Vés al contingut

Corcs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúCorcs
Nom comú sense valor taxonòmic

Corc o corcó[1] són els noms comuns de diverses espècies nocives, els trets comuns de les quals és que per nodrir-se, roseguen el seu hoste des de l'interior, de vegades fins a destruir-lo i que porten una vida amagada. Són de diverses espècies i són considerats com a plagues. La majoria dels corcs són erugues i larves de lepidòpters i coleòpters,[2] però també els mol·luscs xilòfags del gènere Teredo, dels quals el més conegut és el corc marí. El concepte no es correspon amb cap grup de la taxonomia linneana dels éssers vius, el tret comú és la vida amagada i els danys a l'hostessa causat dès de l'interior.

Els corcs poden crear danys en l'hàbitat humà, com per exemple els diferents corcs de la fusta que, en ser xilòfags, destrueixen mobles, entramats de teulades, escultures. En l'agricultura, quasi cada espècie té el seu corc, el que explica la frase feta balear «Cada fava té el seu corc, i de vegades dos» que significa que tothom té defectes.[3]

Hi ha el corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella),[4] el corc del raïm (Lobesia botrana) que constitueix una plaga a la vinya, encara que també pot viure sobre altres espècies[5] o el corc del suro (Coraebus undatus).[6] El control dels corcs mitjançant pesticides químics s'ha comprovat problemàtic car els residus poden ser nocius per a l'home. De més, la majoria de les larves són de difícil accés en viure amagades al fons dels túnels o altres amagatalls que roseguen dintre del seu hoste, on són invulnerables pels verins químics. Mentrestant que les larves fan la seva acció destructiva durant un terme llarg que pot cobrir fins a quatre anys, l'estadi d'imago, al qual són realment vulnerables, és força efímer. La tècnica de confusió sexual amb trampes que atreuen amb feromones els adults mascles i impedeixen la fertilització de les femelles sembla prometedora en la lluita contra certs corcs.[6]

Alguns corcs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Barberà, Claudi. Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 117. ISBN 9788472834231. 

Referències

[modifica]
  1. «corcó». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «Corcs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Corc». Enciclopèdia d'Eivissa i de Formentera, s.d.. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 9 febrer 2015]. Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
  4. «Carpocapsa o corc de les pomes i de les peres». Fitxa de la plaga n° 20. Rural.cat, s.d.. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 4 febrer 2015].
  5. «Corc del raïm (Lobesia botrana Schiff)». Fitxa de la plaga n° 8. Rural.cat, 2000 [Consulta: 4 febrer 2015].
  6. 6,0 6,1 «Els danys del corc del suro (Coraebos undatus (Fabr.) sobre les pannes de suro i possibles mètodes de control» (pdf). Silvicultura. Centre de la propietat forestal, 2014, pàg. 5-7.[Enllaç no actiu]