es formen els glòbuls vermells i alguns glòbuls blancs com els granulòcits i els monòcits. Estudis epidemiològics indiquen una vinculació entre l'osteoporosi, les afeccions cardiovasculars i la mortalitat derivada d'aquestes, en particular la produïda per cardiopatia isquèmica. Si bé tradicionalment s´han considerat processos independents associats a l'edat, moltes evidències sòlides han posat de manifest l'existència de mecanismes fisiopatològics comuns.[213] El nivell plasmàtic de certes proteïnes d'origen ossi, com l'osteocalcina[214] i l'osteoprotegerina (denominada també TNFRSF11B),[215] influeix en la progressió de l'ateroesclerosi.[216]
  • Sistema circulatori i sistema digestiu. Per funcionar, el nostre organisme necessita combustible, aquest combustible el donen els aliments que després de ser processats en l'aparell digestiu, lliuren les substàncies nutritives a la sang. El pàncrees, òrgan de l'aparell digestiu, secreta enzims digestius i hormones que ajuden a regular la concentració de glucosa a la sang. Un altre òrgan de l'aparell digestiu que ajuda al sistema circulatori és el fetge, que té la funció d'eliminar els productes de rebuig, com ara la bilirubina, que procedeixen de la renovació de les cèl·lules de la sang (glòbuls vermells). A més sintetitza gran quantitat de proteïnes indispensables per a la sang i l'equilibri de l'organisme. Hi ha autors que han observat una associació entre el restrenyiment i un increment del risc de sofrir patologies cardiovasculars.[217][218]
  • Sistema circulatori i sistema excretor. El metabolisme cel·lular produeix nombrosos residus, alguns dels quals són tòxics o capaços d'alterar les reaccions químiques normals. Aquestes deixalles mòbils són passades a la sang per portar-les al sistema excretor i eliminar-les. La sang es filtra en el sistema excretor pels ronyons, que deixen passar les deixalles per a ser eliminades per mitjà de l'orina. Les substàncies que queden retingudes en el ronyó, com els glòbuls sanguinis i les proteïnes, són novament utilitzades per l'organisme.[219] Hi ha una relació directa entre les patologies renals cròniques i la patologia cardíaca. Per una banda, les malalties del cor són la causa fonamental de mort més comuna dels pacients amb insuficiència renal avençada, Per una altra, l'existència d'una afecció renal concomitant en un individu que sofreix un trastorn cardíac empitjora molt el seu pronòstic, tingui altres factors de risc o no.[220][221]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anderson RH, Spicer DE, Brown NA, Mohun TJ «The development of septation in the four-chambered heart» (en anglès). Anatomical Record (Hoboken), 2014 Ag; 297 (8), pp: 1414-1429. ISSN 1932-8494. DOI: 10.1002/ar.22949. ISSN: 1932-8486. PMID: 24863187 [Consulta: 26 desembre 2019].
  2. ↑ Environmental Science Investigation «The fish heart - the pump» (en anglès). Vanishing fish, Circulation. Stanford University, 2018; Maig (rev), págs: 1. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2020 [Consulta: 13 novembre 2019].
  3. ↑ Koshiba-Takeuchi, K; Mori, AD; Kaynak, BL; Cebra-Thomas, J; Sukonnik, T; Georges, RO; Latham, S; Beck, L; Henkelman, RM; et al «Reptilian heart development and the molecular basis of cardiac chamber evolution» (en anglès). Nature, 2009 Set 3; 461 (7260), pp: 95-98. DOI: 10.1038/nature08324. PMC: 2753965. PMID: 19727199 [Consulta: 10 gener 2020].
  4. ↑ Poelmann, RE; Gittenberger-de Groot, AC «Development and evolution of the metazoan heart» (en anglès). Dev Dyn, 2019 Ag; 248 (8), pp: 634-656. DOI: 10.1002/dvdy.45. PMC: 6767493. PMID: 31063648 [Consulta: 10 gener 2020].
  5. ↑ Ben-Horin S, Shinfeld A, Kachel E, Chetrit A, Livneh A «The composition of normal pericardial fluid and its implications for diagnosing pericardial efusions» (en anglès). Am J Med, 2005 Jun; 118 (6), pp: 636-640. ISSN 1555-7162. DOI: 10.1016/j.amjmed.2005.01.066. PMID: 15922695 [Consulta: 3 desembre 2019].
  6. ↑ Arackal, A; Alsayouri, K «Histology, Heart» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 23; NBK545143 (rev), pàgs: 6. PMID: 31424727 [Consulta: 8 octubre 2019].
  7. ↑ Bamalan OA, Soos MP «Anatomy, Thorax, Heart Great Vessels» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 4; NBK547680 (rev), pàgs: 5. PMID: 31613460 [Consulta: 18 octubre 2019].
  8. ↑ Megías M, Molist P, Pombal MA «Muscular, Cardiaco» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2019; Des 30 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 gener 2020].
  9. ↑ Kumar, V; Abbas, AK; Fausto, N. Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease (en anglès). 7a edició. Elsevier Saunders, 2005, p. 556. ISBN 9780721601878.  Arxivat 2019-10-11 a Wayback Machine.
  10. ↑ Mathew P, Bordoni B «Embryology, Heart» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Gen 6; NBK537313 (rev), pàgs: 6. PMID: 30725998 [Consulta: 1r desembre 2019].
  11. ↑ Farraj, KL; Zeltser, R «Embryology, Heart Tube» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Set 2; NBK499934 (rev), pàgs: 3. PMID: 29763109 [Consulta: 1r novembre 2020].
  12. ↑ Sun C, Kontaridis MI «Physiology of Cardiac Development: From Genetics to Signaling to Therapeutic Strategies» (en anglès). Curr Opin Physiol, 2018 Feb; 1, pp: 123-139. DOI: 10.1016/j.cophys.2017.09.002. PMC: 5844510. PMID: 29532042 [Consulta: 3 gener 2019].
  13. ↑ Yeung, F «Looping» (en anglès). A: Heart Embryology, Toronto University Health Network, 2007 [Consulta: 24 abril 2020].
  14. ↑ Moorman, AF; Christoffels. VM «Cardiac chamber formation: development, genes, and evolution» (en anglès). Physiol Rev, 2003 Oct; 83 (4), pp: 1223-1267. ISSN 1522-1210. DOI: 10.1152/physrev.00006.2003. PMID: 14506305 [Consulta: 18 novembre 2019].
  15. ↑ Jenkins, KJ; Correa, A; Feinstein, JA; Botto, L; Britt, AE; Daniels, SR; Elixson, M; et al «Noninherited Risk Factors and Congenital Cardiovascular Defects: Current Knowledge» (en anglès). Circulation, 2007 Jun 12; 115 (23), pp: 2995-3014. ISSN 1524-4539. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2021. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.106.183216. PMID: 17519397 [Consulta: 18 octubre 2019].
  16. ↑ Lynch, T; Abel, DE «Teratogens and Congenital Heart Disease» (en anglès). Journal of Diagnostic Medical Sonography, 2015 Jul; 31 (5), pp: 301–305. ISSN 1552-5430. DOI: 10.1177/8756479315598524 [Consulta: 18 octubre 2019].
  17. ↑ Kaltman JR, Burns KM, Pearson GD «Perspective on Congenital Heart Disease Research» (en anglès). Circ Res, 2017 Mar 17; 120 (6), pp: 898-900. ISSN 1524-4571. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.116.310334. PMID: 28302736 [Consulta: 3 gener 2020].
  18. ↑ Ossa Galvis, MM; Bhakta, RT; Tarmahomed, A; Mendez, MD «Cyanotic Heart Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Oct 11; NBK500001 (rev), pàgs: 7. PMID: 29763177 [Consulta: 8 gener 2022].
  19. ↑ Dudzik, M «Echinoderms» (en anglès). OpenStax CNX, Rice University, 2018 Nov 7; BI 101 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 13 octubre 2019].
  20. ↑ Waldrop LD, Miller LA «The role of the pericardium in the valveless, tubular heart of the tunicate Ciona savignyi» (en anglès). J Exp Biol, 2015 Set; 218 (Pt 17), pp: 2753-2763. ISSN 1477-9145. DOI: 10.1242/jeb.116863. PMID: 26142414 [Consulta: 14 octubre 2019].
  21. ↑ Wenning A, Meyer EP «Hemodynamics in the leech: blood flow in two hearts switching between two constriction patterns» (en anglès). J Exp Biol, 2007 Ag; 210 (Pt 15), pp: 2627-2636. ISSN 1477-9145. DOI: 10.1242/jeb.001644. PMID: 17644677 [Consulta: 14 octubre 2019].
  22. ↑ Wilkens, JL «Evolution of the Cardiovascular System in Crustacea» (en anglès). Amer Zool, 1999 Abr; 39 (2), pp: 199-214. ISSN 1540-7063. DOI: 10.1093/icb/39.2.199 [Consulta: 14 octubre 2019].
  23. ↑ Kodirov, SA «The neuronal control of cardiac functions in Molluscs» (en anglès). Comp Biochem Physiol A Mol Integr Physiol, 2011 Oct; 160 (2), págs: 102-116. DOI: 10.1016/j.cbpa.2011.06.014. PMC: 5480900. PMID: 21736949 [Consulta: 1r gener 2021].
  24. ↑ Scales, H «Why does an octopus have more than one heart?» (en anglès). Nature, Sciencefocus.com, 2019; Set 9, págs: 1 [Consulta: 25 octubre 2019].
  25. ↑ Monroe, B; Lebowicz, L «Three Hearts of the Giant Pacific Octopus» (en anglès). Association of Medical Illustrators, 2019; Jul, págs: 3. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2021 [Consulta: 13 desembre 2019].
  26. ↑ Icardo, J «The Teleost Heart: A Morphological Approach» (en anglès). A: Ontogeny and Phylogeny of the Vertebrate Heart, Chap. 2 (Sedmera S, Wang T; Eds.) Springer-Verlag New York, 2012; Abr, pp: 35-53. ISBN 978-1-4614-3386-6. DOI: 10.1007/978-1-4614-3387-3_2 [Consulta: 14 octubre 2019].
  27. ↑ Lai NC, Graham JB, Lowell WR, Shabetai R «Elevated pericardial pressure and cardiac output in the leopard shark Triakis semifasciata during exercise: The role of the pericardioperitoneal canal» (en anglès). J Exp Biol, 1989; 147, pp: 263–277. ISSN 1477-9145 [Consulta: 31 octubre 2019].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ Pérez, JI «La emergencia de un doble sistema circulatorio» (en castellà). Cuaderno de Cultura Científica, Cátedra de Cultura Científica de la UPV/EHU, 2017; Nov 14, pàgs: 5. ISSN 2529-8984 [Consulta: 14 octubre 2019].
  29. ↑ De Voe, RS «Reptilian cardiovascular anatomy and physiology: evaluation and monitoring (Proceedings)» (en anglès). dvm360.com, 2010; Nov 1, pàgs: 4. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2019 [Consulta: 11 octubre 2019].
  30. ↑ Pokhrel, P «Detailed Structure of Frog's Heart» (en anglès). Microbiology Notes, 2016; Feb 10, pàgs: 4 [Consulta: 14 octubre 2019].
  31. ↑ Aniruddha, P; Agrawal, M; Sabnis, G; Charan, L; Prafulla, K «A neonate with ‘amphibian heart’: A rare combination of complex congenital heart diseases» (en anglès). IHJ Cardiovascular Case Reports (CVCR), 2021 Gen-Abr; 5 (1), pp: 33-35. DOI: 10.1016/j.ihjccr.2020.12.008. ISSN: 2468-600X [Consulta: 2 gener 2021].
  32. ↑ Grigg, GC «Central Cardiovascular Anatomy and Function in Crocodilia» (en anglès). A: Physiological Adaptations in Vertebrates: Respiration: Circulation, and Metabolism. Marcel Dekker Inc, 1991 Oct; vol 56, pp: 339-354. ISBN 9780824785581 [Consulta: 11 octubre 2019].
  33. ↑ Orosz, S «Anatomy of the Avian Heart» (en anglès). Pet Birds Health, Lafeber Co., 2013; Jun 6, pàgs: 4 [Consulta: 11 octubre 2019].
  34. ↑ Ritchison, G «Avian Circulatory System» (en anglès). Avian Biology. Department of Biological Sciences, Eastern Kentucky University, 2015; BIO 554/754, pàgs: 14 [Consulta: 12 novembre 2019].
  35. ↑ Gray's Anatomy of the Human Body - 6. Surface Markings of the Thorax
  36. ↑ Santa María, M «Volumen sistólico» (en castellà). G-SE, 2013; Mar 20, pàgs: 1 [Consulta: 18 octubre 2019].
  37. ↑ Dextrocardia Diccionario mèdico. Clínica Universidad de Navarra, 2019 (en castellà)
  38. ↑ Gentille-Lorente, DI «Un insólito caso de síndrome de Kartagener» (en anglès). Rev Esp Cardiol, 2012 Maig; 65 (5), pp: 470. ISSN 1885-5857. DOI: 10.1016/j.recesp.2010.08.010. PMID: 21497979 [Consulta: 25 novembre 2019].
  39. ↑ Ogobuiro, I; Tuma, F «Anatomy, Thorax, Heart Coronary Arteries» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Des 9; NBK534790 (rev), pàgs: 4. PMID: 30521211 [Consulta: 20 octubre 2019].
  40. ↑ Rehman I, Rehman A «Anatomy, Thorax, Pericardium» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Des 9; NBK482256 (rev), pàgs: 3. PMID: 29489245 [Consulta: 22 octubre 2019].
  41. ↑ Contreras Carreto, NA; Torres Fraga, M; González Chon, O; García López, S «Introducción a la fisiología pericárdica» (en castellà). Rev Méd Sur, 2005 Jul-Set; 12 (3), pp: 154-164. ISSN 2310-2799 [Consulta: 18 novembre 2019].
  42. ↑ Sagristà-Sauleda, J; Sarrias Mercé, A; Soler-Soler, J «Diagnosis and management of pericardial effusion» (en anglès). World J Cardiol, 2011 Maig 26; 3 (5), pp: 135-143. DOI: 10.4330/wjc.v3.i5.135. PMC: 3110902. PMID: 21666814 [Consulta: 2 gener 2022].
  43. ↑ Vogiatzidis K, Zarogiannis SG, Aidonidis I, Solenov EI, Molyvdas PA, et al «Physiology of pericardial fluid production and drainage» (en anglès). Front Physiol, 2015 Mar 18; 6, pp: 62. DOI: 10.3389/fphys.2015.00062. PMC: 4364155. PMID: 25852564 [Consulta: 24 octubre 2019].
  44. ↑ Maton, Anthea; Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright. Human Biology and Health. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall, 1993, p. 250. ISBN 0-13-981176-1. OCLC 32308337. 
  45. ↑ Vanhaebost J, Faouzi M, Mangin P, Michaud K «New reference tables and user-friendly Internet application for predicted heart weights» (en anglès). Int J Legal Med, 2014 Jul; 128 (4), pp: 615-620. ISSN 1437-1596. DOI: 10.1007/s00414-013-0958-9. PMID: 24414936 [Consulta: 25 octubre 2019].
  46. ↑ Amin, H; Siddiqui, WJ «Cardiomegaly» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK542296 (rev), pàgs: 7. PMID: 31194436 [Consulta: 8 octubre 2019].
  47. ↑ Rehman, S; Khan, A; Rehman, A «Physiology, Coronary Circulation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 9; NBK482413 (rev), pàgs: 11. PMID: 29494020 [Consulta: 18 abril 2022].
  48. ↑ Morris PD, Warriner DR, Saraf K, Morton AC «The apex beat» (en anglès). Br J Hosp Med (Lond), 2013 Feb; 74 (2), pp: C23-C25. ISSN 1750-8460. DOI: 10.12968/hmed.2013.74.sup2.c23. PMID: 23411910 [Consulta: 13 desembre 2019].
  49. ↑ Naylor CD, McCormack DG, Sullivan SN «The midclavicular line: a wandering landmark» (en anglès). CMAJ, 1987 Gen 1; 136 (1), pp: 48-50. ISSN 0820-3946. PMC: 1491591. PMID: 2947672 [Consulta: 13 desembre 2019].
  50. ↑ Masuda S, Shibui T, Onodera R, Ashikaga T «A case of left ventricular pseudoaneurysm presenting with a visible apex beat» (en anglès). Eur Heart J Case Rep, 2018 Abr 24; 2 (2), pp: yty052. DOI: 10.1093/ehjcr/yty052. PMC: 6177029. PMID: 31020131 [Consulta: 13 desembre 2019].
  51. ↑ Schneider, M; Binder, T «Echocardiographic evaluation of the right heart» (en anglès). Wien Klin Wochenschr, 2018 Jul; 130 (13-14), pp: 413–420. DOI: 10.1007/s00508-018-1330-3. PMC: 6061659. PMID: 29556779 [Consulta: 5 juny 2020].
  52. ↑ Berman, MN; Bhardwaj, S «Physiology, Left Ventricular Function» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 16; NBK541098 (rev), pàgs: 6. PMID: 31082142 [Consulta: 5 juny 2020].
  53. ↑ Anderson, RH; Brown, NA; Webb, S «Development and structure of the atrial septum» (en anglès). Heart, 2002 Jul; 88 (1), pp: 104-110. DOI: 10.1136/heart.88.1.104. PMC: 1767197. PMID: 12067964 [Consulta: 2 desembre 2019].
  54. ↑ GPnotebook «Interventricular septum (anatomy)» (en anglès). Oxbridge Solutions Ltd, 2016, pàgs: 2 [Consulta: 11 octubre 2019].
  55. ↑ Enersen, OD «Wilhelm His Jr» (en anglès). Whonamedit?, 2019, pàgs: 3 [Consulta: 11 gener 2020].
  56. ↑ Dahou, A; Levin, D; Reisman, M; Hahn, RT «Anatomy and Physiology of the Tricuspid Valve» (en anglès). JACC Cardiovasc Imaging, 2019 Mar; 12 (3), pp: 458-468. DOI: 10.1016/j.jcmg.2018.07.032. ISSN: 1936-878X. PMID: 30846121 [Consulta: 10 octubre 2020].
  57. ↑ Sundjaja, JH; Bordoni, B «Anatomy, Thorax, Heart Pulmonic Valve» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Set 24; NBK547706 (rev), pàgs: 9. PMID: 31613486 [Consulta: 6 abril 2020].
  58. ↑ Sanchez Vaca, F; Bordoni, B «Anatomy, Thorax, Mitral Valve» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 21; NBK549884 (rev), pàgs: 7. PMID: 31751074 [Consulta: 6 abril 2020].
  59. ↑ Tilea, I; Suciu, H; Tilea, B; Tatar, CM; Ispas, M; Serban, RC «Anatomy and Function of Normal Aortic Valvular Complex» (en anglès). A: Calcific Aortic Valve Disease, Chap. 2 (Aikawa, A; Ed.) IntechOpen, 2013; Jun 12, pàgs: 22. ISBN 978-953-51-1150-4. DOI: 10.5772/53403 [Consulta: 12 octubre 2020].
  60. ↑ Wake, R; Fukuda, S; Oe, H; Abe, Y; Yoshikawa, J; Yoshiyama, M «Echocardiographic Evaluation of Left Ventricular Diastolic Function» (en anglès). A: Hot Topics in Echocardiography, Chap. 1 (Squeri, A; Ed.) IntechOpen, 2013; Nov 6, pàgs: 13. ISBN 978-953-51-1204-4. DOI: 10.5772/55619 [Consulta: 3 maig 2020].
  61. ↑ García Torres, E; Galletti Scaglione, L; Ramos Casado, MV «Amomalías de las venas pulmonares» (en castellà). A: Cardiología pediátrica y cardiopatías congénitas del niño y del adolescente. (Albert Brotons, DC; Coord.) SECPCC, 2015; Vol. I, Cap. 34, pp: 339-348. ISBN 978-84-16276-96-7 [Consulta: 16 març 2020].[Enllaç no actiu]
  62. ↑ Pollock JD, Makaryus AN «Physiology, Cardiac Cycle» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Maig 5; NBK459327 (rev), pàgs: 4. PMID: 29083687 [Consulta: 8 desembre 2019].
  63. ↑ OpenStax Team «Cardiac Cycle» (en anglès). A: Anatomy & Physiology. The Cardiovascular System: The Heart, Chap. 19·3. OpenStax College, Rice University, 2016; Feb 26, pàgs: 12. Arxivat de l'original el 29 de març 2019 [Consulta: 9 octubre 2019].
  64. ↑ Shea, MJ; Gupta, JI «Cardiac Auscultation» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Jun (rev), págs: 9 [Consulta: 12 novembre 2019].
  65. ↑ Mejia E, Dhuper S «Innocent Murmur» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Maig 12; NBK507849 (rev), pàgs: 6. PMID: 29939626 [Consulta: 30 març 2020].
  66. ↑ Zhang, G. «Samuel Albert Levine» (en anglès) pàgs: 5. LITFL, Medical Eponym Library, 2019; Set 9. [Consulta: 27 setembre 2020].
  67. ↑ Duhagón, P «Soplos cardíacos» (en castellà). Arch Pediatr Urug, 2002 Mar; 73 (1), pp: 22-25. ISSN 1688-1249 [Consulta: 9 octubre 2019].
  68. ↑ Yuan, SM «Parachute tricuspid valve: a systematic review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2020 Oct 28; 15 (1), pp: 305. PMID: 33115523. DOI: 10.1186/s13023-020-01561-y. PMC: 7592550 [Consulta: 21 març 2022].
  69. ↑ Yuan, SM «Parachute mitral valve: Morphology and surgical management» (en anglès). Turk Gogus Kalp Damar Cerrahisi Derg, 2020 Gen 23; 28 (1), pp: 219-226. PMID: 32175169. DOI: 10.5606/tgkdc.dergisi.2020.18041. PMC: 7067029 [Consulta: 21 març 2022].
  70. ↑ Biancaniello, T «Innocent Murmurs» (en anglès). Circulation, 2005 Gen 25; 111 (3), pp: e20-e22. ISSN 1524-4539. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2020. DOI: 10.1161/01.CIR.0000153388.41229.CB. PMID: 15668345 [Consulta: 22 octubre 2019].
  71. ↑ Euler, DE «Cardiac alternans: mechanisms and pathophysiological significance» (en anglès). Cardiovasc Res, 1999 Jun; 42 (3), pp: 583-590. ISSN 1755-3245. DOI: 10.1016/s0008-6363(99)00011-5. PMID: 10533597 [Consulta: 16 octubre 2019].
  72. ↑ Khasnis, A; Lokhandwala, Y «Clinical signs in medicine: pulsus paradoxus» (en anglès). J Postgrad Med, 2002; 48 (1), pp: 46-49. ISSN 0972-2823. PMID: 12082330 [Consulta: 16 octubre 2019].
  73. ↑ Pinnell, J; Turner, S; Howell, S «Cardiac muscle physiology» (en anglès). BJA Education, 2007 Jun; 7 (3), pp: 85–88. ISSN 2058-5357. DOI: 10.1093/bjaceaccp/mkm013 [Consulta: 11 octubre 2019].
  74. ↑ Stinstra J, MacLeod R, Henriquez C «Incorporating histology into a 3D microscopic computer model of myocardium to study propagation at a cellular level» (en anglès). Ann Biomed Eng, 2010 Abr; 38 (4), pp: 1399-1414. DOI: 10.1007/s10439-009-9883-y. PMC: 3184179. PMID: 20049638 [Consulta: 11 octubre 2019].
  75. ↑ Marcassa, C «Neuronal damage and abnormal contraction: Is the circle of synchronicity complete?» (en anglès). J Nucl Cardiol, 2019 Jun; 26 (3), pp: 880-882. ISSN 1532-6551. DOI: 10.1007/s12350-017-1167-6. PMID: 29327249 [Consulta: 11 octubre 2019].
  76. ↑ Kurihara, S «Regulation of cardiac muscle contraction by intracellular Ca2+» (en anglès). Jpn J Physiol, 1994; 44 (6), pp: 591-611. ISSN 1881-1396. DOI: 10.2170/jjphysiol.44.591. PMID: 7760518 [Consulta: 8 octubre 2019].
  77. ↑ Contracción tetánica Diccionario mèdico. Clínica Universidad de Navarra, 2019 (en castellà)
  78. ↑ Eisner DA, Caldwell JL, Kistamás K, Trafford AW «Calcium and Excitation-Contraction Coupling in the Heart» (en anglès). Circ Res, 2017 Jul 7; 121 (2), pp: 181-195. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.117.310230. PMC: 5497788. PMID: 28684623 [Consulta: 11 octubre 2019].
  79. ↑ Crackower, MA; Sarao, R; Oudit, GY; Yagil, C; Kozieradzki, I; Scanga, SE; et al «Angiotensin-converting Enzyme 2 Is an Essential Regulator of Heart Function» (en anglès). Nature, 2002 Jun 20; 417 (6891), pp: 822-828. ISSN 0028-0836. DOI: 10.1038/nature00786. PMID: 12075344 [Consulta: 21 maig 2020].
  80. ↑ Liang, X; Evans, SM; Sun, Y «Development of the cardiac pacemaker» (en anglès). Cellular and Molecular Life Sciences, 2017 Abr; 74 (7), pp: 1247-1259. PMID: 27770149. DOI: 10.1007/s00018-016-2400-1. PMC: 5540370 [Consulta: 8 gener 2022].
  81. ↑ Gordan R, Gwathmey JK, Xie LH «Autonomic and endocrine control of cardiovascular function» (en anglès). World J Cardiol, 2015 Abr 26; 7 (4), pp: 204-214. DOI: 10.4330/wjc.v7.i4.204. PMC: 4404375. PMID: 25914789 [Consulta: 17 octubre 2019].
  82. ↑ Klabunde, RE «Autonomic Innervation of the Heart and Vasculature» (en anglès). Cardiovascular Physiology Concepts, 2016; Des 8 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 11 gener 2020].
  83. ↑ Silverman ME, Hollman A «Discovery of the sinus node by Keith and Flack: on the centennial of their 1907 publication» (en anglès). Heart, 2007 Oct; 93 (10), pp: 1184-1187. DOI: 10.1136/hrt.2006.105049. PMC: 2000948. PMID: 17890694 [Consulta: 11 gener 2020].
  84. ↑ Kashou AH, Basit H, Chhabra L «Physiology, Sinoatrial Node (SA Node)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 23; NBK459238 (rev), pàgs: 5. PMID: 29083608 [Consulta: 20 octubre 2019].
  85. ↑ Boyett, MR; Honjo, H; Kodama, I «The sinoatrial node, a heterogeneous pacemaker structure» (en anglès). Cardiovasc Res, 2000 Set; 47 (4), pp: 658-687. DOI: 10.1016/s0008-6363(00)00135-8. ISSN: 1755-3245. PMID: 10974216 [Consulta: 27 setembre 2020].
  86. ↑ Patra C, Brady MF «Physiology, Bundle of His» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK531498 (rev), pàgs: 4. PMID: 30285393 [Consulta: 8 octubre 2019].
  87. ↑ Boyden PA, Hirose M, Dun W «Cardiac Purkinje cells» (en anglès). Heart Rhythm, 2010 Gen; 7 (1), pp: 127-135. ISSN 1556-3871. DOI: 10.1016/j.hrthm.2009.09.017. PMID: 19939742 [Consulta: 8 octubre 2019].
  88. ↑ Lange, M «Exploration of the Human Purkinje Network in Virtual Populations -Tesi doctoral-» (en anglès). Department of Electronic and Electrical Engineering, University of Sheffield, 2017 Mar; EthosID: 707473, pàgs: 179 [Consulta: 22 octubre 2019].
  89. ↑ Solaro, RJ «Regulation of Cardiac Contractility» (en anglès). Morgan & Claypool Life Sciences, 2011; NBK54078, pàgs: 50. PMID: 21634071 [Consulta: 8 octubre 2019].
  90. ↑ Ochoa Parra, M «Electrocardiografía bàsica» (en castellà). Universidad del Azuay, 2015; Maig, pàgs: 64. ISBN 978-9978-325-38-4 [Consulta: 30 març 2020].
  91. ↑ Sattar, Y; Chhabra, L «Electrocardiogram» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 31; NBK549803 (rev), pàgs: 15. PMID: 31747210 [Consulta: 10 octubre 2020].
  92. ↑ Salam, AM «The Invention of Electrocardiography Machine» (en anglès). Heart Views, 2019 Oct-Des; 20 (4), pp: 181–183. DOI: 10.4103/HEARTVIEWS.HEARTVIEWS_102_19. PMC: 6881865. PMID: 31803379 [Consulta: 10 octubre 2020].
  93. ↑ Nieves, M «Batmotropismo: qué es, electrofisiología, marcapasos fisiológico» (en castellà). Lifeder, 2019; Oct 25, pàgs: 10 [Consulta: 26 març 2022].
  94. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Contractilidad o inotropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2011; Set 30 (rev), pàgs: 4. ISBN 84-688-1218-8. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2019 [Consulta: 8 octubre 2019].
  95. ↑ Quashie, L; Ukomadu, M; Francio, VT; Brown, TL «The Effectiveness of Digoxin in Treating Heart Failure» (en anglès). J Cardiol Curr Res, 2017 Abr 26; 8 (5), pp: 00297. DOI: 10.15406/jccr.2017.08.00297. ISSN: 2373-4396 [Consulta: 26 març 2022].
  96. ↑ Brubaker, PH; Kitzman, DW «Chronotropic Incompetence: Causes, Consequences, and Management» (en anglès). Circulation, 2011 Mar 8; 123 (9), pp: 1010-1020. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.110.940577. PMC: 3065291. PMID: 21382903 [Consulta: 8 octubre 2019].
  97. ↑ Zweerink, A; van der Lingen, ACJ; Handoko, ML; van Rossum, AC; Allaart, CP «Chronotropic Incompetence in Chronic Heart Failure» (en anglès). Circ Heart Fail, 2018 Ag; 11 (8), pp: e004969. DOI: 10.1161/CIRCHEARTFAILURE.118.004969. ISSN: 1941-3297. PMID: 30354566 [Consulta: 26 març 2022].
  98. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Conductibilidad o dromotropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2011; Set 29 (rev), pàgs: 6. ISBN 84-688-1218-8. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2019 [Consulta: 9 octubre 2019].
  99. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Relajación o lusitropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2011; Set 29 (rev), pàgs: 2. ISBN 84-688-1218-8. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2019 [Consulta: 8 octubre 2019].
  100. ↑ Di Somma S, Magrini L «Drug Therapy for Acute Heart Failure» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2015 Ag; 68 (8), pp: 706-713. ISSN 1885-5857. DOI: 10.1016/j.rec.2015.02.019. PMID: 26088867 [Consulta: 12 març 2020].
  101. ↑ Lammers, K; Abeln, B; Hüsken, M; Lehmacher, C; Psathaki, OE; et al «Formation and function of intracardiac valve cells in the Drosophila heart» (en anglès). J Exp Biol, 2017 Maig 15; 220 (Pt 10), pp: 1852-1863. ISSN 1477-9145. DOI: 10.1242/jeb.156265. PMID: 28254880 [Consulta: 31 octubre 2019].
  102. ↑ Lee, CY; Wang, HJ; Jhang, JD; Cho, C «Automated drosophila heartbeat counting based on image segmentation technique on optical coherence tomography» (en anglès). Sci Rep, 2019 Abr 3; 9 (1), pp: 5557. PMID: 30944361. DOI: 10.1038/s41598-019-41720-1. PMC: 6447591 [Consulta: 8 maig 2020].
  103. ↑ Zabihihesari, A; Hilliker, AJ; Rezai, P «Localized Microinjection of Intact Drosophila Melanogaster Larva to Investigate the Effect of Serotonin on Heart Rate» (en anglès). Lab Chip, 2020 Gen 1; 20 (2), pp: 343-355. ISSN 1473-0189. DOI: 10.1039/c9lc00963a. PMID: 31828261 [Consulta: 8 maig 2020].
  104. ↑ Blice-Baum, AC; Guida, MC; Hartley, PS; Adams, PD; et al «As time flies by: Investigating cardiac aging in the short-lived Drosophila model» (en anglès). Biochimica et biophysica acta. Molecular basis of disease (Amsterdam), 2019 Jul 1; 1865 (7), pp: 1831-1844. PMID: 30496794. DOI: 10.1016/j.bbadis.2018.11.010. PMC: 6527462 [Consulta: 20 març 2022].
  105. ↑ Souidi, A; Jagla, K «Drosophila Heart as a Model for Cardiac Development and Diseases» (en anglès). Cells, 2021 Nov 8; 10 (11), pp: 3078. PMID: 34831301. DOI: 10.3390/cells10113078. PMC: 8623483 [Consulta: 20 març 2022].
  106. ↑ Cortés Bravo, E «Generalidades del Sistema Cardiovascular de los Reptiles» (en castellà). Asociación Veterinaria de Reptiles y Anfibios, 2018; Abr 2, pàgs: 3 [Consulta: 2 novembre 2019].
  107. ↑ Panizza, B «Sulla struttura del cuore e sulla circolazione del sangue del Crocodilus lucius» (en italià). Biblioteca Italiana, 1833 Abr-Jun; 70, pp: 87-91 [Consulta: 10 octubre 2020].
  108. ↑ Jones, G «The enormous crocodile — owner of nature's most complex heart» (en anglès). British Heart Foundation, 2017; Jun 7, pàgs: 7 [Consulta: 2 novembre 2019].[Enllaç no actiu]
  109. ↑ González-Rosa, JM; Burns, CE; Burns, CG «Zebrafish heart regeneration: 15 years of discoveries» (en anglès). Regeneration (Oxford), 2017 Set 28; 4 (3), pp: 105-123. PMID: 28979788. DOI: 10.1002/reg2.83. PMC: 5617908 [Consulta: 4 abril 2022].
  110. ↑ Bowley, G; Kugler, E; Wilkinson, R; Lawrie, A; van Eeden, F; Chico, TJA; Evans, PC; et al «Zebrafish as a tractable model of human cardiovascular disease» (en anglès). British Journal of Pharmacology, 2022 Mar; 179 (5), pp: 900-917. ISSN 1476-5381. DOI: 10.1111/bph.15473. PMID: 33788282 [Consulta: 4 abril 2022].
  111. ↑ Bishop, CM «Heart Mass and the Maximum Cardiac Output of Birds and Mammals: Implications for Estimating the Maximum Aerobic Power Input of Flying Animals» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 1997 Abr 29; 352 (1352), pp: 447–456. ISSN 0962-8436. DOI: 10.1098/rstb.1997.0032. PMC: 1691941 [Consulta: 3 novembre 2019].
  112. ↑ Morgan, K «How Big is a Blue Whale Really?. Size Comparison Guide» (en anglès). Modestfish.com, 2019; Oct 5 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 3 novembre 2019].
  113. ↑ Goldbogen, JA; Cade, DE; Calambokidis, J; Czapanskiy, MF; Fahlbusch, J; Friedlaender, AS; et al «Extreme bradycardia and tachycardia in the world's largest animal» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2019; Nov 25, pii: 201914273. ISSN 1091-6490. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2019. DOI: 10.1073/pnas.1914273116. PMID: 31767746 [Consulta: 1r desembre 2019].
  114. ↑ Smerup, M; Damkjær, M; Brøndum, E; Baandrup, UT; Kristiansen, SB; Nygaard, H; Funder, J; Aalkjær, C; Sauer, C; et al «The thick left ventricular wall of the giraffe heart normalises wall tension, but limits stroke volume and cardiac output» (en anglès). J Exp Biol, 2016 Feb; 219 (Pt 3), pp: 457-463. ISSN 1477-9145. DOI: 10.1242/jeb.132753. PMID: 26643090 [Consulta: 8 desembre 2019].
  115. ↑ Mitchell, G; Skinner, JD «An allometric analysis of the giraffe cardiovascular system» (en anglès). Comp Biochem Physiol A Mol Integr Physiol, 2009 Des; 154 (4), pp: 523-529. ISSN 1095-6433. DOI: 10.1016/j.cbpa.2009.08.013. PMID: 19720152 [Consulta: 8 desembre 2019].
  116. ↑ Hajouli, S; Ludhwani, D «Heart Failure And Ejection Fraction» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 29; NBK553115 (rev), pàgs: 21. PMID: 31971755 [Consulta: 21 març 2022].
  117. ↑ Brown, AM «Receptors under pressure. An update on baroreceptors» (en anglès). Circ Res, 1980 Gen; 46 (1), pp: 1-10. ISSN 1524-4571. DOI: 10.1161/01.res.46.1.1. PMID: 6985573 [Consulta: 21 març 2022].
  118. ↑ Fernandes TL, Piratello AC, Farah V, Fiorino P, et al «Effect of carotid and aortic baroreceptors on cardiopulmonary reflex: the role of autonomic function» (en anglès). Braz J Med Biol Res, 2010 Jul; 43 (7), pp: 681-686. ISSN 1414-431X. DOI: 10.1590/s0100-879x2010000700011. PMID: 20625658 [Consulta: 12 març 2020].
  119. ↑ Armstrong M, Moore RA «Physiology, Baroreceptors» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 20; NBK538172 (rev), pàgs: 5. PMID: 30844199 [Consulta: 16 octubre 2019].
  120. ↑ Pocock, G; Richards, CD. «Fisiología humana: La base de la medicina». 2a. Ed, pàgina 536. ISBN 9788445814796 Elsevier España, 2005.
  121. ↑ González-Merlo, J; del Sol, JR. «Obstetricia». 3a. Ed, pàgina 119. ISBN 9788434527232 Salvat, 1988.
  122. ↑ Javorka, K; Lehotska, Z; Kozar, M; Uhrikova, Z; et al «Heart rate variability in newborns» (en anglès). Physiol Res, 2017 Set 22; 66 (Supl 2), pp: S203-S214. ISSN 1802-9973. DOI: 10.33549/physiolres.933676. PMID: 28937235 [Consulta: 14 març 2022].
  123. ↑ Kozar, M; Tonhajzerova, I; Mestanik, M; Matasova, K; Zibolen, M; Calkovska, A; Javorka, K «Heart rate variability in healthy term newborns is related to delivery mode: a prospective observational study» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2018 Jun 27; 18 (1), pp: 264. PMID: 29945544. DOI: 10.1186/s12884-018-1900-4. PMC: 6020381 [Consulta: 14 març 2022].
  124. ↑ Martins de Souza Filho, LF; Campos Martins de Oliveira, J; Alves Ribeiro, MK; Cozac Moura, M; et al «Evaluation of the autonomic nervous system by analysis of heart rate variability in the preterm infants» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2019 Aug 16; 19 (1), pp: 198. PMID: 31420010. DOI: 10.1186/s12872-019-1166-4. PMC: 6697963 [Consulta: 14 març 2022].
  125. ↑ Diéguez Castrillo, G «El corazón: mito y realidad -Lliçó Magistral-» (en castellà). Facultad de Medicina, Universidad CEU San Pablo, 2012; Oct 19, pàgs: 55 [Consulta: 19 desembre 2019].
  126. ↑ Bergmann O, Bhardwaj RD, Bernard S, Zdunek S, Barnabé-Heider F, Walsh S, Zupicich J, Alkass K, Buchholz BA, et al «Evidence for cardiomyocyte renewal in humans» (en anglès). Science, 2009 Abr 3; 324 (5923), pp: 98-102. PMID: 19342590. DOI: 10.1126/science.1164680. PMC: 2991140 [Consulta: 16 maig 2020].
  127. ↑ Leone, M; Engel, FB «Advances in heart regeneration based on cardiomyocyte proliferation and regenerative potential of binucleated cardiomyocytes and polyploidization» (en anglès). Clin Sci (Lond), 2019 Jun 7; 133 (11), pp: 1229-1253. ISSN 1470-8736. DOI: 10.1042/CS20180560. PMID: 31175264 [Consulta: 16 maig 2020].
  128. ↑ Ventura, W; Nazario, C; Ventura, J «Triplet pregnancy complicated by two acardiac fetuses» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2011 Set; 38 (3), pp: 362-363. ISSN 1469-0705. DOI: 10.1002/uog.9001. PMID: 21425197 [Consulta: 3 maig 2020].
  129. ↑ Chanoufi, MB; Ben Temime, R; Masmoudi, A; Ounaïssa, K; Jebnoun, S; Abid, W; Nsiri, R; Chelli, H; et al «Clinical and anatomic features of acardiac twins» (en anglès). Med Princ Pract, 2004 Nov-Des; 13 (6), pp: 375-379. ISSN 1423-0151. DOI: 10.1159/000080478. PMID: 15467316 [Consulta: 27 octubre 2019].
  130. ↑ Gutiérrez Vélez, MC; Monte Mercado, JC; Ferrero Viñas, A; García Fernández, ME; Guedea Murillo, D; et al «Feto acardio en gestación gemelar a termino» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2011 Nov; 54 (11), pp: 581-584. ISSN 1578-1453. DOI: 10.1016/j.pog.2011.06.002 [Consulta: 27 octubre 2019].
  131. ↑ Alvear Reacos, RR; Aguinaga Egas, P; Acosta Vinueza, Y; Gonzales Pardo, S; Reascos Paredes, YL «Acardia fetal, reporte de un caso, enfoque médico y psicosocial» (en castellà). Rev Bionatura, 2017; 2 (4), pp: 43-46. ISSN 1390-9355. DOI: 10.21931/RB/2017.02.03.8 [Consulta: 12 març 2020].
  132. ↑ Ray, S; Basak, S; Ghosh, PCh; Pal, M; Laga, M: Pradhan, M «Acardius acephalus: "headless-heartless nine-month life"» (en anglès). J Obstet Gynaecol India, 2012 Des; 62 (Supl 1), pp: 16-18. DOI: 10.1007/s13224-013-0358-6. PMC: 3632684. PMID: 24293860 [Consulta: 13 novembre 2019].
  133. ↑ Nigam, A; Agarwal, R; Saxena, P; Barla, J «Acardiac anceps: a rare congenital anomaly» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014; Abr 9, pp: bcr2013202583. DOI: 10.1136/bcr-2013-202583. PMC: 3987525. PMID: 24717594 [Consulta: 12 març 2022].
  134. ↑ Cruz-Hernández, MM; Jaramillo-Valencia, JL; Mejía-García, N; Gutiérrez-Marín, JH; Sanín-Blair, JE «Acardius acormus: una presentación atípica en el embarazo gemelar. Revisión de la literatura» (en castellà). Rev Colomb Obstet Ginecol, 2009 Oct-Des; 60 (4), pp: 382-386. DOI: 10.18597/rcog.322. ISSN: 2463-0225 [Consulta: 12 març 2022].
  135. ↑ Pandey S, Mendiratta S, Pandey S, Sinha R, Pandey L «Conjoined twins with a single heart: A rare case report» (en anglès). Australas Med J, 2011 Abr; 4 (4), pp: 145-147. DOI: 10.4066/AMJ.2011.628. PMC: 3562892. PMID: 23393505 [Consulta: 13 novembre 2019].
  136. ↑ Ambar SS, Halkati PC, Patted SV, Yavagal S «Twin heart with a fused atria and separate ventricles in conjoined twins» (en anglès). Ann Pediatr Cardiol, 2010 Jul; 3 (2), pp: 145-147. DOI: 10.4103/0974-2069.74065. PMC: 3017932. PMID: 21234207 [Consulta: 13 novembre 2019].
  137. ↑ Cabrera A, Rodrigo D, Luis MT, Pastor E, et al «Ectopia Cordis and Cardiac Anomalies» (en anglès). Rev Esp Cardiol, 2002 Nov; 55 (11), pp: 1209-1212. ISSN 1579-2242. DOI: 10.1016/s0300-8932(02)76786-9. PMID: 12423580 [Consulta: 25 novembre 2019].
  138. ↑ Puvabanditsin S, Di Stefano V, Garrow E, Wong R, et al «Ectopia cordis» (en anglès). Hong Kong Med J, 2013 Oct; 19 (5), pp: 447-450. ISSN 1024-2708. DOI: 10.12809/hkmj133737. PMID: 24088589 [Consulta: 25 novembre 2019].
  139. ↑ Hinton Jr, RB; Martin, LJ; Tabangin, ME; Mazwi, ML; et al «Hypoplastic left heart syndrome is heritable» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2007 Oct 16; 50 (16), pp: 1590-1595. ISSN 0735-1097. DOI: 10.1016/j.jacc.2007.07.021. PMID: 17936159 [Consulta: 31 octubre 2020].
  140. ↑ Kritzmire SM, Cossu AE «Hypoplastic Left Heart Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 20; NBK554576 (rev), pàgs: 11. PMID: 32119463 [Consulta: 19 març 2020].
  141. ↑ Grossfeld P, Nie S, Lin L, Wang L, Anderson RH «Hypoplastic Left Heart Syndrome: A New Paradigm for an Old Disease?» (en anglès). J Cardiovasc Dev Dis, 2019 Feb 23; 6 (1), pii: E10. DOI: 10.3390/jcdd6010010. PMC: 6462956. PMID: 30813450 [Consulta: 2 desembre 2019].
  142. ↑ Bautista-Hernández, V; Avila-Álvarez, A; Marx, GR; Del Nido, PJ «Current surgical options and outcomes for newborns with hypoplastic left heart syndrome» (en anglès/castellà). An Pediatr (Barcelona), 2019 Nov; 91 (5), pp: 352.e1-352.e9. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2019.09.007. PMID: 31694800 [Consulta: 2 desembre 2019].
  143. ↑ Liu X, Yagi H, Saeed S, Bais AS, Gabriel CC, Chen Z, Peterson KA, Li Y, Schwartz MC, Reynolds WT, et al «The complex genetics of hypoplastic left heart syndrome» (en anglès). Nat Genet, 2017 Jul; 49 (7), pp: 1152-1159. DOI: 10.1038/ng.3870. PMC: 5737968. PMID: 28530678 [Consulta: 19 març 2020].
  144. ↑ Tsang, MYC; Abudiab, MM; Ammash, NM; Naqvi, TZ; Edwards, WD; et al «Quadricuspid Aortic Valve: Characteristics, Associated Structural Cardiovascular Abnormalities, and Clinical Outcomes» (en anglès). Circulation, 2016 Gen 19; 133 (3), pp: 312-319. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.115.017743. ISSN: 1524-4539. PMID: 26635401 [Consulta: 10 octubre 2020].
  145. ↑ Yuan, SM «Quadricuspid Aortic Valve: A Comprehensive Review» (en anglès). Braz J Cardiovasc Surg, 2016 Nov-Des; 31 (6), pp: 454-460. DOI: 10.5935/1678-9741.20160090. PMC: 6852466. PMID: 31719017 [Consulta: 11 abril 2020].
  146. ↑ Kaur M, Kyaw H, Ayala-Rodriguez C, Reddy S «Quadricuspid Aortic Valve: A Rare and Incidental Finding» (en anglès). Cureus, 2019 Nov 2; 11 (11), pp: e6054. DOI: 10.7759/cureus.6054. PMC: 6886730. PMID: 31819837 [Consulta: 11 abril 2020].
  147. ↑ Taksande, AM «Unicuspid Aortic Valve in Infant» (en anglès). J Cardiovasc Echogr, 2015 Jul-Set; 25 (3), pp: 80-82. DOI: 10.4103/2211-4122.166079. PMC: 5353412. PMID: 28465940 [Consulta: 15 octubre 2020].
  148. ↑ Novaro, GM; Mishra, M; Griffin, BP «Incidence and echocardiographic features of congenital unicuspid aortic valve in an adult population» (en anglès). J Heart Valve Dis, 2003 Nov; 12 (6), pp: 674-648. ISSN 0966-8519. PMID: 14658804 [Consulta: 15 octubre 2020].
  149. ↑ Kowalczys, A; Bohdan, M; Fijałkowska, J; Duda, M; et al «Rare Case of an Adult With a Stenotic Acommissural Unicuspid Aortic Valve» (en anglès). Can J Cardiol, 2020; Maig 20, pp: S0828-282X(20)30458-X. DOI: 10.1016/j.cjca.2020.05.012. ISSN: 1916-7075. PMID: 32442475 [Consulta: 15 octubre 2020].
  150. ↑ Shah, SY; Higgins, A; Desai, MY «Bicuspid aortic valve: Basics and beyond» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2018 Oct; 85 (10), pp: 779-784. DOI: 10.3949/ccjm.85a.17069. ISSN: 1939-2869. PMID: 30289756 [Consulta: 12 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
  151. ↑ Nassar, PN; Hamdan, RH «Cor Triatriatum Sinistrum: Classification and Imaging Modalities» (en anglès). Eur J Cardiovasc Med, 2011 Gen; 1 (3), pp: 84-87. DOI: 10.5083/ejcm.20424884.21. PMC: 3286827. PMID: 22379596 [Consulta: 18 març 2022].
  152. ↑ Rozema, TK; Arruda, J; Snyder, CS «Cor Triatriatum: A Tale of Two Membranes» (en anglès). CASE (Philadelphia), 2019 Gen 16; 3 (1), pp: 25-27. DOI: 10.1016/j.case.2018.08.003. PMC: 6382949. PMID: 30828680 [Consulta: 18 març 2022].
  153. ↑ Ather, B; Meredith, A; Siddiqui, WJ «Cor Triatriatum» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Set 28; NBK534243 (rev), pàgs: 7. PMID: 30480976 [Consulta: 18 març 2022].
  154. ↑ Holst, KA; Connolly, HM; Dearani, JA «Ebstein's Anomaly» (en anglès). Methodist Debakey Cardiovasc J, 2019 Abr-Jun; 15 (2), pp: 138-144. DOI: 10.14797/mdcj-15-2-138. PMC: 6668741. PMID: 31384377 [Consulta: 23 març 2022].
  155. ↑ Lubaua, I; Teraudkalna, M «Ebstein Anomaly and Right Aortic Arch in Patient with Charge Syndrome» (en anglès). Medicina (Kaunas), 2021 Nov 13; 57 (11), pp: 1239. DOI: 10.3390/medicina57111239. PMC: 8619708. PMID: 34833458 [Consulta: 23 març 2022].
  156. ↑ Rakhmanov, Y; Maltese, PE; Bruson, A; Beccari, T; Dundar, M; Bertelli, M «Genetic testing for Ebstein anomaly» (en anglès). EuroBiotech J, 2018 Set 19; 2 (s1), pp: 55-57. DOI: 10.2478/ebtj-2018-0038. ISSN: 2564-615X [Consulta: 23 març 2022].
  157. ↑ Sejas Claros, A; Flores Choque, CA «Dextrocardia congénita aislada sin situs inversus. Imagen radiològica» (en castellà). Rev Cient Cienc Med, 2016; 19 (2), pp: 71-72. ISSN 2077-3323 [Consulta: 22 octubre 2019].
  158. ↑ Naaraayan, A; Nimkar, A; Acharya, P; Pomerantz, D; Jesmajian, S «Dextrocardia: When right is wrong!» (en anglès). J Atr Fibrillation, 2020 Ag 31; 13 (2), pp: 2222. DOI: 10.4022/jafib.2222. PMC: 8691307. PMID: 34950286 [Consulta: 10 març 2022].
  159. ↑ Shahjehan, RD; Bhutta, BS «Coronary Artery Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Feb 9; NBK564304 (rev), pàgs: 9. PMID: 33231974 [Consulta: 5 maig 2022].
  160. ↑ Ralapanawa, U; Sivakanesan, R «Epidemiology and the Magnitude of Coronary Artery Disease and Acute Coronary Syndrome: A Narrative Review» (en anglès). J Epidemiol Glob Health, 2021 Jun; 11 (2), pp: 169-177. DOI: 10.2991/jegh.k.201217.001. PMC: 8242111. PMID: 33605111 [Consulta: 5 maig 2022].
  161. ↑ Maas, AHEM; Appelman, YEA «Gender differences in coronary heart disease» (en anglès). Neth Heart J, 2010 Des; 18 (12), pp: 598-602. DOI: 10.1007/s12471-010-0841-y. PMC: 3018605. PMID: 33605111 [Consulta: 5 maig 2022].
  162. ↑ Rao, AK «Cardiac Tumors» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2021; Feb (rev), págs: 6 [Consulta: 6 març 2022].
  163. ↑ Gabe, ED; Rodríguez Correa, C; Vigliano, C; San Martino, J; Wisner, JN; González, P; Boughen, RP; et al «Mixomas cardíacos: correlación anatomoclínica» (en castellà/anglès). Rev Esp Cardiol, 2002 Maig; 55 (5), pp: 505-513. ISSN 1579-2242. DOI: 10.1016/s0300-8932(02)76643-8. PMID: 12015931 [Consulta: 6 març 2022].
  164. ↑ Pucci, A; Bartoloni, G «Cardiac myxoma» (en anglès). Heart: Benign tumors. PathologyOutlines, 2022; Feb 18 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 7 març 2022].
  165. ↑ Saleh, Y; Hammad, B; Almaghraby, A; Abdelkarim, O; Seleem, M; Abdelnaby, M; Shehata, H; et al «Carney Complex: A Rare Case of Multicentric Cardiac Myxoma Associated with Endocrinopathy» (en anglès). Case Reports in Cardiology, 2018; Jul 2, pp: 2959041. DOI: 10.1155/2018/2959041. PMC: 6051319. PMID: 30065853 [Consulta: 7 març 2022].
  166. ↑ Reynen, K; Köckeritz, U; Strasser, RH «Metastases to the heart» (en anglès). Ann Oncol, 2004 Mar; 15 (3), pp: 375-381. DOI: 10.1093/annonc/mdh086. ISSN: 1569-8041. PMID: 14998838 [Consulta: 8 març 2022].
  167. ↑ Bussani, R; De Giorgio, F; Abbate, A; Silvestri, F «Cardiac metastases» (en anglès). J Clin Pathol, 2007 Gen; 60 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1136/jcp.2005.035105. PMC: 1860601. PMID: 17098886 [Consulta: 8 març 2022].
  168. ↑ Concha Ruiz, M «Inicio y desarrollo histórico de la cirugia del corazón» (en castellà). A: Los pioneros en la cirugía del corazón en España (1945-1970), ADICAR, 2000, pp 185-195. ISBN 978-84-607-1523-8 [Consulta: 19 desembre 2019].
  169. ↑ Werner OJ, Sohns C, Popov AF, Haskamp J, Schmitto JD «Ludwig Rehn (1849-1930): the German surgeon who performed the worldwide first successful cardíac operation» (en anglès). J Med Biogr, 2012 Feb; 20 (1), pp: 32-34. ISSN 1758-1087. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2019. DOI: 10.1258/jmb.2011.011002. PMID: 22499606 [Consulta: 17 novembre 2019].
  170. ↑ Kaemmerer, H; Meisner, H; Hess, J; Perloff, JK «Surgical Treatment of Patent Ductus Arteriosus: A New Historical Perspective» (en anglès). Am J Cardiol, 2004 Nov 1; 94 (9), pp: 1153-1154. ISSN 1879-1913. DOI: 10.1016/j.amjcard.2004.07.082. PMID: 15536652 [Consulta: 9 març 2022].
  171. ↑ Elsner, D «Penetrating heart injury from second world war» (en anglès). Heart, 2001 Set; 86 (3), pp: 323. DOI: 10.1136/heart.86.3.323. PMC: 1729914. PMID: 11514488 [Consulta: 4 abril 2020].
  172. ↑ Greaves, N «Gunshot bullet embolus with pellet migration from the left brachiocephalic vein to the right ventricle: a case report» (en anglès). Scand J Trauma Resusc Emerg Med, 2010 Jun 20; 18, pp: 36. DOI: 10.1186/1757-7241-18-36. PMC: 2898681. PMID: 20565913 [Consulta: 15 octubre 2020].
  173. ↑ Galyfos, G; Palogos, K; Kavouras, N «Asymptomatic Pellet Migration to the Heart: Report of a Case and Update on Proper Management» (en anglès). Case Rep Surg, 2014 Nov; 2014, pp: 257614. DOI: 10.1155/2014/257614. PMC: 4241247. PMID: 25431727 [Consulta: 15 octubre 2020].
  174. ↑ Texas Heart Institute «Valve Repair or Replacement» (en anglès). Heart Health Topics, 2017; Des (rev), págs: 8 [Consulta: 23 novembre 2019].
  175. ↑ Cooley, DA «King of Hearts: The True Story of the Maverick Who Pioneered Open Heart Surgery» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2000; 27 (2), pp: 224–225. ISSN 0730-2347. PMC: 101066 [Consulta: 23 novembre 2019].
  176. ↑ Feinberg, T «Louis Washkansky - the man with the miracle heart» (en anglès). News&Articles, JRSA, 2017; Des 7, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 25 de gener 2018 [Consulta: 13 març 2019].
  177. ↑ Konstantinov, IE «At the cutting edge of the impossible: a tribute to Vladimir P. Demikhov» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2009; 36 (5), pp: 453-458. ISSN 1526-6702. PMC: 2763473. PMID: 19876428 [Consulta: 13 octubre 2019].
  178. ↑ Baumgartner WA, Reitz BA, Gott VL, Shumway SJ «Norman E. Shumway, MD, PhD: visionary, innovator, humorist» (en anglès). J Thorac Cardiovasc Surg, 2009 Feb; 137 (2), pp: 269-277. ISSN 1097-685X. DOI: 10.1016/j.jtcvs.2008.11.008. PMID: 19185135 [Consulta: 8 octubre 2019].
  179. ↑ DiBardino, DJ «The history and development of cardiac transplantation» (en anglès). Tex Heart Inst J, 1999; 26 (3), pp: 198-205. ISSN 1526-6702. PMC: 325641. PMID: 10524743 [Consulta: 13 octubre 2019].
  180. ↑ Brink JG, Hassoulas J «The first human heart transplant and further advances in cardiac transplantation at Groote Schuur Hospital and the University of Cape Town» (en anglès). Cardiovasc J Afr, 2009 Gen-Feb; 20 (1), pp: 31-35. ISSN 1995-1892. PMC: 4200566. PMID: 19287813 [Consulta: 8 octubre 2019].
  181. ↑ Figuera Aymerich, D. El trasplante cardiaco, dificultades en España: sus causas, remedios, y futuro: discurso para la recepción pública del Académico electo (en castellà). Real Academia Nacional de Medicina, 1985, pp: 57-59. ISBN 8439848749. 
  182. ↑ Oyer, PE «Heart transplantation in the cyclosporine era» (en anglès). Ann Thorac Surg, 1988 Nov; 46 (5), pp: 489-490. ISSN 0003-4975. DOI: 10.1016/s0003-4975(10)64681-4. PMID: 3056297 [Consulta: 17 març 2020].
  183. ↑ John, M; Bailey, LL «Neonatal heart transplantation» (en anglès). Ann Cardiothorac Surg, 2018 Gen; 7 (1), pp: 118-125. DOI: 10.21037/acs.2018.01.05. PMC: 5827135. PMID: 29492389 [Consulta: 22 octubre 2019].
  184. ↑ Caralps, JM «Recull històric i estat actual del trasplantament cardíac». Annals de Medicina, 2012; 95 (4), pp: 149-153. ISSN 2013-7109 [Consulta: 12 octubre 2019].
  185. ↑ Servei Català de la Salut «El 1984 es fa el primer trasplantament de cor a Espanya a Hospital de la Santa Creu i Sant Pau». catsalut.gencat.cat, 2016; Nov, pàgs: 2 [Consulta: 12 octubre 2019].
  186. ↑ Organización Nacional de Trasplantes «Trasplante cardíaco» (en castellà). Memoria de Actividad, 2017, pp: 1-26. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2021 [Consulta: 13 octubre 2019].
  187. ↑ González-Vílchez F, Almenar-Bonet L, Crespo-Leiro MG, Alonso-Pulpón L, González-Costelo J, Sobrino-Márquez JM, et al «Registro Español de Trasplante Cardiaco. XXIX Informe Oficial de la Sección de Insuficiencia Cardiaca de la Sociedad Española de Cardiología (1984-2017)» (en castellà/anglès). Rev Esp Cardiol, 2018 Nov; 71 (11), pp: 952-960. ISSN 1885-5857. DOI: 10.1016/j.recesp.2018.07.020. PMID: 30297276 [Consulta: 13 octubre 2019].
  188. ↑ Smits JM, De Pauw M, Schulz U, Van Cleemput J, Raake P, Knezevic I, Caliskan K, et al «Heart re-transplantation in Eurotransplant» (en anglès). Transpl Int, 2018 Nov; 31 (11), pp: 1223-1232. ISSN 1432-2277. DOI: 10.1111/tri.13289. PMID: 29885002 [Consulta: 19 gener 2020].
  189. ↑ Miller, RJH; Khush, K «Cardiac Re-Transplantation: A Growing Indication with Unique Considerations» (en anglès). A: Heart Transplantation; Chap. 14 (Loforte A, Montalto A, Amarelli C; Eds.) InTech, 2018; Mar 1, pàgs: 15. ISBN 978-1-78923-802-0. DOI: 10.5772/intechopen.74585 [Consulta: 19 gener 2020].
  190. ↑ Wilhelm, Richard; Jung, Carl G. The Secret of the Golden Flower (en traducció catalana de la traducció anglesa). Kegan Paul, Trench and Trubner & Co. Ltd, 1931, pàgs: 154. «The conscious spirit dwells below in the heart. This lower fleshly heart has the shape of a large peach: it is covered by the wings of the lungs, supported by the liver, and served by the bowels. This heart is dependent on the outside world. If a man does not eat for one day even, it feels extremely uncomfortable. If it hears something terrifying it throbs; if it hears something enraging it stops; if it is faced with death it becomes sad; if it sees something beautiful it is dazzled.» 
  191. ↑ 191,0 191,1 191,2 191,3 191,4 Hernán Baeza, R «El mito del corazón» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2001 Març; 54 (3), pp: 368-372. ISSN 1579-2242. DOI: 10.1016/s0300-8932(01)76314-2. PMID: 11262373 [Consulta: 27 novembre 2009].
  192. ↑ Ashliman, DL «Cupid and Psyche» (en anglès). Folklore and Mythology Electronic Texts. University of Pittsburgh, 2015; Feb 24 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 28 novembre 2019].
  193. ↑ Croiset, J «La Devocion al Sagrado Corazon de Jesus» (en castellà). Imprenta de Mauro Marti, Barcelona, 1741, Vol. I, pàgs: 306 [Consulta: 5 desembre 2019].
  194. ↑ Herradón Figueroa, MA «Reinaré en España. La devoción al Sagrado Corazón de Jesús» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 2009 Jul-Des; 64 (2), pp: 93-218. ISSN 1988-8457. DOI: 10.3989/rdtp.2009.014 [Consulta: 5 desembre 2019].
  195. ↑ Carl Gustav Jung. Recuerdos, sueños y pensamientos. Barcelona: Seix Barral, 2009; 1ª ed., 11ª imp. ISBN 9788432208294
  196. ↑ N. Davies, Los antiguos reinos de México. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2013. ISBN 9789681628017
  197. ↑ M. Matos Moctezuma 'Muerte a filo de obsidiana. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996. ISBN 9789990131390
  198. ↑ Ziskind B, Halioua B «La conception du cœur dans l'Égypte ancienne» (en francès). Med Sci (Paris), 2004 Mar; 20 (3), pp: 367-373. ISSN 1958-5381. DOI: 10.1051/medsci/2004203367. PMID: 15067585 [Consulta: 20 octubre 2019].
  199. ↑ Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos. Madrid: Siruela, D.L. 1997. pàg.149 ISBN 9788478443529|
  200. ↑ José Luis Morales y Martín, Diccionario de iconología y simbología, Madrid: Taurus, 1986. pàg. 105 ISBN 9788430697656
  201. ↑ Alonso, JR «¿En la cabeza o en el corazón?» (en castellà). Neurociencia, 2011; Jul 27, pàgs: 5 [Consulta: 20 octubre 2019].
  202. ↑ Chamsi-Pasha MA, Chamsi-Pasha H «Avicenna's contribution to cardiology» (en anglès). Avicenna J Med, 2014 Gen; 4 (1), pp: 9-12. DOI: 10.4103/2231-0770.127415. PMC: 3952394. PMID: 24678465 [Consulta: 3 desembre 2019].
  203. ↑ Vázquez Montalbán, M «El corazón como fruto amargo o como cazador solitario» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2002 Nov; 55 (11), pp: 1169-1172. ISSN 1579-2242. DOI: 10.1016/s0300-8932(02)76780-8. PMID: 12423574 [Consulta: 28 novembre 2019].
  204. ↑ Verhoeff, K; Mitchell, JR «Cardiopulmonary physiology: why the heart and lungs are inextricably linked» (en anglès). Adv Physiol Educ, 2017 Set 1; 41 (3), pp: 348-353. ISSN 1522-1229. DOI: 10.1152/advan.00190.2016. PMID: 28679570 [Consulta: 8 octubre 2019].
  205. ↑ Boyette, LC; Burns, B «Physiology, Pulmonary Circulation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 3; NBK518997 (rev), pàgs: 4. PMID: 30085539 [Consulta: 8 octubre 2019].
  206. ↑ Pinsky, MR «Cardiopulmonary Interactions: Physiologic Basis and Clinical Applications» (en anglès). Ann Am Thorac Soc, 2018 Feb; 15 (Supl 1), pp: S45-S48. PMID: 28820609. DOI: 10.1513/AnnalsATS.201704-339FR. PMC: 5822394 [Consulta: 6 maig 2022].
  207. ↑ Oulego Erroz, I; Naranjo Vivas, D «Corazón y pulmón: buenos amigos, peores enemigos (I). Etiología y fisiopatología de las interacciones cardiopulmonares» (en castellà). Bol Pediatr, 2011 Gen-Mar; 51 (215), pp: 11-27. ISSN 0214-2597 [Consulta: 20 novembre 2019].
  208. ↑ Gonsálbez Jorda, F; Calvo Temprano, D «Los circuitos mayor y menor de la circulación sanguínea» (en castellà). Coreradiologico.com, 2017; Feb 26, pàgs: 3 [Consulta: 4 abril 2020].
  209. ↑ Howlett, JG «Cor Pulmonale» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Feb (rev), págs: 3 [Consulta: 10 octubre 2020].
  210. ↑ Li, P; Lu, X; Teng, C; Cai, P; Kranis, M; et al «The Impact of COPD on in-Hospital Outcomes in Patients with Takotsubo Cardiomyopathy» (en anglès). Int J Chron Obstruct Pulmon Dis, 2020 Set 29; 15, pp: 2333-2341. PMID: 33061351. DOI: 10.2147/COPD.S267289. PMC: 7532913 [Consulta: 31 octubre 2020].
  211. ↑ Berthelot, E; Bailly, MT; El Hatimi, S; Robard, I; Rezgui, H; Bouchachi, A; Montani, D; et al «Pulmonary hypertension due to left heart disease» (en anglès). Arch Cardiovasc Dis, 2017 Jun-Jul; 110 (6-7), pp: 420-431. ISSN 1875-2128. DOI: 10.1016/j.acvd.2017.01.010. PMID: 28411107 [Consulta: 6 maig 2022].
  212. ↑ Bautista-Hernández, V «Tetralogía de Fallot con estenosis pulmonar: aspectos novedosos» (en castellá). Cir Cardiov, 2014 Abr-Jun; 21 (2), pp: 127-131. ISSN 1134-0096. DOI: 10.1016/j.circv.2014.02.012 [Consulta: 8 gener 2022].
  213. ↑ Lampropoulos CE, Papaioannou I, D'Cruz DP «Osteoporosis — a risk factor for cardiovascular disease?» (en anglès). Nat Rev Rheumatol, 2012 Oct; 8 (10), pp: 587-598. ISSN 1759-4790. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2019. DOI: 10.1038/nrrheum.2012.120. PMID: 22890244 [Consulta: 9 desembre 2019].
  214. ↑ UniProt «Osteocalcin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020; Feb 26, P02818 -OSTCN_HUMAN- (rev), pàgs: 11 [Consulta: 14 març 2020].
  215. ↑ UniProt «Tumor necrosis factor receptor superfamily member 11B» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020; Feb 26, O00300 -TR11B_HUMAN- (rev), pàgs: 14 [Consulta: 14 març 2020].
  216. ↑ Sprini D, Rini GB, Di Stefano L, Cianferotti L, Napoli N «Correlation between osteoporosis and cardiovascular disease» (en anglès). Clin Cases Miner Bone Metab, 2014 Maig; 11 (2), pp: 117-119. ISSN 1724-8914. PMC: 4172178. PMID: 25285139 [Consulta: 9 desembre 2019].
  217. ↑ Bassotti, G «Being constipated: A bad omen for your cardiovascular system?» (en anglès). Atherosclerosis, 2016 Feb; 245, pp: 240-241. ISSN 1879-1484. DOI: 10.1016/j.atherosclerosis.2015.10.001. PMID: 26684285 [Consulta: 8 desembre 2019].
  218. ↑ Ishiyama Y, Hoshide S, Mizuno H, Kario K «Constipation-induced pressor effects as triggers for cardiovascular events» (en anglès). J Clin Hypertens (Greenwich), 2019 Mar; 21 (3), pp: 421-425. ISSN 1751-7176. DOI: 10.1111/jch.13489. PMID: 30761728 [Consulta: 8 desembre 2019].
  219. ↑ Ogobuiro I, Tuma F «Physiology, Renal» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Feb 10; NBK538339 (rev), pàgs: 9. PMID: 30855923 [Consulta: 26 març octubre 2020].
  220. ↑ Zamora, E. «Insuficiència cardíaca i fallida renal: quan tot s'ajunta» pàgs: 2. UABDivulga, 2008; Feb. [Consulta: 31 octubre 2020].
  221. ↑ Bardají, A; Martínez-Vea, A «Enfermedad renal crónica y corazón. Un continuo evolutivo» (en castellà). A: Problemas relevantes en cardiologia. Publicaciones de la Sociedad Española de Cardiología 2007; Rev Esp Cardiol, 2008 Jun; 61 (Supl 2), pp: 41-51. ISSN 1579-2242. PMID: 18590636 [Consulta: 20 novembre 2019].

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cor&oldid=34334843»